Carta de'n Jordi Sánchez des de la preso

*DES DE LA LLIBERTAT*

(Carta manuscrita enviada al Diari Ara)

Escric des de la llibertat. Segueixo tancat en una presó, a petició d’un fiscal de l’Estat i per ordre d’una jutge de l’Audiència Nacional. Ni l’un ni l’altre poden privar-me d’allò que no és al seu abast. Aquesta no és una afirmació gratuïta ni buida de sentit. La crec sincerament. No hi ha presó, carceller, forrellat o decisió judicial que pugui, si nosaltres no volem, privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d’estimar la gent que estimem.

Ser, pensar i estimar són les expressions més profundes de la llibertat. I malgrat que ja porto uns quants dies vivint a Soto del Real en condició de pres, continuo sent qui era, pensant el que pensava i estimant qui abans estimava. La llibertat és un acte de consciència; neix i s’exhibeix (que important que és exhibir la llibertat!) a partir de la determinació personal i intransferible de saber-se i sentir-se lliure. És molt més que un acte o acció de mobilitat il·limitada o que un espai obert i sense límits aparents. La llibertat no és només a les nostres cames ni tampoc la podem confondre amb la vista que una finestra oberta de bat a bat ens ofereix des de dalt d’una talaia.

És aquesta mateixa llibertat que ara sento la que em va fer, temps enrere, assumir que l’ordre de presó podria arribar. Sense haver comès cap delicte, és cert. Però ja sabem que per a determinades coses l’estat espanyol no fila prim. I la llibertat, temps enrere, em va portar a vèncer la por i a no ser, ni pensar, ni estimar diferent, i per tant a seguir des de la presidència de l’ANC fent tot el que estigués al meu abast perquè, democràticament i pacíficament, el meu país trobés la llibertat.

Són moltes les coses que han passat des del 16 d’octubre, el dia que es va decretar la presó incondicional per a en Jordi Cuixart i per a mi mateix. No tinc, per tant, tota la informació ni prou contrastada de totes aquestes coses. Sí que sé, però, que el camí que seguim continua apuntant endavant.

La partida continua. Hem tingut -democràticament parlant- l’Estat contra les cordes. Però l’Estat és fort, i potser per algun error nostre -no som perfectes- ara ens ha situat en unes noves coordenades que potser alguns no esperaven tan aviat. Ara la propera partida es juga el 21 de desembre. Una convocatòria estranya, sí, però que no ens hauria d’incomodar. Potser l’hauríem d’haver jugat nosaltres, tant se val. Sabem que les urnes són el terreny de joc més favorable per demostrar que els partidaris de la República Catalana som majoria.

El govern espanyol, Rajoy i Soraya, han estat hàbils amb la decisió de convocar tan ràpidament unes eleccions. No ens portem a engany, però. La seva habilitat no rau en la seva certesa que de les urnes en sortirà una victòria dels partidaris del 155. Això no passarà, quedaran lluny dels 68 escons i amb seguretat molt per sota del vot partidari de la independència. La seva habilitat ha estat desempallegar-se del 155, en el mínim temps possible, davant la por que la seva implantació es convertís en un Vietnam particular, sense violència però d’impossible sortida.

El preu que pagaran Rajoy, Sánchez i Rivera seran els resultats favorables a l’independentisme en unes eleccions convocades per ells i amb tot Europa i una part del món pendent dels resultats. Els intueixo una nit llarga, d’arguments difícils, en què seran el ministre de l’Interior -el mateix que ha intervingut el departament d’Interior- o la vicepresidenta Soraya els qui hauran de felicitar l’independentisme com a força guanyadora en aquestes eleccions.

Aquest no és un mal escenari per prosseguir el camí cap a la nostra llibertat nacional. Ens han apallissat a les portes dels col·legis electorals, ens han arrencat unes urnes legítimes on vam votar, malgrat ells, 2.300.000 persones, ens han detingut, ens han cessat i processat el nostre govern legítim, ens han dissolt el Parlament i processat la seva presidenta, ens han intervingut les conselleries i els mateixos Mossos. Ens han convocat eleccions i... hem guanyat de nou aquestes eleccions.

No és un mal final per a aquesta partida. De debò que no ho és. La nostra fortalesa ha estat la gran capacitat de mobilització (quina expressió tan recordada i sentida en el meu interior aquests dies des de Soto del Real: “els carrers seran sempre nostres”) i l’acció institucional des del Parlament, el Govern i els ajuntaments.

Aquesta ha de seguir sent la nostra estratègia. No en tenim cap altra de millor: mobilització ciutadana i representació democràtica, carrer i institucions, poble i govern, convicció i diàleg. Il·lusió i resiliència.

