dimarts, 31 de maig del 2016
Entrevista a la nova Vicepresidenta
Natàlia Esteve: «Els únics crítics de l’ANC són les bases»
Fou elegida pels 77 membres del nou secretariat escollit el 14 de maig
Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.
—Sou independentista de sempre, és clar.—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.
—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.
—Com era aquest activisme del 2012?—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.
—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.
—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.
—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.
—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.
—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.
—El coneixíeu, Jordi Sánchez?—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.
—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.
—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.
—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?—Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics. Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.
—Votareu el 26 de juny?—Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.
Font Vilaweb.cat
Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.
—Sou independentista de sempre, és clar.—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.
—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.
—Com era aquest activisme del 2012?—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.
—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.
—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.
—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.
—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.
—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.
—El coneixíeu, Jordi Sánchez?—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.
—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.
—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.
—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?—Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics. Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.
—Votareu el 26 de juny?—Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.
Font Vilaweb.cat
dilluns, 30 de maig del 2016
diumenge, 29 de maig del 2016
Sóm solidaris!!
Sempre hem estat un país solidari i avui també ho hem fet possible!!!!,
Diverses Institucions de Sant Joan Despí han mostrat aquest matí el suport a la família d'en Sergi Forés en un acte que s'ha fet al
Poliesportiu del Mig i al Col.legi Sant Francesc d'Assis
ACTE EN SUPORT A LA FAMÍLIA
Recull fotogràfic de la Participació del Baix a la Manifestació
dijous, 26 de maig del 2016
Que ningú es perdi el per què!!!!
Per què cal manifestar-nos aquest diumenge 29 de maig contra el TC?
El Govern de l’Estat Espanyol, amb la instrumentalització del Tribunal Constitucional, actua contra les decisions político-social que el Parlament adopta. Sols cal que llegeixis la relació de recursos i suspensions del final de l’article per tenir-ho clar.
Com pot ser que el Parlament Català es proposi millorar les condicions dels seus ciutadans i des del Govern central ho desfacin tot?
Sols hi ha un resposta possible, el Govern del Regne d’Espanya pretén asfixiar la nostra capacitat política a partir de la judicialització de les decisions legitimes que aprova el Parlament. En altres paraules, no sols no fan que, a més, desfan i ni deixen fer.
Són moltes les raons per les que diumenge 29 de maig hem d’estar a la plaça Urquinaona per exigir que els DRETS NO ES SUSPENEN. Treball digne, drets socials (igualtat efectiva, pobresa energètica, pressupostos socials…) i democràcia real i participativa són anhels irrenunciables que, de ser ja República Catalana, ja estarien aprovats.
RELACIÓ DE RECURSOS PRESENTATS I DE SUSPENSIONS FERMES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (recull dels dos darrers anys)
Març del 2014: El TC estima parcialment el recurs del govern de l’Estat contra la declaració de sobirania de Catalunya.
Maig del 2014: El TC declara inconstitucional l’euro per recepta a Catalunya i la taxa judicial creada per la Generalitat.
Setembre del 2014: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava la provisió de continguts pels prestadors de comunicacions electròniques. Era l’impost a les operadores de telecomunicacions –impost a l’ADSL– i la recaptació s’havia de destinar a la industria audiovisual catalana.
Setembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de consultes de Catalunya i la convocatòria del 9-N i suspensió d’ambdues.
Octubre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de reforma del codi de consum de Catalunya.
Octubre del 2014: El TC rebutja les recusacions dels magistrats Pérez de los Cobos i González-Trevijano en el recurs contra la llei catalana de consultes.
Novembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de mesures fiscals, administratives i del sector públic de Catalunya.
Novembre del 2014: Suspensió de la llei que impedia el ‘fracking’ a Catalunya i altres comunitats.
Desembre del 2014: El TC desestima el recurs de súplica de la Generalitat contra l’admissió a tràmit de la impugnació dels actes preparatius del 9-N.
Desembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei catalana d’horaris comercials.
Gener del 2015: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei catalana de l’impost sobre els dipòsits bancaris.
