Us recordem que demà dimarts 17 d'abril a l'Area de la Persona farem una xerrada amb en Vicent Partal, director de Vilaweb. Parlarem de com veu ell la situació de Catalunya i aprofitarà per fer-nos la presentació del seu nou llibre. HOMENATGE A CATALUNYA.
Tindrem exemplars per la seva venda.
L'acte començarà a les 19:30 i tindrà lloc a l'Àrea de la Persona .
Barcelona es desborda en favor de la democràcia, la llibertat i en contra de la repressió judicial i política
Clam massiu aquest diumenge pels carrers de Barcelona. Una manifestació multitudinària ha desbordat el Paral·lel i els carrers adjacents de plaça Espanya en la defensa de drets, llibertats, la cohesió social i la democràcia, amb el lema d’”Us volem a casa”. Una capçalera paral·lela de l’Assembla també ha recorregut l’avinguda de la capital catalana sota el següent lema: “República és llibertat. Ni presó ni exili: prou ostatges”.
Des de quarts d’onze, els voltants de plaça Espanya s’han tenyit de groc: llaços groc, bufandes grogues i gorres grogues, moltes gorres grogues. Pancartes i lemes molts diversos, però un cant continuat i repetit : llibertat presos polítics i us volem a casa. 957 autocars han baixat des de diversos punts del territori, i accedir a la zona ha estat difícil amb transport públic, que anava ple a vessar. De fet, s’han anat tallant carrers pròxims a la zona degut a la gran afluència de gent.
La manifestació, convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, ha començat cap a quarts d’una del migdia, i ha anat baixant el Paral·lel de Barcelona fins arribar al lateral del parc de les Tres Xemeneies, al final de l’avinguda. Allà, Rosa Andreu i Pep Planas han conduit l’acte. Durant el camí, s’han aixecat diversos pilars i s’han dut a terme actes de cultura popular de colles castelleres i entitats de diversos punts del territori.
Roger Mas, La Folie i La Dharma, amb el tema “la gent vol viure en pau”, han estat els encarregats de posar-hi musica.
“Tenim dret a ser lliures”
Oriol Sànchez, fill de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha llegit unes paraules que el seu pare ha volgut compartir amb la ciutadania. En el text, l’expresident demana que ningú agafi por, i no cedir mai al xantatge de la por ni “a la temptació de la violència”. “Tenim dret a ser lliures”, afirma. “Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país”, afegeix, i recorda que aquest moviment ha fet les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques d’Europa, i que la violència de la qual parlen és inventada. “D'això se'n diu impotència i ràbia”, afegeix.
Finalment, es pregunta si mereixen governar-nos aquells qui no respecten resultats electorals i qui viola els drets civils. “Un estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure”, conclou.
Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, ha llegit també unes paraules escrites des de la presó de Soto Real. En la carta, Cuixart afirma que avui s’ha tornat a demostrat la capacitat que té el poble català, en la seva diversitat, d’unir-se en moments d’injustícia i esperança. Injustícia per la deriva autoritària d’un estat que utilitza la presó provisional d’una manera injustificada i la suspensió sense precedents de l’autogovern de Catalunya. Però també d’esperança, sobretot en la gent, “autèntic motor” de la lluita per la democràcia i la llibertat, i també en la dignitat “insubornable” de la societat catalana en un futur sense renuncies per ningú. “Unitat, dignitat, coratge i amor”, ha conclòs Bonet.
Lectura del manifest
Quim Jubert, de l’Associació de juristes dels drets civils, i Ismael Benito, jove encausat per la vaga general del 29M i que va estar més d’un mes en presó preventiva, i la regatista Natàlia Via-Dufresne, han llegit el manifest, que fa una radiografia de la situació actual. En primer lloc, afirma que la intervenció de les institucions catalanes a través de l’article 155 “afecta greument la vida de les persones”, i malgrat la constitució del nou Parlament, això no ha suposat la fi de la intervenció, per això demana “de forma urgent” que s’elegeixi president de la Generalitat perquè es restableixi “el normal funcionament” de totes les institucions de la Generalitat.
