dijous, 27 de juliol del 2017
dimecres, 26 de juliol del 2017
De la humiliació en neix el coratge
De la humiliació en neix el coratge
“De la humiliació en neix el coratge i del fracàs el suïcidi”, diu una dita popular. La deriva del Consell de Ministres espanyol de cada divendres és un corol·lari d’humiliacions setmanals amb la particularitat que sempre la del dia supera les anteriors. De fet, la roda de premsa, estratègicament muntada amb la complicitat i coordinació del periodisme afí, tal com hem vist en el documental Las cloacas de Interior, és una mena d’acte sacramental on s’intenta oficiar a la catedral de la Moncloa la humiliació pública al govern democràtic de Catalunya i a tota la majoria que els dona suport.
Però cada divendres, pel responsable o responsables de posar damunt la taula del Consell de Ministres el fantasma del problema català, resulta que l’independentisme cada dia és més viu i més decidit i amb més coratge. Ara, l’actitud i la intenció de Mariano Rajoy és clara: xafar-lo com sigui, destruir-lo i construir de nou sobre les seves cendres una transició catalana amb la complicitat dels unionistes i espanyolistes d’aquí, que com veiem, no són pocs els disposats a col·laborar-hi. El problema és que si la seva estratègia falla, perquè per Rajoy guanyar l’1-O vol dir un tot o res, no té altra sortida que dimitir. Si falla, perquè la capacitat de resistència dels humiliats ha estat més forta que la seva repressió, els mateixos que ara l’esperonen perquè sigui contundent contra els catalans, el destruiran. I no m’estranyaria que també en sortís molt tocat el rei, pel seu paper de part i per mantenir la tradició borbònica en els conflictes territorials respecte a Catalunya.
Fa pocs dies els deia que Catalunya amb vint anys havia traspassat a Espanya 300.000 milions d’euros, i en el mateix temps tota la UE n’havia donat 200.000 milions. El pes del PIB de Catalunya respecte a Espanya és el mateix que té Alemanya respecte a l’Eurozona, i vostès hauran observat la diferenciació de tracte que tenen els països de l’Eurozona amb Alemanya i amb la seva cancellera, i el que els espanyols tenen amb Catalunya i el seu president.
La humiliació del divendres passat exigint-nos que presentem cada setmana el llistat de les despeses que fa el govern, si no volem que ens tanquin el FLA, seria impossible fer-la al País Basc, perquè, com he dit tantes vegades, ells no són independents però tampoc són dependents. I si els bascos cobren per ser espanyols, nosaltres paguem una mitjana de 15.000 milions d’euros cada any i pel que veig de l’informe dels “savis” que proposa un nou sistema de finançament autonòmic, no tenen cap interès a canviar la sagnia catalana. Entendran doncs que la ignomínia de la mesura sigui pròpia del franquisme. Perseguir qui no pensa com tu i tallar-li el finançament i incautar-li el seu patrimoni és de país molt deficitari democràticament. El mateix FLA ja és una deshonra que ens fan, perquè l’economia catalana genera prou diners per no haver de passar per aquesta taquilla de subsistència i parar la mà perquè et donin, en forma de crèdit, uns diners nostres que prèviament t’han agafat. En la proposta dels “savis” hi ha acord de no acceptar l’ordinalitat malgrat que tothom reconeix la perversió del finançament actual i els seus greuges, però no dubten d’utilitzar-lo com a instrument pervers per forçar-nos i sotmetre’ns a les seves polítiques.
L’entrada de la Guàrdia Civil al Parlament de Catalunya, al Palau de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i a la Central de Telecomunicacions de la Generalitat va ser un intent fallit de muntar un espectacle per al consum d’aquesta premsa col·laboracionista, però hauríem d’haver estat més ferms i no permetre que cap guàrdia civil pogués passar la porta amb la cara tapada. Hem de recordar que la darrera vegada que va entrar la Guàrdia Civil al Parlament va ser el 1917 per dissoldre per la força una reunió de diputats i aquests anaven amb la cara destapada.
Però el coratge que neix de les humiliacions sap que tot allò que no mata enforteix. I malgrat tot estem aquí i dempeus
Esteve Vilanova
Font: elPuntAvui.cat
dimarts, 25 de juliol del 2017
Garanties per la Democràcia a Sant Joan
Des de l'ANC, Òmnium i el Parlament de Catalunya ja s'estan organitzant els actes a totes les poblacions del nostre país per que tothom pugui preguntar els dubtes que tingui a través de la campanya Garanties per a la democràcia.
Per això us convidem a l'acte que s'ha organitzat a Sant Joan Despí i que tindrà lloc el proper dijous 27 de juliol a les 20:30 al Foment Cultural (carrer Major, 54).
El col·loqui es farà amb el diputat del Parlament de Catalunya Antoni Castellà.
Us hi esperem a tots!
ANC Sant Joan Despí
Òmnium Sant Joan Despí
dissabte, 22 de juliol del 2017
Recull fotogràfic de la Marató de Parades Informatives
Avui a Sant Joan Despí hem fet una Marató de Parades Informatives.
