Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ara volem la nostra República. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 d’octubre del 2017

Per poc que puguis no t'ho pots perdre!!!!

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el suport d'Òmnium Cultural organitza un centenar d’actes els propers dimarts i dimecres arreu del territori amb diputats de la majoria parlamentària serviran per explicar el futur immediat de Catalunya.

Els actes es duran a terme entre dimarts i dimecres; seran una cinquantena cada un dels dos dies, i els faran membres del Govern de la Generalitat i també diputats de la majoria parlamentària independentista. La finalitat serà explicar a la ciutadania les eines i mecanismes que s’usaran per afrontar els propers dies, sobretot arrel de l’aprovació de l’article 155 de la Constitució, que preveu acabar amb l’autonomia catalana.

Les trobades seran de petit i mitjà format, i es repartiran per les principals poblacions del país. Tot seguit, la llista completa d’actes:

Alt Camp

Valls - 24 d'octubre, 19.30

Sala d’Actes de la Casa de Cultura

Passeig dels Caputxins, 18

Intervindrà: Carles Prats

Alt Empordà

Figueres - 25 d'octubre, 20.00

Sala d'Actes de La Cate - Entitat Cultural

Ronda del Retor Arolas, 4

Intervindrà: Magda Casamitjana

Alt Penedès

Vilafranca del Penedès - 25 d'octubre, 19.30

Plaça Jaume I (davant del Palau Baltà)