L’Espai Democràcia i Convivència rebutja la judicialització de la política, i afirma que tots aquests processos judicials agreugen la situació, i troben “d’extrema gravetat” que es persegueixin per terrorisme, rebel·lió i sedició ciutadans que han expressat la seva oposició a aquesta situació. Cal, doncs, donar una resposta política, i no repressiva. De fet, menciona els casos de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i tots els membres del govern empresonats, amb quals s’ha usat “de manera desproporcionada i abusiva” el codi penal i la presó preventiva.
En aquesta línia, mostren també preocupació per la investigació contra persones, artistes, sindicalistes i activistes socials per accions o opinions, així com les accions violentes feixistes, que condemnen enèrgicament, i que atien a “l’odi i la divisió”.
Per tot això, diuen, l’Espai demana defensar les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític, sempre de manera pacífica i ferma, treballant per la convivència, la cohesió social i el diàleg
De les manifestacions multitudinàries que s’han fet a Barcelona per diversos motius, la que tindrà més transcendència europea, i molt especialment a Alemanya, serà sens dubte la d’avui. I després de la marxa que comença a la plaça Espanya, quedarà més clar que mai el lideratge polític de Carles Puigdemont, l'única persona que, ara per ara, està en condicions de decidir cap a on dirigeix el país. On s’hi ha d’anar i com. I això no és una opinió, és la conclusió a la qual s’arriba en comprovar fàcilment que no hi ha cap més alternativa.
La manifestació d’avui no és per la sobirania ni per la independència. És, tal com figura a les pancartes, “Per la democràcia i la cohesió social" i "Pels drets i les llibertats" i entre les organitzacions convocants n’hi ha que no són ideològicament independentistes, com Comissions Obreres i UGT o els Comuns. Però segurament hi haurà més de cent i més de mil manifestants que cridaran a més d'“Us volem a casa”, “Puigdemont, president”. I no per raons partidistes, sinó perquè l’evolució dels esdeveniments han convertit el 130è president en el símbol de la resistència davant l’ofensiva repressora de l’Estat.
No seran poques ni pocs els que voldran que les veus de suport al president exiliat arribin fins a Schleswig-Holstein. I tornarà a passar el mateix que el 27 d’octubre. El clam per una investidura de Puigdemont no tindrà aturador. El 130 president tindrà avui el que podríem dir una “investidura popular” amb gran celebració. Vindicada per la CUP, per l’Assemblea Nacional Catalana, pels CDR i per alguns diputats de Junts per Catalunya, qualsevol proposta alternativa seria denunciada com un pas enrere i no tindria el suport de la majoria al Parlament.
Haurem d’estar atents al que digui el president aquesta nit a TV3, però a risc d’equivocar-me amb poques hores d’antelació, asseguraria que ens trobarem un president ben disposat a continuar exercint el seu lideratge sense fer ni un pas enrere. I no perquè sigui una persona ambiciosa, sinó perquè és el que li toca i, de fet, no té més remei.
La nova situació jurídica en què es troba Puigdemont li permet, de moment, delegar el seu vot al Parlament i aparcar el debat sobre si el president ha de renunciar a l’escó per facilitar la investidura d’algú que no sigui ell. No té intenció de fer-ho i no ho farà mai, perquè seria tant com acceptar les imposicions espanyoles i renunciar a la investidura per sempre. A més, pendent d’extradició, no sembla el moment més adequat per traspassar el seu lideratge, que és el que està fent entendre a l’opinió pública i publicada europea que el que enfronta Catalunya amb Espanya és un conflicte essencialment polític.
Tenint en compte els terminis i les possibilitats de recurs, és probable que no hi hagi decisió ferma dels tribunals alemanys abans del 22 de maig, la data límit per investir president i evitar unes noves eleccions. Tanmateix, si finalment, Carles Puigdemont no és extradit, tampoc renunciarà a res, atès que el seu lideratge a l’exili és i serà el principal instrument per internacionalitzar el conflicte. I en el cas que fos extradit abans del 22 de maig, tampoc renunciaria a res, primer perquè no caldria, i segon perquè al president del Parlament, Roger Torrent, li faltaria temps per organitzar una investidura exprés com s’ha fet abans amb Jordi Sànchez i Jordi Turull per acumular raons de cara als tribunals internacionals.