Ha estat organitzat pet la Territorial amb col·laboració amb la Comissió de Majoria Social del Baix LLobregat. La nostra Territorial forma part de'aquesta Comissió des dels seus orígens.
Hem tingut la col·laboració de les AT del Baix Llobregat: Esplugues, Cornellà, Molins de Rei, La Palma, Castelldefels, Sant Andreu de la Barca, Abrera, Castelldefels i Begues
AT del Barcelonès: Gràcia i Sarrià Sant Gervasi
AT del
Vallès: Badia
A totes elles el nostre agraïment més gran. Sense la seva col·laboració no haguéssim fet les 9 parades que hem organitzat ni la Passejada pel SÍ.
Als nostres membres de l'AT de Sant Joan també un agraïment enorme per ser-hi.
dimecres, 19 de juliol del 2017
Marató de Parades a Sant Joan Despí
MARATÓ DE PARADES INFORMATIVES
A SANT JOAN DESPÍ
Dissabte 22 de Juliol de 2017
Amb la participació de Territorials del
Baix Llobregat, del Barcelonès
i del Vallès.
Estarem a:
- La Piscina de Sant Joan
- L'Hospital Moisès Broggi
- La Plaça Mª Aurèlia Campmany
- La Plaça de Sant Joan
- Passatge de sant Miquel
- La Plaça de l'Ermita
- Bon Viatge amb l'Avinguda Barcelona
- La Plaça del Mercat del Centre
- Passeig del Canal amb Baltasar d'España
- Plaça dels Geganters
Teniu preguntes? Voleu un domàs pel balcó?
Us hi esperem!!!
També hi veureu la Passejada del Sí
Anem bé , però cal estar amatents
Alerta amb l'eufòria
Alerta amb l'eufòria Observe molta eufòria entre els independentistes. D’entrada, això no em sembla pas malament, tenint en compte que hi ha motius per a estar-ne. Tanmateix, em permetreu que faça un toc d’alerta, perquè una eufòria excessiva podria ser contraproduent.
Els motius de l’eufòria són evidents. D’una banda, a mesura que s’acosta la data del referèndum, es fa cada dia més clar que l’estat espanyol no té les eines amb les quals ha gallejat tant des de fa mesos. Ja és públic i notori que el 155, ni el poden ni el volen aplicar, i l’estat d’excepció queda fora de qualsevol quiniela. Pensar, a partir d’això, que aturaran el referèndum només amb un ucàs, per més solemne que aquest siga, del Tribunal Constitucional o posant els mossos sota el control de Madrid és fer apostes de massa risc, com tothom veu i entén fàcilment.
D’una altra banda, la contundència del govern català i del seu president sorprenen una població massa acostumada a esperar els vist-i-plaus dels altres. Som un país que sempre hem demanat permís per a tot i que, implícitament, sempre hem esperat ser compresos i acceptats. Que, de sobte, el govern de Catalunya es comporte com un govern de fet independent i tire pel dret amb la contundència que només estem acostumats a veure en els altres països, és lògic i natural que cause un estat d’eufòria en el moviment independentista, especialment queixós sempre respecte a la contundència dels dirigents polítics.
Ara bé, que ningú no s’equivoque, que encara no s’ha guanyat res. O per ser més exacte, encara no s’ha guanyat res d’irreversible, definitiu i que marque la diferència. El primer d’octubre, si tot va com volem, sí que serà un pas definitiu i, segurament, molt irreversible. Però, fins aleshores, cal no abaixar la guàrdia ni deixar de treballar ni un sol segon.
I aquest és el perill de l’eufòria. L’eufòria crea un estat anímic que tendeix a descartar els avisos de perill i, precisament, ara, més que mai, cal estar ben alerta als moviments més minúsculs, a les situacions més complexes. Ara cal treballar com mai i cal fer-ho amb la màxima atenció. Ara cal omplir les inscripcions a la manifestació, primer, i els carrers de Barcelona, després, l’Onze de Setembre. Molt més que no s’han omplert mai. Ara cal multiplicar els actes i debats, cal explicar intensament les conseqüències del vot i cal convèncer, votant a votant, tanta gent com siga possible. I ara cal confrontar amb fermesa però, sobretot, amb molt rigor i unitat, les amenaces de l’estat.
Anem bé, anem molt millor que no hauríem imaginat mai, som al lloc on volíem ser i tenim les suficients eines a la mà per a dependre només de nosaltres. Però, precisament, per això, alerta amb l’eufòria. Amb paciència, humilitat, respecte a tothom i constància hem fet un gran camí tots aquests anys. Continuem així, per favor.
Vicenç Partal
Font: Vilaweb.cat
diumenge, 16 de juliol del 2017
La Diada comença a perfilar-se
Les inscripcions de l’ANC
per a l’Onze de Setembre
s’obriran dijous segurament
La mobilització de l’Onze de Setembre pren forma. L’ANC obrirà dijous les inscripcions per a la manifestació, i les entitats sobiranistes n’explicaran més detalls durant la setmana. És previst que el sistema sigui l’habitual de les últimes diades: es dividirà l’espai en trams i caldrà inscriure’s en un de concret.
