Video pels indecisos...

Vídeo per difondre entre tots aquells que necessiten saber-ne més .....

FEM-LO CÓRRER!!!!

Declaració valenta a la que no li calen matisos

Posició de l'ANC sobre les eleccions il·legítimes

A l’Assemblea Nacional Catalana tenim ben clar que la majoria PP, PSOE i C’s a les Cortes Generales fa absolutament impossible un canvi de la Constitució espanyola, tant a curt com a llarg termini, que ens beneficiï com a poble, i que continuant dins d’Estat espanyol ens condemna a la decadència i la frustració, i a seguir tenint repressió i persecució política i vulneració de drets fonamentals.

Per tant, davant de l’absència d’un acord mínim de punts programàtics, l’ANC manifestem:

a.  El nostre profund desacord en qualsevol declaració individual o col·lectiva provinent de les llistes independentistes que generi confusió i dubtes, que insinuï pactes postelectorals amb forces no independentistes o estigui per intentar vies lentes amb una legislatura autonòmica de 4 anys.

b.  Que el nostre suposat silenci o neutralitat en els nostres missatges de campanya electoral no s’interpretin com una complaença o complicitat envers les manifestacions individuals o col·lectives provinents de les llistes independentistes. Nosaltres no tenim intencions partidistes ni les tindrem i treballarem per assumir compromisos ferms per part de les candidatures independentistes.

c.  Demanem als nostres socis i simpatitzants que siguin ben conscients i conseqüents que el vot que dipositaran sigui clarament i indubtablement independentista, o sigui, el vot de la implementació de la República Catalana.

En vista a la gestió posterior als resultats d’aquestes eleccions, volem fer constar explícitament el següent:

1.  Atès que el president i el Govern legítim de Catalunya no ha acabat la seva legislatura ni ha dimitit voluntàriament, després del 21-D l’ANC reconeixerà únicament el president legítim sorgit de les urnes del 27S de 2015 i el Govern que aquest designi. En altres paraules, només reconeixerà aquell Govern format per forces independentistes, obert al suport d’altres candidatures que facin costat al projecte d’implementar la República Catalana. Només d’aquesta manera s’anul·larà l’acció il·legítima i il·legal que l’article 155 ha produït a les institucions catalanes.

2.  No acceptarem en cap cas que, en la gestió posterior, formin part del Govern de Catalunya aquells que, activament o passiva, hagin fet costat a l’aplicació de l’article 155.

3.  L’ANC donarà suport a les forces polítiques que es comprometin públicament a tots els punts següents:

a.  La consolidació de la República.

b.  La restitució del Govern legítim.

c. L’inici del procés constituent.

Justificació

El dia 27 d’octubre es va declarar la República catalana però no es va fer efectiva. Al cap de dos dies ens trobàvem amb mig govern català empresonat, l’altre mig a l’exili, un cop d’estat en forma d’article 155 aprovat pel Senat espanyol i unes eleccions convocades pel president espanyol.
Des del primer moment vam manifestar que aquestes eleccions no les consideràvem ni legals ni legítimes perquè qui les ha convocat no té potestat legal per fer-ho ni ostenta la representació del poble de Catalunya. A més, la vulneració i l’anomalia en el procediment democràtic normal és evident:

•  la Junta Electoral és clarament parcial (només hi són PP, C’s i PSOE)

•  el Govern d’Espanya, el convocant, és descaradament bel·ligerant contra dels partits independentistes.

•  els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, decanten la balança cap al mateix costat mentre s’exigeix escrupolosa neutralitat al mitjans públics catalans.
•  hi ha una estratègia de persecució ideològica i judicial dels plantejaments republicans

•  alguns dels candidats independentistes, uns són a la presó i altres a l’exili, sense poder fer campanya o fent-la amb moltes dificultats.

•  Finalment, el Govern d’Espanya no vol aclarir si finalitzarà o no l’aplicació de l’article 155 el dia 22 de desembre, una cop proclamats els resultats de les votacions.

No obstant això, en el context descrit, les eleccions del 21 de desembre són una oportunitat de recuperar i restablir les institucions catalanes il·legalment usurpades i el govern legítim injustament cessat. Igualment, les votacions són una oportunitat per fer públic, una altra vegada, el suport de la majoria del poble de Catalunya al Govern legítim sortit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015.