El que sí que pot fer el president Puigdemont abans del 22 de maig és designar un “president interí” perquè es faci càrrec de la Generalitat mentre es modifiquen totes les lleis i reglaments necessaris per legalitzar la investidura telemàtica del mateix Puigdemont. Això evitaria la repetició d’eleccions, que és un escenari que sembla que no vulgui ningú, però que cada dia és més a prop. Això, al cap i a la fi, només serà viable si el mateix Puigdemont convenç la CUP que almenys dos dels seus diputats votin favorablement la candidatura del “president interí”. Només Puigdemont té prou autoritat moral per fer-ho i per aconseguir-ho.
Quaranta-set colles castelleres provinents d’arreu del país han enlairat el missatge de la manifestació d’aquest migdia a Barcelona per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Els colors de les camises s’han barrejat amb el groc reivindicatiu que ha tenyit la mobilització.
Els castellers no han faltat a la cita i s’han afegit a la mani convocada per entitats i sindicats sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’ coincidint amb els sis mesos de l’empresonament del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez.
El tret de sortida de la marxa l’han marcat precisament les formacions castelleres aixecant pilars simultanis. Una hora abans s’han realitzat diversos castells i pilars que han amenitzat l’espera de l’inici de la mobilització.
Mi tocayo, Ramón de Mesonero Romanos (1803-1882), madrileño como yo, además de muy estimable escritor, era un tipo inquieto y por eso firmaba a veces como el curioso parlante. Anduvo curioseando por muchas partes para escribir sus interesantísimas Escenas y tipos matritenses, fuente de documentación sobre cómo eran Madrid y los madrileños a mediados del XIX y como son ahora en buena medida. Algo parecido me pasa con Barcelona. Pero confieso que, si hubiera de escribir unas Escenas barcelonesas, lo tendría más fácil que Mesonero porque hace años que Barcelona ha sustituido a Madrid como manifestódromo. Si no en cantidad, sí en calidad. No porque las barcelonesas sean mejores que las otras en ningún sentido sino porque son las más reiteradas y frecuentes en el ámbito político decisivo hoy en España: independencia de Catalunya sí o no. Manifestaciones, movilizaciones, concentraciones en favor y en contra de la independencia con evidente frecuencia.
Un juego interesante luego es comparar las manifestaciones pro y contra la independencia respecto a varios asuntos: cantidad de asistentes, organizaciones convocantes, violencia sí o no, agresiones a viandantes sí o no, limpieza y cuidado del mobiliario urbano sí o no, agresividad y amenazas en los discursos sí o no, tratamiento equilibrado en los medios sí o no. Y, con eso, cada cual saca luego sus conclusiones.
Hoy hay una enésima manifestación independentista en Barcelona específicamente dedicada a reclamar la libertad de los presos, los exiliados y los embargados por razones políticas. Promete ser un acto de enorme asistencia y seguro que es de muy civilizado recorrido y sin incidentes, salvo los que puedan seguirse de provocaciones externas. Es una manifestación con un doble mensaje: al interior y al exterior. Al interior va directamente a Bassa, Forcadell, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Romeva, Sánchez y Cuixart, sobrevolando los cientos de kms que los separan de su casa y haciéndoles sentir al cariño y el aliento de un pueblo. Al exterior se dirige a Gabriel, Rovira, Puigdemont, Ponsatí, Borrás, Comín y Serret con el mismo significado y también a la comunidad internacional. Es una manifestación para hacer ver al mundo la falta de libertades en una España que dice ser Estado de derecho pero funciona como una dictadura de hecho.
Una manifestación gigantesca, probablemente como no la haya habido hasta ahora, con dos consecuencias una dependiente de la otra. La primera la unidad del movimiento independentista es tan fuerte como siempre y eso se observa en que no hay diferencias entre detenidos y represaliados: son gentes de PDeCat, JxC, ERC y CUP. Todos. Unidad que hace gala de un apoyo social inmenso, un grado de implicación de la sociedad civil (la de verdad) nunca antes visto y un compromiso que garantiza la solidez del movimiento (incluso económica porque funcionan a todo meter las cajas de resistencia) y su reproducción en la medida en que cada lugar que quede vacante por procesamiento será cubierto por otra persona hasta que el Estado acabe negociando una solución a la desobediencia civil que no sea acusarla de terrorismo. Cosa que ya ha visto que no puede hacer.