La concentració serà a Barcelona, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó, i tindrà forma de creu per a simbolitzar la suma de tothom. La proximitat del referèndum, l’aprovació de la llei que li ha de donar cobertura legal i la reacció de l’estat espanyol marcaran el desenvolupament de la Diada.
Ara bé, els esdeveniments poden fer que hi hagi alguns canvis en el plantejament de la mobilització. N’ha parlat el president de l’ANC, Jordi Sànchez: ‘Si [l’estat espanyol] veu que no pot impedir el referèndum i decideix dinamitar l’estructura institucional i democràtica del país, probablement seria irresponsable no fer-ho.’
‘L’estat espanyol sap que la democràcia és imparable’, ha dit Sànchez en una entrevista a Europa Press. ‘Pot desarticular una banda de delinqüents i un escamot terrorista, però no la voluntat d’un poble i d’un govern legal i legítimament elegit’
Font: Vilaweb
dissabte, 15 de juliol del 2017
Garanties per la Democràcia. Ubicacions
Marató d'actes per explicar el referèndum
Per que sigueu on sigueu aquests dies hi pugueu accedir.
divendres, 14 de juliol del 2017
La nova Consellera d'Educació és membre de l'ANC
La secretària nacional Clara Ponsatí,
nova consellera d'Ensenyament
El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha celebrat avui la remodelació del Govern de la Generalitat. Sànchez ha qualificat el canvi de "necessari quan falten 80 dies pel referèndum", i ha volgut "agrair l'honestedat i valentia dels consellers que han decidit deixar la seva responsabilitat per assegurar més cohesió al govern".
Sànchez ha afegit que el nou govern de Carles Puigdemont envia un "missatge clar i inequívoc que res ni ningú podrà aturar la preparació ni execució de l'1 d'octubre", i ha afegit que el nou equip "respon a conviccions sòlides i responsabilitat demostrada."
La nova consellera Clara Ponsatí deixa el secretariat nacional de l'ANC
L'Assemblea Nacional Catalana celebra el nomenament de Clara Ponsatí com a consellera d'Ensenyament del Govern de Catalunya. Ponsatí ha enviat la seva renúncia al secretariat nacional de l’ANC aquest matí per poder acceptar la nova responsabilitat. Ponsatí és doctora en economia per la Universitat de Minnesota, dirigeix l’Escola d’Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews (Escòcia) i forma part de l’Institut d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els seus camps de recerca han estat la teoria de jocs, la negociació i la resolució de conflictes. També ha estat catedràtica a més universitats de prestigi, com ara Georgetown, Toronto i San Diego (Estats Units) i va dirigir el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) entre el 2006 i el 2012. A més, ha publicat articles acadèmics i llibres sobre economia.
Ponsatí va ser la víctima d’una de les maniobres polítiques espanyoles que els últims anys han posat en dubte la igualtat dels ciutadans i la llibertat d'opinió. L’any 2012 ocupava la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown i, arran del creixement de l’independentisme, l’ambaixada i el govern espanyol van pressionar perquè no li renovessin la plaça, malgrat la voluntat de la universitat perquè Ponsatí hi continués.
Parades informatives
Demà dissabte 14 de juliol estarem fent una parada informativa a la Plaça de l'Ermita de 11 a 13:30.
Podeu venir a buscar el domàs pel balcó, encarregar la samarreta del 11S,resoldre dubtes...
Us hi esperem!!!
I també estarem a Viladecans participant a la Marató de Parades informatives.
Missatge clar del Govern
Escolta Espanya
El govern de Catalunya es troba des de fa hores enmig d’una crisi. El president Puigdemont ha començat un escrutini intens del seu govern, conseller a conseller, que continuarà aquest divendres. Un escrutini del qual podrien emergir canvis més o menys importants, probablement una remodelació. Pel que sabem, hi ha alguns consellers que discrepen de la tàctica del referèndum. A banda la possible discrepància política, des de l’entorn del govern es diu, també, que alguns temen les conseqüències de l’enfrontament amb l’estat espanyol, de la ‘privatització del dolor’ que significa atacar els individus en compte d’atacar el moviment.
Si el problema és aquest, té una solució raonable. Té una solució que és el canvi de competències dels departaments o bé el nomenament de nous consellers. Una altra cosa seria si el problema anàs més enllà i algun dels partits que donen suport al govern o una fracció significativa s’organitzàs per anar contra el referèndum. Aleshores la cosa seria molt més complicada i parlaríem d’una crisi política greu. Però de moment no tenim cap prova que indique que passa això.
El lector amb memòria intensa deu recordar dos comentaris d’editorials anteriors que avançaven que tot això podia passar. En el primer avisava que la repressió es concentraria al juliol i a l’agost perquè al setembre seria tan impossible d’exercir-la com contraproduent. En el segon remarcava un comentari encertadíssim del professor Carles Boix, que va definir l’actuació del govern espanyol anomenant-la ‘privatització del dolor’.