Davant les properes eleccions del 21 de desembre, en una situació excepcional d’ocupació de la Generalitat amb presos polítics i exiliats, s’han presentat diverses candidatures independentistes. Com que hi ha diverses llistes, s’estan produint desavinences o tensions polítiques com era previsible. I, en vista de que no hi ha un acord mínim de punts programàtics, fa que l’ANC no es quedi indiferent: ens toca dir què volem i què no volem, i que les llistes independentistes en prenguin nota.

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Encartellada a Sant Joan Despí

🔴 ENCARTELLEM LA CIUTAT!

 Demà dissabte a les 19:45h quedem tots i totes a l'Ateneu Popular la Paparra per agafar el material i anar cap a la concentració davant l'Ajuntament! Posterioriment anirem a encartellar.

Vestim Sant Joan Despí de República!

Mantinguem la calma i la serenitat, però sent ferms

Destruir la Revolució dels Somriures?

El colp d’estat contra les institucions catalanes que començà el 20 de setembre té diversos objectius. El més obvi és desmantellar la tasca del govern i impedir que la proclamació de la República siga efectiva, de moment. El segon, també molt clar, és aprofitar l’avinentesa per fer coses com el saqueig d’ahir al Museu de Lleida. Però hi ha un tercer objectiu que si triomfàs seria més durador i molt més preocupant encara: volen destruir el tarannà de la Revolució dels Somriures.

Durant els vuit anys d’aquest procés cap a la independència, el creixement dels partidaris de la República ha estat immens i s’ha basat, sobretot, en una capacitat descomunal d’atraure nova gent en favor d’un projecte que és engrescador. Socialment engrescador, políticament engrescador, culturalment engrescador i fins i tot personalment engrescador. La facilitat amb què àmplies capes de la societat catalana han esdevingut independentistes s’explica pels fets que es volen contrarestar, com és evident. Però en bona part també per la dinàmica social extraordinàriament positiva i afirmativa que l’independentisme ha sabut crear. Sempre a favor, sempre constructiu, sempre plural, sempre obert.

El colp d’estat emparat en el 155 és una agressió brutal, única. Les detencions, els empresonaments, l’exili, les amenaces, la violència uniformada i civil, la persecució judicial, la censura, tot s’ha dissenyat per aniquilar l’independentisme. L’estat ha posat tota la maquinària en marxa i amb la màxima intensitat. I tanmateix…

I tanmateix no aconsegueix resultats tangibles. Ni fent servir les eines més potents que té i que fan perillar la seua imatge i la seua credibilitat. Les eleccions són una incògnita, és cert, però, amb totes les dades que anem acumulant, ara ja, res no indica que hi haja d’haver un enfonsament de l’independentisme, un canvi radical de tendència. L’independentisme pot guanyar la majoria en escons o pot quedar-se a la porta d’aconseguir-ho. Però cap dada no fa preveure que els unionistes s’acosten ni tan sols a la possibilitat de capgirar la tendència, de guanyar ells, de poder formar govern. Els blocs es mantenen amb variacions mínimes i, en tot cas, es reparteixen els escons de manera diferent entre els partits que els integren. Poca cosa més. I això, amb tots els esforços que han fet per destruir-nos, ja és, d’entrada, impressionant. La resistència del mur independentista és molt més que remarcable.

A més, perquè enmig de l’atac continu i per tots els fronts imaginables l’independentisme continua demostrant una força i una empenta incomparables amb les que pot arribar a tenir el bloc del 155. Al carrer de la Marina de Barcelona, creant un riu de llum pels presos, o a Brussel·les, fent una manifestació a 1.300 quilòmetres de distància que causa admiració a tot el món, per esmentar només els dos casos més evidents. Objectivament, amb la campanya ja tan avançada i les tendències estabilitzant-se, els independentistes haurien de mantenir una calma i una serenitat plenes. A Mariano Rajoy no li facilitem gens les coses. Ens pot jutjar a tots si vol, ens pot amenaçar a tots si vol, pot mantenir a la presó mig govern i deixar a l’exili l’altra meitat, però la seua fórmula per a resoldre la crisi catalana no fa pas la sensació que funcione gens ni miqueta.

I ací és on em preocupa que, malgrat això, puga fer forat el 155. Perquè veig molta gent massa encrespada, nerviosa i excitada. Més que no s’havia vist fins ara. I detecte un canvi de mentalitat que em preocupa profundament. Veig una tensió i una inestabilitat emocional que no considere justificada i que es fa visible en l’èxit que aconsegueixen les polèmiques sense cap sentit que no paren d’aflorar, l’una darrere l’altra. Qualsevol rumor conspiratiu de WhatsApp, qualsevol teoria absurda que algú fa circular, troba un ressò avui en amplis sectors independentistes que abans no trobava. Per exemple, ja pots explicar mil vegades que és pràcticament impossible el frau electoral, que la gent s’obsessiona i converteix fets anecdòtics en autèntiques categories. I hi fa voltes i més voltes, sense voler escoltar. És com si de sobte haguéssem deixat de creure en les nostres forces i ens pensàssem que cal un miracle, al qual hem d’agafar-nos com un clau roent. Però no: no ens en cal cap, de miracle, a nosaltres. Si de cas són ells que el necessiten.

No vull frivolitzar: entenc que les escenes de violència, sobretot les viscudes el primer d’octubre, crispen. Entenc que la impotència de veure amb quin cinisme actua el govern espanyol pot posar la gent nerviosa. Entenc que el menysteniment constant del bloc del 155 enutge. Entenc que el bombardament mediàtic puga arribar a l’extrem de fer dubtar sobre què som i què representem realment. Però no sé si som conscients que això té un preu alt. Molt alt. I que només l’evitarem si no caiem en la seua trampa.

Si els independentistes quedem atrapats en la dinàmica del malestar i la desconfiança perdrem el somriure, perdrem la capacitat d’acostar més gent encara, de guanyar més espai. I no únicament això: si perdem el somriure ja no ens diferenciarem d’ells i la batalla els serà, per tant, més favorable, perquè jugarem en el seu terreny, allà on ells se senten còmodes. I últimament em trobe massa gent que ja no vol convèncer sinó guanyar siga com siga, que ja no vol fer un país diferent sinó només anar-se’n com siga, que està disposada a deixar de ser crítica per sentir-se segura… I això és un canvi molt gran respecte de la dinàmica dels últims anys. Un empitjorament.

Per això recomane que respireu intensament i calmeu, si us plau, aquest neguit que ens pot arrossegar si ens deixem anar en comptes d’actuar reflexivament. És més perillós canviar el tarannà de la nostra revolució, tornar-nos com ells, que no pas qualsevol cosa que puga passar en aquestes eleccions. No deixeu de vigilar, no deixeu de lluitar, no deixeu d’organitzar-vos, no deixeu de treballar. Però feu-ho somrient i sobretot feu-ho recordant que si hem arribat tan lluny com som avui és perquè ens sabem forts, perquè som molt forts. Que això no us ho arrabasse el 155.

Vicenç Partal

Font: Vilaweb

És el mínim que han de fer...

La Junta Electoral espanyola autoritza Jordi Sànchez i Joaquim Forn a enregistrar vídeos de campanya 

des de la presó

Els dos candidats podran enregistrar també entrevistes amb els mitjans de comunicació

La Junta Electoral espanyola ha acceptat el recurs de Junts per Catalunya(JxCat) i ha autoritzat Jordi Sànchez, número dos de la candidatura per Barcelona, i Joaquim Forn, número set, a gravar vídeos per a la campanya del 21-D i entrevistes des de les presons de Soto del Real i Estremera, respectivament.

JxCat va demanar que Sànchez i Forn sortissin de la presó per a competir amb igualtat de condicions amb la resta de candidats a les eleccions, i en el cas que no fos possible que poguessin gravar vídeos de campanya.

Font: ViIaweb

Carta plena d'enteresa i esperança

La vida des d’Estremera

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb qui convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats –o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel·la va ser el Carles Mundó, el conseller que va tancar la Model, paradoxes de la vida. Ara el meu company és el Quim Forn, una bellíssima persona.