La segunda consecuencia: el fracaso rotundo del plan gubernativo de represión. El bloque del 155 aplicó este artículo ilegalmente y convocó elecciones creyendo que las ganaría los llamados "constitucionalistas", o sea, unionistas. Las perdieron. No quieren reconocerlo ninguno, ni PP ni C's ni PSOE; pero las perdieron y, mientras no lo reconozcan, la situación no tendrá arreglo.
Además de este fracaso se da el mucho más sonoro del plan de sofocar el independentismo a sangre y fuego, aplicando aquí la plantilla del País Vasco. Dijeron (lo dijo Sáez de Santamaría) que, encarcelando a las "cabezas" del independentismo, no pasaría nada: un par de semanas de algaradas y luego tranquilidad, como en el País Vasco. Llevamos cinco meses y la presión y movilización sociales no solo no disminuye sino que aumenta. Fracaso absoluto.
Tan absoluto que ahora lo han intensificado, aplicando a Catalunya la plantilla País Vasco/ETA y por eso el fiscal empezó la tirada pidiendo imputación de terrorismo para Tamara Carrasco, miembro de un CDR. El intento de criminalizar a los CDR e imputar al conjunto del movimiento una violencia inexistente pero que necesitan todos como agua de mayo, sobre todo los jueces, para poder construir unos imaginarios delitos de rebelión y disfrazar de judicial una decisión puramente política: encarcelar a los adversarios del gobierno.
Tampoco van a conseguirlo, como se verá por la manifestación de hoy en Barcelona, masiva y pacífica y su eco en el extranjero.
El proper diumenge 15 d'abril estem convocats a Barcelona
PELS DRETS I LES LLIBERTATS, PER LA DEMOCRÀCIA I LA COHESIÓ US VOLEM A CASA!
Hem de ser-hi TOTS, no podem fallar!!!
Des de Sant Joan hi anirem amb tren, per tant ens trobarem a l'estació de la Renfe a les 11h per agafar el tren a les 11:04. Anirem fins a Sants i baixarem caminant fins a la Plaça Espanya.
El recorregut de la Manifestació serà pel Paral·lel fins al Port.
La Territorial de l'ANC de Sant Joan Despí té l'honor de convidar-vos a la xerrada del periodista Vicent Partal que tindrà lloc a lÀrea de servei a la persona.
L’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, conjuntament amb moltes altres entitats i organitzacions de la societat civil, ha convocat una manifestació multitudinària que recorrerà l’avinguda Paral·lel de Barcelona. La cita serà a les 12:30 h.
El lema de la manifestació serà “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”.
De moment ja hi ha més de 500 autocars contractats de diversos punts del territori que arribaran a Barcelona al matí, de manera que es preveu una manifestació multitudinària.
El moment d’excepcionalitat política i d’alt grau de repressió obliguen la ciutadania a defensar la democràcia i les llibertats.
Diumenge, doncs, hem de ser-ne molts i hem d’omplir l’avinguda Paral·lel de Barcelona per demostrar que no farem ni un pas enrere.
Aquest dijous, com els altres, estarem davant de l'Ajuntament demanant la Llibertat dels Presos Polítics, el Retorn dels Exiliats i demostrant la nostra SOLIDARITAT amb TOTS els Represaliats
La fiscalia denuncia l’ex-coordinador de l’ANC de Tàrrega per haver mantingut una protesta per Sànchez i Cuixart que havia estat prohibida
La fiscalia ha presentat una denuncia penal contra l’anterior coordinador de l’ANC – Tàrrega per la Independència, Salvador Bori, per, suposadament, haver mantingut una protesta contra els dos mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que havia estat prohibida però que es va fer el 16 de desembre.
El ministeri públic ha decidit de dur el cas als jutjats de Cervera perquè considera que no es va obeir l’ordre de suspensió de l’acte, que es féu pocs dies abans de les eleccions del 21-D. L’entitat té previst d’explicar-se dijous davant els mitjans de comunicació, als quals es dirigiran tant l’actual coordinador de la territorial de Tàrrega de l’ANC, Carles López, com Salvador Bori, que ocupava el càrrec en aquell moment i sobre el qual recau la denúncia.