No ens enganyem: la repressió sempre causa dolor. A voltes és efectiva i a voltes és inútil, però sempre causa dolor a qui la rep. I el govern espanyol sembla voler jugar fort aquesta carta: prova d’abatre aquells membres del govern català menys convençuts de la tesi del referèndum i que, per tant, viuen amb més angoixa les conseqüències que puga tenir. És una repressió sofisticada: va directa a cadascun i no ataca el conjunt del moviment, perquè sap que això no tindria efectivitat. Ara no toquen ni els grisos ni les pilotes de goma…
Però, més enllà de l’esclat d’alegria momentani que puguen tenir alguns pensant que l’han encertada, la gran qüestió és si això els servirà de res per a aturar el referèndum. I crec que la resposta és que no.
La repressió indiscriminada és perillosa per a l’estat, massa perillosa arribats al punt on hem arribat. L’efecte que originaria faria inútil tot control possible i menaria a un risc d’explosió social massa gran. Per això fa setmanes que ho fien tot a trencar el govern, com una mesura a la desesperada. Avui dijous, a aquestes hores que escric, l’estratègia els funciona prou per a fer-nos parlar a tots. Però si aquest divendres hi ha un nou govern, més cohesionat i més potent, els haurà servit de ben poca cosa tot plegat. Ells hauran de tornar a començar de zero i ara tindran molta menys capacitat de fer mal quan arribe el setembre i l’octubre. A banda que (supose que involuntàriament) s’haurà resolt una de les mancances més perilloses d’aquest govern, que és el fet de tenir uns consellers que no van ser triats pel president que els ha de dirigir.
Gemma Aguilera
Font: El Món.cat
dijous, 13 de juliol del 2017
Repressió sofisticada que no atca al conjunt del moviment
La repressió i la crisi
El govern de Catalunya es troba des de fa hores enmig d’una crisi. El president Puigdemont ha començat un escrutini intens del seu govern, conseller a conseller, que continuarà aquest divendres. Un escrutini del qual podrien emergir canvis més o menys importants, probablement una remodelació. Pel que sabem, hi ha alguns consellers que discrepen de la tàctica del referèndum. A banda la possible discrepància política, des de l’entorn del govern es diu, també, que alguns temen les conseqüències de l’enfrontament amb l’estat espanyol, de la ‘privatització del dolor’ que significa atacar els individus en compte d’atacar el moviment.
Si el problema és aquest, té una solució raonable. Té una solució que és el canvi de competències dels departaments o bé el nomenament de nous consellers. Una altra cosa seria si el problema anàs més enllà i algun dels partits que donen suport al govern o una fracció significativa s’organitzàs per anar contra el referèndum. Aleshores la cosa seria molt més complicada i parlaríem d’una crisi política greu. Però de moment no tenim cap prova que indique que passa això.
El lector amb memòria intensa deu recordar dos comentaris d’editorials anteriors que avançaven que tot això podia passar. En el primer avisava que la repressió es concentraria al juliol i a l’agost perquè al setembre seria tan impossible d’exercir-la com contraproduent. En el segon remarcava un comentari encertadíssim del professor Carles Boix, que va definir l’actuació del govern espanyol anomenant-la ‘privatització del dolor’.
No ens enganyem: la repressió sempre causa dolor. A voltes és efectiva i a voltes és inútil, però sempre causa dolor a qui la rep. I el govern espanyol sembla voler jugar fort aquesta carta: prova d’abatre aquells membres del govern català menys convençuts de la tesi del referèndum i que, per tant, viuen amb més angoixa les conseqüències que puga tenir. És una repressió sofisticada: va directa a cadascun i no ataca el conjunt del moviment, perquè sap que això no tindria efectivitat. Ara no toquen ni els grisos ni les pilotes de goma…
Però, més enllà de l’esclat d’alegria momentani que puguen tenir alguns pensant que l’han encertada, la gran qüestió és si això els servirà de res per a aturar el referèndum. I crec que la resposta és que no.
La repressió indiscriminada és perillosa per a l’estat, massa perillosa arribats al punt on hem arribat. L’efecte que originaria faria inútil tot control possible i menaria a un risc d’explosió social massa gran. Per això fa setmanes que ho fien tot a trencar el govern, com una mesura a la desesperada. Avui dijous, a aquestes hores que escric, l’estratègia els funciona prou per a fer-nos parlar a tots. Però si aquest divendres hi ha un nou govern, més cohesionat i més potent, els haurà servit de ben poca cosa tot plegat. Ells hauran de tornar a començar de zero i ara tindran molta menys capacitat de fer mal quan arribe el setembre i l’octubre. A banda que (supose que involuntàriament) s’haurà resolt una de les mancances més perilloses d’aquest govern, que és el fet de tenir uns consellers que no van ser triats pel president que els ha de dirigir.
Vicenç Partal
Font: Vilaweb
La privatització del dolor
La repressió sofisticada contra el govern
La repressió d’un estat pot tenir moltes cares i moltes formes. La més sorollosa és la que recorre a la violència i la força física. La més habitual és l’amenaça i la por generalitzada. Una altra és la propagació de rumors, la desinformació i la publicació d’informacions falses o falsificades. Però encara n’hi ha una altra, que és la que el govern espanyol aplica ara, sense deixar de banda les anteriors, i que comença a fer efecte en les files de l’independentisme institucional. És una repressió més sofisticada: la individualització de l’amenaça. Arran d’aquesta mena de repressió, les escletxes al govern s’han expressat en dubtes i en temors pel risc que corre el patrimoni dels consellers.
El primer cas públic i amb resposta exemplar fou el de Jordi Baiget, que la setmana passada va ser destituït per haver expressat dubtes sobre el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. En aquesta mena de repressió, el govern espanyol ha assenyalat directament quina era l’anella de la cadena que calia atacar i, mentre la Guàrdia Civil citava a declarar selectivament alguns membres del govern, els mitjans de comunicació obedients han fet la resta. No fa ni una setmana que El Periódico passava llista del patrimoni que els consellers arriscaven si es feia el referèndum. És una informació pública i publicada des del moment que es va constituir el govern, però que ara esdevenia una arma de repressió selectiva i individualitzada en els esforços d’un sector per a frenar l’autodeterminació de Catalunya.
‘L’estratègia d’Espanya és privatitzar el dolor’
Aquesta forma de repressió era analitzada la setmana passada per Carles Boix, catedràtic de política i afers públics de la Universitat de Princeton, en un dinar (relatat en aquesta crònica de Josep Casulleras). Boix deia: ‘L’estratègia d’Espanya és privatitzar el dolor: la pressió es fa persona a persona, conseller a conseller, funcionari a funcionari, orador a orador. I això destrueix una xarxa de persones que semblen d’entrada totes disposades a anar fins al final, però que pot tenir forats. Aquesta és l’estratègia de l’estat, utilitzant el poder judicial, però també la Guàrdia Civil, citant funcionaris a declarar…’ Per a Boix la solució per a encarar aquesta mena de repressió és reforçar la xarxa. I afegeix: ‘Triturar deu mil persones és difícil, però triturar-ne una és possible. És el que fan les dictadures.’
Situats en aquest punt, el govern espanyol ha començat a situar al centre de la diana els màxims responsables del govern. Tot fa pensar que el pas següent pot ser apuntar de manera també selectiva els funcionaris per qui poden passar els tràmits relacionats amb la convocatòria, la preparació i l’execució del referèndum. El govern ha mirat d’aixoplugar els funcionaris amb una capa protectora i ha establert un mecanisme pel qual els membres polítics del govern assumeixin tota la responsabilitat sobre les actuacions del referèndum. Caldrà veure fins on arriba la repressió individualitzada de l’estat espanyol.
Ara com ara, sembla que s’ha abandonat aquell camí de la delegació del govern espanyol a Catalunya de denunciar sistemàticament ajuntaments, regidors i batlles que expressessin suport al procés d’autodeterminació. Alguns d’aquells processos encara resten oberts i caldrà veure com es tanquen. Però tot fa pensar que l’estat espanyol s’ha adonat que la repressió en massa pot ser contraproduent per als seus propòsits. El nou camí és la individualització de la repressió.
Pere Cardús
Font: Vilaweb
dimecres, 12 de juliol del 2017
Assemblea de funcionaris
Ni prevaricació ni desobediència:
els funcionaris poden estar tranquils
Una assemblea oberta organitzada per l'ANC i la Intersindical-CSC a les cotxeres de Sants de Barcelona va servir per donar a conèixer els projectes engegats i també els que s'aniran duent a terme per resoldre dubtes als funcionaris de la Generalitat durant l'organització del referèndum. En total, unes 300 persones van voler escoltar i compartir dubtes entre els membres de la Intersindical-CSC i la sectorial d'Administració Pública de l'ANC.
Jordi Sànchez, president de l'ANC, va voler traslladar tot el suport i confiança als treballadors públics, encoratjant-los a complir “el mandat democràtic” sorgit de les eleccions del 27-S del 2015 i denunciant les amenaces i coaccions que l'Estat espanyol està duent a terme per atemorir aquest col·lectiu. “Estem al vostre costat, no us fallarem”, va anunciar.
També va voler deixar clar que els treballadors públics poden estar tranquils, perquè en aquest procés hauran de fer allò que es pressuposa d'un treballador públic, que és “estar al servei de la ciutadania”. Per això, va voler remarcar que no demanaran actes individuals ni “heroïcitats”, sinó estar al costat de la gent i complir la legalitat vigent, que emana d'una majoria parlamentària favorable al dret a l'autodeterminació.
L'acte va comptar amb una nodrida representació política. Hi havia Sergi Sabrià (ERC), Maria Senserrich (PDECat) i Mireia Boya (CUP), així com membres d'Òmnium Cultural. A més, també hi van intervenir Marc Sallas, membre de la Intersindical-CSC; Joan Anton Font, Pere Grau i Josep Antolí (ANC).
Ni prevaricació ni desobediència
Segons un estudi dut a terme per l'ANC, en el 99% dels casos no hi ha base per acusar cap funcionari de prevaricació ni desobediència, passi el que passi l’1 d’octubre. Font explica que la clau de la prevaricació és l’arbitrarietat, és a dir, que el treballador actuï per lliure sense cap llei ni reglament que li doni cobertura. Així, segons Font, la llei del Referèndum, fins i tot si fos suspesa pels tribunals espanyols, dona la cobertura necessària per a que la prevaricació sigui impossible.