Des de la llibertat. Som-hi! I gràcies per tant i tant suport.

Jordi Sánchez

Soto del Real,  30 d’octubre de 2017

Hola República Catalana

Somriures amb raons

Llei de transitorietat jurídica

La llei fundacional: com es farà la successió entre l’estat espanyol i el català

La normativa més decisiva per a l'accés a la independència ha d'estipular la successió d'institucions, ordenaments i contractes entre l'estat espanyol i l'estat català

Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que aquesta legislatura de divuit mesos ha de ser la de la postautonomia i la pre-independència, vol dir que la cosa més important que cal fer és elaborar la llei de transitorietat jurídica. Dit d’una altra manera: no hi pot haver accés ordenat a la independència sense aquesta llei que ja havien anunciat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que Junts pel Sí va incloure al seu full de ruta del programa electoral. De fet, el nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit no fa gaire que aquesta és la llei més important que ha de preparar el govern. Amb el nom de ‘transitorietat jurídica’, la llei sembla poca cosa. Coneixedor de la importància cabdal que té, Carles Viver i Pi-Sunyer proposava d’anomenar-la ‘llei fundacional i de successió d’estats’.

Efectivament, és la llei que ha de permetre la creació d’una nova legalitat derivada del mandat democràtic i que evitarà que hi hagi cap buit legal en l’accés a la independència. Si bé la declaració d’inici del procés que el Parlament de Catalunya va aprovar el 9 de novembre parlava de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública, la llei de transitorietat jurídica és la que determinarà l’èxit o el fracàs de la legislatura actual. Permetrà de garantir la completesa de l’ordenament jurídic i fonamentar el dret vigent a Catalunya en el nou marc institucional derivat de la creació de l’estat independent. Repassem què ha d’incloure aquesta llei i quan és previst que s’aprovi:

Contingut

La llei de transitorietat o ‘fundacional’ ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió́ ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.

La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’administració de l’estat a Catalunya puguin integrar-se a l’administració del nou estat.

Successió d’ordenaments. 
La llei no ha de ser necessàriament gaire densa ni extensa. El CATN, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir un possible redactat tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’

El consell presidit per Viver i Pi-Sunyer ho argumentava així: ‘Es tractaria, en definitiva, d’una regulació de mínims en matèria de successió d’ordenaments però que garantiria amb claredat i seguretat jurídica, en el marc de la llei constitucional provisional, la vigència de les normes de diversos orígens i els mecanismes de la seva modificació i derogació. El contingut d’aquesta disposició no exclou que la mateixa llei constitucional provisional pugui incorporar també mencions expresses a determinades vigències, derogacions o adaptacions normatives en matèries especialment sensibles.’

Successió d’administracions. 
Aquest apartat de la llei neix de la voluntat de complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats per l’estat espanyol i l’administració pública general en el moment de la independència. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Així, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.

Pel que fa a determinats òrgans que no tenen seu a Catalunya, caldrà adoptar alguna disposició normativa específica. A Catalunya no hi ha Tribunal Constitucional ni Tribunal Suprem, tampoc Consell General del Poder Judicial, Consell d’Estat, Consell Econòmic i Social ni Banc d’Espanya, les Comissions del Mercat de Valors o dels Mercats i la Competència, amb funcions reguladores, entre més institucions. Però sí que hi ha Tribunal Superior de Justícia, Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual, Comissió Jurídica Assessora, Agència Tributària, Autoritat Catalana de Protecció de Dades i Autoritat de la Competència, entre més. En tots aquests casos, les institucions del nou estat independent hauran de regular quins organismes existents a Catalunya poden substituir els corresponents de l’estat espanyol en les funcions reguladores, fiscalitzadores i sancionadores, és a dir, en l’aplicació del dret d’origen estatal vigent a Catalunya.

Els funcionaris de l’estat.
El trànsit d’una administració simplement autònoma a l’administració pròpia d’un estat sobirà obliga a regular amb la llei de transitorietat algunes qüestions transcendents en relació amb els treballadors públics. Per exemple, caldrà atendre les necessitats de comptar amb nou personal per a exercir les noves funcions estatals i resoldre, així mateix, la situació de les persones que presten serveis a l’estat en territori català.

Les noves responsabilitats estatals de la Catalunya independent exigirà un reforç dels requeriments de nou personal. Una part important d’aquests requeriments és lògic que sigui coberta amb el personal (funcionaris, interins, laborals, eventuals) que ja prestava serveis a Catalunya per a l’administració estatal –unes 30.000 persones–, que passarien a integrar-se a l’administració catalana. Aquesta qüestió ha de ser prevista i regulada per aquesta llei de transitorietat jurídica.

Successió de contractes.
La successió entre l’administració de l’estat predecessor (l’espanyol) i l’administració de l’estat successor (el català) té una complicació especial en el cas dels contractes formalitzats per la primera per al compliment de les seves funcions: l’aparició en escena d’un tercer subjecte, una persona física o jurídica, denominada ‘contractista’. El contractista, en virtut d’un negoci jurídic bilateral amb l’administració espanyola, ha contret determinades obligacions, però també és titular de determinats drets i, principalment, del dret de rebre un preu en canvi de les prestacions que ofereix a l’administració, ja sigui de manera directa, a través del pagament per part d’aquesta, ja sigui a través de la percepció de tarifes satisfetes pels particulars.

Segons els informes del CATN, la legislació internacional en aquesta matèria apunta que, si no es disposa altrament i no es preveuen les mesures adequades, ‘l’assumpció de les funcions estatals per part d’una altra administració podria determinar la nul·litat sobrevinguda dels contractes celebrats o determinar la seva extinció o resolució, la qual cosa generaria l’obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis soferts pels contractistes afectats i podria afectar de forma molt negativa el principi de continuïtat dels serveis públics’. Tanmateix, el nou estat català independent podrà evitar tots aquests possibles efectes negatius de la successió de relacions contractuals amb el sistema de subrogació automàtica en els drets i deures de l’administració de l’estat. Això implicaria també reconèixer ‘el dret dels contractistes de participar en la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en l’adopció de les clàusules d’adaptació corresponents, a més del dret de ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui comportar, sempre que es puguin acreditar fefaentment, d’acord amb els pactes o compromisos assumits’.

Calendari

La llei de transitorietat s’ha d’escriure durant el període que duri la legislatura actual. Ha d’estar preparada, negociada i culminada just abans de fer la proclamació o declaració d’independència que desembocarà en la convocatòria d’eleccions constituents. La llei s’ha d’aprovar just abans de la dissolució del parlament. És la llei que marca el canvi de lleialtat jurídica i que ha de donar validesa legal a la culminació del procés amb les eleccions constituents i el referèndum constitucional posterior. Per tant, el calendari d’aprovació de la llei de transitorietat va íntimament vinculat al calendari de la legislatura. Probablement ha de ser l’última llei aprovada abans de la dissolució de la cambra.

Font: Vilaweb

I a l'endemà.....

La PDE adverteix els eurodiputats del perill que corre el delta

D'aquí a un mes tindran enllestit l'informe sobre la viabilitat del projecte del govern espanyol

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha exposat a la delegació d’europarlamentaris els perills ambientals de la regressió que hi ha al delta de l’Ebre. Així mateix han posat èmfasi en el risc que significa el pla hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) per a les nombroses ajudes europees que s’han abocat a preservar els ecosistemes del delta. En una visita ràpida, que s’ha hagut de comprimir per retards en l’arribada dels parlamentaris, la delegació ha escoltat la veu del territori abans d’anar a parlar –demà– amb el govern espanyol. Com ha explicat el president de la comitiva, Pál Csáky, eslovac del Partit Popular, d’ací a un mes tindran enllestit l’informe de recomanacions per a la Comissió Europea (CE). Tanmateix, ha recordat que la responsabilitat primera és de l’estat espanyol.

Font: Vilaweb

Beneficis de la independència

La internacionalització de la conca de l’Ebre com a exemple

«El nou estat català tindria el dret de decidir sobre els afers interns de la conca compartida, com ara la concessió de cabals de reg a les planes del Segrià i l'Urgell o la implantació de cabals ambientals a l'Ebre»

Hi ha sectors de l’unionisme que fa mesos que proven d’activar una campanya per a negar d’una manera irracional o tramposa els beneficis de la independència. Ahir hi van tornar: unes declaracions de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en què assegurava que amb la independència tindríem garantit el cabal ecològic de l’Ebre foren l’excusa que aprofitaren.

Una vegada i una altra, es tracta de negar les evidències. Aquests darrers anys, l’independentisme ha fet una feina ingent per a demostrar com milloraria el país amb la independència. Ara aquests grups pretenen negar-ho. Sense aportar-hi dades, només negant-ho i manipulant la informació. Per això és important de repetir una vegada i una altra les raons que justifiquen i aconsellen el pas cap a una república independent catalana i no deixar-nos entabanar.

En el cas de l’Ebre, molt específicament, els beneficis són ben obvis. Perquè hi ha dos instruments que s’activarien amb la independència i que canviarien automàticament la gestió del riu i la conca. El primer, l’obligació que tindria el nou estat català d’aplicar la directiva marc de l’aigua europea (2000/60/CE). I el segon, el fet que la conca del riu seria considerada automàticament conca internacional i, per tant, caldria aplicar-hi la normativa internacional que fa al cas i el canvi del model de gestió.

Actualment, la conca de l’Ebre és gestionada íntegrament per la confederació hidrogràfica que porta el nom del riu, amb seu amb Saragossa i totalment dependent de l’estat espanyol. Amb la independència, el principal canvi seria que aquesta confederació no tindria cap possibilitat de decidir les polítiques de l’aigua a Catalunya. Concretament, les conques del Segre i la Noguera Pallaresa quedarien sota jurisdicció catalana i la de l’Ebre esdevindria una conca internacional sobre la qual cap dels estats no podria prendre decisions bo i sol. Tanmateix, el nou estat català tindria el dret de decidir sobre els afers interns de la conca compartida, com ara la concessió de cabals de reg a les planes del Segrià i l’Urgell o la implantació de cabals ambientals a l’Ebre.

A més, el fet de convertir la conca de l’Ebre en conca transnacional obligaria a la cooperació transfronterera entre el Regne d’Espanya i la República de Catalunya, d’acord amb el ‘Conveni sobre la protecció i ús de cursos d’aigua transfronterers i de llacs internacionals’, signat a Hèlsinki el 17 de març de 1992 i ratificat tant per Espanya com per la Unió Europea (decisió 95/308/CE). Aquest conveni determina que les parts han de garantir que les aigües transfrontereres es facen servir de manera raonable i equitativa. També la convenció de les Nacions Unides, de 21 de maig de 1997, sobre el dret dels usos dels cursos d’aigua internacionals per a fins altres que la navegació, a la qual s’adherí l’estat espanyol el 24 de setembre de 2009, determina que els estats ‘utilitzaran un curs d’aigua internacional de manera equitativa i raonable, amb l’objectiu d’assolir l’ús òptim i sostenible i el gaudiment màxim compatibles amb la protecció adequada del curs d’aigua, tenint en compte els interessos de la resta d’estats situats en el curs d’aigua de què es tracte’. Si fins ara l’estat espanyol pot aplicar les polítiques que considere oportunes a tota la conca, a partir de la independència això serà impossible i, per tant, Catalunya podrà garantir l’aplicació de les polítiques que determini convenients, oimés si, com passa amb el cabal ecològic, es recolzen en la directiva marc de l’aigua europea.

L’evidència, doncs, és incontestable.

Font Vilaweb

Autor Vicenç Partal

Tots amb l' Ebre

LO MEU RIU

Joan Rovira

Per la nostra Sobirania

VOLEM SER LLIURES I HO TENIM A TOCAR:

Hem de caminar JUNTS cap a la LLIBERTAT del nostre petit GRAN PAÍS!!!

"Catalunya només ens té a nosaltres"

El País que volem- Reinicia Catalunya

Reinicia Catalunya

El debat sobre com pot ser un nou país ja ha començat. L'ha iniciat la ciutadania per diverses vies: en debats sobre el procés constituent i el país que volem, o sobre esborranys de possibles textos constitucionals.

Fins ara, el grup promotor de Reinicia Catalunya ha estat format per organitzacions, entitats o col·lectius que, o bé ja han promogut debats sobre les bases constituents d’un nou estat, o han proposat esborranys constitucionals, o han promogut una metodologia per al procés constituent i l’elaboració de la constitució. La voluntat de totes elles és anar ampliant aquest grup inicial amb tothom que comparteixi la voluntat de participar activament en la definició de les bases constituents i constitucionals d’un nou país. Les organitzacions que han format part del grup inicial (per ordre alfabètic) són:

Assemblea Nacional Catalana

Col·lectiu Drassanes

El País que Volem

Grup Promotor per a la Convenció Constitucional

Juristes per la Independència

La Marxa Som

Òmnium Cultural

Parlament Ciutadà

Procés Constituent

Sectorials de l’ANC – ECI

Sobirania i Justícia

Súmate

Unanovaconstitució.cat

       

#Som Sobirans

Aquest Parlament ha sortit

 de les urnes.

 És nostre i parla per nosaltres #SomSobirans

#Ara República

Quan faci falta. On faci falta. Serem garants de la democràcia i les nostres institucions. Compteu amb nosaltres!

‪#‎AraRepública‬