Missatge clar del Govern

Escolta Espanya

El govern de Catalunya es troba des de fa hores enmig d’una crisi. El president Puigdemont ha començat un escrutini intens del seu govern, conseller a conseller, que continuarà aquest divendres. Un escrutini del qual podrien emergir canvis més o menys importants, probablement una remodelació. Pel que sabem, hi ha alguns consellers que discrepen de la tàctica del referèndum. A banda la possible discrepància política, des de l’entorn del govern es diu, també, que alguns temen les conseqüències de l’enfrontament amb l’estat espanyol, de la ‘privatització del dolor’ que significa atacar els individus en compte d’atacar el moviment.

Si el problema és aquest, té una solució raonable. Té una solució que és el canvi de competències dels departaments o bé el nomenament de nous consellers. Una altra cosa seria si el problema anàs més enllà i algun dels partits que donen suport al govern o una fracció significativa s’organitzàs per anar contra el referèndum. Aleshores la cosa seria molt més complicada i parlaríem d’una crisi política greu. Però de moment no tenim cap prova que indique que passa això.

El lector amb memòria intensa deu recordar dos comentaris d’editorials anteriors que avançaven que tot això podia passar. En el primer avisava que la repressió es concentraria al juliol i a l’agost perquè al setembre seria tan impossible d’exercir-la com contraproduent. En el segon remarcava un comentari encertadíssim del professor Carles Boix, que va definir l’actuació del govern espanyol anomenant-la ‘privatització del dolor’.

No ens enganyem: la repressió sempre causa dolor. A voltes és efectiva i a voltes és inútil, però sempre causa dolor a qui la rep. I el govern espanyol sembla voler jugar fort aquesta carta: prova d’abatre aquells membres del govern català menys convençuts de la tesi del referèndum i que, per tant, viuen amb més angoixa les conseqüències que puga tenir. És una repressió sofisticada: va directa a cadascun i no ataca el conjunt del moviment, perquè sap que això no tindria efectivitat. Ara no toquen ni els grisos ni les pilotes de goma…

Però, més enllà de l’esclat d’alegria momentani que puguen tenir alguns pensant que l’han encertada, la gran qüestió és si això els servirà de res per a aturar el referèndum. I crec que la resposta és que no.

La repressió indiscriminada és perillosa per a l’estat, massa perillosa arribats al punt on hem arribat. L’efecte que originaria faria inútil tot control possible i menaria a un risc d’explosió social massa gran. Per això fa setmanes que ho fien tot a trencar el govern, com una mesura a la desesperada. Avui dijous, a aquestes hores que escric, l’estratègia els funciona prou per a fer-nos parlar a tots. Però si aquest divendres hi ha un nou govern, més cohesionat i més potent, els haurà servit de ben poca cosa tot plegat. Ells hauran de tornar a començar de zero i ara tindran molta menys capacitat de fer mal quan arribe el setembre i l’octubre. A banda que (supose que involuntàriament) s’haurà resolt una de les mancances més perilloses d’aquest govern, que és el fet de tenir uns consellers que no van ser triats pel president que els ha de dirigir.

Gemma Aguilera

Font: El Món.cat