El delicte de desobediència tampoc tindria gaire recorregut perquè per a la majoria de funcionaris, la seva autoritat administrativa directa és el Govern i les administracions locals i, per tant, estarien obeint ordres, no desobeint. L’únic cas en què el delicte de desobediència podria tenir sentit és si hi hagués una sentència judicial ferma que un treballador es negués obertament a complir. En qualsevol cas, els organitzadors van deixar clar que com que hi haurà una llei que empararà els treballadors públics, no hauran d'incomplir cap normativa ni llei.
Tot i això, es va voler demanar al govern i grups parlamentaris favorables al Sí una protecció més concreta als treballadors públics, malgrat que admeten que la llei recull tos els antecedents necessaris i donen legalitat i fonaments a la convocatòria del referèndum per realitzar-lo amb garanties, tant pels votants com pels organitzadors. Així, ni tan sols la com la de Seguretat Nacional podrà contraposar-se ni substituir la llei que empararà el referèndum.
Sessions informatives
Durant els darrers mesos, l'ANC i la Intersindical-CSC han anat organitzant conjuntament una trentena d'assemblees en diversos departaments de la Generalitat en què hi han participat prop de mig miler de treballadors públics. La idea ha estat resoldre dubtes i proporcionar recomanacions i consells per poder afrontar sense cap mena de dubte ni por els possibles delictes que l'Estat els pugui imputar en la celebració del referèndum mentre obeïxen la legalitat que emana de la llei de desconnexió que donarà empara legal al referèndum de l'1-O.
Marc Sallas, de la Intersindical-CSC, va remarcar la importància d'aquestes trobades per dues raons: d'una banda, com a eina de seguretat jurídica als treballadors públics; i de l'altra, com un compromís amb el dret a l'autodeterminació i també amb el procés d'independència. Per això, va posar de relleu que les garanties “les haurem de generar nosaltres, perquè ells no volen votar”, en referència a l'Estat espanyol. De fet, va acusar l'Estat d'aprofitar els buits de que el Govern encara no ha pogut explicar de la llei que donarà empara al referèndum per “intoxicar” i “infoxicar” amb informacions falses i, així, atemorir o coaccionar funcionaris.
L'acte va servir també per presentar dos vídeos divulgatius amb la idea que siguin virals i arribin al màxim de treballadors públics possibles, en què es donen raons i motius pels quals no hi ha risc per la tasca dels funcionaris.
El torn de preguntes va posar de manifest l'interès dels treballadors públics per rebre informació. Per aquest motiu, tant l'ANC com la Intersindical-CSC han posat l'adreça admin_publica@assemblea.cat a disposició dels treballadors perquè puguin compartir dubtes o incerteses i també puguin sol·licitar xerrades informatives als seus llocs de treball.
dilluns, 10 de juliol del 2017
La gran manifestació del 10J
Avui 10 de juliol
fa 7 anys d'aquesta manifestació.
Tal dia com avui de l'any 2010, fa 7 anys, un milió cinc-centes mil persones es manifestaven als carrers del centre de Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya del 2006. La resolució en declarava “ineficaç jurídicament” el preàmbul —que definia Catalunya com a nació—, en declarava 14 articles “inconstitucionals” —els que establien, entre altres, que el català era la llengua preferent de l'Administració i vehicular del sistema d'ensenyament— i en reinterpretava 27 articles més que articulaven, entre altres, el sistema jurídic i legal català. En la sentència s'esmentava fins a catorze vegades“la indisoluble unidad de la nación española”.
L'Estatut del 2006 havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat per la ciutadania. També havia obtingut el suport de més de 1.500 entitats del teixit associatiu i cultural del país. I poc després passaria el sedàs de les cambres parlamentàries espanyolesemparat en la majoria del PSOE. Però el PP, llavors a l'oposició, va instrumentalitzar una operació anti-Estatut per desgastar el Govern espanyol. Cinquanta diputats de la dreta espanyola van presentar un recurs d'inconstitucionalitat que es resoldria tres anys després amb la sentència contra l'Estatut i contra les cambres parlamentàries i la societat que l'havien aprovat. Mentrestant, el PP havia desplegat una forta campanya anticatalana que seria un dels seus trumfos per guanyar les eleccions generals de 2011.
La sentència del Tribunal Constitucional va aixecar una colossal onada d'indignació a la societat catalana. Posava de relleu la pervivència d'un bloc nacionalista espanyol de tradició atàvica i monolítica, profundament arrelat en les estructures de poder espanyoles, que xocava frontalment amb la voluntat de progrés i la vocació de llibertat de la societat catalana. La manifestació del 10 de juliol de 2010 —fins llavors, la més multitudinària de la història de Catalunya— marcaria un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya. Seria la primera d'un seguit de grans manifestacions reivindicatives celebrades en les Diades Nacionals de l'11 de setembre, que farien gravitar una part important d'aquesta societat cap a l'horitzó de la independència.
Imatge: Manifestació del 10 de juliol de 2010
Font: Òmnium Cultural
dimecres, 5 de juliol del 2017
Si ets funcionari, recorda....Dilluns 10 tens una cita
El proper dilluns 10 de juliol, a les 19h, la Intersindical-CSC i la sectorial d'Administració pública de l'ANC organitzaran una assemblea oberta amb l'objectiu d'informar al col·lectiu de treballadors públics catalans de les possibles actuacions que l'estat podria emprendre contra ells. Les dues organitzacions van començar una campanya conjunta als centres de treball públics a principis d'any i han celebrat més de trenta xerrades informatives.