Febrer del 2015: El TC declara inconstitucionals alguns preceptes de la llei catalana de consultes i anul·la el decret de convocatòria del 9-N
Març del 2015: El TC estima el recurs del Defensor del Poble i anul·la diversos articles de la llei del Síndic de Greuges.
Abril del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern espanyol contra la llei d’acció exterior de Catalunya.
Juny del 2015: Admissió a tràmit i suspensió dels punts impugnats del recurs del govern de l’Estat contra la llei de mesures fiscals, financeres i administratives de Catalunya.
Juny del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern de l’Estat contra la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.
Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals les actuacions de la Generalitat de Catalunya per preparar el procés de participació ciutadana del 9-N.
Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals dues normes catalanes sobre l’impost dels dipòsits bancaris.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava les emissions contaminants dels vols comercials i la indústria, i la producció elèctrica d’origen nuclear.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències per la reforma dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències contra la creació del Comissionat per a la Transició Nacional de Catalunya.
Setembre i novembre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei de reforma de l’Agència Tributària de Catalunya. Posava les bases d’una de les principals estructures d’Estat.
Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la reforma de la llei d’ordenació d’equipaments comercials de Catalunya. Impedia els equipaments comercials fora de la trama urbana.
Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió del codi de consum de Catalunya. Preveia diverses mesures contra la pobresa energètica i les clàusules abusives en les hipoteques i altres productes bancaris.
Novembre del 2015: Admissió a tràmit de la impugnació per part de l’Estat dels actes de preparació del 9-N.
Novembre del 2015: El TC suspèn la declaració independentista del Parlamen
Febrer del 2016: Suspensió de la conselleria d’Afers exteriors.
Febrer del 2016: Admissió a tràmits del recurs contra el decret-llei contra la pobresa energètica.
Abril del 2016: Suspensió de la llei de prohibició del fràcking.
Abril del 2016: Anul·lació de la llei que prohibeix de fer gran superfícies a les afores de les ciutats.
Maig del 2016: Suspensió de: llei d’impost als habitatges buits.
Maig del 2016: Suspensió de la llei de governs locals.
Maig del 2016: Suspensió de la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones.
Per si no has tingut prou:
- Programa “Els Matins” de TV3: Quantes lleis ha suspés avui el TC? (04/05/2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Crida a la mobilització des del Baix Llobregat
Regió del Baix Llobregat
El proper diumenge 29 de maig a les 12h hi ha convocada una manifestació a la Plaça Urquinaona de Barcelona contra la suspensió que el Tribunal Constitucional espanyol fa de les lleis aprovades pel nostre Parlament.
L'ANC hi donem suport a aquesta manifestació i us encoratgem a assistir-hi.
Caminarem tots junts sota una pancarta de 5mt que identificarà i farà veure la gent del Baix.
El punt de trobada de tots serà a la cantonada del carrer Trafalgar amb el Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) a les 11 del matí. Els qui vulgueu esmorzar plegats, la trobada serà al mateix lloc però a 2/4 d'11.
... ... ... ... ... ...
La Territorial de Sant Joan Despí, anirem a Barcelona en tren. Ens trobarem a l'estació de la Renfe per agafar el tren de les 10:26h
Si voleu venir amb nosaltres. No perdeu el tren!!!!
L'ANC hi donem suport a aquesta manifestació i us encoratgem a assistir-hi.
Caminarem tots junts sota una pancarta de 5mt que identificarà i farà veure la gent del Baix.
El punt de trobada de tots serà a la cantonada del carrer Trafalgar amb el Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) a les 11 del matí. Els qui vulgueu esmorzar plegats, la trobada serà al mateix lloc però a 2/4 d'11.
... ... ... ... ... ...
