L’alternativa és la submissió
La convocatòria del Pacte Nacional per la Transició Nacional obre avui el camí de concreció del referèndum d’autodeterminació que es farà, a tot estirar, el setembre del 2017. La Generalitat, tant el govern com el parlament, han donat proves evidents que estan disposats a fer aquest referèndum, preferiblement d’acord amb l’estat, però si no pot ser, unilateralment. Aquesta és la clau principal i alhora el gran element de discussió. Hi ha qui veu en aquesta decisió d’unilateralitat un actitud inacceptable, però a hores d’ara ja han ensenyat el llautó massa voltes. O per ventura no és unilateral també dir que no de tot i prohibir qualsevol opció, la que siga, que incorpore el referèndum?
A més, l’acord per a fer aquest referèndum i dilucidar el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya per mitjà del vot directe dels ciutadans és molt ampli. Infinitament més ampli a Catalunya que no un possible acord per a impedir-lo. Totes les enquestes coincideixen a dir que entre els ciutadans del Principat els partidaris de votar per resoldre el conflicte voreja el 80%. I, atenció, perquè a la resta de l’estat espanyol la xifra ja arriba a un 40%.
Aquestes són les dades que empenyen cap a la consulta en general. Però, al costat, la degradació de la relació entre l’estat espanyol i Catalunya redueix molt les possibilitats de cap referèndum acordat i, en conseqüència, de cap alternativa a la unilateralitat. Avui la promesa d’un canvi a Espanya no és gens raonable, ningú no la preveu. I el pretès diàleg no té ni solidesa ni substància. Ara com ara, l’estat espanyol simplement no vol acceptar que Catalunya decidesca democràticament per ella mateixa. I no s’albira cap estat espanyol alternatiu que puga fer somniar un acord per a permetre el vot.
Per això, l’única alternativa a la unilateralitat, si les coses no canvien una improbable barbaritat, és la submissió.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada