Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat presos polítics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat presos polítics. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de juny del 2019

El relat de les 52 hores per anar de Soto a Lledoners 

(per Jordi Turull pubilicat a El Nacional el 26 de juny de 2019)

Dilluns, 24 de juny del 2019

Avui ens hem llevat pensant que seria un dia normal i que a Catalunya tothom dormiria fins tard per l’endemà de la revetlla, i amb el dol de l’accident a Costa d’Ivori amb la tràgica mort de la sotsdirectora de l’escola Canigó i diverses alumnes ferides.
Cadascun dels set érem fent les nostres coses quan a les 11,15 ens han cridat per megafonia. Tothom ens havia dit que en principi marxaríem dimarts i aniríem de Soto a Zuera i d’allà cap a Catalunya. Doncs no, a les 11,15 ens han dit “prepareu i recolliu tot el que teniu, que marxeu avui cap a Valdemoro”. Hem quedat sorpresos però, per altra banda, amb ganes de començar a marxar.
Quan t’avisen que marxes de cunda (transport de presos en el seu argot) et tallen immediatament les comunicacions. No pots trucar. Mentre comença la típica discussió de què podem portar i deixar i qui ens ho pot venir a buscar. En Cuixart i jo dissimuladament ens hem escapat del grup que discuteix i aclarim coses amb el funcionari, per veure si encara podíem trucar i avisar que marxàvem.
I, sí! He pogut parlar amb la Blanca i avisar-la i que ella avisés la resta. Ella tampoc en sabia res. En Cuixart no ha pogut parlar amb la Txell, i al final no han tallat les comunicacions i tots han pogut trucar. Molt millor. L’altre cop no va ser així i la sensació d’impotència és molt gran, de no poder avisar a casa.
El que et pots endur reuneix dues condicions: 1/ Tot el que hi càpiga amb les bosses que vulguis dins una bossa grossa d’escombraries industrials. 2/ El màxim de pes és de 25 Kg. Sembla molt 25 Kg però el paper (llibres, cartes, etc.) pesa molt.
L’altra discussió ha estat perquè volíem autoritzar dues persones perquè ens vinguin a recollir l’ordinador i la TV, que no pots portar a la cunda. Com sempre, la primera reacció és que no ens deixaven. Com sempre, després d’insistir i posar-hi sentit comú, t’acaben dient que sí (presentant unes instàncies, és clar!).
Hem començat a recollir les coses. Alguns presos s’han ofert i ens han ajudat.
A les 14,15 h. hem anat a ingressos a empaquetar ordinadors i TV i alguna bossa que deixarem aquí a Soto la vindran a recollir unes persones autoritzades. Aquest cop ha estat el Raül qui ha lligat aquest tema. Així ens evitem que els nostres paquets voltin per mitja Espanya fins que al cap de no sé quantes setmanes t’arribin a casa o a Lledoners.
A les 14.40 hem tornat al mòdul i, oh sorpresa, no ens han guardat dinar. Hem menjat el que se’n diu sobres. Allò que teníem comprat a l’economato i que no havíem gastat. En el meu cas he dinat kikos i galetes. Tot el que tenien els altres era amb formatge... Tampoc era gana el que teníem, per tant, cap problema. Allà les 15 h. ens han fet pujar a la cel·la com sempre fins a les 16.30h. Però és clar, a la cel·la sense res (tot estava ja en bosses), sense TV. La sensació era molt estranya. He mirat de fer migdiada però no he pogut. Era una sensació estranya. Com de comiat entre el Chabolo (cel·la en vocabulari carcerari-taleguero) i un mateix.
Al final, aquest petit espai on hi passes tantes i tantes hores sol i que t’ha vist trist, content, plorar, nerviós, apàtic, etc., i que te l’has arreglat i decorat al teu gust (amb les fotos i els dibuixos  més apreciats, i artefactes per penjar la bugada, etc) forma part de tu mateix, i era el moment d’acomiadar-te d’això que t’has fet teu aquests darrers cinc mesos.
A les 16,30 han obert com sempre les cel·les i la baixada ha estat emotiva. Tothom s’ha vingut a acomiadar amb grans encaixades de mans i abraçades. Tothom sense excepció. La frase més repetida, “ens veiem al carrer!”. Crec que tots ens han acabat apreciant, com nosaltres a ells.
Hem pogut tornar a trucar a casa més d’un cop fins que a les 17,50h ens han dit que marxem amb la bossa grossa cap a ingressos. Allà, el primer que fan és mirar que no passis dels 25 kg. Òbviament, al mòdul no hi ha balança, i ho fas a ull. Si a ingressos veus que sobra pes, has de deixar coses. En Junqueras i en Sànchez els sobra molt de pes, entre 16 i 18 kg.; el Raül, clavat com sempre, 24,9 kg.; en Cuixart i en Forn, per sota dels 24 kg. I en Rull i jo, catàstrofe total, sobretot el Josep, que portava 30 kg. Torna a obrir bossa i deixa coses. A mi m’ha salvat portar la màquina de les apnees fora de la bossa gran. Llavors hem passat a recollir el peculio  , els diners que ens han sobrat. Feia tant de temps que no vèiem bitllets i monedes que ja no ho recordàvem. El màxim que et donen són 100€. Si en tens més te’ls ingressen ells a Lledoners.
D’aquí cap a huellas i a carregar els 25 kg a dins de l’autocar de presos. Et registren i cap amunt. A dins d’aquell habitacle tan minúscul incomunicats entre nosaltres. El d’avui és molt més vell que el darrer, i brut i amb un aire fred que et congela. En Cuixart, que és previsor i molt fredolic, porta una jaqueta semipolar, algun altre també portava jaqueta, però la majoria no.
A les 18,35h surt el bus. Adéu Soto del Real! Esperem que sigui el darrer cop! Aquest bus és molt vell per dins i ple de pintades. No hi ha cinturó de seguretat, la qual cosa et permet posar-te dret i mirar per una petita finestra, molt petita enmig de molts foradets d’una placa metàl·lica. Hem pogut veure cinc o sis càmeres de TV a la sortida.
A les 19,35 hem arribat a la presó de Valdemoro. El viatge s’ha fet curt. Venim entrenats de tantes cundas al Suprem... Valdemoro, al Raül i a mi, ens porta molts records. Va ser la primera presó on ens van portar aquell fatídic 2 de novembre del 2017, hores abans de ser traslladats a Estremera.
Teníem el dubte de si ens portarien emmanillats o no. I ha estat que no.
Amb aquest ja és el tercer cop que passo per Valdemoro. La segona vegada va ser quan vam tornar a Catalunya des d’Estremera. Aquell cop va ser amb el Quim i el Josep. El Josep i jo vam dormir junts i al Quim li va tocar dormir amb un “pres de companyia” que es deia, i que era, diguem-ne, “molt i molt peculiar”. Avui li fèiem broma al Quim dient-li que li tocava dormir altre cop amb el Modesto. Molt peculiar, però molt atent, i sobretot amb el Quim.
Dit i fet! Quan el funcionari ens ha dit com ens tocava dormir ha dit “Sànchez con Cuixart, Junqueras con Romeva, Rull con Turull i Forn con Modesto!”. Amb el Josep ens ha agafat un atac de riure que no podíem parar. Ningú entenia el perquè, sols el Quim. Al final, però, s’han canviat els emparellaments. El Modesto, al portar-nos a la tercera planta, ell no hi va poder pujar per un problema de salut, i li va demanar a un altre pres, el Mohamed, que hi anés. El Raül va fer de voluntari i, en comptes del Quim, hi va dormir ell. Total, que al final van dormir el Cuixart amb el Junqueras, el Sànchez amb el Quim, i el Josep i jo.
Ens han fet agafar el sopar per portar a la cel·la. Arròs, com sempre, amb tomàquet i ous remenats i una pera. A les 8h ja érem tancats a la cel·la i fins l’endemà. Valdemoro no té dutxes a la cel·la. Ens han deixat pujar l’imprescindible (necesser, etc.). El Josep ha pogut pujar una ràdio petita. Hem posat música, Los 40 clásicos, i una mica de l’Àngels Barceló de la Cadena SER. Poc, per no atabalar-nos més del compte. El Josep no se’n pot estar. Es castigava molt amb les notícies a Soto. Cada matí tots rient li dèiem “Què diu la Pepa Bueno i a la nit la Barceló?”. I amb la cara ja pagava. En el meu cas, m’he volgut abstreure al màxim de sentir especulacions i males notícies o com ens diuen de tot i més sobre nosaltres. Miro i escolto titulars i punt. A Soto m’he enganxat a les sèries més rares de DMAX, MEGA o TEW i alguns magnífics reportatges de La Otra (el 33 de TeleMadrid) i això sí, pel·lícules. Feia d’informador de la colla de pel·lis que feien cada dia.
A les 21,18h han passat a fer el recuento. Aquí el fan mirant per una petita finestra que hi ha a la porta de la cel·la. Ens han dit que demà a les 8 del matí surt la cunda cap a Zuera. Fa calor, costa dormir, suposo per les ganes d’arribar i tornar a Catalunya.