TEMA DEL DIA Terrorisme. Hi ha dubtes seriosos sobre si Cristina Cifuentes o Pablo Casado van fer el màster que diuen que tenen. En canvi, no hi ha cap dubte que a Catalunya vivim un màster accelerat en criminalització de l’independentisme oficiat per l’estat espanyol. El curs és d’assistència obligatòria i ensenya com manipular el llenguatge per justificar delictes inexistents. Qualificar de terrorisme un acte de desobediència pacífica, com fa l’Audiència espanyola per justificar la detenció de membres dels CDR, és una manipulació barroera de la realitat que no pretén pas fer justícia sinó justificar un càstig exemplar contra qui senzillament es manifesta en favor d’unes idees, ni que sigui aixecant barreres de peatges o tallant carreteres. Això no és terrorisme. Amb aquesta manipulació del llenguatge banalitzen el terrorisme i criminalitzen l’independentisme català, que associen a una pretesa violència que no ha emprat mai.
L’aparell repressor de l’estat espanyol, amb l’aval dels partits del 155, repeteix amb els CDR la maniobra que ja va fer amb els líders de l’Assemblea i l’Òmnium i els membres del govern: acusar-los de delictes inexistents, com el de rebel·lió, per poder justificar la petició de penes de presó desorbitades que serveixin d’escarment. Si hi ha ningú que ho torna a intentar, com va dir Rajoy aquest cap de setmana, ‘ja sap què l’espera’. No se cerca justícia, se cerca venjança, que és la negació de la justícia. Per això el delicte de rebel·lió no l’han acceptat els tribunals europeus, com tampoc no acceptarien l’acusació de terrorisme pel fet de tallar una carretera.
Però l’estratègia de dir-ne de tot terrorisme no és ingènua ni gratuïta. No vol obtenir tan sols la desmobilització de l’independentisme, sinó que posa en el punt de mira de la justícia qualsevol iniciativa relacionada amb aquest objectiu polític. Si tot és terrorisme, es poden il·legalitzar partits, clausurar entitats, tancar mitjans de comunicació i detenir qualsevol persona relacionada amb aquest món. L’estat ja va fer això mateix a Euskadi, gràcies al sumari 18/98 de Baltasar Garzón, en què s’equiparava la desobediència civil amb el terrorisme. Amb l’excusa que tot era ETA, centenars de persones foren detingudes, es van il·legalitzar partits i es van tancar entitats cíviques i mitjans de comunicació. Fins i tot quan ETA ja fa temps que no actua, han continuat acusant joves bascs de terrorisme. Per això hi ha tres joves de la localitat navarresa d’Altsasu que fa 512 dies que estan empresonats per haver participat presumptament en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar.
A Catalunya no els serà tan fàcil, perquè no tenen l’excusa de la violència d’ETA, però el patró és el mateix. L’independentisme és pacífic i no ha comès cap acte violent, però l’estat l’acusa igualment de violent per justificar la repressió, amb un discurs avalat per determinats mitjans de comunicació i amb els partits del 155 aplaudint, tot i que el PSC continua marcant tímidament distàncies. En canvi, el portaveu de Ciutadans al parlament, Fernando de Páramo, enfundat ja de ‘retòrica basca’, demanava avui als partits catalans que condemnessin la violència. I no es referia a la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià durant la Setmana Santa ni a les agressions de grups organitzats a gent que penja llaços grocs pels carrers i pobles de Catalunya.
Solidaritat amb els detinguts d'avui. Davant la repressió, més democràcia i més acció pacífica. La llibertat d'expressió està en joc, defensem-la
Davant les detencions arbitràries d’avui, estarem amb la gent que es manifesta aquest vespre a les 20 h a les places dels ajuntaments com sempre pacíficament i democràticament. #SomGentDePau
❗️Reservem-nos la data El diumenge 15 d'abril al matí, tenim una cita per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats
Diumenge, 15 d'abril
Plaça Espanya, Barcelona
11.30 h
Els propers dies informarem dels detalls d'aquesta gran manifestació organitzada per l'Espai Democràcia i Convivència. Estigueu atents a xarxes i telegram