Amb aquesta assemblea es vol fer un pas més, sortir dels centres de treball per explicar també al conjunt de la societat com des del món de la funció pública es pot donar suport al procés polític encetat pel nostre poble. A l'assemblea oberta es donarà informació sobre com el col·lectiu de treballadors públics es pot auto-protegir de les accions de l'estat i es donarà el tret de sortida a la segona fase de la campanya #jomhiapunto. Aquesta assemblea servirà per començar a generar un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i també entre els treballadors públics i el conjunt de la societat.
Aquesta assemblea també vol donar una resposta a la política inquisitorial que ahir va encetar l'estat espanyol contra els treballadors públics. Fins ahir, la dinàmica repressiva s'havia centrat en representats electes però ahir la Guàrdia Civil va prendre declaració a cinc treballadors públics. Segons el vicesecretari general del sindicat, Sergi Perelló, “és inadmissible que l'estat intenti evitar el dret a l'autodeterminació del nostre poble intentant atemorir els treballadors públics. Davant d'aquests fets, nosaltres redoblarem els esforços i la solidaritat amb tots els treballadors públics”.
Persones de contacte:
Isabel Vilchez
Marc Sallas
dimarts, 4 de juliol del 2017
23 preguntes que ens podem fer i que queden resoltes
El projecte de Llei del referèndum d’Autodeterminació de Catalunya promogut pels grups de JxSí i la CUP regula la seva celebració, amb caràcter vinculant, les seves conseqüències en funció del resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya, òrgan de referència de l’administració electoral.
Principals qüestions a què dona resposta l’articulat del projecte de llei.
1. Què es pregunta?
La pregunta del referèndum, com s’havia anunciat, serà “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” (article 4.1)
2. El resultat s’haurà d’aplicar?
El resultat del referèndum tindrà caràcter “vinculant” (article 4.3)
3. Què passarà si surt el sí?
Si el recompte de vots dóna més afirmatius que negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. (article 4.4)
4. Quan es proclamaria la independència?
Si surt el sí, el Parlament declararà formalment la independència en una sessió ordinària “dins els dos dies següents a la proclamació de resultats per part de la Sindicatura electoral”. A la vegada, s’acordarà l’inici del procés constituent. (article 4.4)
5. Què passarà si surt el no?
Si hi ha més vots negatius que afirmatius, s’hauran de convocar de manera “immediata” eleccions autonòmiques. (article 4.5)
6. Qui pot votar?
Les persones que tenen dret a vots a les eleccions al Parlament; els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a Catalunya (6.1)
7. Com serà la papereta de vot?
La papereta contindrà la pregunta redactada en català i castellà, així com en occità al territori de l’Aran (article 7.1) En sengles requadres apareixeran les inscripcions “Sí” i “No” (article 7.2)
8. Quines són les opcions de vot?
Es pot votar Sí, No o en blanc, si no se selecciona cap de les dues opcions anteriors (article 8.1)
9. Quan es convocarà i celebrarà el referèndum?
El referèndum se celebrarà el diumenge 1 d’octubre de 2017 “d’acord amb el Decret de Convocatòria que se signarà amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei” (article 9). La llei entrarà en vigor “el mateix dia de la seva publicació oficial”.
10. Què és el Decret de Normes Complementàries?
És un altre decret que dictarà el Govern, el qual regularà, “com a mínim”, el model oficial de paperetes de votació, de sobres, de les actes i altre material oficial, les modalitats i procediments de votació, el dia d’inici i durada de la campanya electoral, l’administració electoral responsable… (article 9.2)
11. Quines garanties de neutralitat institucional hi ha?
Les administracions públiques catalans s’han de mantenir neutrals en la campanya. No podran usar recursos pressupostaris a favor del sí o del no (article 10)
12. Com es repartiran els espais públics per a la campanya i als mitjans públics?
Les formacions polítiques representades al Parlament podran usar el 70% dels espais públics destinats a la campanya, repartits de manera proporcional al nombre d’escons actuals. El 30% restant serà per a les organitzacions acreditades d’acord amb el nombre de signatures que presentin. (article 11.1) El mateix criteri regeix per als espais informatius públics gratuïts als mitjans de comunicació públics. (article 11.2)
13. Com han d’actuar els mitjans públics en la campanya?
Han de garantir el pluralisme polític i social, la neutralitat informativa i la igualtat d’oportunitats (article 12.1)
14. Com han d’actuar els mitjans privats en la campanya?
Han de respectar el pluralisme polític i social, la igualtat d’oportunitats i la proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals. Poden donar suport a una opció respectant aquests principis i tractant l’opció oposada de manera "equitativa i raonable” (article 12.2)
15. Quines garanties té el referèndum?
Les que proporciona l’administració electoral que vetlla perquè el referèndum es desenvolupi d’acord amb la llei; les sindicatures electorals i les meses, que són òrgans independents (article 14.1 i 2); els apoderats i interventors que podran designar els partits, federacions i coalicions amb representació parlamentària o municipal (article 14.1)
