Persecució política..i en van unes quantes

Arbitrarietat judicial i persecució política aquestes són les seves armes. Nosaltres, democràcia Estem al teu costat, Josep Lluís!




️©
Assemblea Nacional Catalana

Persecució política

Xavier, Carlos, sacrificar les vostres vacances per protegir el nostre Govern legítim no és delicte.


Qui defensa la democràcia mai no camina sol! #llibertat


️©
Assemblea Nacional Catalana

Els Mossos voluntaris que protegeixen Puigdemont

En defensa de les llibertats

Us recordem que demà dissabte 21 d'octubre a les 5 de la tarda l'ANC,  com a membre de la Taula per la Democràcia,  ens convoca a una concentració al Passeig de Gràcia amb Aragó que anirà fins a l'alçada de la Gran Via on hi haurà l'escenari. 

La concentració és a favor de les llibertats i contra la repressió i amb l'exigència de l'alliberament del Jordi Sànchez i del Jordi Cuixart

Us emplacem a assistir-hi.!!!

TOTS AL CARRER!!!!!

No hi ha anada comunitària de l'ANC ja que al ser un lloc cèntric i on es preveu que hi haurà molta gent, serà molt difícil trobar-nos.

Sí al progrés

Una oportunitat única contra l’atur juvenil

El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.

A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.

Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.

De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana té una musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut. Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora.

Amb Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els més joves.

La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.

Modest Guinjoan
 Economista

6F tots al carrer

Jo vaig votar el 9N 2014, i ara ho tornaria a fer.

·
Per això 9N som tots
·

Obert l’accés al web per inscriure’s a la concentració del dia 6 de febrer.
Més informació a: https://9nsomtots.cat

Inscriu-te a: 9nsomtots.cat/inscripcions.

Consulta Interna ANC

Consulta interna de l’ANC sobre el Referèndum d'Independència, el 13,14,15 i 16 de juliol

Vols que l’ANC exigeixi a les Institucions Catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la independència?

Aquesta és la pregunta que l’ANC formula a totes els associats de ple dret i als simpatitzants que figurin a la base de dades.

TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE LA CONSULTA INTERNA LA TROBARÀS A:

http://assemblea.cat/consulta2016

CALENDARI DE VOTACIÓ:

Podràs exercir el teu dret de vot per una d’aquestes tres opcions:

1. Presencialment: el divendres 15 de juliol per la tarda (de 17 a 21h) o dissabte 16 de juliol pel matí (de 10 a 14h) a qualsevol de les seus.
2. Telemàticament: del 13 al 16 de juliol (el 16 fins les 14 hores)
3. Anticipadament: cal sol·licitar-ho a la Junta de Consulta (juntaconsulta2016@assemblea.cat) a partir del 4 de juliol fins al 10 (24h) i l’exercici de votar es podrà realitzar del 7 al 12 de juliol (24h)

Plenari SN a Ripoll

TRIA DELS CÀRRECS ORGÀNICS

 DE LA NOVA ANC DESPRÉS DE LES ELECCIONS

Els membres del Secretariat Nacional de l’ANC escollits en les últimes eleccions, es van reunir a Ripoll ahir dissabte, per celebrar el primer plenari, amb caràcter constituent, en el qual s’han escollit els quatre càrrecs orgànics de l’entitat.

La nova secretària, Eulàlia Subirà, va presentar els noms del president Jordi Sànchez, vicepresidenta Natàlia Esteve i tresorer Marcel Padrós que encapçalaran un equip de 77 secretaris i secretàries que s’han conjurat per dirigir l’entitat durant el procés constituent de la nova República Catalana.

Durant les pròximes setmanes es constituiran les comissions de treball i se seguirà empenyent per complir l’objectiu d’assolir una nova República més justa, moderna i democràtica.

Aprofitant la presència a Ripoll, Jordi Sànchez ha utilitzat la pinya com a “símbol del que cal fer ara des del secretariat”, tot explicant que avui “a banda d’escollir càrrecs hem començat a treballar”.

