Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Al costat dels investigats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de juny del 2017

Nuet: ‘Catalunya parla amb moltes banderes. Si som un sol poble, som invencibles’

Mai estaràs sol

diumenge, 11 de juny del 2017

Acompanyem en Joan Josep Nuet

Dilluns, acompanyem Joan Josep Nuet

al TSJC

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis convoquen a l’acompanyament del membre de la mesa del Parlament de Catalunya, Joan Josep Nuet, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Nuet, com els altres 4 membres de la mesa i la presidenta del Parlament, està investigat per desobediència i prevaricació per permetre un debat sobre el referèndum a la cambra.

Les entitats convoquem els ciutadans el dia 12 de juny a les 8:30 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Passeig de Lluís Companys de Barcelona.

dilluns, 27 de febrer del 2017

En suport a Francesc Homs

Avui a Madrid al matí.....

I a Catalunya al vespre....

diumenge, 26 de febrer del 2017

Judici a Francesc Homs

L’estat contra Homs: segona part del judici a la democràcia

Demà dilluns comença la segona part del judici contra el 9-N i els seus impulsors. Si la primera part va fer-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, la segona es fa al Tribunal Suprem, a Madrid, perquè l’acusat és Francesc Homs, diputat al congrés espanyol que té la condició d’aforat. Es jutja el mateix cas: si el govern va desobeir i va prevaricar en el tram final del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya que es va fer el novembre del 2014. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau esperen la sentència del tribunal del TSJC. Homs tindrà ara tres dies –de dilluns a dimecres– per a defensar-se de les acusacions de la fiscalia en una sala presidida per set magistrats del Suprem: tot un judici d’estat.

Petició de condemna

La fiscalia del Suprem demana una inhabilitació de nou anys a Francesc Homs, per delictes de prevaricació i desobediència. En cas que les sentències pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència d’un càrrec públic es facin separadament, el fiscal general demana set anys i sis mesos pel primer, i un any i un mes pel segon, amb una multa de dos-cents euros diaris durant cinc mesos.

La fiscalia ho justificava així: ‘No va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es feien per a l’execució de la consulta que depenien directament del Departament de Presidència del qual era titular’, malgrat que –diu el text– ‘era plenament conscient que amb la seva actuació violava l’obligat acatament de les decisions del Tribunal Constitucional’.

Felip Puig, testimoni de l’acusació

El judici contra Homs durarà tres dies. Dilluns al matí les parts –fiscalia i defensa– interrogaran l’acusat a partir de les deu. A la tarda, a partir de les quatre, començaran a desfilar per la sala de vistes els primers testimonis: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martin, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martínez i Joan Coòdol. Són els testimonis sol·licitats per la fiscalia. Rigau, de l’empresa T-Systems, que va subministrar els programes informàtics del 9-N, i Escalé, director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI) en aquell moment, ja van testificar al TSJC. La novetat és l’ex-conseller Felip Puig, que va ser el responsable de la resposta a l’empresa de serveis informàtics que va demanar si havia de continuar treballant després de la suspensió ordenada pel TC.

Mas declara a petició de la defensa

L’endemà el judici es reprendrà amb els interrogatoris a Isabel Vidal, Fàtima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mònica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana, citats també per la fiscalia. Serà a la tarda de dimarts quan compareixeran, a petició de la defensa, els noms més rellevants: Artur Mas, ex-president de la Generalitat, Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-president del Consell per a la Transició Nacional, Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Martí i Blanch, ex-secretari de Comunicació del govern i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora. Amb aquests testimonis, la defensa d’Homs vol repetir el relat que ja es va fer en el judici al TSJC: el procés participatiu va quedar en mans dels voluntaris perquè el govern ja havia fet tota la seva feina quan el TC va ordenar la suspensió del 9-N. També es defensarà que la providència del TC no donava instruccions concretes al govern i que el tribunal no va respondre la petició d’aclariment feta pels advocats de la Generalitat.

