Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Secretariat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Secretariat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 d’octubre del 2016

L'ANC amb la Comissió de la Dignitat


L’ANC dóna suport 

a anul·lar els judicis franquistes




L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebra la iniciativa de la Comissió de la Dignitat i dóna suport al Parlament de Catalunya perquè aprovi la Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, i al Govern perquè pugui portar a terme les actuacions jurídiques i de memòria històrica que pertoqui. La Declaració de suport s’ha aprovat aquest dissabte, 8 d’octubre, al Secretariat Nacional celebrat a Prats de Lluçanès.

Entenent que aquesta iniciativa legislativa és pionera arreu de l’Estat espanyol i que no hauria de ser única, l’ANC procurarà fer arribar aquesta resolució a totes aquelles entitats ciutadanes de dins i de fora de Catalunya que treballen per denunciar els horrors de la fosca nit del franquisme i en especial aquells grups sobre els quals la persecució va ser pràcticament una massacre.

La lluita contra el franquisme no és ni ha de ser patrimoni exclusiu de l’independentisme, i per això entenem que la proposta de certificar la nul·litat i els fets il·lícits judicials del període franquista ens agermana amb tots els pobles que vam sofrir la guerra civil i és un pas endavant en la normalització democràtica de l’Estat espanyol i en la construcció de la necessària memòria històrica pendent, especialment per a aquells col·lectius ferotgement perseguits: catalanistes, comunistes, maçons, jueus, entre els que ho foren per les seves idees, i de molts altres que ho foren per la seva religió, tendència sexual o singularitat física.

Tenim als arxius oficials de l’Estat encara molts documents protegits i podem fer encara amb grans dificultats tècniques la descoberta i estudi de les fosses, i molts judicis per avaluar, i cal que es faci justícia sobre els delictes comesos i d’aquells hereus del franquisme que ho estan encobrint i que actuen ara impunement i sobre els directes culpables que van morint al llit un darrere l’altre, autors materials de tantes injustícies de la guerra, la postguerra i la repressió franquista.

dilluns, 11 de juliol del 2016

Consulta als socis


Conferència 
«Per què un referèndum per la independència?» 
amb Jordi Sànchez, Liz Castro i Elisenda Paluzie el 12 de juliol

dimecres, 8 de juny del 2016

Manifest de l'ANC



Arran dels importants esdeveniments que s'estan produint en la política institucional catalana i com a entitat compromesa amb el procés d'independència de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana manifesta:

Estem segurs que els nostres representants sabran ser dignes de la confiança que el poble va dipositar en ells el 27S i en l'acord de governabilitat del mes de gener. Tal com sempre hem defensat, el procés d'independència només funcionarà a través de la unitat, i és precisament aquesta unitat la que reclamem a l'hora de garantir una tramitació parlamentària de pressupostos al Parlament. És l'única via per tal que quedi cobert el desenvolupament de totes les eines d'estat necessàries per dur endavant el procés, per alleugerir la greu situació de desigualtat social (amb 1,4 milions de persones al llindar de la pobresa) i per impulsar les lleis i les estructures necessàries per sortir de la situació colonial en què ens ha abocat el govern de l'Estat espanyol i el Tribunal Constitucional.

L'ANC és conscient de les dificultats per superar les diferències de model entre les diverses formacions polítiques a les quals pertanyen els diputats independentistes del Parlament de Catalunya. Veiem amb preocupació i som crítics amb l'estil desenvolupat en l'activitat parlamentària que està generant allunyament, desafecció i desconfiança entre partits i societat civil. Aquesta situació genera desconcert en una població que ha demostrat tenir un objectiu clar, la independència de Catalunya, i un compromís coherent davant de les urnes com es va mostrar el 9N de 2014 i el mateix 27s de 2015.

L'ANC defensa aquest objectiu i compromís i alhora promou un marc de col·laboració i entesa entre les formacions independentistes, en la mesura que forma part del nostre full de ruta i també perquè és essencial per crear les condicions per arribar a tenir un Estat propi i independent.

Exigim responsabilitat, coratge i generositat als nostres diputats independentistes, en nom de tots els que hem dipositat la nostra confiança en ells, i que tinguin present l'acord de governabilitat que van contraure davant el País i els seus votants.

El conjunt de l'ANC (les ATs, les ASs i les AEs juntament amb el Secretariat Nacional) treballem per la reactivació de la Taula de forces polítiques i socials com un marc per superar l'aïllament actual i facilitar la coordinació de l'acció conjunta de les forces polítiques i la societat civil per assolir la independència. Només així renovarem la confiança en la gestió política i cívica del procés per seguir construint la sobirania d'un poble que avança alçat cap a la seva emancipació nacional.



Secretariat Nacional 

dimarts, 31 de maig del 2016

Entrevista a la nova Vicepresidenta


Natàlia Esteve: «Els únics crítics de l’ANC són les bases»

Fou elegida pels 77 membres del nou secretariat escollit el 14 de maig


Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.
—Sou independentista de sempre, és clar.—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.
—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.
—Com era aquest activisme del 2012?—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.
—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.
—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.
—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.
—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.
—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.
—El coneixíeu, Jordi Sánchez?—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.
—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.
—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.
—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?—Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics.  Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.
—Votareu el 26 de juny?—Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.

Font Vilaweb.cat

dilluns, 28 de març del 2016

Declaració de Balaguer. ANC




CAP A LA LLIBERTAT 
AMB L’EMPARA DEL DRET INTERNACIONAL.

L'Assemblea Nacional Catalana té com a finalitat primera "promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’Estat catala propi, independent, de dret, social i democràtic", tal com es recull a l'article 2 dels seus estatuts. L'ANC és una associació que treballa, doncs, per recuperar de manera pacífica i democràtica la sobirania del poble català a partir de l'exercici del dret a l'autodeterminació i del dret a decidir. Davant la prohibició de l'exercici d'aquests drets i davant de les actuacions de l'Estat espanyol cada vegada menys democràtiques i, fins i tot, il·lícites, manifestem públicament que ens acollim al Dret internacional en matèria de protecció d'un poble que defensa, des de la pau, la convivència i la democràcia, els seus drets polítics.


En l'àmbit internacional, l'estat espanyol ha transmès que allò que planteja Catalunya és un afer intern quan en realitat es tracta d'un canvi de model organitzatiu que pot suposar l'impuls d'una millora substancial dels sistemes polítics tant de Catalunya, com de la resta de les nacions d'Espanya i d'Europa. Per això, l'Estat espanyol duu a terme constantment accions coercitives i judicials contra l'ANC i les altres entitats que estan promovent el canvi de sistema polític a Catalunya. Per fer-ho, degrada el sistema judicial posant-lo al servei dels que es neguen a trobar una sortida política al problema que suposa l'impuls de l'alliberament nacional de Catalunya. Cal donar per superat el marc jurídic actual i cercar en el Dret internacional l'empara tant del nostre nou full de ruta com de les nostres accions.

És per tot això que declarem i així ho comunicarem als organismes internacionals: Que l'ANC és una associació i, per tant, un col·lectiu que treballa per un nou projecte polític i social per a Catalunya i per l'impuls d'un nou full de ruta. En aquest sentit, ens acollim al Dret internacional en matèria de protecció dels drets d'un col·lectiu que defensa, des de la pau, la convivència i la democràcia, l'emancipació d'una nació oprimida. Rebutgem la utilització interessada dels òrgans judicials amb un ús coercitiu il·lícit per aturar el moviment pacífic de milions de ciutadans que han decidit avançar cap a un estat propi i independent.

Visca Catalunya Lliure!!!!

Balaguer, 12 de març de 2016

divendres, 18 de desembre del 2015

Resum de la setmana






LES EMPRESES QUE MARXEN I LES EMPRESES QUE VENEN
Dilluns 14 de desembre de 2015
 Fa moltes setmanes que sentim declaracions sobre la fuga d’empreses de Catalunya a causa del procés. Moltes d’aquestes opinions són interessades i parcials i la millor manera de contestar és amb dades i exemples concrets: sense anar més lluny, aquesta setmana Amazon ha anunciat que instal·larà al Prat el seu centre logístic de distribució per al sud d’Europa.

 ELS EMPRESARIS I EL PROCÉS 
Dimarts 15 de desembre de 2015 
També sentim dir que els empresaris tenen por als canvis i són conservadors; un exemple que ho desmenteix és el del president de la patronal vallesana CECOT, Antoni Abad, qui dimarts va recordar que la seva patronal sempre ha defensat el dret a consultar la ciutadania com un element de qualitat democràtica. 

HI HA TRENS QUE NOMÉS PASSEN UN COP A LA VIDA 
Dimecres 16 de desembre de 2015 
Els usuaris de Rodalies RENFE han patit aquesta setmana una nova Odissea per poder desplaçar-se. La xarxa ferroviària es desenvolupa de forma centralitzada i menysté l’economia i els treballadors. Mentre els 60.000 afectats pateixen retards crònics, el ministeri de Foment inaugura la línia d’AVE entre Madrid i Zamora en què només hi ha pujat 30 persones.

 UNITAT D’ACCIÓ A MADRID
 Dijous 17 de desembre de 2015 
Des de l’Assemblea vam reunir als partits sobiranistes i a les entitats per demanar-los unitat d’acció a Madrid després de les eleccions del 20D per a defensar el mandat democràtic del 27S i donar suport a totes les accions i decisions que emanin de les institucions catalanes.

 VINGUEM D’ON VINGUEM, ENS IMPORTA ON ANEM
 Divendres 18 de desembre de 2015 
El dia internacional del migrant és una bona ocasió per recordar que “vinguem d’on vinguem, ens importa on anem” i que la República Catalana només la farem si la fem entre tots. Com recorda el Director General per la Immigració, Xavier Bosch, en aquest article: “Catalunya, com a futur estat independent, ha de tenir un posicionament clar: ser un país obert”


dijous, 17 de desembre del 2015

Accions i objectius generals pel nostre present des de l'ANC


Per facilitar l'assoliment dels acords imprescindibles i, com a conseqüència, tornar a reprendre amb força el procés d'independència nacional, ens proposem dur a terme les següents accions:

1. - Cimera per la sobirania


Objectiu general: Denunciar atacs Estat, coordinar resposta de societat civil i forces polítiques, reforçar objectiu comú d'impulsar el procés, afavorir clima d'entesa entre tots els actors i fer visible la unitat.

2. Accions per la sobirania d'àmbit nacional i territorial

Objectiu general:
preparació de les accions de campanya per a la sobirania per tal de respondre als atacs de l'Estat, empènyer el procés i ampliar majoria social.

3. Taula d'entitats polítiques i socials pel pacte per la sobirania.
 Objectiu general: garantir la unitat d'acció de tots els agents implicats en la construcció de les estructures d'estat i en el procés constituent.

4. Accions de cara al procés constituent


5. Accions d'abast internacional.

Objectiu general: fer ressò i replicar/adaptar les accions per la sobirania.

dissabte, 12 de desembre del 2015

Reunió SN a Ulldecona


L'ANC veu «molt possible»
 l’acord entre Junts pel Sí i la CUP
                           

                  




L’Assemblea Nacional Catalana veu "molt possible" l’acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir un nou govern i president de la Generalitat, segons ha assegurat aquest dissabte el president de l’entitat, Jordi Sànchez. "És l’únic escenari que contemplem", ha afirmat des d'Ulldecona, on ha dit que l’acord "no es tracta només d’escollir la presidència de la Generalitat" sinó de "garantir una majoria sòlida que permeti desenvolupar les bases de la república catalana".

Sobre la possibilitat que el vot independentista es desmobilitzi a falta d’un acord de cara les eleccions del 20-D, el president de l’ANC ha considerat que els comicis no es poden interpretar com "una segona volta de res". "Les forces polítiques han d’anar a Madrid a negociar les condicions democràtiques per exercir el dret a decidir i la construcció de la república", ha defensat Sànchez davant del secretariat nacional, que aquest dissabte fa una trobada ordinària.

El president de l’ANC ha insistit en el fet que l’Assemblea vol "un acord ràpid i de qualitat" i ha volgut expressar el "suport" tant a Junts pel Sí com a la CUP.

dissabte, 21 de novembre del 2015

CTSE



Avui a Terrassa intercanviem experiències

 i treballem el nostre full de ruta. 
No ens aturem!