Es va acceptar de forma unànime que prosperés, en cada cas, la candidatura més votada. Sànchez va revalidar la seva presidència per 40 vots a favor enfront dels 35 que es va emportar Liz Castro. Unes majories que es van repetir en la tria del tresorer, de la secretària i de la vicepresidenta, a través del mateix sistema d’elecció. .

Després de la reunió a porta tancada, Liz Castro i Jordi Sànchez van comparèixer conjuntament amb tot el secretariat com a mostra d’unitat tot i reconèixer que les discrepàncies públiques entre membres de la cúpula havien anat massa lluny. “Dividits només ens barallem, hem de parar de fer això”, va dir Castro, mentre Sànchez afegia: “Tots hem fet coses que no han estat encertades, però per sobre d’aquests errors hi ha la voluntat inequívoca de saber encarar el repte que tenim en el futur”. 

La direcció va ser capaç de pactar un sistema de votació diferent a la majoria de dos terços per escollir president. Es van necessitar fins a dues votacions per escollir president, vicepresidenta, tresorer i secretària, que van anar precedides d’intervencions dels candidats per respondre a les preguntes dels membres de la direcció. “Hi va haver autocrítica”,

La sorpresa del dia, però, va ser Natàlia Esteve -la representant territorial més votada de Barcelona-, que va ser triada nova vicepresidenta. La Natàlia Esteve és una de les impulsores del moviment Més Assemblea que va propugnar la major part de reformes als estatuts que es van aprovar a l’assemblea general del 17 d’abril a Manresa. Bona part d’elles anaven encaminades a millorar la comunicació amb les territorials i a un control més elevat de les decisions de la direcció.

D’altra banda, també es va decidir crear una comissió d’estudi per impulsar canvis de funcionament intern. Una part del SN demanava modificacions en el sistema d’elecció del secretariat permanent, el nucli dur de la direcció que gestiona el dia a dia, i en la manera d’escollir els coordinadors de les comissions amb què s’organitza l’entitat. “Cal evitar els regnes de taifes”, responsabilitzant el sistema actual de la creació de faccions. Sigui com sigui, els 77 membres de la nova cúpula tenen el repte de posar fil a l'agulla per encarar els mesos decisius del procés sobiranista.

1 de maig

L’ANC anima a participar als actes de l’1 de maig

La independència és una oportunitat per millorar l’actual marc de relacions laborals, sobretot en el context d’un Procés Constituent que comptarà amb la participació ciutadana i garantirà el debat sobre drets fonamentals, també laborals.

Des de l’ANC es vol animar a tots els ciutadans de Catalunya a participar en les diverses mobilitzacions que s’organitzen arreu del territori en motiu de l’1 de maig per reclamar unes condicions de treball més justes.

Essent conscients que una República digna comença per un treball digne, l’Assemblea Sectorial de treballadors i treballadores participarà activament en les mobilitzacions que es duran a terme aquest diumenge a Barcelona (plaça Urquinaona / Pau Claris, 11.00), Igualada (Estació Vella, 11.30) i Tarragona (Plaça Imperial Tarraco, 12.00).

La independència és l’oportunitat que no es pot deixar escapar!

AGO 2016 a Manresa

Quo Vadis, ANC

Diumenge vinent tenim l'assemblea general de l'ANC. No hi ha cap mena de dubte que el motor principal del procés independentista ha estat precisament l'ANC, la qual ha aconseguit des dels seus inicis teixir una extraordinària xarxa social amb la qual ha pogut marcar en tot moment el ritme d'aquest procés, facilitant així haver arribat on hem arribat.

Un èxit històric que ens hem de fer nostre tots plegats, especialment pel fet de fer-ho de manera constructiva, pacífica, democràtica i inclusiva.

Sense cap mena de dubte, el punt culminant de l'organització fou la consulta del 9 de novembre de 2014 en la que milers i milers de catalans finalment vam poder pronunciar-nos a través de les urnes sobre el nostre futur polític.

Ara no obstant, dita organització es troba en un moment políticament molt delicat, ja que ha hagut de cedir la iniciativa política del procés a les diferents formacions polítiques, cedint-los d'aquesta manera la iniciativa i el protagonisme del procés.