La Territorial de Sant Joan Despí, anirem a Barcelona en tren. Ens trobarem a l'estació de la Renfe per agafar el tren de les 10:26h
Si voleu venir amb nosaltres. No perdeu el tren!!!!
dimarts, 24 de maig del 2016
Manifestació 29 de maig
Els drets no se suspenen
Els drets no se suspenen. No podia ser més clar i entenedor el lema que diumenge que ve encapçalarà la manifestació convocada per sindicats, entitats i partits sobiranistes i d'esquerres en protesta contra la suspensió feta pel Tribunal Constitucional, a instàncies del govern espanyol, de les lleis contra la pobresa energètica. És una bona ocasió per mostrar al carrer el rebuig que genera la constant i sistemàtica persecució del govern espanyol contra la majoria d'iniciatives que emanen del Parlament. Acostumats als recurrents recursos d'inconstitucionalitat dels divendres per aturar el camí cap a la desconnexió del l'Estat espanyol, la gota que ha fet vessar el got ha estat la suspensió de la llei d'emergència habitacional.
El govern, juntament amb els ajuntaments, partits, sindicats i entitats, va reaccionar immediatament i tots es van comprometre, cadascú des de la seva responsabilitat, a fer el que calgués, amb lleis exprés incloses, per driblar les suspensions. Ara és l'hora que la societat civil demostri de nou la seva força i mostri sense embuts el seu rebuig a un govern espanyol, que no busca altra cosa que buidar de competències el Parlament, i el govern de Catalunya per extensió, fet que comporta la pèrdua de drets polítics, socials i laborals. No és, ni probablement serà, l'última protesta contra decisions emanades del Tribunal Constitucional. El juliol del 2010, els catalans vam protagonitzar la manifestació més multitudinària fins a aquells moments contra la sentència de l'Estatut Som una nació. Nosaltres decidim. Doncs aquí estem. Diumenge no es reivindicarà res més que el dret dels catalans a defensar, a vetllar pels seus drets. Perquè el govern del PP, amb el vell argument de la unitat d'Espanya, està destruint iniciatives que vetllen per les persones, en el cas més recent, les més vulnerables. Dos terços de les lleis recorregudes en contra al Constitucional no tenen res a veure amb el procés i sí amb la protecció dels drets socials, i això sí que és i ha de ser una qüestió nacional. Diumenge tenim l'oportunitat de demostrar-ho.
Pepa Masó. Escriptora i Periodista
Punt Avui
dilluns, 23 de maig del 2016
Xerrada
Els treballadors públics
davant del procés d’independència
Són ben conegudes les amenaces de tota mena que l’Estat espanyol ha llençat a fi i efecte de generar por i incertesa a la població catalana, de tots els mals i plagues que s’esdevindran si ens independitzem. De totes les amenaces que s’estan rebent per part de l’Estat una de les més vils es dirigeix cap al col·lectiu de treballadors públics catalans.
Amb l’objectiu d’aclarir dubtes raonables i donar arguments a tothom que estigui interessat en impulsar el procés independentista des dels seus llocs de treball, la Intersindical-CSC ha decidit engegar una campanya informativa adreçada a tot el col·lectiu.
Des de la Intersindical-CSC volem desvetllar totes les incògnites sobre aquesta qüestió tot transmetent un missatge de tranquil·litat les persones que treballen a l’administració pública catalana, prenent com a referència un informe de l’ANC elaborat per diversos juristes.
Aquesta xerrada, que comptarà amb la participació dels autors de l’informe, marca l’inici de la campanya informativa que la Intersindical-CSC durà a terme a les diverses administracions públiques catalanes.
diumenge, 22 de maig del 2016
Plenari SN a Ripoll
TRIA DELS CÀRRECS ORGÀNICS
DE LA NOVA ANC DESPRÉS DE LES ELECCIONS
Els membres del Secretariat Nacional de l’ANC escollits en les últimes eleccions, es van reunir a Ripoll ahir dissabte, per celebrar el primer plenari, amb caràcter constituent, en el qual s’han escollit els quatre càrrecs orgànics de l’entitat.
La nova secretària, Eulàlia Subirà, va presentar els noms del president Jordi Sànchez, vicepresidenta Natàlia Esteve i tresorer Marcel Padrós que encapçalaran un equip de 77 secretaris i secretàries que s’han conjurat per dirigir l’entitat durant el procés constituent de la nova República Catalana.