Dimarts, 25 de juny del 2019

Ens despertem a les 7 hores pensant tot el que cal fer per si a les 8 sortim. Cosa que no ha estat així ni de bon tros. A les 7.45 han fet el recuento. Òbviament el Josep m’ha posat “na Pepa Bueno”. Pel seu programa ens hem assabentat que “les noies”, la Carme i la Dolors, faran el trajecte directe a Catalunya. Molt millor!!! Fins a les 8.40 no ens han obert la cel·la per sortir. Ens han fet deixar els llençols, tot, i ens han donat un paquetet de galetes i “un café” i no entenc per què en diuen café si és amb llet. He preguntat si podia ser cafè sol i amb la mirada ja m’han contestat. Ens han portat a una petita sala d’espera per presos, per prendre l’esmorzar i esperar. Ha aparegut el Modesto per dir-li al Quim que li escrigui... Ell ha aprofitat per demanar biodramina per al viatge. Ahir, ell i el Josep es van marejar una mica. I li ha portat. Molt atent...
A les 9.30 carreguem paquets i cap al bus. Quan em diuen l’habitacle adjudicat, entro i veig a terra una taca que semblava una "tifa" grossa. L’hi dic al guàrdia civil i em canvia de lloc. Llavors truca enfadat i em diu que és rovell i que si ho volem comprovar. Li dic que no, que gràcies. Al bus anem el Raül amb el Josep, l’Oriol sol, Cuixart amb el Quim i en Sànchez i jo. Llavors han entrat uns 8 presos més. Molt divertits per com es criden d’un costat a l’altre del bus. És curiós, abans d’entrar al bus t’escorcollen i et diuen que està prohibit portar encenedors, tabac, boli, etc. Un cop arrenca el bus, els presos, cridant es passen per sota de les divisòries dels habitacles l’encenedor i el tabac, i els policies, no sé...
Hem parat a Daroca a recollir algun pres més. Això és prop de Calataiud. Amb el Sànchez durant el viatge hem parlat de temes més personals que no pas polítics. Els altres em feien broma per l’episodi de “la tifa”.
Hem arribat a Zuera cap a les 14.40. Per la finestreta del bus m’ha semblat veure en Quico Sallés. Si no és ell, té un germà bessó i no ho sap.
Ens han fet agafar un altre cop “lo imprescindible”, ens han fet “huellas” i llavors ens han dit que, en no ser parelles, nosaltres triéssim per dormir amb un pres de companyia. El criteri ha estat: aquell que encara no hagi dormit amb un pres que no sigui un de nosaltres. I sols quedava l’Oriol i el Josep. Li ha tocat a l’Oriol. Avui les parelles han quedat a la cel·la: Sànchez amb el Josep, el Raül amb el Quim, el Cuixart amb mi i l’Oriol amb un pres de companyia. A les 15.15, tancats a la cel·la fins demà. Avui fa molta més calor. La cel·la és vella però acceptable. En un petit suro que hi ha ens trobem les següents pintades: “Visca Catalunya Lliure!”, “Canarias Libre”, “Gora Euzkadi”... “No queremos ser españoles corruptos”. No estan gastades, estan senceres. En Cuixart les llegeix i em diu: “Efectivament, Espanya té un problema”.
Ens han portat el dinar. Aquí a Zuera el menjar l’entren a la cel·la per una petita obertura de la porta, però la porta sempre tancada literalment i efectivament a pany i forrellat. Una porta com la de les corts de bestiar. Un gran dinar? Tallarines i pollastre i préssec, un festival!
A les 16.30 passa un xicot i em pregunta si volem alguna cosa de l’ “economato”. Amb el Cuixart hem seguit el festival i hem demanat un gelat. També he comprat cafès, aigua i galetes, per si de cas. Tot per 4,20 euros.
En Quim ens crida per la finestra i em comenta que ha sentit una notícia interessant d’en Zapatero sobre el nostre tema. Tots li diem al Josep que demà escolti bé les notícies.
La tarda apunta que serà llarga com la nit. Aquí a Zuera sí que hi ha dutxa a la cel·la. Ens anirem refrescant. La situació es fa suportable, ens carreguem de paciència per la il·lusió que estem tornant a Catalunya. I pot més això que aquest tortuós i lent viatge. Mentre escric aquest diari, en Cuixart em diu que està escrivint una carta d’amor a la Txell. Em ve al cap que per passar aquestes hores m’he portat el llibre del Basté, Els meus cafès amb gent interessant, que em va regalar i dedicar ell mateix un dia al Suprem en nom de l’equip de RAC1 i li dic que hi ha un episodi dedicat a la Txell. Òbviament l’ha llegit de seguida.
Els presos criden i parlen entre ells des de les finestres de les cel·les. És tot un món. Es donen records d’amics i coneguts dels talegos. Canten els seus currículums carceraris. Tot un submón.
Hi ha dutxa a la cel·la però quan hem volgut dutxar-nos funcionava fatal. Escaldava, el regulador no anava bé i no parava l’aigua. Petita inundació a la cel·la. Un xicot ha vingut a arreglar-ho voluntàriament fora del seu horari. Molt amable.
La tarda, tancats, passa molt a poc a poc. Amb en Cuixart parlem de tot. És el primer cop que coincidim els dos a la cel·la.
A les 19.30 ens han portat el sopar. Només hem agafat la taronja i el iogurt. Hem dinat massa. Ha passat una doctora per veure si calia res. Els de la biodramina n’han demanat. De tant en tant anem dient: “Va, que a aquesta hora demà ja serem a Catalunya”, perquè tantes hores tancats a la cel·la no es facin tan pesades.
Hem estat xerrant una mica de tot fins allà les 22.45h, quan hem decidit provar de dormir malgrat la calor.

Dimecres 26 de juny de 2019

Encara he dormit força bé. Però a les 6.15 h ja no podia més i m’he llevat per mirar el paisatge absolutament àrid i pla, una planura immensa que es veu des de la finestra de la cel·la. M’he llevat amb el sentiment de “va, el pitjor del viatge ja ha passat i avui per fi tornarem a ser a Catalunya! Quantes ganes!”. Lledoners és una presó, però, mira, ets a Catalunya i et sents a Catalunya. I saps que per la família s’han acabat aquelles tortuoses anades i vingudes de Catalunya a Soto. I sents la persona molt més a prop. Tornem amb la sensació d’haver fet els deures ben fets, amb les conviccions intactes i sobretot amb una sensació de gratitud immensa cap a tantes i tantes persones que no han parat d’expressar el seu escalf i suport cap a nosaltres i amb un compromís cada cop més actiu que no afluixa en relació a tot el que va representar i representa l’1 d’Octubre.
Mentre estàs de cunda, no pots trucar cap dia a casa. És de les coses que més empipa. Diuen que és per temes de seguretat. Les trucades és el que més he trobat a faltar.
A les 6.50 ja estem els dos desperts. Ja no podem mandrejar més...
Ens dutxem. Avui no hi ha inundació de cel·la. Esmorzem el cafè, les galetes i el iogurt d’ahir.
Allà a les 7.20 en Cuixart crida el Josep i li pregunta per la finestra: “Josep! Què diu la Pepa Bueno?”. I sembla que no gaire res de bo respecte l’independentisme i nosaltres. Després de cinc mesos, demà si Déu vol, ja podrem tornar a escoltar els Bastés i les Terribes, les Terribes i els Bastés, i veure els telenotícies de TV3, ràdio i televisió en català, que ja en tenim moltes ganes. La versió del que passa a Catalunya explicada per la “cort mediàtica del 155” bàsicament et fa sentir molt foraster. Sentir i escoltar ràdio i TV en català et fa sentir més a casa, i això a la presó és molt.
Nosaltres a les 7.40 h ja estem a punt. Ara falta veure quin horari tenim, que no en tenim ni idea. Encara no han fet ni el recuento a aquella hora.
Ens posem a llegir. En Cuixart el Sàpiens que ha portat i jo he acabat el llibre del Basté. Amb sorpresa veus que surt un episodi d’una trobada de l’Enric Millo, “míster Fairy”, i un servidor. El llibre està molt bé. I et porta molts records i grans personatges (a excepció d’algun, com un servidor) a la memòria. Com que el llibre de l’Antoni Bassas. El llibre et permet fer un tomb per la vida del país i la ràdio dels darrers anys. M’ha agradat molt i, sobretot, [en] llegir-lo, al meu imaginari m’he sentit per una bona estona fora dels barrots i els murs d’aquesta presó de Zuera.
A les 7.47 per sorpresa i sense el recuento, obren la cel·la i ens diuen “venga, venga que se van”. Caram que és d’hora! Que bé! Ens ho fan recollir tot per baixar-ho a baix. Ens trobem tots set a la sala d’espera de presos. Comentem les hores i hores passades tancats a la cel·la. Des d’ahir a les 15.30 h fins ara tancats. Ara veurem a quina hora sortim. El cos i el cor cada cop més a prop de retrobar-se. A Catalunya! Vinga!
A les 8.50 h. Finalment ens han dit que comencem el protocol de marxar, registre, etc.
L’autobús d’avui és molt més nou. Alguns guàrdies civils ens saluden en català i són molt amables. Anem els set sols i cadascú en una d’aquelles gàbies de dins separats.
A les 9h 25 sortim de la presó de Zuera. Per fi! Cap a Catalunya. A les 11 h l’autobús passa l’àrea de servei de Fraga. Hem estat parats 35 minuts. Feia molta calor a dins.
A les 11.40 he vist el cartell de l’autopista que posa “Benvinguts a Catalunya” i el cor ha bategat més fort. A partir d’aquí cada poble que passàvem (hem sortit a Soses de l’autopista per agafar l’autovia que va a Martorell) et porta records, vivències, persones estimades. Ara tot conegut, és estimat, és enyorat. Veure Montserrat és la comprovació que som a prop i a prop de casa.
Arribem a Brians a les 13.35. Ens esperen la directora i gerent i molts i molts mossos. Emotiu i sobretot molt emotiu quan a les 14 h han arribat la Carme i la Dolors. Grans abraçades. Havíem dit que ens veuríem al carrer però no ha estat així. Ara estarem dies sense veure’ns però cada dia ens recordarem. Allà a les 14.10 sortim de Brians. L’Oriol, en Sánchez en un cotxe, el Raül i el Cuixart en una furgoneta blanca i el Josep, el Quim i jo en una furgoneta vermella.
Molts silencis durant el viatge. Mirem el paisatge i a tots ens mouen sentiments intensos. El Josep en passar per Terrassa se li nota emoció. Arribem a Lledoners. Hi ha gent sota un sol de justícia, veiem estelades, que feia temps que no en vèiem. De nou un sentiment d’una immensa gratitud i emoció. Són les 15.06 i arribem al més proper a casa que es pot considerar. A partir d’aquí de nou el protocol d’entrada a una presó. Truco a la Blanca per dir-li: “Ja som aquí”.

dimecres, 18 d’abril del 2018

Concentracions dels dijous


US VOLEM LLIURES 
US VOLEM A CASA 

i no ens aturarem fins a aconseguir-ho
Com cada DIJOUS, demà 19 d'abril a les 19:30 
DAVANT L'AJUNTAMENT DE
 SANT JOAN DESPÍ


diumenge, 15 d’abril del 2018

Vídeo de la Manifestació d'avui






Barcelona es desborda en favor de la democràcia, la llibertat i en contra de la repressió judicial i política

Clam massiu aquest diumenge pels carrers de Barcelona. Una manifestació multitudinària ha desbordat el Paral·lel i els carrers adjacents de plaça Espanya en la defensa de drets, llibertats, la cohesió social i la democràcia, amb el lema d’”Us volem a casa”. Una capçalera paral·lela de l’Assembla també ha recorregut l’avinguda de la capital catalana sota el següent lema: “República és llibertat. Ni presó ni exili: prou ostatges”.
Des  de quarts d’onze, els voltants de plaça Espanya s’han tenyit de groc: llaços groc, bufandes grogues i gorres grogues, moltes gorres grogues. Pancartes i lemes molts diversos, però un cant continuat i repetit : llibertat presos polítics i us volem a casa. 957 autocars han baixat des de diversos punts del territori, i accedir a la zona ha estat difícil amb transport públic, que anava ple a vessar. De fet, s’han anat tallant carrers pròxims a la zona degut a la gran afluència de gent.
La manifestació, convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, ha començat cap a quarts d’una del migdia, i ha anat baixant el Paral·lel de Barcelona fins arribar al lateral del parc de les Tres Xemeneies, al final de l’avinguda. Allà, Rosa Andreu i Pep Planas han conduit l’acte. Durant el camí, s’han aixecat diversos pilars i s’han dut a terme actes de cultura popular de colles castelleres i entitats de diversos punts del territori.
Roger Mas, La Folie i La Dharma, amb el tema “la gent vol viure en pau”, han estat els encarregats de posar-hi musica.
“Tenim dret a ser lliures”
Oriol Sànchez, fill de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha llegit unes paraules que el seu pare ha volgut compartir amb la ciutadania. En el text, l’expresident demana que ningú agafi por, i no cedir mai al xantatge de la por ni “a la temptació de la violència”. “Tenim dret a ser lliures”, afirma. “Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país”, afegeix, i recorda que aquest moviment ha fet les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques d’Europa, i que la violència de la qual parlen és inventada. “D'això se'n diu impotència i ràbia”, afegeix.
Finalment, es pregunta si mereixen governar-nos aquells qui no respecten resultats electorals i qui viola els drets civils. “Un estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure”, conclou.
Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, ha llegit també unes paraules escrites des de la presó de Soto Real. En la carta, Cuixart afirma que avui s’ha tornat a demostrat la capacitat que té el poble català, en la seva diversitat, d’unir-se en moments d’injustícia i esperança. Injustícia per la deriva autoritària d’un estat que utilitza la presó provisional d’una manera injustificada i la suspensió sense precedents de l’autogovern de Catalunya. Però també d’esperança, sobretot en la gent, “autèntic motor” de la lluita per la democràcia i la llibertat, i també en la dignitat “insubornable” de la societat catalana en un futur sense renuncies per ningú. “Unitat, dignitat, coratge i amor”, ha conclòs Bonet.
Lectura del manifest
Quim Jubert, de l’Associació de juristes dels drets civils, i Ismael Benito, jove encausat per la vaga general del 29M i que va estar més d’un mes en presó preventiva, i la regatista Natàlia Via-Dufresne, han llegit el manifest, que fa una radiografia de la situació actual. En primer lloc, afirma que la intervenció de les institucions catalanes a través de l’article 155 “afecta greument la vida de les persones”, i malgrat la constitució del nou Parlament, això no ha suposat la fi de la intervenció, per això demana “de forma urgent” que s’elegeixi president de la Generalitat perquè es restableixi “el normal funcionament” de totes les institucions de la Generalitat.
L’Espai Democràcia i Convivència rebutja la judicialització de la política, i afirma que tots aquests processos judicials agreugen la situació, i troben “d’extrema gravetat” que es persegueixin per terrorisme, rebel·lió i sedició ciutadans que han expressat la seva oposició a aquesta situació. Cal, doncs, donar una resposta política, i no repressiva. De fet, menciona els casos de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i tots els membres del govern empresonats, amb quals s’ha usat “de manera desproporcionada i abusiva” el codi penal i la presó preventiva.
En aquesta línia, mostren també preocupació per la investigació contra persones, artistes, sindicalistes i activistes socials per accions o opinions, així com les accions violentes feixistes, que condemnen enèrgicament, i que atien a “l’odi i la divisió”.
Per tot això, diuen, l’Espai demana defensar les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític, sempre de manera pacífica i ferma, treballant per la convivència, la cohesió social i el diàleg

Nota de premsa ANC

Manifest 15.04.2018


MANIFEST ESPAI DEMOCRÀCIA I CONVIVÈNCIA
Pels drets i les Llibertats - 
Per la Democràcia i la Cohesió social
Us volem a casa





US VOLEM A CASA! Recull fotogràfic

























Els castellers seran sempre nostres!



Quaranta-set colles castelleres provinents d’arreu del país han enlairat el missatge de la manifestació d’aquest migdia a Barcelona per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Els colors de les camises s’han barrejat amb el groc reivindicatiu que ha tenyit la mobilització.

Els castellers no han faltat a la cita i s’han afegit a la mani convocada per entitats i sindicats sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’ coincidint amb els sis mesos de l’empresonament del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez.


El tret de sortida de la marxa l’han marcat precisament les formacions castelleres aixecant pilars simultanis. Una hora abans s’han realitzat diversos castells i pilars que han amenitzat l’espera de l’inici de la mobilització.


Els nostres castellers a la Manifestació


Font: El món casteller

Opinió Ramón Cotarelo



LIBERTAD DE LOS PRESOS POLÍTICOS


Mi tocayo, Ramón de Mesonero Romanos (1803-1882), madrileño como yo, además de muy estimable escritor, era un tipo inquieto y por eso firmaba a veces como el curioso parlante. Anduvo curioseando por muchas partes para escribir sus interesantísimas Escenas y tipos matritenses, fuente de documentación sobre cómo eran Madrid y los madrileños a mediados del XIX y como son ahora en buena medida. Algo parecido me pasa con Barcelona. Pero confieso que, si hubiera de escribir unas Escenas barcelonesas, lo tendría más fácil que Mesonero porque hace años que Barcelona ha sustituido a Madrid como manifestódromo. Si no en cantidad, sí en calidad. No porque las barcelonesas sean mejores que las otras en ningún sentido sino porque son las más reiteradas y frecuentes en el ámbito político decisivo hoy en España: independencia de Catalunya sí o no. Manifestaciones, movilizaciones, concentraciones en favor y en contra de la independencia con evidente frecuencia. 


Un juego interesante luego es comparar las manifestaciones pro y contra la independencia respecto a varios asuntos: cantidad de asistentes, organizaciones convocantes, violencia sí o no, agresiones a viandantes sí o no, limpieza y cuidado del mobiliario urbano sí o no, agresividad y amenazas en los discursos sí o no, tratamiento equilibrado en los medios sí o no. Y, con eso, cada cual saca luego sus conclusiones.


Hoy hay una enésima manifestación independentista en Barcelona específicamente dedicada a reclamar la libertad de los presos, los exiliados y los embargados por razones políticas. Promete ser un acto de enorme asistencia y seguro que es de muy civilizado recorrido y sin incidentes, salvo los que puedan seguirse de provocaciones externas. Es una manifestación con un doble mensaje: al interior y al exterior. Al interior va directamente a Bassa, Forcadell, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Romeva, Sánchez y Cuixart, sobrevolando los cientos de kms que los separan de su casa y haciéndoles sentir al cariño y el aliento de un pueblo. Al exterior se dirige a Gabriel, Rovira, Puigdemont, Ponsatí, Borrás, Comín y Serret con el mismo significado y también a la comunidad internacional. Es una manifestación para hacer ver al mundo la falta de libertades en una España que dice ser Estado de derecho pero funciona como una dictadura de hecho.


Una manifestación gigantesca, probablemente como no la haya habido hasta ahora, con dos consecuencias una dependiente de la otra. La primera la unidad del movimiento independentista es tan fuerte como siempre y eso se observa en que no hay diferencias entre detenidos y represaliados: son gentes de PDeCat, JxC, ERC y CUP. Todos. Unidad que hace gala de un apoyo social inmenso, un grado de implicación de la sociedad civil (la de verdad) nunca antes visto y un compromiso que garantiza la solidez del movimiento (incluso económica porque funcionan a todo meter las cajas de resistencia) y su reproducción en la medida en que cada lugar que quede vacante por procesamiento será cubierto por otra persona hasta que el Estado acabe negociando una solución a la desobediencia civil que no sea acusarla de terrorismo. Cosa que ya ha visto que no puede hacer.


La segunda consecuencia: el fracaso rotundo del plan gubernativo de represión. El bloque del 155 aplicó este artículo ilegalmente y convocó elecciones creyendo que las ganaría los llamados "constitucionalistas", o sea, unionistas. Las perdieron. No quieren reconocerlo ninguno, ni PP ni C's ni PSOE; pero las perdieron y, mientras no lo reconozcan, la situación no tendrá arreglo. 


Además de este fracaso se da el mucho más sonoro del plan de sofocar el independentismo a sangre y fuego, aplicando aquí la plantilla del País Vasco. Dijeron (lo dijo Sáez de Santamaría) que, encarcelando a las "cabezas" del independentismo, no pasaría nada: un par de semanas de algaradas y luego tranquilidad, como en el País Vasco. Llevamos cinco meses y la presión y movilización sociales no solo no disminuye sino que aumenta. Fracaso absoluto.


Tan absoluto que ahora lo han intensificado, aplicando a Catalunya la plantilla País Vasco/ETA y por eso el fiscal empezó la tirada pidiendo imputación de terrorismo para Tamara Carrasco, miembro de un CDR. El intento de criminalizar a los CDR e imputar al conjunto del movimiento una violencia inexistente pero que necesitan todos como agua de mayo, sobre todo los jueces, para poder construir unos imaginarios delitos de rebelión y disfrazar de judicial una decisión puramente política: encarcelar a los adversarios del gobierno.


Tampoco van a conseguirlo, como se verá por la manifestación de hoy en Barcelona, masiva y pacífica y su eco en el extranjero.

Ramón Cotarelo
Blog Palinuro

dijous, 12 d’abril del 2018

Concentració dijous 12.04 a l' Ajuntament



Manifestació diumenge 15 d'abril a Barcelona




El proper diumenge 15 d'abril estem convocats  a Barcelona

 PELS DRETS I LES LLIBERTATS, PER LA DEMOCRÀCIA I LA COHESIÓ US VOLEM A CASA!

Hem de ser-hi TOTS, no podem fallar!!!

Des de Sant Joan hi anirem amb tren, per tant ens trobarem a l'estació de la Renfe a les 11h per agafar el tren a les 11:04. Anirem fins a Sants i baixarem caminant  fins a la Plaça Espanya.

El recorregut de la Manifestació serà pel Paral·lel fins al Port. 

Us hi esperem a tots!!!!
Ens veiem diumenge.



dimecres, 11 d’abril del 2018

Mobilització pels drets i les llibertats


 



Aquest diumenge, tenim una cita a Barcelona. 

L’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, conjuntament amb moltes altres entitats i organitzacions de la societat civil, ha convocat una manifestació multitudinària que recorrerà l’avinguda Paral·lel de Barcelona. La cita serà a les 12:30 h.

El lema de la manifestació serà “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”. 
De moment ja hi ha més de 500 autocars contractats de diversos punts del territori que arribaran a Barcelona al matí, de manera que es preveu una manifestació multitudinària.

El moment d’excepcionalitat política i d’alt grau de repressió obliguen la ciutadania a defensar la democràcia i les llibertats. 

Diumenge, doncs, hem de ser-ne molts i hem d’omplir l’avinguda Paral·lel de Barcelona per demostrar que no farem ni un pas enrere.

Diumenge, tothom a Barcelona!

Concentració cada setmana per més motius



Aquest dijous, com els altres, estarem davant de l'Ajuntament demanant la Llibertat dels Presos Polítics, el Retorn dels Exiliats i demostrant la nostra SOLIDARITAT amb TOTS els Represaliats

Us hi esperem!!!

dimarts, 10 d’abril del 2018

Ara terrorisme

Màster accelerat en criminalització

 de l’independentisme


TEMA DEL DIA
Terrorisme. Hi ha dubtes seriosos sobre si Cristina Cifuentes o Pablo Casado van fer el màster que diuen que tenen. En canvi, no hi ha cap dubte que a Catalunya vivim un màster accelerat en criminalització de l’independentisme oficiat per l’estat espanyol. El curs és d’assistència obligatòria i ensenya com manipular el llenguatge per justificar delictes inexistents. Qualificar de terrorisme un acte de desobediència pacífica, com fa l’Audiència espanyola per justificar la detenció de membres dels CDR, és una manipulació barroera de la realitat que no pretén pas fer justícia sinó justificar un càstig exemplar contra qui senzillament es manifesta en favor d’unes idees, ni que sigui aixecant barreres de peatges o tallant carreteres. Això no és terrorisme. Amb aquesta manipulació del llenguatge banalitzen el terrorisme i criminalitzen l’independentisme català, que associen a una pretesa violència que no ha emprat mai.

L’aparell repressor de l’estat espanyol, amb l’aval dels partits del 155, repeteix amb els CDR la maniobra que ja va fer amb els líders de l’Assemblea i l’Òmnium i els membres del govern: acusar-los de delictes inexistents, com el de rebel·lió, per poder justificar la petició de penes de presó desorbitades que serveixin d’escarment. Si hi ha ningú que ho torna a intentar, com va dir Rajoy aquest cap de setmana, ‘ja sap què l’espera’. No se cerca justícia, se cerca venjança, que és la negació de la justícia. Per això el delicte de rebel·lió no l’han acceptat els tribunals europeus, com tampoc no acceptarien l’acusació de terrorisme pel fet de tallar una carretera.