Lamentablement, darrerament hi ha hagut molt enrenou públic (i desafortunat) sobre possibles maniobres dels partits polítics sobiranistes per controlar l'entitat. Res més lluny de la realitat. Pressions dels partits polítics per condicionar les decisions polítiques de l'entitat han existit sempre, des dels seus inicis, però sempre sense èxit. Només cal tirar d'hemeroteca per comprovar que l'entitat ha pres sempre decisions que de vegades han incomodat o contrariat a una o altra formació. Però mai s'ha volgut afavorir voluntàriament més a una o altra sinó només al procés sobiranista.

Perquè l'èxit i la gran força de dita entitat són i han estat sempre precisament les seves persones, que poden ser o haver estat més properes a una o altra formació, però que sempre, sempre, sempre treballen i han treballat a favor de l'entitat i, per extensió, del procés sobiranista.

Perquè tant perillós és que algunes formacions polítiques pretenguin assumir el control de l'organització, com que alguns membres vulguin també assumir-ne el control per tal de satisfer determinades aspiracions polítiques individuals.

Perquè la gran riquesa de l'ANC ha estat, i ha de continuar sent, la seva transversalitat i diversitat política, que ha permès aportar a una extraordinària entitat social com aquesta el millor d'una o altra ideologia, facilitant així haver aconseguit el què ha aconseguit per al procés.

Perquè la seva principal funció no és condicionar com una o altra formació política s'ha de presentar en unes eleccions, sinó eixamplar la majoria social favorable al procés d'independència, ja que els resultats del 27 de setembre lamentablement ens van demostrar que no érem tants com creiem que érem, havent, doncs, encara molta feina a fer. Feina que cal que fem tots nosaltres novament al carrer, convencent a aquella persona indecisa dels beneficis i de la necessitat de que Catalunya esdevingui la propera nació d'Europa, votant a una o altra formació política.

Per tot això, no ens desviem del nostre objectiu. Tornem entre tots a col·locar a l'entitat en l'epicentre del procés. Possiblement, com que l'ANC va néixer amb un termini vital molt curt, el fet d'haver demorat i allargat excessivament el procés pot dur a l'entitat a la seva paràlisi i defunció. No ens ho podem permetre. Recuperem entre tots aquella il·lusió, aquella empenta i aquella força que ens ha permès arribar on hem arribat. Comencem aquest diumenge, però continuem entre tots ja que, tal i com afirma el gran Quim Torra, estem en els darrers 1000 metres. No defallim!

Marc Costa

Advocat i politòleg

Manifest del grup KOINE

PER UN VERITABLE PROCÉS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LA CATALUNYA INDEPENDENT

Els sotasignats, estudiosos de la llengua, filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals d’àmbits afins, considerant la situació real de la llengua catalana i en la perspectiva del procés constituent que ben aviat s’encetarà a Catalunya, pel mandat democràtic 

expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen en el deure ciutadà d’exposar a l’opinió pública això que segueix. 

CONSTATEM: 

1. Que la llengua catalana és la llengua de Catalunya, en el sentit que és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears. És la llengua en què sempre ha parlat el poble català. 2. Que la llengua catalana no està, tanmateix, en la situació normal d’una llengua territorial en el propi territori; perquè, a causa de l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d’ús lingüístic general. Igualment s’esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s’ha anat imposant el francès als comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l’annexió d’aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França. 3. Constatem també que, com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939 encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars. El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística. 4. Constatem que el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya. La legislació de la Generalitat restablerta i la política lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme, però no pas per a revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat. 5. Constatem que aquest procés de substitució s’ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica, fins al punt que el català no és a hores d’ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita «immersió»: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. I, en paral·lel a l’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà.

 DENUNCIEM:

 1. La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb les llengües d’immigració. Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes lingüístiques que es promouen. 2. Denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. En realitat, aquesta ideologia bilingüista no és res més que una forma d’encobrir i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana. La lentitud d’aquest procés fomenta entre la població el miratge que el bilingüisme social pot permetre el reeiximent de la llengua minoritzada i una situació d’equilibri permanent entre la llengua endògena i l’exògena. 3. Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república. 