Dimecres serà el torn dels dos agents de la Guàrdia Civil que van redactar l’informe pericial informàtic. Ja van comparèixer al judici del TSJC i van aportar més confusió que claredat. Un cop hagin testificat aquests dos agents, serà el moment dels al·legats finals de la fiscalia, la defensa i l’acusat. El judici quedarà vist per a sentència dimecres a la tarda.

Sentència redactada?

En una entrevista aquesta setmana en aquest diari, Homs expressava les seves sospites sobre una sentència redactada abans de començar el judici: ‘Tinc ulls a la cara i orelles al final de les galtes. Estic convençut que la sentència serà condemnatòria.’ Amb tot, Homs considera que amb condemna o amb absolució, l’estat ja ha perdut la batalla: ‘Si la sentència és condemnatòria, hauran liquidat l’estat de dret. I si és absolutòria, farem el referèndum sense cap mena de discussió.’ I afegia: ‘El judici té una funció dissuasiva, a banda de la de repulsa. Té aquesta doble dimensió: passar comptes per una cosa que els va irritar i enviar un missatge dissuasiu. I passarà tot el contrari.’

Homs també es pren el judici amb un gran honor: ‘Mai no m’havia imaginat que acabaria assegut davant el Tribunal Suprem per haver defensat la democràcia el 2017. Sóc independentista de sempre i hi ha coses que les tinc assumides. Però, havent fet les coses com les hem fetes, per mi és un gran honor encarar un judici a un tribunal espanyol per haver defensat la democràcia a Catalunya.’

Pere Cardús

Font: Vilaweb.cat

dimarts, 7 de febrer del 2017

Els 40.000 que hi érem...

Què cou del 9N i del 6F?

La gent. La gentada. Això és el que els cou. Després de ridiculitzar i menystenir allò que s'estava organitzant de cara al 9N del 2014, en veure els més de 2,3 milions de persones que va mobilitzar, la reacció sobreactuada i clarament desproporcionada de l'Estat ens ha dut on som. Un president de la Generalitat, la seva vicepresidenta i la seva consellera d'Ensenyament, desfilant com a acusats davant d'un jutge per facilitar que tanta i tanta gent expressés democràticament la seva veu. Una nova fita trista per a l'Estat espanyol i la percepció de la seva qualitat democràtica. Perquè s'ha demostrat un cop més que no sap digerir la diversitat, la discrepància. Que no se sap segura si algú la discuteix, i això en democràcia és nefast. Més quan el fet que moltíssima gent es mobilitzi cívicament esdevé per a algú un problema. Com davant el TSJC, amb milers de persones manifestant-se un matí d'un dia laborable, en ordre i sense trencar una paperera, i que cou perquè és molta gent. De fet, ha estat menys gent de la que haurà de mobilitzar-se davant una hipotètica condemna dels acusats, però molta més de la que és capaç de metabolitzar i entendre un poder polític espanyol ben representat per un PP instal·ladíssim en el poder.

Diuen que la gentada que es manifestava en realitat "pressionava" el tribunal. Una altra absurditat desproporcionada que els delata. En delata la ràbia, el neguit i sobretot les contradiccions que els assetgen internament. Una contradicció evident? Diuen que ningú pot pressionar una Justícia 'superindependent' i al marge de la voluntat política i dels tentacles del govern de torn, i a la vegada denuncien que això passa quan milers de persones donen suport a uns encausats que els representen políticament. En què quedem? Doncs que allò que els cou és aquest suport social. Perquè si el 9N haguessin anat a votar quatre, o si aquest dilluns ningú més que la família hagués acompanyat Mas, Ortega i Rigau, no haurien hagut de forçar la màquina de la desproporció que els deixa encara més en evidència.

Dit això: vindran dies més decisius i transcendents. I això, necessàriament reclamarà més gent. Si no és així, no els courà tant i, sobretot, no impulsarà amb prou força el tram de procés que resta, que és el clau.