La presó d’Estremera és sobretot rutina. Tot és pautat i tot passa en funció dels horaris de la presó i supervisat pels funcionaris. Escric molt i llegeixo. Faig esport, que és el millor passatemps. Jugo a escacs. I he recuperat l’hàbit d’escriure a mà; faig cartes manuscrites que envio per correu postal. A la presó no existeixen les xarxes socials. No hi ha accés a internet, no existeixen els mòbils. No hi ha comunicació amb l’exterior, excepte les visites i les trucades que et permet fer la presó, amb telèfons convencionals. Són trucades de quatre minuts. Deu trucades a la setmana. Les faig servir totes, per parlar amb la família o amb l’equip d’ERC. A estones, pots veure la tele, TVE. Mai no hi sortim si no és per boca dels del bloc del 155. La desinformació és absoluta, no existeix la nostra veu.

Les visites són un bàlsam. Les dels amics són el cap de setmana. Una per setmana. Són quaranta minuts, separats per un vidre que fa tres dits de gruix. Parlo a través d’un telèfon i els meus ‘convidats’ ho fan a través d’un intèrfon. És com una cabina telefònica. Darrerament les visites fan patir. No sé què passa, però les sol·licituds no arriben a destí, de manera que en lloc de ser quatre, el darrer dia van ser dos els que van poder entrar a la cabina. Els altres no van ser autoritzats. Dijous són les visites de la família, aquestes són també vigilades però sense vidre pel mig.

Una de les activitats a què dedico més temps és a obrir la correspondència. A llegir les cartes que m’arriben. Intento respondre totes les que puc. Però la veritat és que no dono l’abast.

Em sento fort, en les meves conviccions, les que he tingut sempre. D’altra banda, els informes jurídics diuen –avalats per la jurisprudència– que podré prendre l’acta de diputat encara que fos en situació de presó. I que mantinc tots els drets. Si és així, els exerciré, amb tot l’entusiasme, fidel al mandat democràtic sorgit de les urnes el 21 de desembre. No sé quan podré sortir de la presó, cert. Desestimen els recursos. Però no tinc cap dubte que com més suport popular s’expressi a les urnes, més força i arguments tindré –tindrem, també els Jordis i el Quim– per deixar enrere Estremera. La ciutadania, amb els seus vots, posaria en entredit una situació manifestament injusta contra persones que sempre hem lluitat honestament, de cara, que mai no ens hem amagat, de res ni de ningú. I que sempre, sempre, ho farem pacíficament i cívica. També cal ser honest, que la jurisprudència i els informes jurídics em permetin exercir tots els drets no és una garantia, ja hem vist com les gasten. Però els seria difícil de privar-me’n i justificar-ho.

Estic bé, amb ganes de retrobar tothom. Hauria desitjat poder participar en campanya, poder recórrer el país amunt i avall o almenys poder expressar-me de viva veu. No ho han permès. Però aquesta és la situació i és en aquestes condicions que es disputa la cursa electoral, en el meu cas, i malgrat ser el cap de llista, tancat en una presó a l’altiplà de Castella. Diguem que en condicions d’igualtat no competim.

Però insisteixo, un cop més: ho hem de tornar a fer. Els hem de posar a lloc a les urnes, amb més determinació que mai. Conciliant també, teixint aliances, eixamplant la base per ser més forts. I sobretot, us demano pel bé de tots que no defalliu; lluiteu sense descans, persevereu, perquè tard o d’hora ens en sortirem. I somrieu, que no us prenguin el somriure, ni us arrabassin l’esperança. Hi ha llum a l’horitzó, n’hi ha. I és de plenitud. Lluiteu, lluiteu per un poble que plora, no ploreu per un poble que lluita.

Salut i una abraçada a tots!

Oriol Junqueras. 

Cap de llista d’Esquerra Republicana

Presó d’Estremera (Madrid)

Font: VIlaweb

Tu votes, tu comptes...que no ens enganyin

 TU VOTES, TU COMPTES 

L'ANC conjuntament amb els CDR farem recompte estricte de vots ✉️ el 21D. Per a poder-ho fer, ens calen moltes persones  per poder cobrir totes les meses

BUSQUEM VOLUNTARIS, apoderats a través de qualsevol de les tres llistes independentistes i que no tinguin una tasca concreta assignada per la seva llista. 

Necessitem que cada persona ens notifiqui a l’adreça nturullp@assemblea.cat que ja és apoderat i ens doni la informació següent:

1️⃣ Nom del Col·legi  on aniràs a fer d'apoderat o apoderada

2️⃣ Comarca i població del Col·legi

3️⃣ Telèfon mòbil 

4️⃣ També necessitem que ens diguis el codi postal, i si tens possibilitat de mobilitat.