16. Hi haurà observadors internacionals?
El Govern i l’administració electoral convidaran organitzacions electorals i “observadors qualificats”, i seran acreditats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 15)
17. Qui governarà la votació?
L’administració electoral està formada per la Sindicatura Electoral de Catalunya, les Sindicatures Electorals de demarcació, les seccions i meses electorals i el Govern de la Generalitat de Catalunya (article 16)
18. Què és la Sindicatura Electoral de Catalunya?
És un òrgan “independent, imparcial i permanent” que s’adscriu al Parlament de Catalunya (article 17) i que té la responsabilitat de garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i l’exercici efectiu dels drets electorals (article 17.3) L’integren 5 vocals, juristes o politòtlegs de prestigi experts en processos electorals que nomena el Parlament, per majoria absoluta, i a proposta dels grups polítics (article 19). El seu president és el Síndic Electoral.
19. Què són les Sindicatures Electorals de demarcació?
Són òrgans temporals integrats per tres vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals i nomenats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 22.1)
20. Quina és la circumscripció electoral?
El territori de Catalunya, dividit en 4 demarcacions. Cada demarcació es divideix en seccions electorals amb un màxim de 2.000 electors i un mínim de 500. A cada terme municipal almenys n’hi ha una. (Article 29.1, 29.2 i 29.3)
21. On es votarà?
L’administració electoral determinarà els locals de votació (article 30). Els ajuntaments posaran a la seva disposició els locals municipals que s’usen habitualment com a centres de votació. Si no és així, la Generalitat podrà habilitar locals alternatius (article 30.1 i 30.2)
22. És obligatori formar part de les meses electorals?
Sí. La mesa electoral estarà formada per un president i dos vocals designats per sorteig públic entre les persones censades a la secció corresponent (article 31.1 i 31.2). Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris (article 32.1)
23. Qui elabora el cens electoral?
Correspon a l’administració electoral del Govern facilitar el cens electoral les seves llistes provisionals i definitives (article 33)
24. Qui forma part del cens?
Totes les persones que reuneixen els requisits per ser elector i no es troben privades del dret al sufragi (article 34.1); el composen els electors residents a Catalunya i els residents a l’exterior (34.2). La inscripció al cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà.
El món pendent de nosaltres
Ressó a la premsa internacional
Els mèdia internacionals s’han tornat a fer ressò de la presentació de la llei que regularà la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. El titular que s’ha fet servir arreu és que el Parlament declararà la independència si guanya el sí al referèndum.
Aquí els enllaços directes:
—Asia News Network: Catalonia to declare immediate independence if ‘yes’ wins referendum
—The Indian Express: Catalonia to declare immediate independence if yes vote wins referendum
—La Libre Belgique: Carles Puigdemont: “Rien n’empêchera la Catalogne de décider de son avenir”
—Radio Popolare: Catalogna: bye bye Spagna?
—JC Online: Catalunha planeja declarar independência em 48h
—Aftonbladet: Katalonien utropar självständighet vid ja
El que han difós les principals agències internacionals:
“Cataluña prevé declarar la independencia en 48 horas si gana el sí en octubre”, diu l’agència britànica Reuters al seu servei en espanyol. Si fa no fa és el que fan servir al despatx en anglès. France-Presse (AFP), que fa un resum força extens del moment, titula el seu despatx en espanyol “Si gana el ‘Sí’ en el referéndum, Cataluña declarará la independencia de inmediato” i de la mateixa manera titulen en anglès i francès.
Les dues agències recorden que els sondejos donen un resultat dividit però remarquen que entre el 70% i el 80% dels catalans volen resoldre la qüestió a les urnes.
AFP, que ha publicat la crònica més detallada de la llei del referèndum, és l’agència més reproduïda arreu. A França, esclar, s’han basat en aquest despatx Le Figaro, Libération o La Tribune, a la web del setmanari Le Point o al digital Challenges. També l’han fet servir a Yahoo News, Courrier International, a diverses edicions del Huffington Post, com la del Quebec, a Radio Canada, a Capital News (Kènia), The Guardian (Nigèria), Panarmenian.net (Armènia), Business Standard i The New Indian Express (Índia), iAfrica.com(Sud-àfrica) i la web de TV7 (Austràlia) i del canal internacional francès TV5 Monde.
El cable de Reuters l’han fet servir, entre d’altres, The New York Times, U.S. News & World Report o el Cyprus Mail (Xipre), entre d’altres, a més de diversos agregadors, com dubnews.com o Phuks.
La web de la BBC publica una extensa crònica on recapitula la situació en el seu estil concís. També n’han informat el primer canal de RAI Radio (Itàlia); l’ORF, la televisió pública d’Àustria o India TV... L’agència paragovernamental russa Sputnik explica que “la llei del referèndum ha entrat al Parlament”.
En el camp de les curiositats (o dels riscos), la web de l’alt-right trumpista InfoWars fa aquest titular: “Un 1776 espanyol: Catalunya és a punt de declarar la independència”, al·ludint a l’any que els Estats Units van declarar la seva, de la que aquest dimarts 4 de juliol se celebrava l’aniversari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)