Durant les pròximes setmanes es constituiran les comissions de treball i se seguirà empenyent per complir l’objectiu d’assolir una nova República més justa, moderna i democràtica.
Aprofitant la presència a Ripoll, Jordi Sànchez ha utilitzat la pinya com a “símbol del que cal fer ara des del secretariat”, tot explicant que avui “a banda d’escollir càrrecs hem començat a treballar”.
Es va acceptar de forma unànime que prosperés, en cada cas, la candidatura més votada. Sànchez va revalidar la seva presidència per 40 vots a favor enfront dels 35 que es va emportar Liz Castro. Unes majories que es van repetir en la tria del tresorer, de la secretària i de la vicepresidenta, a través del mateix sistema d’elecció. .
Després de la reunió a porta tancada, Liz Castro i Jordi Sànchez van comparèixer conjuntament amb tot el secretariat com a mostra d’unitat tot i reconèixer que les discrepàncies públiques entre membres de la cúpula havien anat massa lluny. “Dividits només ens barallem, hem de parar de fer això”, va dir Castro, mentre Sànchez afegia: “Tots hem fet coses que no han estat encertades, però per sobre d’aquests errors hi ha la voluntat inequívoca de saber encarar el repte que tenim en el futur”.
La direcció va ser capaç de pactar un sistema de votació diferent a la majoria de dos terços per escollir president. Es van necessitar fins a dues votacions per escollir president, vicepresidenta, tresorer i secretària, que van anar precedides d’intervencions dels candidats per respondre a les preguntes dels membres de la direcció. “Hi va haver autocrítica”,
La sorpresa del dia, però, va ser Natàlia Esteve -la representant territorial més votada de Barcelona-, que va ser triada nova vicepresidenta. La Natàlia Esteve és una de les impulsores del moviment Més Assemblea que va propugnar la major part de reformes als estatuts que es van aprovar a l’assemblea general del 17 d’abril a Manresa. Bona part d’elles anaven encaminades a millorar la comunicació amb les territorials i a un control més elevat de les decisions de la direcció.
D’altra banda, també es va decidir crear una comissió d’estudi per impulsar canvis de funcionament intern. Una part del SN demanava modificacions en el sistema d’elecció del secretariat permanent, el nucli dur de la direcció que gestiona el dia a dia, i en la manera d’escollir els coordinadors de les comissions amb què s’organitza l’entitat. “Cal evitar els regnes de taifes”, responsabilitzant el sistema actual de la creació de faccions. Sigui com sigui, els 77 membres de la nova cúpula tenen el repte de posar fil a l'agulla per encarar els mesos decisius del procés sobiranista.
divendres, 20 de maig del 2016
Recull fotogràfic Debats a Sant Joan Despí
DEBATS A SANT JOAN DESPÍ
DIJOUS 20 DE MAIG AL FOMENT
AMB EN DAVID FERNÁNDEZ I EN JOAN TARDÀ
Compartint sopar després del Debat:
Ha guanyat la Llibertat d'expressió!
Ha guanyat la llibertat d’expressió:
les estelades podran ser exhibides a la final de Copa
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’associació de juristes Drets i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes estem d’enhorabona per l’èxit del recurs presentat per Drets, que ha aconseguit que les estelades puguin entrar al Vicente Calderón a la final de Copa que enfrontarà el Barça i el Sevilla el proper diumenge. Ens congratulem per la decisió del magistrat del jutjat número 11 de Madrid, que ha aplicat el sentit comú i ha deixat sense efecte la prohibició de la delegació del govern espanyol a Madrid, en considerar que l’estelada no incita a la violència, ni al racisme, ni a la xenofòbia ni a qualsevol altre forma de discriminació.
Per aquest motiu, davant d’aquest nou escenari, anul·lem el repartiment de banderes escoceses i ens centrem en fer una crida a l’afició del Barça per a que diumenge ompli d’estelades el seu sector del Vicente Calderón. Aquesta serà la millor manera de celebrar la victòria de la llibertat d’expressió i de demostrar de manera pacífica que les estelades són un símbol que ens identifica, i una bona resposta a aquells que volen coartar-nos la llibertat. I més, ara que la justícia ens ha donat la raó i ha reafirmat que les estelades poden ser exhibides sense por.