Intervindrà: Maria Rossell

Alt Urgell

La Seu d'Urgell - 24 d'octubre, 20.00

Sala Immaculada

Carrer del Carme, 9

Intervindrà: Albert Batalla

Anoia

Igualada - 25 d'octubre, 19.30

Teatre Municipal L'Ateneu

Carrer de Sant Pau, 9

Intervindrà: Maria Senserrich

Bages

Manresa - 24 d'octubre, 20.00

Teatre Conservatori

Carrer Mestre Blanch, 4

Intervindrà: Adriana Delgado

Baix Camp

Reus - 24 d'octubre, 20.00

Orfeó Reusenc

Carrer de Sant Llorenç, 14

Intervindrà: Montserrat Vilella

Baix Ebre

Tortosa - 25 d'octubre, 20.30

Centre Cívic de Ferreries

Plaça de Joan Monclús, 1

Baix Empordà

La Bisbal d'Empordà - 24 d'octubre, 21.00

Teatre Mundial

Passeig Marimon Asprer, 10

Intervidrà: Sergi Sabrià

Sant Feliu de Guíxols - 25 d'octubre, 19.30

Teatre Auditori Municipal Narcís Masferrer

Carrer de Callao, s/n

Intervidrà: Natàlia Figueras

Baix Llobregat

Sant Feliu de Llobregat - 24 d'octubre, 19.30

Centre Parroquial

Carrer de Pi i Margall, 6

Intervidrà: Joan Ramon Casals

Castelldefels - 25 d'octubre, 19.30

Edifici República

Carrer d'Arcadi Balaguer, 25

Intervidrà: Teresa Vallverdú

Molins de Rei - 25 d'octubre, 20.00

Centre Cultural de la Federació Obrera

Carrer de Jacint Verdaguer, 48

Intervidrà: Joan Ramon Casals

Cornellà de Llobregat - 25 d'octubre, 20.00

Orfeó Catalònia

Carrer de Torras i Bages, 62

Intervidrà: Carmina Castellví

Esparreguera - 25 d'octubre, 19.30

Ateneu

Avinguda Francesc Macià, 26

Intervidrà: Fabian Mohedano

Sant Vicenç dels Horts - 25 d'octubre, 20.00

Societat Cultural La Vicentina

Carrer Rafael de Casanovas,45

Intervidrà: Alba Vergés

Baix Penedès

Barcelonès Nord

Badalona - 25 d'octubre, 19.30

Cooperativa La Moral

Carrer de Güell i Ferrer, 86

Intervidrà: Antoni Castellà

Barcelonès Centre

Barcelona - Sarrià - Sant Gervasi - 24 d'octubre, 19.00

Teatre de Sarrià

Carrer de Pare Miquel de Sarrià, 8

Intervidrà: Titon Laïlla

Barcelona - Sant Andreu - 24 d'octubre, 19.00

Casal Catòlic de Sant Andreu

Carrer de Pons i Gallarza, 58-60

Intervidrà: Gerard Gómez del Moral

Barcelona - Gràcia - 24 d'octubre, 19.30

Orfeó Gracienc

Carrer d'Astúries, 83

Intervidrà: Antoni Castellà

Barcelona - Sant Martí - 25 d'octubre, 19.15

Formiga Martinenca

Carrer de Mallorca, 580

Intervidrà: Titol Laïlla

Barcelona - Sants-Montjuïc - 25 d'octubre, 19.00

Local de la CAL

Carrer Olzinelles, 118

Intervidrà: Gerrard Gómez del Moral

Barcelona - Eixample - 25 d'octubre, 19.00

Eixample Teatre

Carrer d'Aragó 140

Barcelonès Sud

L'Hospitalet de Llobregat - 25 d'octubre, 19.00

Casino

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337

Intervidrà: Germà Bel

Berguedà

Berga - 25 d'octubre, 20.00

Teatre Municipal

Ronda de Queralt, 15

Cerdanya

Puigcerdà - 25 d'octubre, 20.00

Museu Cerdà

Carrer de Higini de Rivera, 4

Conca de Barberà

Montblanc - 25 d'octubre, 21.00

Antic Hospital de Santa Magdalena

Raval Santa Anna, 12

Intervidrà: Ferran Civit

Garraf

Sant Pere de Ribes - 25 d'octubre, 19.30

Entitat Ger

Carrer del Pi, 25

Intervidrà: Carles Prats

Garrigues

Les Borges Blanques - 25 d'octubre, 19.00

Sala Maria Lois de la Casa de la Cultura

Passeig del Terrall, s/n

Intervidrà: Ferran Civit

Garrotxa

Olot - 25 d'octubre, 19.30

Sala Torín

Carrer Roser, 13

Intervidrà: Dolors Rovirola

Gironès

Girona - 25 d'octubre, 19.30

Plaça del Vi

Intervidrà: Roger Torrent

Lluçanès

Maresme

Mataró - 25 d'octubre, 20.00

Foment Mataroni

Carrer Nou, 11

Intervidrà: Jordi Cuminal

Moianès

Moià - 24 d'octubre, 20.00

Plaça de l'Església

Intervidrà: Eduardo Reyes

Montsià

Amposta - 24 d'octubre, 20.00

Auditori Municipal

Carrer de Sebastià Juan Arbó, s/n

Intervidrà: Ferran Civit

Noguera

Balaguer - 25 d'octubre, 19.30

Sala d'actes de l'Ajuntament

Plaça Mercadal, 1