Tenim un repte al davant, que de moment és completar la cobertura en el total de meses. Quan tinguem el mapa completat, us donarem més detalls!

Fes-te voluntari del recompte!

Passa-ho! 

️©

Assemblea Nacional Catalana

Tu votes, tu comptes

🔴 Roda de premsa de presentació de la campanya de recompte paral·lel pel 21-D 'Tu votes, tu comptes', amb CDR i CUP  

 Segueix-la en directe:  https://anc.si/2j9sJGv

️©

Assemblea Nacional Catalana

Que l'enuig ens doni força per seguir lluitant junts.

TV3

Hisenda reclamant l'IVA a CCMA

Reclamacions de l'IVA a Teatres, Museus, Centres de Cultura

TV3, La Immersió lingüística, el Diplocat

I no parlem de Mossos, Intervenció de la Generalitat, Castellanització dels Departaments de la Generalitat......

ENCARA HI HA ALGÚ QUE DUBTI A QUI HA DE VOTAR EL 21D????

Hem de restablir el Govern i el Parlament legítim o ho desmanegaran tot.

Catalunya ens necessita. Nosaltres sóm el somni, com deia la Muriel, NO HO OBLIDEM!

Raons per la Llista Unitària

Manifest Llista Unitària 1 d'octubre

Llista única 21D

Com es pot signar la llista única?

Han estat diverses les veus que han donat suport a una candidatura unitària que agrupi totes les formacions independentistes. Els socis de l’ANC i el vice-president, Agustí Alcoberro, hi han donat suport, juntament amb el PDECat i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre d’altres. Els promotors han habilitat la web llistaunitaria.cat per poder-hi signar i aconseguir, aquesta manera, les 55.000 signatures necessàries per a poder-se constituir la llista. A continuació us ho expliquem.

Per donar suport a aquest opció, cal descarregar i emplenar un formulari amb les dades personals i la signatura i lliurar-lo a qualsevol dels llocs de recollida indicats a la web. La data límit per fer-ho és demà a les nou de la nit. No obstant això, es podrà continuar lliurant signatures fins al dia 15 a les nou de la nit, però s’haurà de fer a un únic centre de recollida per a cada circumscripció que es farà públic més endavant. Cal imprimir el formulari a doble cara i totes les persones que signin al mateix full han de ser de la mateixa demarcació.

Els promotors d’aquesta llista unitària i transversal es defineixen com un grup de persones de diversos espais ideològics que treballen per ‘aconseguir la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos polítics i la República’. La intenció dels impulsors és que la llista l’encapçali el president Puigdemont que va difondre la setmana passada, a Twitter, l’enllaç a la llista unitària.

Els responsables d’aquesta web, de l’entorn del president, a més dels de la iniciativa respublica.cat, han sumat esforços per a posar aquesta llista a disposició dels partits: ‘Del PDECat, ERC, Més, Demòcrates i aquells que valoren com s’han de presentar, la CUP. I també aquells que s’oposen al 155 i que no volen estar en territori ambigu.’ Ara per ara, però, no disposen del suport explícit de cap formació, tot i que avui era evident la presència de gent de l’entorn del PDECat, com l’ex-conseller Ferran Mascarell i la directora general de coordinació interdepartamental, Elsa Artadi. Entre els impulsors també s’afirma que hi ha el suport de gent de l’entorn d’ERC, però VilaWeb no n’ha vist cap en la presentació.

Entre aquests impulsors, hi ha Francesc Dalmases; el cofundador de l’ANC Pere Pugès; l’ex-batlle de Cerdanyola Antoni Morral i la historiadora Aurora Madaula, que són els qui han intervingut en la presentació de la iniciativa que s’ha fet a l’Ateneu Barcelonès. Un cop disposin de les signatures necessària, volen posar l’agrupació d’electors a disposició dels partits perquè puguin conformar una candidatura conjunta, que la pugui encapçalar Puigdemont i que compti també amb tots els presos polítics i els encausats, a més dels centenars de batlles que han fet possible el camí cap a la república catalana.

Els promotors d’aquesta iniciativa també cerquen voluntaris per a recollir signatures i per col·laborar en la campanya electoral. Us hi podeu inscriure ací.

Font Vilaweb