Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fem país. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fem país. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de març del 2017

Full de ruta 2017

Encetem el debat sobre el full de ruta 2017



L'ANC vol garantir la celebració del referèndum, fins i tot en el cas d'inhabilitacions o intervenció de la Generalitat per part de l'Estat.
El Secretariat Nacional de l'ANC ha tramès avui la seva proposta de full de ruta 2017 als  socis. Obre així el període perquè puguin presentar-hi les esmenes que considerin adients i les elevin a l'Assemblea General Ordinària, que haurà d'aprovar el document definitiu a final d'abril.

La proposta de full de ruta es basa en dos principis. El primer passa per garantir la celebració del referèndum aquest setembre, fins i tot en cas d'inhabilitacions i intervencions de la Generalitat per part de l'Estat espanyol. El segon, per reservar-se la possibilitat d'una declaració d'independència si el referèndum no es pogués celebrar perquè les forces de seguretat de l'Estat ho impedissin amb un ús desproporcionat de la força coercitiva.

Referèndum de Sí o No
La ponència també fixa la posició de l'ANC respecte al referèndum, que es basa en tres condicions:
1. La pregunta ha de ser de tipus binari i clara. És a dir, que pugui ser contestada amb un «Sí» o un «No», i no indueixi a ambigüitats. La proposta seria: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat independent?”
2. L’opció guanyadora ha de ser la que obtingui major nombre de vots, el «Sí» o el «No».
3. No s’ha de fixar un mínim de participació ni d'aprovació, tal com recomana el “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” adoptat pel Consell d'Europa.

Tres escenaris pels propers sis mesos
La proposta del Secretariat Nacional dibuixa tres escenaris:

Escenari 1: Aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i convocatòria del referèndum. En aquest escenari, la Llei de Transitorietat Jurídica i el referèndum marcaran l’inici d’un trencament amb l’Estat espanyol que només pot aturar-se amb el «No» democràtic d’una majoria del poble de Catalunya. Ambdós actes polítics seran entesos per l’ANC com accions d’obediència a les noves lleis catalanes i al poder legítimament constituït el passat 27 de setembre 2015.

Escenari 2: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, prèviament a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i a la convocatòria del Referèndum.
En aquest escenari l’ANC activarà les accions dirigides a exercir la plena sobirania del poble català en consonància amb el reconeixement únic de les institucions catalanes com a representants polítiques legítimament i democràticament escollides. Després de la impossibilitat física de fer el referèndum i/o davant la supressió, la inhabilitació o la intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència.
Aquest escenari inclou la possible activació de l'Assemblea d'Electes de Catalunya com a substitut del Parlament en cas que aquest fos inhabilitat per la força.

Escenari 3: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, posteriorment a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. En el cas que el govern espanyol mitjançant qualsevol tipus d’ingerència a les institucions de govern catalanes i/o a través de mesures coercitives impedís l’exercici del dret de vot i la celebració del referèndum, l’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya, garantirà la unitat en el suport de les institucions catalanes promovent de forma activa, decidida i pacífica l’exercici de sobirania del poble de Catalunya.

www.asemblea.cat

diumenge, 29 de gener del 2017

dissabte, 28 de gener del 2017

Ara sí, INDEPENDÈNCIA!!!!

RECTA FINAL DEL PROCÉS


CARLES PUIGDEMONT (PedeCAT)

Tinc una mala notícia per a l’estat espanyol: el pressupost s’aprovarà i tirarem endavant la legislatura’. L’aval de la CUP demostra que no hi ha ‘divisió ni rendició’, el govern espanyol ‘deixant passar el temps’ no aconseguirà que ‘les coses s’arreglin soles’.

ORIOL JUNQUERES (ERC)

 Oriol Junqueras, ha reaccionat a la decisió de la CUP de donar suport al pressupost de la Generalitat a través del seu compte de Twitter: ‘Seguim i seguirem! Ara, Referèndum’, ha exclamat a la xarxa després que la formació anticapitalista hagi decidit donar suport –condicionat al referèndum al setembre- als comptes públics.

GUILLEM FUSTER (CUP, portaveu de Poble Lliure)

‘Estem conents, hem superat una nova etapa del procés i ja no hi ha excuses’. D’aquesta manera ha valorat Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, el resultat del Consell Polític de la CUP celebrat avui a Vilafranca. En declaracions a VilaWeb, Fuster ha volgut deixar clar que després d’aquest ‘sí condicional’ de la CUP als comptes, es canvia de pantalla i és el govern qui té, ara, la responsabilitat de convocar el referèndum.

‘Ara ja no hi ha excuses. El govern té la responsabilitat de fer el referèndum com a màxim al setembre’, ha explicat Fuster. Així mateix, ha volgut reivinciar la decisió d’avui de la CUP: ‘Nosaltres hem fet el que havíem de fer, malgrat totes les contradiccions’.

A partir d’ara, l’objectiu ja és el referèndum: ‘Ens hem de posar seriosos i començar la campanya pel referèndum’. I és per això que, dilluns, Poble Lliure farà pública la seva campanya a favor del sí; una campanya, complementària amb el conjunt de l’independentisme. 

Font: Vilaweb.cat

dilluns, 2 de gener del 2017

Hem vençut la por, per que tenim arguments de pes.

NO TENIM POR?

El famós “processisme” (que és la manera que tenen d’anomenar el Procés™ els que o bé el voldrien més ràpid o els que no el voldrien) s’acosta al punt de l’arxianomenat xoc de trens. Un amic em deia que ell l’anomena punt d’ebullició, ja que l’aigua, quan arriba a aquest punt, si la segueixes escalfant no canvia de temperatura sinó que canvia d’estat.

I una de les frases que es van repetint és la de “No tenim por”. No? Aquest canvi d’estat i les seves conseqüències no ens han d’espantar? Doncs a mi, sí. Qui digui que no té por és que, o bé no sap què ens ve al damunt o simplement menteix. Al davant tenim l’Estat espanyol. L’Estat que els darrers tres segles ens ha bombardejat en diverses ocasions. Ens ha assetjat, perseguit, detingut, prohibit, investigat il·legalment… No teniu por d’aquest Estat?

Penso que no ens cal (ni ens va bé) dir que no tenim por. Ens cal explicar que hem vençut aquesta por. Que sabem a què ens enfrontem i que el risc d’enfrontar-nos-hi és molt més favorable que el de mantenir-nos on som.

Cal explicar què passarà si ens hi quedem. Si marxem, hi ha moltes incerteses i la gent ho sap.

Vénen temps de fer la campanya (la campanya seriosa, no la pantomima que han començat els de Demòcrates, anant per lliure només per reivindicar-se en un espai que les matemàtiques diuen que desapareixeran en les properes eleccions). I ens tocarà explicar-nos: explicar tot allò que els Estats tenen i que nosaltres no tenim. Explicar quines eines tindrem nosaltres per fer-ho millor. Deixar clar que som realistes: que no evitarem nous corruptes però que sí que ens assegurarem una llei que no els deixi impunes. Que no evitarem que hi hagi contaminació, però que sí que farem infraestructures, en el termini més breu possible, perquè el nostre impacte mediambiental es vagi reduint.

Podem explicar realitats perquè les podem acompanyar amb xifres i dades. El nostre rival no pot. Per això fa ús, repetidament, de mitja dotzena de frases suades. Perquè la seva estratègia no pot ser la de convèncer. Ja ho saben. La seva estratègia és precisament la de la por. Aquesta por que alguns diuen no tenir.

Canviem el to: diguem que sí, que, de fet, també ens fa por la suma d’incerteses que ens poden venir. Que sí, que és cert que tota revolució, tot canvi, en fa, de por. I aquest passar de ser súbdits a sobirans, de ser colònia a ser república, és un canvi en majúscules! Diguem als dubtosos que empatitzem amb la seva por. Que és la nostra. Que compartim les seves incerteses. Però que aquest camí ens donarà eines per construir un futur millor. Perquè, si volem aquesta nova República és també per por: per la por que ens fan les moltíssimes i verificables certeses del futur que ens espera si ens quedem.

Jordi Nadal

Empresari i consultor informàtic

dimecres, 12 d’octubre del 2016

Reflexió en veu alta

¿Porqué un referendum para decidir nuestro futuro?



A partir de los años 50 más de un millón de personas, perdedores de una guerra que yo llamo ¡incivil!, por culpa de la miseria producida por la gestión de la victoria franquista, devolviendo las tierras a los terratenientes aun que las dejaran yermas en venganza a sus peones, fueron obligados a emigrar donde con el esfuerzo de su trabajo pudieran dar de comer a los suyos, llegando a Cataluña procedentes de toda España, en su mayoría de Andalucía.

Aquellos años que yo recuerdo duros, grises bajo la represión de las fuerzas del desorden, corruptas hasta la medula, violentos, con permiso para todo. Fueron terribles para los que estábamos aquí, pero de sufrimiento y pobreza para los que venían de fuera.

No había viviendas suficientes y las pocas que podía haber no estaban al alcance de sus posibilidades.

Tuvieron que construir barracas en los descampados de las afueras de la ciudad, bajo la vigilancia represiva de la guardia municipal, comandada por el coronel franquista, Eduardo Fernández Ortega, tristemente recordado por los de aquella época. Padre de nuestro también celebre y seguramente también tristemente recordado Ministro del interior del reino de Borbonia, Jorge Fernández Díaz, de tal palo tal astilla.

Hablando de Andalucía.

Estoy recordando la poesía de Miguel Hernández.

Andaluces de Jaén aceituneros altivos, kilómetros y kilómetros de olivos y dice la poesía ¿de quién son esos olivos? De una o dos personas, por lo tanto el beneficio también es de ellos.

Pues hay que recordar que el 50% del terreno fértil de Andalucía está actualmente en manos de 12 familias Castellanas, desde hace 500 años

En esos cientos de kilómetros cuadrados existen pueblos donde nace población, esa población que solo tiene trabajo una o dos veces al año se ve obligada a emigrar, porque Andalucía tiene mucha mano de obra y muy pocos emprendedores que estén dispuestos a jugarse su capital en empresas propias, pero se les llena la boca cuando hablan de gobierno liberal, entienden por liberal que les dejen hacer a ellos lo que les dé la gana.

Las izquierdas que deberían haberlo solucionado, con una reforma agraria después de 40 años de gobernar, por cobardía ante la reacción de la derecha, no lo ha hecho, y la solución más cómoda y menos comprometida y la que da la posibilidad de voto cautivo, ha sido la de la subvención, el PER que hace que la gente se acomode en esa situación sin esperanza de mejorar, el PER sin proyecto, solo crea personas dependientes y depresivas, la solidaridad mal entendida y sin punto final solo es caridad.

Recuerdo hace décadas cuando no existía el PER los autocares de gentes, Extremeños y Andaluces que venían con contrato de 6 mese a trabajar a la Costa Brava, venían a otro mundo, otras oportunidades, algunos o algunas se casaban o juntaban con personas autóctonas, y creaban sus familias, ahora prefieren quedarse con el PER, no se arriesgan a nada, y sus puestos los ocupan extranjeros. 

Recordemos a Machado.

Españolito que vienes al mundo te guarde Dios una de las dos Españas ha de helarte en corazón.

Mi problema es como podéis ver, que las dos Españas me han helado el Corazón.

La otra reflexión poética se refiere a Rafael Alberti.

A cabalgar a cabalgar hasta arrojarlos en el mar, está claro que no lo hemos conseguido, pues los que nos cabalgan son ellos.

Por todo ello hace tiempo que renuncie a arreglar España.

Qué culpa tiene Cataluña si no se ha querido o sabido hacer la España plural, a nosotros los catalanes nadie puede acusarnos de no haberlo intentado, por la derecha y por la izquierda, nosotros siempre hemos querido encajar, pero después de muchos años hemos renunciado, creo que no se nos puede exigir más.

Estoy convencido que con nuestra reacción España encontrara su camino de reformas, cuando España se encuentre con su realidad, Cataluña estará allí como siempre hemos hecho, pero hablando de tu a tu, y controlando donde va a parar la solidaridad, no vuelva a ir a las manos de los señores, dueños de los olivos

El principio democrático está en poder votar, poder decidir y yo quiero decidir independizarme para poder hacer un país nuevo, un país que no tenga esas cargas sociales ajenas.

Es importante que se expresen los del no para que den ellos también un proyecto de futuro dentro de España, pero un no sin proyecto o con proyectos ya intentados durante muchos años y fracasados, es quedarnos como estamos.

Consideramos que para proponernos un proyecto de futuro dentro de España, primero tendrá que convencer a España, tarea que los del sí, llevamos haciendo varios años y no lo hemos conseguido.

Creo que a estas alturas, cuando la mayoría tenemos hechas las maletas y estamos esperando el taxi a la puerta de nuestra casa que nos lleve a Ítaca, no estamos dispuestos a esperar porque algunos se les ha ocurrido ahora eso del Federalismo

A mi entender el futuro está en nuestras manos.

Lo que mayor satisfacción me está dando esta vida a mis 77 años, es saber que nuestros nietos tendrán la certeza de que para defender su futuro como catalanes y como ciudadanos, en un momento histórico como este, sus padres y sus abuelos, estuvieron en la tarea.

La unidad de proyecto de futuro, supone la súma de todos los que queremos votar por un nuevo Estado Catalán independiente, por lo tanto SÚMATE

Paco Martínez
 ANC Sectorial Jubilats,
Membre de Súmate.

diumenge, 29 de maig del 2016

Sóm solidaris!!



Sempre hem estat un país solidari i avui també ho hem fet possible!!!!, 
Diverses Institucions de Sant Joan Despí han mostrat  aquest matí  el suport a la família d'en Sergi Forés  en un acte que s'ha fet  al 
Poliesportiu del Mig i al Col.legi Sant Francesc d'Assis
ACTE EN SUPORT A LA FAMÍLIA