Toni Aira

Font: El Món.cat

dilluns, 6 de febrer del 2017

Recull fotogràfic del dia

FOTOS REALITZADES

PER DIFERENTS ASSISTENTS

A LA CONCENTRACIÓ

diumenge, 5 de febrer del 2017

No destruiran la nostra vocació de servei al País

Jutjar les urnes

2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era el diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política i promou la guerra bruta sempre que li convé.

Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia allà on siguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament del 2012 amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N i les eleccions plebiscitàries del 2015, en què s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’estat català.

Són molts els exemples de gran transcendència històrica en què la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, netes i nets.

El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime en què negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.

L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb un grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar sí, sí-no i no. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu primer discurs inaugural digué: “ The only thing we have to fear... is the fear itself ” [L’única cosa que hem de témer... és la por en si mateixa]. El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.

Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau

Font: Ara.cat

Volem democràcia!!!

Judici contra tots nosaltres

Amb el president Mas i, per descomptat, amb la vicepresidenta Ortega i amb la consellera Rigau. No cal haver estat votant seu, ni arrenglerar-s’hi ideològicament, per entendre que el judici que aquest dilluns comença contra aquestes persones és un ultratge contra elles i la justícia, i un atropellament contra la democràcia i la ciutadania de Catalunya. Tota la ciutadania: avui són sobreres les, d’altra banda, normalment imprescindibles discrepàncies polítiques. Perquè avui no és un dia normal. Avui es comet -dins un estat membre de la UE!- una subversió flagrant del principi fonamental de la separació de poders, amb la finalitat que un règim usurpador de l’estat de dret tracti les institucions catalanes com una vulgar cova de delinqüents. I això va contra tots els ciutadans de Catalunya. També, encara que ells no ho creguin, contra els no independentistes o els que es declaren apolítics.

Catalunya és l’única nació d’Europa que, a partir d’avui, té el trist honor de comptar amb un president democràtic afusellat i un altre de processat per desobediència. La pena varia segons les circumstàncies del règim (Companys va ser jutjat per una dictadura; Mas, per una democràcia consolidada però falsejada), el nom que se li dona al presumpte delicte també, però es repeteix inalterable: sedició, traïció contra Espanya. Quina Espanya? Perquè Machado, recordem-ho de bell nou, va advertir que n’hi havia dues. Doncs la mateixa de sempre, la que el mateix poeta va avisar que ens havia de glaçar el cor i que va denunciar amb nitidesa i contundència: “Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora ”. Recordem també que Machado va morir a l’exili, vençut i amb el cor glaçat per aquesta Castella miserable que, amb parracs o sense, es va tornar a imposar a sang i foc amb la Guerra Civil.

No perdo l’esperança de sentir el clam de protesta de l’altra Espanya, la que Machado estimava i a la qual pertanyia. Crec que aquesta Espanya encara deu existir, i seria bo que aixequés la veu. Ara; els que no podem deixar d’aixecar-la som els catalans, i els valencians i els illencs que una vegada més veiem com la Castella miserable, esparracada i -sobretot- dominadora ens torna a passar per damunt amb tot el pes de la seva negació de la llibertat. Els precedents històrics són aclaparadors, però no cal ni invocar-los: és l’Espanya representada per un govern corrupte i traficant d’armes, un govern que té els comptes vigilats per Europa perquè no és de fiar, que nega l’ajut humanitari als refugiats, que davant de l’amenaça internacional que significa Trump opta per “la moderació”, que s’arrenglera amb governs d’actitud més que dubtosa pel que fa a llibertats, que té una diputada que crida impunement “ que se jodan! ” als més desafavorits. ¿I aquest govern i la seva justícia polititzada han de tractar de delinqüent un president català per haver posat urnes? És un escàndol que cap demòcrata, de dretes o d’esquerres, independentista o unionista, no ha de consentir.

Sebastià Alzamora
Font: Ara.cat

Mai estareu / estarem sols 2

Concentracions en suport de l'Expresident Artur Mas i les Exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a diferents ciutats

Brusel·les:

Bilbo, Donostia, Gasteiz eta Iruñetik demokrazia ren aldarri ozen eta bateratua, Kataluniari babes osoa!

Munic:

Dublín:

Moltes gràcies a tots!!!!

Fotos cedides per les propies Assemblees Territorials de Munic, Dublin i Brusel·les.

Les del País Basc via Tweeter

Mai estareu / estarem sols

Concentracions arreu d’Europa

pel judici del 9-N

Al marge de la multitudinària concentració de dilluns, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ja compta amb 40.000 inscrits i 157 autocars, també estan previstes diverses manifestacions en suport a Catalunya arreu del territori europeu.

L’ANC Brusel·les ha convocat una manifestació aquest diumenge a les 16.30 hores davant de l’edifici Berlaymont. Aquest és un edifici que acull la principal seu de la Comissió Europea.

L’Assembla també té previst fer una altra a Dublín aquest diumenge 16.30 davant del General Post Office, seu de l’oficina de correus d’Irlanda i una dels edificis més emblemàtics del país. També hi haurà una concentració a Londres.

També a Munich està prevista una manifestació a Sendlinger Strasse, una popular avinguda comercial.

Euskadi s’han convocat quatre concentracions aquest diumenge a Donosti, Pamplona, Bilbao i Vitòria sota el lema Nada más que solidaridad con Catalunya. Arnaldo Otegi ha confirmat la seva assistència.

El futuro de los pueblos se decide en las urnas, no en los juzgados.

Soplan vientos de decisión.

Son tiempos de #DEMOKRAZIA

L’Obra Cultural Balear (OCB), l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) i el Grup Blanquerna també han organitzat una concentració per al proper dilluns 6 de febrer, a les 18.00 hores, davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a Palma.

Daniel Leo
Font: El Nacional.cat

dissabte, 4 de febrer del 2017

L'ara del 6F

El suport al 6F supera els 40.000 inscrits

La crida de les entitats de la societat civil a donar suport als encausats pel 9N, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que declaren aquest dilluns 6 de febrer al TSJC, ja ha superat els 40.000 inscrits, i s'han confirmat 157 autocars que arribaran d'arreu de Catalunya.

A més, prop de 500 alcaldes i alcaldesses també han confirmat la seva assistència. En una roda de premsa conjunta, les entitats organitzadores, l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l’ACM, han dit confiar que finalment la xifra d'assistents serà molt més gran i que la ciutadania farà sentir massivament la seva veu per deixar clar "que dilluns es jutja a tot un país". "Hem de traslladar a l'Estat que aquest judici jutja a més de dos milions de persones i a 900 ajuntaments i que a cada nou atac els catalans ens creixem i fem una pinya més gran", ha destacat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

La mobilització del 6-F serà el primer test per la independència. O dit d'altra manera, la prova del cotó per mesurar la capacitat de reacció del carrer per plantar cara a l'Estat espanyol i assegurar la desconnexió. La crida de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, AMI i ACM) perquè la gent s'inscrigui a la mobilització és una mostra més que el 6-F marcarà l'inici de la nova etapa del procés. L'etapa de la mobilització permanent, que ha de garantir el pas de la Catalunya autonòmica a la nova República, en paral·lel amb l'aprovació al Parlament de les anomenades Lleis de la Desconnexió.

Si no s'hi pot assistir, hi ha la possibilitat d'inscriure's a la manifestació de suport del 6F al tram 0.És el tram assignat per donar-hi suport sense assistència presencial.

Tram 0

Font: El Món i ANC

divendres, 3 de febrer del 2017

Informació d'interès per dilluns

La gran mobilització del 6-F: tot allò que cal saber del judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta del govern Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau seran jutjats des de dilluns, 6 de febrer, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència i prevaricació administrativa per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de 2014, en què van participar més de 2,3 milions de ciutadans.

Aquest fet insòlit ha mobilitzat les entitats sobiranistes, que han convocat una gran concentració davant la seu del TSJC per a donar suport a Mas, Ortega i Rigau.

Lloc i hora de la concentració

La concentració serà al passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’ANC, Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis han convocat els manifestants a les 8.15 davant el TSJC. És previst que Mas, Ortega i Rigau hi arribaran a les 8.45, quan seran rebuts pels concentrats. A part l’espai de davant de l’entrada del jutjat, hi haurà un altre punt d’interès, a tocar de l’Arc de Triomf, on s’instal·larà un escenari per a la interpretació d’una coral i més actuacions que els organitzadors detallaran durant aquesta setmana.

Inscripcions

Les entitats convocants han obert un formulari d’inscripció per a tenir una idea de la magnitud de la concentració. Ara per ara, segons que ha informat l’ANC, s’han superat els 28.000 inscrits i ja hi ha una 120 autocars llogats per les entitats per a traslladar manifestants al passeig de Lluís Companys.

Com arribar-hi?

Es demana la utilització preferent de transport públic i en concret en el cas del metro es convida a la gent a fer ús de les estacions de plaça Urquinaona (L1 i L4), de Barceloneta i Jaume I ( L4), de plaça Tetuan (L2), per evitar aglomeracions en l’estació d’Arc del Triomf.

Declaració de Puigdemont

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional dilluns a primera hora del matí abans d’acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a la porta del jutjat. Parlarà a la Sala Gòtica de la Generalitat a les 8.00, i a les 8.15 sortirà amb tots tres del palau. Hi haurà també el vice-president, Oriol Junqueras, la resta del govern i la presidenta del parlament, Carme Forcadell.

Quines penes demanen?

La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau, després de retirar els càrrecs pel delicte de malversació de fons públics, que podia implicar pena de presó. L’acusació popular, encapçalada per dos sindicats de la policia espanyola, va demanar sis anys de presó i vint-i-dos d’inhabilitació per a tots tres perquè sí que incloïen el delicte de malversació, però el TSJC no ho va acceptar.

Qui els jutjarà?

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, el magistrat de la sala civil i penal Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez Laplaza, magistrat de la sala contenciosa administrativa del tribunal, seran els qui jutjaran Mas, Ortega i Rigau. Barrientos serà el ponent del tribunal i, per tant, qui redactarà la sentència.

Font: Vilaweb.cat

“La corrupció és guerra bruta, la guerra bruta és corrupció

De manars i garrotades

“La corrupció és guerra bruta, la guerra bruta és corrupció”

Feliu Ventura

Tocaria parlar de l’Ovidi Montllor -avui fa 75 anys que ens va néixer a Alcoi- però toca parlar de l’anomalia política que vivim, de l’excepció judicial que afrontem i de la deriva autoritària que haurem de desobeir. Del cop d’estat -o l’estat de cop, tant se val- que suposa situar les urnes al banc dels acusats, processar expresident i exconselleres i reprimir el 9-N i els 2,3 milions de persones que el van fer possible. No cal ni dir-ho: dilluns serem allà milers i milers solidàriament i a peu de carrer per denunciar-ho. Però, agenda mediàtica intencionada o realitat jurídica inapel·lable, toca també parlar de corrupció, sota el tel de les investigacions inacabades sobre el 3%. Com toca tothora parlar de guerra bruta.

Una tríada viscosa -repressió, corrupció, clavegueram- en què l’Estat vol barrejar-ho tot i en què l’esforç quotidià és sempre destriar la palla del gra, equilibrar rigor i contundència i no renunciar a res. Perquè en la lluita per la llibertat, com en la lluita contra la corrupció, com en la lluita contra la guerra bruta, cal idèntica fermesa i exigència. Triple combat democràtic, en què no val escudar-se en una per amagar les altres. Tan infame és vincular la corrupció amb l’anhel democràtic de la majoria social catalana com pretendre que és una simple excusa per atacar el procés. Simplismes de postveritat: tan insuportablement fals és sostenir que tots els del sí estem vinclats al cas Palau com pretendre que tots els del no estan vinclats alspapers de Bárcenas. El que sí que sabem és que en tots dos casos dos partits -PP i CDC- estan imputats com a responsables civils subsidiaris. A pams, doncs, que fa molta pujada. On és la boleta?

De la teranyina de la guerra bruta -i de la seva bestial impunitat- ja n’hi ha massa proves acumulades, dures i roïnes: unitats parapolicials, informes apòcrifs, mentides de clavegueram, comptes inventats, fons reservats, visites irregulars a fiscals, afinaments per encàrrec i xantatges salvatges a banquers andorrans. Ara, que el ventilador estatal es va obrir quan CDC va deixar de ser soci preferent, amic còmplice i pilar del règim del 78 és una altra obvietat nua.

Sobre el finançament il·legal, primera providència: perquè qui va aclarir, el 2009 i en prime time, que “si entràvem per aquí prendríem mal” va ser l’expresident Pujol. I l’1 de març comença el judici del cas Palau, on s’enjudicia “el pacte criminal estable” entre Ferrovial i CDC amb milions pel mig. Retaule de cúpula convergent: després de la confessió, l’expresident vitalici ha estat destronat i enfila l’ostracisme; l’ex secretari general està a punt de pactar una condemna de presó pel cas ITV, i dos tresorers (l’actual i el penúltim) estan directament implicats en les trames investigades. I més encara: en el pessebre català hi ha sentències fermes -Filesa, Treball, Turisme- que caldrà recordar que van acabar amb el càstig exemplar d’una vergonyosa impunitat: indults, privilegis penitenciaris i tercers graus a la carta. Oasi, en deien.

Què hi ha de nou? Entre el soroll, els flaixos i el xou que arrenca sempre en les filtracions d’Interior, hi sura una certesa acreditada: avui, ara i aquí, empreses que reben concessions d’obra pública fan aportacions voluntàries a les fundacions dels partits que gestionen el govern. Això ja és així: malgrat que és legal, és immoral i hauria de ser incompatible, però la reforma de la llei que va ordir el PP el 2012 va aplanar aquest camí: el que prohibia taxativament als partits ho permetia deliberadament a les fundacions, autèntic forat negre actual per on s’escola la gratitud empresarial. La corrupció també muta i s’adapta: hem passat de l’antic esquema de les comissions il·legals a les aparents donacions voluntàries. Ètica i estètica, com de voluntàries són aquestes aportacions és el que intenta esbrinar la investigació. Alguns detalls coneguts -maletins amagats, caixes fortes, converses en què es diu “ el informe negativo de mi técnico me lo paso por el culo”- modulen els indicis i acreixen les sospites. I cal dir-ho clar, perquè és mediocre barrejar: aquí no hi ha ni UDEF ni Marcelos ni despatxos ministerials. Hi ha una denúncia originària -i valenta- d’una exregidora d’ERC contra les martingales de l’exalcalde de Torredembarra i la gran picossada que va rebre de la nissaga Sumarroca via Teyco. Si tot és guerra bruta, ¿com expliquem que qui s’hagi personat com a acusació contra Josep Antoni Rosell, exdirector d’Infraestructures.cat, sigui la mateixa Generalitat?

Sí. Tractant-se dels aparells de l’estat espanyol, tota prudència és poca; tractant-se de la lluita contra la corrupció, tota insistència és imprescindible. Cavalquem contradiccions que ens contradiuen; sovint costa saber què és cada cosa i cal destil·lar-les totes. Però als qui pretenen barrejar-ho tot per atiar la confusió deliberada, treure rèdits foscos o millorar relats propis, caldrà dir-los que en aquest país el carrer és el millor termòmetre. En a penes 20 dies tindran una metàfora ben eloqüent de tot plegat, dels canvis de rasant que viu el país i de la dialèctica de quan i per què s’omplen els carrers.

Demà passat, 6 de febrer, serem milers i milers a les portes del TSJC per recordar que les urnes no es poden processar ni precintar. L’1 de març, en canvi, quan arrenqui el cas Palau, al carrer no hi haurà ni Déu mostrant suport. Dins la sala, per contra, sí: aquells que el llunyà 2008 i en solitud, a impuls del moviment veïnal i cooperatiu, vam decidir personar-nos com a acusació popular en representació de milers de persones i per subscripció popular. Perquè si hi ha algun mínim comú denominador contra l’espiral de la confusió és que tots tres factors -repressió, corrupció, guerra bruta- són amenaces directes a la democràcia política, la sobirania popular i la decència comuna. I no podem deixar de combatre-les totes tres alhora si el que volem és no perdre el futur. D’això va el procés, contra els enrenous: d’urnes democràtiques, lliures de corrupció i netes de guerra bruta.

David Fernández

Diari ARA

CArta a Mas, Rigau i Ortega #JoTambeHiSere

Carta a Artur Mas, Joana Ortega

i Irene Rigau: No és cap broma

Dilluns comença un judici del qual podeu sortir amb una inhabilitació de fins a deu anys. No és cap broma. El meu suport, respecte i admiració per a tots els càrrecs públics a qui la lluita democràtica per poder votar la independència us està provocant conseqüències personals

Hi penso quan detenen l’alcaldessa de Berga de matinada, quan s’emporten un regidor de Vic a declarar a Madrid, quan veig que Homs serà jutjat al Suprem, i hi tornaré a pensar, dilluns al matí, quan saludeu des de la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tota la gent que hagi vingut a fer-vos costat i entreu vosaltres tres sols cap a dins la sala on es farà el judici. Hi ha moltes persones anònimes a tot el país que empenyen i que treballen de bona fe en el camí cap al referèndum, però també hi ha molts polítics -de tots colors- que hi esteu posant literalment el coll perquè això tiri endavant. Gràcies.

Gràcies perquè sou vosaltres els que esteu en el punt de mira i no nosaltres, ciutadans que ens ho podem mirar des del sofà i sortir al carrer un cop a l’any, l’Onze de Setembre, exigint que sigui l’última manifestació, que ja n’estem tips i que ho heu de resoldre els polítics. Gràcies als que porteu molts anys en aquest món i als que hi heu entrat fa poc, penso ara en Lluís Llach. Gràcies per no arronsar-vos. Gràcies, encara que siguin uns moments tan desagraïts per donar les gràcies a un polític.

Us diran -ja ho diuen, de fet- que dilluns és Sant Artur Mas Màrtir, uns altres que no hi ha millor manera de tapar el 3% que organitzar-se un autohomenatge en forma de viacrucis camí del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A les tertúlies es discutirà si una hipotètica condemna afavorirà o perjudicarà el procés. Però quan passi el temps i el soroll interessat del curt termini, quedarà el més rellevant: que això va ser un judici polític a un president de la Generalitat, a una vicepresidenta i a una consellera d’Ensenyament.

Gràcies als polítics d’altres partits que ho entendran d’aquesta manera, que deixaran al marge qualsevol diferència ideològica i dilluns us acompanyaran als jutjats. Gràcies a tots els que vau organitzar la consulta simbòlica del 9-N del 2014, una emotiva costellada de dos milions i mig de persones que mostràvem el desig de fer algun dia, més aviat que tard, un referèndum vinculant. Gràcies a vosaltres, doncs, i també a tots els càrrecs públics que siguin perseguits i jutjats a partir d’ara.

P.D . El dibuix d’Àlex Gallego ve a ser el cartell d’una pel·lícula amb l’actor principal i dues actrius secundàries. La peça de caça major és Artur Mas, però Rigau i Ortega, que quedaran en segon pla, s’exposen pràcticament als mateixos anys d’inhabilitació.

Albert Om

Diari ARA.cat