MANIFESTEM:

 1. La urgència d’una presa de consciència del problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola, una consciència que ara manca en la majoria dels ciutadans i en molts dirigents polítics. Cal que tothom entengui que un dels grans problemes d’estat de la nova república, potser el més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la cohesió social. 2. Manifestem la necessitat que aquesta consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent i el consens constitucional, si no es vol que la nova constitució sigui una forma de tancar en fals el problema lingüístic i entrebanqui o fins impossibiliti de començar a solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran), b) la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà, i c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua. 3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial. 4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que s'incorpori al procés constituent la voluntat d'articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d'un país normal, també pel que fa a la llengua.

 Manifest impulsat pel Grup Koiné, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. 

Can Formiga, Rubí 

17 d’octubre de 2015

Nova reunió abans d'esgotar terminis

Nou intent per arribar a un acord,

 amb l'ANC de mediador

La trobada ha començat a dos quarts de sis de la tarda a la seu de l'ANC al carrer Marina.

La reunió entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l’ANC per intentar assolir un acord d’investidura abans de diumenge ha finalitzat després de poc més d’una hora sense que se’n coneguin els resultats. La trobada havia començat a dos quarts de sis de la tarda amb la presència del cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el coordinador general de CDC, Josep Rull; el president del grup parlamentari, Jordi Turull, i els membres de CDC Albert Batet i Lluís Guinó; i per part de la CUP les diputades Gabriela Serra i Eulàlia Reguant i per Hugo Alvira, membre del Secretariat Nacional. També hi han assistit representants de les entitats sobiranistes, com el president de l’AMI, Carles Pugdemont.

Nova reunió per intentar arribar a l'acord

Font: Vilaweb

Proposta per anar-hi pensant....

OPCIONS DE L'ANC PER LLUITAR PER

 LA INDEPENDÈNCIA

Un sector de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està promovent una consulta interna per impulsar una candidatura independentista unitària liderada per l'entitat de cara a unes eventuals eleccions catalanes al mes de març si no prosperés la investidura del president de la Generalitat. Es proposa una consulta la setmana que ve per determinar l'impuls de la candidatura, quan encara la CUP no ha decidit si investirà o no Artur Mas. De fet, aquest és un debat que ja havien forçat sectors de l'antic Secretariat Nacional liderats pels exdirigents Pere Pugès i Jaume Marfany, amb ascendència sobre el sector que ara promou de nou aquest debat intern.

Aquest sector ha forçat la convocatòria d'un Secretariat Nacional el dimecres 30 amb la intenció de posar sobre la taula la proposta. En el document es proposa una consulta interna a les bases entre el 4 i el 8 de gener per pronunciar-se sobre la proposta. El Secretariat extraordinari havia estat sol·licitat en previsió que l'assemblea de la CUP de diumenge decidís no investir Mas. L'empat i el nou ajornament de la decisió, però, fa aflorar un nou escenari que complica la presa d'una decisió per part del Secretariat el dia 30 quan la CUP encara no haurà resolt si investeix o no Mas.

El primer apartat del document insta a "impulsar una candidatura unitària i única de la societat civil i forces independentistes per presentar-se a les eleccions del març". 

En el segon apartat s'apunta que "es convidarà a participar en aquesta candidatura a tots els partits independentistes, així com totes aquelles personalitats que vulguin afegir-s'hi per portar el país a la independència".

El tercer apartat conté un clar advertiment cap als partits que no se sumin a la "candidatura unitària i única" que es propugna, ja que diu textualment: " Com que ja hem concedit als partits la seva oportunitat per conduir el procés i no han estat capaços, l'ANC serà bel·ligerant contra qualsevol altra candidatura que vulguin presentar aquests partits en les esmentades eleccions".

Si el resultat de la consulta als associats, en cas d'arribar-se a celebrar, fos majoritàriament favorable a la proposta, "el secretariat nacional ordinari de l'ANC del dia 9 de gener de 2016 a Vic adoptarà la proposta i farà un comunicat oficial, en aquest sentit, el mateix dia 9", explica el document. 

En l'últim punt del text, s'afirma que a partir del dia 11, l'ANC començarà a fer totes les gestions per dur a terme allò acordat.

CTSE

Avui a Terrassa intercanviem experiències

 i treballem el nostre full de ruta. 

No ens aturem!