Intervidrà: Antoni Balasch

Osona

Vic - 24 d'octubre, 20.00

Sala Coll Bardolet, Edifici El Sucre

Carrer de l'Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5

Intervidrà: Alba Vergés

Pallars Jussà

Tremp - 24 d'octubre, 20.00

Sala Polivalent de l'Espai Cultural La Lira

Rambla del Dr. Pearson, 22

Intervidrà: Carmina Castellví

Pla de l'Estany

Banyoles - 24 d'octubre, 19.00

Plaça Major

Intervidrà: Dolors Rovirola

Pla d'Urgell

Mollerussa - 24 d'octubre, 20.00

Centre Cultural

Carrer de Ferran Puig, 15

Intervidrà: Marc Solsona

Priorat

Falset - 25 d'octubre, 19.30

Teatre L'Artesana

Carrer de Miquel Puig i Cardona

Ribera d'Ebre

Móra d'Ebre - 24 d'octubre, 20.00

Sala del Bulevard

Carrer de Bonaire, 80

Intervidrà: Montserrat Palau

Ripollès

Ripoll - 25 d'octubre, 20.00

Sala d'actes del Centre Cívic i Cultural Eudald Graells

Passeig Mestre Gich, s/n

Intervidrà: Jordi Monell

Segarra

Cervera - 25 d'octubre, 20.00

Auditori Municipal

Carrer Major, 64

Intervidrà: Josep Ma Forné

Segrià

Lleida - 25 d'octubre, 19.30

Sala d'actes de la Diputació Provincial

Carrer del Carme, 26

Intervidrà: Violant Cervera

Selva

Santa Coloma de Farners - 25 d'octubre, 20.00

Auditori Municipal

Carrer de la Malva, 55

Intervidrà: Jordi Orobitg

Blanes - 24 d'octubre, 18.00

Plaça d'Espanya

Intervidrà: David Rodríguez

Solsonès

Solsona - 25 d'octubre, 21.00

Teatre Comarcal

Carrer de Vall Fred, 20

Intervidrà: David Rodríguez

Tarragonès

Tarragona - 24 d'octubre, 19.30

Col·legi d'Advocats i Farmacèutics

Carrer d'Enric Ossó, 1

Intervidrà: Jordi Sendra

Torredembarra - 25 d'octubre, 20.00

Cal Maiam

Carrer de Santa Rosalia, 38

Intervidrà: Montserrat Palau

Terra Alta

Gandesa - 24 d'octubre, 20.00

Casal de Joventut

Carrer d'Enric Granados, 8

Intervidrà: Jordi Gaseni

Urgell

Tàrrega - 24 d'octubre, 20.45

Sala de Plens de l'Ajuntament

Plaça Major, 1

Intervidrà: Bernat Solé

Vallès Occidental

Sabadell - 25 d'octubre, 20.00

Plaça del Doctor Robert

Intervidrà: Lluís Llach

Terrassa - 25 d'octubre, 19.30

Centre Cultural

Rambla d'Ègara, 340

Intervidrà: Marc Sanglas

Cerdanyola del Vallès - 24 d'octubre, 19.30

Ateneu

Carrer Indústria, 38-40

Intervidrà: Marc Sanglas

Sant Cugat del Vallès - 25 d'octubre, 20.00

Plaça de l'Om

Intervidrà: Toni Comín

Castellar del Vallès - 25 d'octubre, 21.30

Sala d'Actes del Mirador

Plaça del Mercat

Rubí - 25 d'octubre, 19.30

Auditori del Museu Vallhonrat

Carrer de Sant Pere, 77-79

Intervidrà: Àngels Ponsa

Vallès Oriental

Granollers - 25 d'octubre, 19.30

Sala Tarafa

Carrer del Corró, 47

Intervidrà: Chakir El Homrani

Sant Celoni - 24 d'octubre, 20.00

Plaça de la Vila

Intervidrà: Jordi Cuminal

Proclamar la Independència en legítima defensa

La decisió de Junts pel Sí

per al ple del Parlament

«L’1 d’octubre va ser un èxit:

Gran participació (un 42% del cens malgrat la violència)
Gran demostració de força organitzativa (van dir que no hi hauria referèndum i tothom va poder veure les urnes, les paperetes i les cues gràcies a govern i voluntaris)
Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI
Visibilització del conflicte català per primera vegada al món
El suport al referèndum i a la independència és completament transversal

El 10 d’octubre vam optar pel diàleg. Va ser un altre moment clau

Vam deixar en suspens el resultat del referèndum a ulls de tot el món. No com una mostra de debilitat, sinó seguint la petició de la comunitat internacional.
Una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l’estat i que interpel·lava també la comunitat internacional.
Una aposta pel diàleg ben rebuda a ulls del món.
Una aposta que encara ha fet més evident la cara real de l’estat espanyol, que mai mai mai no ha volgut seure a negociar res.

Un cop més, la resposta a la nostra aposta pel diàleg per part de l’estat ha estat:

Negar qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d’una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg
Més amenaces al govern i la detenció dels líders del nostre moviment sense justificació, deixant-los en presó incondicional injustificada i empresonats per un tribunal que no és competent per a fer-ho. Un cop més fent el que volen amb la legalitat.
I la darrera resposta al diàleg ha estat la suspensió de la Generalitat, l’anul·lació del parlament i l’inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l’article 155.
Això, però, només és el final d’un llarg procés, on el possible encaix de Catalunya a l’estat espanyol s’ha fet del tot impossible.
Es va iniciar amb l’Estatut tombat el 2010 pel TC després d’haver estat validat al parlament, el congrés i referendat pel poble de Catalunya. Allò va ser el trencament definitiu del pacte constitucional.
Però n’hi ha hagut més: incompliment de l’acord de finançament inclòs en l’Estatut, petició de pacte fiscal rebutjada, desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l’autogovern. 18 vegades rebutjada la possibilitat de pactar un referèndum.
El problema ja s’ha fet irreversible perquè a partir del mandat del 27-S les traves al parlament per complir-lo han estat diàries; després la fiscalia i l’actuació constant del TC; finalment la violència física de l’1-O, detencions de membres del govern, intervencions en mitjans de comunicacions o impremtes, intervenció dels comptes de la Generalitat i detenció de dos líders pacífics dels moviments socials. I finalment la liquidació de l’autogovern i les institucions pròpies amb l’article 155.
La independència no només és justa, sinó que s’ha convertit en una necessitat. És l’única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals.
I no és un problema d’un govern concret, sinó que afecta tot un estat. Els tres partits majoritaris (PP, PSOE i Cs), el funcionariat, el cap de l’estat, mitjans de comunicació, etc.

Davant d’aquesta situació:

Cal insistir que prioritzem el diàleg. Però hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes.
Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l’estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa.
Per això es convoca el ple de dijous. Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat.
Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc no ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots.»

Font: Vilaweb

No podran desmantellar el que hem vist al carrer

EL PÀNIC

Que la situació que vivim és transcendental poca gent és capaç de discutir-ho. D’ací a setanta-dues hores ens trobarem amb la campanada final i és lògic i comprensible que els uns i els altres senten una gran responsabilitat, fins i tot que resten aclaparats pel pes de les seues decisions. La vida canviarà divendres: sabent-ho, qui seria capaç d’acostar-s’hi irreflexivament?

Reflexionar sobre això que passa, especialment els qui tenen les responsabilitats més altes, és molt necessari. I s’entén que hi haja dubtes sobre com anar-hi. Espanya ha reaccionat amb pànic. És un error monumental. Però compte, que aquestes darreres hores una part de l’independentisme també en sent, de pànic. I d’això cal que en siguem conscients.

Fa mesos vaig escriure que el 155 era inaplicable i fa setmanes vam explicar tots que no s’atrevien a aplicar-lo, quan el PP oficialment va anunciar que no ho faria. Algú ho pot interpretar com un error d’anàlisi, però crec que es pot raonar d’una manera comprensible. El 155 efectivament era inaplicable i d’ací ve que no l’apliquen. Això que ens proposa Mariano Rajoy no és l’aplicació de l’article 155, com qualsevol jurista afeccionat sap. Això és una altra cosa, fora de la constitució i de les lleis. Per una altra banda, si ho recordeu, quan s’acostava el període mínim de quatre mesos que eren necessaris per a aplicar el 155, Rajoy i els seus van afirmar que no el farien servir. Rajoy és un personatge estrany, però té l’estat al cap i sap que això que ara és a punt de fer el dinamita. És extremadament perillós per a ell i per a Espanya i per això no volia arribar-hi.

Però ho ha fet. Forçat. Forçat sobretot pel rei. És el rei qui desencadena el punt on som. Desconcertat, no sé si rabiós, per allò que va veure a Barcelona durant la manifestació contra l’atemptat gihadista. No ens enganyem: el seu discurs televisat és l’origen i la justificació del canvi de ritme i de voluntat del primer ministre espanyol. Això, i evidentment el pànic que sent la Moncloa per allò que veu al carrer.

Rajoy interioritza la derrota, alarmat pel pànic en veure la reacció contra el colp d’estat del 20 de setembre, sabent que els seus serveis d’intel·ligència no van ser capaços de trobar ni una urna i adonant-se –el primer d’octubre– que dos milions i mig de catalans estan disposats a suportar tots els colps de porra imaginables. Això que ara en diuen el ‘155 dur’ naix després de constatar nítidament que la resistència nacional de Catalunya, de la seua gent, és molt més forta que no es pensava, és enorme. Rajoy es convenç, o el convencen, que, per això mateix, mesures que no tinguen un abast desorbitat, de tipus dictatorial, no faran ni pessigolles als catalans i ens perdran. És aleshores que, arrossegat pel pànic de veure que efectivament Catalunya es convertirà de seguida en una república independent, se sent obligat a improvisar un atac, emparat nominalment en el 155, però que va molt més enllà, tot i que ell sap bé que no li garanteix res.

Per això aquests dies a mi em sorprèn molt la reacció de segons qui. Hi ha gent que em parla del 155 com si ja ens haguessen guanyat, com si no es pogués fer res per a aturar-lo, com si no tinguéssem capacitat per a derrotar-lo. I jo continue dient que la pregunta no és si aplicaran el 155, sinó com pensen aplicar-lo. Com pensen aplicar-lo, vull dir, d’una manera efectiva. Què es pensen que poden arribar a aconseguir, en realitat, més enllà de les decisions simbòliques.

Potser si ens miràssem aquest canvi sobtat de posició del govern espanyol respecte del 155 com la mostra de pànic desesperat que és en realitat, tots entendríem millor on està la nostra fortalesa. Aplicar el 155 contra dos milions i mig de catalans insurrectes, contra nosaltres, és una tasca no titànica sinó impossible. Directament impossible. Encara que puguen obtenir alguna victòria parcial, encara que ens puguen fer mal en això o allò. Simplement, no tindran capacitat d’acomplir-ho si nosaltres els resistim al carrer amb la mateixa força amb què hem resistit aquestes setmanes. Potser faran mal al president, al govern o al parlament, ja ho veurem això, però no podran desmantellar això que ja hem vist repetidament al carrer. I en canvi ells hauran de demostrar ara que controlen un territori que ni controlen ni podran controlar. I això sí que és una tasca ben complicada.

Hi ha membres del govern i del parlament que es pensen que no es pot superar el 155. Ho pensen i ho exterioritzen en els cercles més tancats i decisius. M’ho han dit a mi. Segurament en una reacció de pànic, espill de la que viu Rajoy. Entenc que els sobrepasse la responsabilitat i la por de dur el país a una situació difícil. Ho respecte i tot. Crec, estic segur, que hi ha gent que suporta ara mateix una pressió inhumana. Però em sembla evident, dit tot això, que la rendició no és cap opció per a una part ja molt substancial del país, en la qual m’incloc. I sospite, crec, que si la constatació que això és així és la raó del pànic que demostra Rajoy aquesta hauria de ser també la raó principal que els hauria de moure a ells per a tirar endavant: la gent, disposada a tot. Simplement això.

Vicenç Partal

Font VIlaweb

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Vergonya, Europa. Els teus mitjans estupefactes

El que ha negat Europa, els seus mitjans se'n fan ressò

No fem cap comentari.

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

dilluns, 7 de març del 2016

Avui al TSJC

Imatges d'avui al TSJC acompanyant Francesc Homs

Fotos: El Món i

ANC

dilluns, 4 de gener del 2016

SÓM EL POBLE ELS QUE VOLEM SER INDEPENDENTS, I NINGÚ ENS POT ATURAR!

Ho tenim a tocar i se'ns ha trencat a les mans.

Estàvem disposats a tot. Eperàvem que els cops ens vinguéssin de llocs habituals, però no vam pensar en cap moment que el somni se'ns trencaria des de dins del País.

No era això el que volíem.

La gent normal i corrent vam començar a perdre la por, a fer-nos nostre el carrer, a reivindicar un desig de LLIBERTAT I ens han fet despertar de cop i a garrotades. D'acord que ho vèiem a venir, però sempre pensàvem que hi hauria un moment per arribar a poder formar un govern de 18 mesos i després cadascú ja decidiria de quin color volia la República.

Després d'encaixar el cop. Ens tornem a arremangar. No sabem on ens portaran, si a un acord "d'última hora" o a unes eleccions, Però el que tenim clar, un cop ens hem sobreposat, és que

CATALUNYA NOMÉS ENS TÉ A NOSALTRES

i si hem sortit al carrer cridant INDEPENDÈNCIA, ho tornarem a fer fins que l'aconseguim.

Tornarem a passar fred o calor fent parades, tornarem a començar de bell nou, tornarem a fer el que calgui, tornarem a fer quilòmetres, tornarem a començar a parlar amb uns i altres per fer una altra vegada una majoria independentista al Parlament i aquest cop, com que aprendrem dels errors, farem una majoria que vagi per sí sola.

No deixem que l'enuig ens faci recular ni un mil·límetre. Si coneixeu gent que avui no vol saber res de coreografies ni eleccions, convenceu-los,

Si vam aconseguir un Parlament amb majoria independentista, va ser per que tots ens hi vam implicar.

Ahir no ens va ser possible fer una entrada al blog, però avui ha tornat a sortir el sol. Ens podem permetre una desinflada momentània, però cal arremangar-se, aprendre dels errors, ser cauts i seguir lluitant, per nosaltres, pel nostre País, pels nostre futur i pel nostre passat.

No volem tornar a ser una autonomia debilitada i humiliada, volem ser una República forta i valenta. I això només serà possible si tots els que vivim i estimem Catalunya ens hi arremanguem.

No perdem les forces buscant culpables. Utilitzem-les per aconseguir la nostra LLIBERTAT!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!

Carme Bru

Membre de l'Assemblea Territorial de Sant Joan Despí

Assemblea Nacional Catalana

dilluns, 30 de novembre del 2015

Visca Catalunya Lliure!!!!

Avui 30 de novembre de 2015 la majoria independentista que portem anys treballant per aconseguir la República Catalana, hem de ser més valents i forts que mai.

El que creiem no està perdut. Tenim clar el que volem i com ho volem. Només ens cal reconduir els fets.

Necessitem tornar a estar forts. La realitat ja la sabem tots. Els companys de viatge no són els més idonis. Ens hem sentit enganyats i utilitzats, però més val adonar-nos ara que no quan estiguessim construint un nou País que anés cap el fracàs per falta de sintonia.

Per construir s'ha de compartir i aportar tots i cadascun dels membres les nostres forces i caminar plegats. A dia d'avui això no és el que tenim.

Aquest procés és nostre, de la gent del carrer i només nosaltres el decidirem si està acabat o no. I avui per avui no en té res d'acabat. Hem ensopegat amb una gran pedra, però li donarem la volta i continuarem marxant endavant. Per que el nostre objectiu és just, és factible i hi hem esmerçat molts esforços i moltes ganes.

Deixem baixar del carro a tot aquell que no sàpiga posar per davant els interessos del conjunt del País als del propi Partit.

I serà amb el nostre President, l'únic que s'està jugant la llibertat per donar-nos veu a les urnes, l'únic polític que a dia d'avui ens ha escoltat i que sense tenir-ho previst prèviament s'ha implicat amb nosaltres fins al nivell de poder perdre la seva pròpia llibertat.

Tots tenim un passat, ell, nosaltres.. i el que compta és el present, l'ara, el que fem.

Hem de caminar plegats amb tots els que, ja siguin polítics o gent anònima, compartim un desig.

Ens cal tornar-nos a organitzar posant més esforç, ganes i hores de son.

Si ho hem fet una vegada i ens ha anat tant bé podem tornar-hi. Aquest cop amb els ulls ben oberts i no pecant de bona fe. A garrotades se'n aprèn i els nostres fills i nets han de tenir un País Lliure. S'ho mereixen i els ho havíem promès.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!!