Per tot plegat, esperem que aquest diumenge es visqui un gran ambient futbolístic al Vicente Calderón i que els seguidors gaudeixin d’un bon espectacle i puguin expressar-se lliurement amb les estelades.
dijous, 19 de maig del 2016
Volem llibertat d'expressió!
Les entitats de la societat civil exigeixen que es respecti el dret a exhibir estelades a la final de Copa
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’associació de juristes DRETS i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes rebutgem la decisió de la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, de prohibir portar estelades a la final de Copa que enfrontarà el Barça i el Sevilla, el proper diumenge a l’estadi Vicente Calderón. Les entitats recordem que l’estelada no la prohibeix cap llei i que ha estat reconegut pel Parlament de Catalunya com a símbol d’un anhel i una reivindicació democràtica, legal, legítima i no violenta.
Dancausa argumenta que la prohibició d’entrar estelades està emparada per la Llei de l’Esport espanyola, però la realitat és que el que fa la delegada és comparar les estelades amb símbols que inciten comportaments violents, xenòfobs o racistes. D’aquesta manera, Dancausa atempta contra la llibertat d’expressió de tots aquells aficionats que aprofiten un partit com aquest per reivindicar de manera pacífica la voluntat que Catalunya sigui un estat independent.
Per això, des de les entitats de la societat civil exigim que es respecti la llibertat d’expressió i considerem que no té cap sentit que s’hagi canviat el criteri respecte les dues últimes finals de la Copa del Rei, en què els aficionats del Futbol Club Barcelona van poder exhibir les estelades i les banderes catalanes amb total llibertat.
L’entitat Drets, en nom d’un grup de seguidors del Barça que assistiran diumenge al Vicente Calderón per viure la final i es veuen afectats per aquesta decisió que ataca els seus drets de llibertat d’expressió i opinió, sol·licitarà la suspensió cautelar de manera immediata d’aquesta prohibició que atempta contra els drets i la llibertat d’expressió de milers de catalans.
dimarts, 17 de maig del 2016
Reflexió positiva en moments difícils
«Eppur si muove»
Em sap greu pels tremendistes i els pessimistes. Avui m'ha sortit un article optimista. I això que el cap de setmana ha estat com ha estat... Ja fa uns mesos que hi ha un cert (un molt, vaja) interès a fer-nos creure que el procés cap a la independència del nostre país està, com a mínim, en un impasse. Bé, fins i tot hi ha qui defensa amb vehemència que és un tema gairebé tancat. No diré que l'espectacle de determinats socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)... o més ben dit, l'intent de determinats quadres de determinats partits per controlar l'ANC –partits, tot sigui dit de passada, que poden acabar ben escarmentats d'aquesta operació–, els desacords entre els socis del govern de Junts pel Sí en determinats aspectes –els impostos, per exemple– o els veritables problemes en la internacionalització del procés –què ens esperàvem? El món, per definició, és unionista–, no ens ajuden el més mínim.
Però tot plegat és, en un procés com aquest, més que relatiu. Mai, mai, ni en els nostres somnis més humits, havíem cregut que podríem estar tan a prop de l'objectiu, de l'alliberament nacional. Però per arribar-hi cal seguir remant, i remant de valent. Més enllà del soroll, i sobretot del soroll preelectoral, hi ha gent remant. Hi ha la gent de l'ANC, la mateixa disposada a fer el que calgui pel país cap de setmana rere cap de setmana i que quan veu un periodista li diu “vostè ens pot explicar què passa a l'Assemblea?” perquè no entén, ni li interessa, el moviment entre partits. La que, des dels ajuntaments, se la juga pel simple fet d'aprovar declaracions polítiques. I, encara que es vulgui desqualificar, la que, al Parlament, treballa en la redacció de les tres lleis claus, les d'hisenda pròpia, seguretat social i procés constituent, per al camí cap a la independència. Tot plegat amb la intenció de crear les bases d'un procés constituent, de carrer, que reculli les idees i voluntats de la gent que és independentista i de la gent que vol un país millor però que encara dubta si això es pot fer amb algun tipus d'unió amb l'Estat espanyol. Vaja, que el procés està aturat. I tant. Manllevant Galileu Galilei, però, “tot i això, es mou”.
Joan Rueda
Font: elPuntAvui.cat
divendres, 13 de maig del 2016
Reflexió abans d'anar a votar
Des de les 10:00 del matí fins les 14:00 del migdia un total de 33.803 socis escollirem els 77 membres del nou SN que ha de desplegar el full de ruta aprovat el 17 d'abril a l'Assemblea General Ordinària (AGO) de Manresa.
De l'actual SN hi ha fins a 15 persones que no poden repetir candidatura, per haver estat ja tres anys al màxim òrgan de l'entitat:
Els socis de l'ANC podrem votar en les seus electorals d'arreu del territori.
Dels 77 membres del nou SN, 25 ho seran per designació nacional (escollits per tots els membres de ple dret de l'ANC), i 52 ho seran per designació territorial. A més, i per primera vegada, també hi haurà dos secretaris que representaran les Assemblees Exteriors.
Qui escull els càrrecs orgànics de l'ANC és el SN entrant. Un cop els socis triem la llista dels 77 membres del Secretariat aquests es reuniran el 21 de maig i triaran qui ocupa la presidència, la vicepresidència, la secretaria, tresoreria i gerència.
Tots els que un dia vam optar per unir-nos a l'Assemblea Nacional Catalana i poder lluitar per fer que el nostre país esdevingués lliure tenim a les nostres mans el futur de l'ANC. Sóm els 33.803 socis amb dret a vot els que hem d'alçar la veu en forma de papereta i dir ben clar i fort que SÓM AQUÍ. Que encara estem TOSSUDAMENT ALÇATS!, parafrassejant a la nostra recordada Muriel Casals.
Encara n'han de venir de més crespes i està a les nostres mans tenir una ANC forta i valenta que sigui , un cop més el garant de la nostra llibertat.
Per que no volem desaparèixer com a poble!
Per que hem de deixar un futur molt millor !
i
Per dignitat!
No podem escoltar les veus dels que ens volen desanimats i dividits. Hem d'escoltar les nostres pròpies veus en forma de papereta.
Hem de fer una ANC que piqui pedra, que surti al carrer, que ajudi a construir la República Catalana, que escampi arreu el missatge i que convenci a molts més. Per que tots SÓM Catalunya
TOTS fem el nostre País i tots sóm necessaris!
Soci nº 33127
adscrit a l'AT. Sant Joan Despí
dimarts, 10 de maig del 2016
Eleccions SN
A la web de l'Assemblea ja hi ha disponible tota la informació per a poder participar en les Eleccions al Secretariat Nacional.
Informació sobre les Votacions, les Candidatures i els Documents aprovats a l'AGO de Manresa i que regeixen aquestes eleccions.
També, i a partir d'avui, els socis que així ho desitgin poden exercir el seu dret de vot mitjançant el Vot telemàtic.
Els que prefereixin votar presencialment poden fer-ho dissabte al matí a la Seu Electoral.
A Sant Joan Despí estarà situada al
Torrent d'en Negre, 10 Bis (Plaça Catalunya)
Hi serem dissabte al matí.
diumenge, 8 de maig del 2016
dissabte, 7 de maig del 2016
divendres, 6 de maig del 2016
dijous, 5 de maig del 2016
Independents si, desunits, no
Un desafiament a l’ANC
«Això que fan aquests vint-i-dos candidats és un desafiament directe a l'ANC. Un desafiament, si més no, a allò que ha estat l'ANC fins ara, a les seues regles, al seu funcionament i a les seues maneres de fer»
La situació del país és ben curiosa. A la superfície, s’hi veu un acord parlamentari més o menys travat entre Junts pel Sí i la CUP i un govern de Junts pel Sí que funciona de manera cohesionada. Però per sota hi ha molts bastons, posats amb més elegància o no tanta, segons els casos. La batalla pel control de la situació i sobretot pel control de les organitzacions i les institucions independentistes és un fet innegable.
I la cosa ja no afecta els partits polítics, només. Perquè l’ANC viurà també un procés electoral el 14 de maig i coses que fa quatre dies eren simplement impensables avui apareixen a la llum pública, amb la voluntat de forçar nous espais de normalitat. Així, vint-i-dues persones que es presenten com a candidats a les eleccions dins l’ANC van sorprendre despús-ahir amb un manifest irrellevant en termes intel·lectuals però que té la funció de fer visible que van junts, que són un equip.
La cosa no tindria gaire importància si no fos que els estatuts de l’Assemblea prohibeixen explícitament que es presenten grups o llistes tancades, precisament per evitar el control de l’ANC per algun grup organitzat. L’article 6.3 diu fins i tot que no es permetran ‘ni noms d’equip ni altres indicadors de grup’. I què és la publicació de l’article signat per 22 candidats si no una evident ‘indicació de grup’?
Podem estar d’acord o no amb el reglament de l’ANC, i personalment he de dir que el trobe excessiu en molts punts. Però això que fan aquests vint-i-dos candidats és un desafiament directe a l’ANC. Un desafiament, si més no, a allò que ha estat l’ANC fins ara, a les seues regles, al seu funcionament i a les seues maneres de fer.
Un lúcid apuntament d’ Enric Blanes, membre de l'ANC, a VilaWeb ja ho deixava clar ahir. La reacció de les bases de l’ANC, com era previsible, ha estat de prudència –perquè hi pesa molt l’ànim d’evitar l’enfrontament. Tanmateix, el problema que hi veig és que mentre alguns exageren la prudència uns altres ho aprofiten per exagerar l’audàcia. I van obrint escletxes, l’una rere l’altra, allà on abans ningú no veia possible cap mena d’enfrontament interessat.
Vicenç Partal
Editorial Vilaweb
Tossudament alçats,seguim Muriel!
Puigdemont serà el president
de la independència
Puigdemont serà el president de la independència. Espanya ha decidit que vol empènyer Catalunya a una derrota absoluta. Les forces vives de l’estat espanyol volen destruir el poble català sense contemplacions. No hi ha gens de voluntat d’entesa. Fins ara han mantingut les formes educades tant com han pogut. Però no aguantaran gaire més. I això els farà perdre. I l’actitud de Puigdemont els fa sortir de polleguera. I quan dic Puigdemont vull dir molt més que Puigdemont. Parlo de l’actitud que ha portat Catalunya a la porta de la independència en tan poc temps. Algú s’atreveix a tornar cinc anys enrere? Recordeu a quina distància vèiem la independència? I es van activar aquells somriures que van respondre a la sentència ignominiosa contra l’estatut que ja havia passat pel ribot espanyol. I les boques somrients no van abaixar mai la guàrdia. I som ací.
Què manca ara? Una mica d’orgull per la feina feta. Saber viure amb satisfacció la feina feta i el camí avançat. Que queda un últim esforç? Completament cert. Però hi ha ningú que dubti que el farem? Jo n’estic convençut. I estic convençut que quan tornem a passar per les urnes, la barrera psicològica del 50% serà clarament superada. Tot el castell de cartes de les reformes d’Espanya s’haurà ensorrat. La pastanaga s’haurà florit. I tothom sabrà que l’única ruptura real és la que farà Catalunya respecte del règim del 78, pura continuació de quaranta anys de franquisme.
Manca orgull per la feina feta i capacitat de reivindicar-se. Tots. Els partits que han propiciat l’avenç. Convergència, Esquerra, CUP i Demòcrates. Que se les han fotut els uns contra els altres? És clar. Són partits, i això ja sabem què significa. Però han empès molt. També les grans entitats, estrelles d’aquesta aventura. ANC i Òmnium. Que sí! Que sobretot és mèrit seu! Que vol dir de tota la seva gent. I també totes les entitats (milers!) més petites, que hi han posat el coll, organitzant actes, parades, picant portes, debats, etc. Que no hi ha tribunals que us puguin frenar! Que aquesta és la força de Catalunya. El seu colossal teixit social i cultural. I també molts noms propis. Professionals que han donat la cara. Pensadors. Intel·lectuals que han posat lletra a la música de tanta gent. Totes aquestes hores de més a més trepitjant tots els racons del país a hores intempestives. Perquè el futur s’ho val. I els qui ens han precedit, també.
I també cal tornar a sortir al carrer. I cal recuperar el tremp. I la iniciativa. Que sí, que alguns aniran a votar i uns altres, no, el 26 de juny. Però que això d’Espanya ja va quedant enrere. I no ens ha de fer perdre la son. Perquè ja ens anem independitzant mentalment de tot allò. D’aquell món d’hostilitat permanent. Que aviat serem veïns i tot serà diferent. Que ens fa il·lusió de construir el nostre país. I decidir com el volem, sense que ningú ho decideixi per nosaltres. Que volem poder parlar clar. I posar el nom a cada cosa.
Ens cal sortir al carrer i ens cal viure plenament aquesta història. Així en minúscula o la Història majúscula, que ja l’escriuran els nostres fills i els seus fills. Però que l’anem construint nosaltres perquè ho hem decidit. Unilateralment. Multitudinàriament. Col·lectivament. Com un poble. Sense ingenuïtat. Però, com volia la Muriel, som aquí tossudament alçats.
, periodista
dimecres, 4 de maig del 2016
Eleccions SN
Ja pots consultar el cens a
les Eleccions al Secretariat Nacional.
Fes-ho clicant aquest enllaç
El dia 5 s'acaba el termini per presentar reclamacions
sobre el cens electoral.
El dia 7 es publicarà el cens definitiu.
dimarts, 3 de maig del 2016
Suport de l'ANC a la llei 24/2015
L’ANC defensa que el Parlament
torni a aprovar la llei 24/2015
com a “gest inequívoc” per reafirmar-la
torni a aprovar la llei 24/2015
com a “gest inequívoc” per reafirmar-la
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha apostat que el Parlament torni a aprovar la llei 24/2015 com a “gest inequívoc” de la voluntat de no deixar “abandonats” els col·lectius vulnerables. Hores abans de la cimera per abordar el recurs parcial del govern espanyol a la llei d’emergència social, Sànchez creu que aquesta seria una bona iniciativa. De fet, creu que caldran “mesures clares” per part del Govern i dels ajuntaments. “Si vol dir desobeir, voldrà dir desobeir; si vol dir fer noves normatives, doncs voldrà dir fer noves normatives”, ha posat sobre la taula el president de l’entitat sobiranista. En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimarts, ha afegit que veurien “fantàsticament bé” que es tornessin a aprovar totes les lleis paralitzades pel TC. En concret sobre la d’emergència social, ha convidat el Parlament a ratificar-se de manera “exprés” i ha instat Govern i ajuntaments a “alinear-se” perquè es pugui aplicar.
El president de l’ANC ha qualificat el recurs de divendres “d’exemple dolorós” perquè “vol tancar les oportunitats” que va legislar el Parlament a través d’una ILP per un debat competencial. Per això, Sànchez ha demanat “mesures clares” de les institucions catalanes i ha qualificat de “bona iniciativa” que el Parlament tornés a aprovar la llei 24/2015. També ha posat sobre la taula la desobediència o tornar a fer normatives per revalidar els aspectes recorreguts. Preguntats sobre si seria partidari que el Parlament ratifiqués les normes tombades o paralitzades pel TC, Sànchez ha respost que ho veurien “fantàsticament bé”. Al detall sobre la d’emergència social, ha recordat que encara no està admesa a tràmit i per això ha instat el Parlament a posicionar-s’hi a favor “de manera exprés”. Per tot plegat ha fet una crida a ajuntaments i Govern a “alinear-se” per trobar els instruments que permetin dur a la pràctica la llei d’emergència social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)