Però l’estratègia de dir-ne de tot terrorisme no és ingènua ni gratuïta. No vol obtenir tan sols la desmobilització de l’independentisme, sinó que posa en el punt de mira de la justícia qualsevol iniciativa relacionada amb aquest objectiu polític. Si tot és terrorisme, es poden il·legalitzar partits, clausurar entitats, tancar mitjans de comunicació i detenir qualsevol persona relacionada amb aquest món. L’estat ja va fer això mateix a Euskadi, gràcies al sumari 18/98 de Baltasar Garzón, en què s’equiparava la desobediència civil amb el terrorisme. Amb l’excusa que tot era ETA, centenars de persones foren detingudes, es van il·legalitzar partits i es van tancar entitats cíviques i mitjans de comunicació. Fins i tot quan ETA ja fa temps que no actua, han continuat acusant joves bascs de terrorisme. Per això hi ha tres joves de la localitat navarresa d’Altsasu que fa 512 dies que estan empresonats per haver participat presumptament en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar.

A Catalunya no els serà tan fàcil, perquè no tenen l’excusa de la violència d’ETA, però el patró és el mateix. L’independentisme és pacífic i no ha comès cap acte violent, però l’estat l’acusa igualment de violent per justificar la repressió, amb un discurs avalat per determinats mitjans de comunicació i amb els partits del 155 aplaudint, tot i que el PSC continua marcant tímidament distàncies. En canvi, el portaveu de Ciutadans al parlament, Fernando de Páramo, enfundat ja de ‘retòrica basca’, demanava avui als partits catalans que condemnessin la violència. I no es referia a la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià durant la Setmana Santa ni a les agressions de grups organitzats a gent que penja llaços grocs pels carrers i pobles de Catalunya.

Pere Martí
Font: Vilaweb.cat

Tots som CDR





Solidaritat amb els detinguts d'avui. Davant la repressió, més democràcia i més acció pacífica. La llibertat d'expressió està en joc, defensem-la ✊


Davant les detencions arbitràries d’avui, estarem amb la gent que es manifesta aquest vespre a les 20 h a les places dels ajuntaments com sempre pacíficament i democràticament. #SomGentDePau

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana

diumenge, 8 d’abril del 2018

Tornarem a ser grans


ARA REPÚBLICA!!!!




On podem col·laborar econòmicament

  • Els nostres presos polítics necessiten poder pagar les fiances que se'ls demanin per a recuperar la seva Llibertat


  • Els seus familiars necessiten del nostre Ajut pels costos que se'ls originen amb viatges i menjars per anar-los a veure. 


  • Les defenses de tots ells tenen un cost elevat.


Per tant avui més que mai hem de ser solidaris amb qui per donar-nos veu al poble estan empresonats o a l'exili.

Us passem l'enllaç per poder col·laborar  econòmicament en la mesura que cadascú pugui.





divendres, 6 d’abril del 2018

Llibertat presos polítics i retorn exiliats



La Caixa de Solidaritat fa efectiva la Llibertat del MHP Puigdemont


La Caixa de Solidaritat fa efectiu el pagament de la fiança de Carles Puigdemont perquè pugui quedar en llibertat





Ahir al vespre, la Caixa de Solidaritat va dipositar els 75.000 euros de fiança que el jutge Schleswig-Holstein havia imposat perquè Carles Puigdemont sortís en llibertat després que considerés que no hi havia, en cap cas, delicte de rebel·lió en les seves actuacions.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va voler agrair les aportacions que ha fet la societat a la Caixa de Solidaritat, que ja ha dipositat 3.959.588 d’euros en fiances derivades del procés independentista. De fet, l’objectiu d’aquesta Caixa era, precisament, fer front a les despeses derivades dels embats judicials i de la repressió econòmica de l’Estat espanyol en tot el procés d’independència.

Conjuntament amb el tresorer de l’ANC, Joaquim Arnau, i Òscar Gimeno, membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural, l’altra entitat que gestiona conjuntament amb l’Assemblea la Caixa de Solidaritat, Paluzie va voler compartir la importància de la decisió del jutge de Schleswig-Holstein.

Per la presidenta de l’ANC, aquesta decisió és una “cleca en tota regla” a la justícia espanyola perquè nega l’existència de violència i, per tant, desmunta tot l’argumentari de la justícia espanyola i del jutge Llarena, basat en “un relat inventat” centrat en una “violència inexistent”.

Per Paluzie, no seria comprensible que el màxim responsable del govern no fos jutjat per rebel·lió i, en canvi, els seus consellers, sí. Una diferència de criteri que, al seu parer, seria una “vergonya” i que hauria de replantejar que l’Estat fes les coses “de manera correcta”.

dijous, 5 d’abril del 2018

Concentració Presos polítics 5.04.2018



Avui, com cada dijous, feiem la Concentració pels presos polítics i el retorn dels exiliats, davant de l'Ajuntament de Sant Joan Despí. 
Ha estat la primera on els participants portàvem un somriure d'orella a orella en una cara de gran alegria. I anem camí de que no serà la última
Hem tingut un record pel nostre Major Trapero, però.





Alemanya decideix que la rebel·lió no va ser.







L'Estat espanyol descobreix la separació de poders.

#RepúblicaARA
#Llibertat

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana