Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sectorials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sectorials. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de juliol del 2017

Si ets funcionari, recorda....Dilluns 10 tens una cita




El proper dilluns 10 de juliol, a les 19h, la Intersindical-CSC i la sectorial d'Administració pública de l'ANC organitzaran una assemblea oberta amb l'objectiu d'informar al col·lectiu de treballadors públics catalans de les possibles actuacions que l'estat podria emprendre contra ells. Les dues organitzacions van començar una campanya conjunta als centres de treball públics a principis d'any i han celebrat més de trenta xerrades informatives.

Amb aquesta assemblea es vol fer un pas més, sortir dels centres de treball per explicar també al conjunt de la societat com des del món de la funció pública es pot donar suport al procés polític encetat pel nostre poble. A l'assemblea oberta es donarà informació sobre com el col·lectiu de treballadors públics es pot auto-protegir de les accions de l'estat i es donarà el tret de sortida a la segona fase de la campanya #jomhiapunto. Aquesta assemblea servirà per començar a generar un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i també entre els treballadors públics i el conjunt de la societat.

Aquesta assemblea també vol donar una resposta a la política inquisitorial que ahir va encetar l'estat espanyol contra els treballadors públics. Fins ahir, la dinàmica repressiva s'havia centrat en representats electes però ahir la Guàrdia Civil va prendre declaració a cinc treballadors públics. Segons el vicesecretari general del sindicat, Sergi Perelló, “és inadmissible que l'estat intenti evitar el dret a l'autodeterminació del nostre poble intentant atemorir els treballadors públics. Davant d'aquests fets, nosaltres redoblarem els esforços i la solidaritat amb tots els treballadors públics”.

Persones de contacte:

Isabel Vilchez 

Marc Sallas 


dimecres, 12 d’octubre del 2016

Reflexió en veu alta

¿Porqué un referendum para decidir nuestro futuro?



A partir de los años 50 más de un millón de personas, perdedores de una guerra que yo llamo ¡incivil!, por culpa de la miseria producida por la gestión de la victoria franquista, devolviendo las tierras a los terratenientes aun que las dejaran yermas en venganza a sus peones, fueron obligados a emigrar donde con el esfuerzo de su trabajo pudieran dar de comer a los suyos, llegando a Cataluña procedentes de toda España, en su mayoría de Andalucía.

Aquellos años que yo recuerdo duros, grises bajo la represión de las fuerzas del desorden, corruptas hasta la medula, violentos, con permiso para todo. Fueron terribles para los que estábamos aquí, pero de sufrimiento y pobreza para los que venían de fuera.

No había viviendas suficientes y las pocas que podía haber no estaban al alcance de sus posibilidades.

Tuvieron que construir barracas en los descampados de las afueras de la ciudad, bajo la vigilancia represiva de la guardia municipal, comandada por el coronel franquista, Eduardo Fernández Ortega, tristemente recordado por los de aquella época. Padre de nuestro también celebre y seguramente también tristemente recordado Ministro del interior del reino de Borbonia, Jorge Fernández Díaz, de tal palo tal astilla.

Hablando de Andalucía.

Estoy recordando la poesía de Miguel Hernández.

Andaluces de Jaén aceituneros altivos, kilómetros y kilómetros de olivos y dice la poesía ¿de quién son esos olivos? De una o dos personas, por lo tanto el beneficio también es de ellos.

Pues hay que recordar que el 50% del terreno fértil de Andalucía está actualmente en manos de 12 familias Castellanas, desde hace 500 años

En esos cientos de kilómetros cuadrados existen pueblos donde nace población, esa población que solo tiene trabajo una o dos veces al año se ve obligada a emigrar, porque Andalucía tiene mucha mano de obra y muy pocos emprendedores que estén dispuestos a jugarse su capital en empresas propias, pero se les llena la boca cuando hablan de gobierno liberal, entienden por liberal que les dejen hacer a ellos lo que les dé la gana.

Las izquierdas que deberían haberlo solucionado, con una reforma agraria después de 40 años de gobernar, por cobardía ante la reacción de la derecha, no lo ha hecho, y la solución más cómoda y menos comprometida y la que da la posibilidad de voto cautivo, ha sido la de la subvención, el PER que hace que la gente se acomode en esa situación sin esperanza de mejorar, el PER sin proyecto, solo crea personas dependientes y depresivas, la solidaridad mal entendida y sin punto final solo es caridad.

Recuerdo hace décadas cuando no existía el PER los autocares de gentes, Extremeños y Andaluces que venían con contrato de 6 mese a trabajar a la Costa Brava, venían a otro mundo, otras oportunidades, algunos o algunas se casaban o juntaban con personas autóctonas, y creaban sus familias, ahora prefieren quedarse con el PER, no se arriesgan a nada, y sus puestos los ocupan extranjeros. 

Recordemos a Machado.

Españolito que vienes al mundo te guarde Dios una de las dos Españas ha de helarte en corazón.

Mi problema es como podéis ver, que las dos Españas me han helado el Corazón.

La otra reflexión poética se refiere a Rafael Alberti.

A cabalgar a cabalgar hasta arrojarlos en el mar, está claro que no lo hemos conseguido, pues los que nos cabalgan son ellos.

Por todo ello hace tiempo que renuncie a arreglar España.

Qué culpa tiene Cataluña si no se ha querido o sabido hacer la España plural, a nosotros los catalanes nadie puede acusarnos de no haberlo intentado, por la derecha y por la izquierda, nosotros siempre hemos querido encajar, pero después de muchos años hemos renunciado, creo que no se nos puede exigir más.

Estoy convencido que con nuestra reacción España encontrara su camino de reformas, cuando España se encuentre con su realidad, Cataluña estará allí como siempre hemos hecho, pero hablando de tu a tu, y controlando donde va a parar la solidaridad, no vuelva a ir a las manos de los señores, dueños de los olivos

El principio democrático está en poder votar, poder decidir y yo quiero decidir independizarme para poder hacer un país nuevo, un país que no tenga esas cargas sociales ajenas.

Es importante que se expresen los del no para que den ellos también un proyecto de futuro dentro de España, pero un no sin proyecto o con proyectos ya intentados durante muchos años y fracasados, es quedarnos como estamos.

Consideramos que para proponernos un proyecto de futuro dentro de España, primero tendrá que convencer a España, tarea que los del sí, llevamos haciendo varios años y no lo hemos conseguido.

Creo que a estas alturas, cuando la mayoría tenemos hechas las maletas y estamos esperando el taxi a la puerta de nuestra casa que nos lleve a Ítaca, no estamos dispuestos a esperar porque algunos se les ha ocurrido ahora eso del Federalismo

A mi entender el futuro está en nuestras manos.

Lo que mayor satisfacción me está dando esta vida a mis 77 años, es saber que nuestros nietos tendrán la certeza de que para defender su futuro como catalanes y como ciudadanos, en un momento histórico como este, sus padres y sus abuelos, estuvieron en la tarea.

La unidad de proyecto de futuro, supone la súma de todos los que queremos votar por un nuevo Estado Catalán independiente, por lo tanto SÚMATE

Paco Martínez
 ANC Sectorial Jubilats,
Membre de Súmate.

divendres, 5 d’agost del 2016

El dèficit fiscal de Catalunya

Paradoxa econòmica a Catalunya

La realitat és obstinada i cada cert temps s'encarrega de desmuntar els missatges interessats, parcials i torçats que s'emeten des de l'espanyolisme centralista, segons els quals la independència portaria Catalunya a la fallida i, de fet, aquesta amenaça ja està foragitant les inversions. Tot al contrari. Segons l'informe anual de l'economia catalana, el PIB de Catalunya va créixer d'un 3,4% –el doble que la mitjana de la zona euro– i la inversió estrangera hi va augmentar d'un 60%. Per si amb això no n'hi hagués prou, el sector que va experimentar un dinamisme més elevat va ser l'industrial.

El discurs polític centralista diu que les reivindicacions sobiranistes catalanes perjudiquen l'economia. El que les dades demostren és que tal perjudici no existeix. L'Espanya centralista, instal·lada en el cinisme permanent, al·lega que això és perquè els inversors no es creuen que Catalunya arribi a ser independent mai. Si és així, per què insisteixen en el seu discurs mentider? El cert és que els inversors saben que una Catalunya independent serà un lloc dinàmic on fer negocis i que serà estrictament respectuosa amb les lleis comercials i financeres internacionals.

La gran paradoxa és que sent Catalunya un país dinàmic i amb un PIB en expansió, el seu govern té problemes de finançament. Un economista que desconegués la història de Catalunya deduiria d'aquest fet que hi ha alguna variable que absorbeix els recursos, via fiscalitat, i no els torna. És el conegut espoli fiscal. Catalunya necessita la independència per ser propietària dels seus recursos, i perquè s'administrin correctament i no s'utilitzin en obres de dubtosa rendibilitat i nul benefici social.


dimecres, 3 d’agost del 2016

Sectorial de Juristes per la Independència

Juristes per la independència evidencia els abusos de llei del Govern espanyol








Juristes per la Independència fa pública  una nota jurídica sobre els darrers abusos de llei del Govern espanyol i el seu Tribunal Constitucional. S'hi recorda que el Parlament i els seus diputats són inviolables en l'exercici de les seves funcions polítiques --per més que a l'Estat espanyol li costi entendre el principi clàssic de la separació de poders, acceptat pels constitucionalistes d'arreu del món. S'hi constata que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, segona autoritat del país, va complir les seves funcions escrupolosament. S'hi remarca que el Tribunal Constitucional, per actuar enllà de les seves prerrogatives i contra les persones, s'empara en una llei que està impugnada i que és insòlita entre les democràcies europees. La mateixa Resolució del Tribunal d'aquest dilluns, 1 d'agost, és un nyap processal, quan declara que l'agost és hàbil sense escoltar abans les parts. Finalment, amenaçar amb el recurs al dret penal el Parlament de Catalunya vulnera el que tothom entén que ha de ser la democràcia d'un país normal.

divendres, 29 d’abril del 2016

Manifest Sectorial TXI


Manifest de la sectorial de treballadors/es per la independència: 
És l'oportunitat que no podem deixar escapar


Per què ens interessa un nou Estat

Actualment, a l’estat espanyol:

- 4,8 milions de persones estan aturades. D’aquesta xifra, més de la meitat són aturats de llarga durada.
- Un milió i mig de llars tenen tots els seus membres a l’atur.
- Un de cada quatre contractes realitzats l’any 2015 tenia una vigència inferior a una setmana.
- Les dones tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i, quan treballen, el salari és un 20% menor.
- Un de cada dos joves menors de 25 anys no troba feina.
- El salari mínim és de 655€ (menys de la meitat del que tenen a Holanda, Irlanda o Bèlgica).
- És el país de la Unió Europea amb més becaris sense salari, amb més falsos autònoms i amb més frau laboral (el 95% dels contractes temporals es realitzen en frau de llei).
- Quan ens jubilem la cosa tampoc no millora: la pensió mitjana a Espanya és 200€ inferior a la mitjana europea.

I, mentrestant, els impostos que paguen les empreses de l’Ibex-35, de mitjana, no arriben al 7%, s’indemnitza a ACS amb 1.350 milions d’euros pel desastre del Projecte Castor, es rescaten bancs i caixes amb diners públics i s’aproven reformes laborals que només tenen com a objectiu facilitar l’acomiadament, reduir-ne els costos i precaritzar el mercat de treball.

La conclusió és molt evident: l’Estat espanyol maltracta a les treballadores i els treballadors, abandona les PYME i afavoreix les empreses del gran capital.

Tenir un Estat independent ens garanteix que tot això deixarà de succeir?

Tot i què és evident que hi ha estats sobirans i democràtics on la classe treballadora no està en les millors condicions, sí podem garantir que romandre a l’Estat espanyol assegura la perpetuació de pèssima actual realitat.

La fundació d’un nou Estat, en canvi, possibilita la creació d’un marc laboral diferent, més just i solidari per a les persones treballadores, aprofitant els models de referència del nostre entorn. El procés constituent (amb participació ciutadana) permet, a més, blindar aspectes socials essencials. Suècia, per exemple, té un permís retribuït de maternitat/paternitat de 16 mesos i aquesta mesura de protecció no és qüestionada, sigui quin sigui el color del govern de torn, perquè forma part de la seva estructura social constitucional.

Per què descartem que les coses puguin canviar a Espanya?

A Espanya, malauradament, no hi ha cap possibilitat de canvi. Fins i tot ara, amb els resultats electorals més oberts de la història de la democràcia, PP, PSOE i C’S han obtingut 16,2 milions de vots i aglutinen gairebé el 75% del Congreso de los Diputados. Hem de recordar que populars i socialistes són els qui han imposat les dues regressives reformes laborals que ha patit el mon del treball en els darrers anys, i que el projecte laboral estrella de Ciudadanos és el “contracte únic”, que no és cap altra cosa que la unificació de tots els contractes en una mateixa precarietat.

Les persones treballadores a Catalunya, tenim, però, una gran ocasió per millorar el nostre futur participant en la creació de la República catalana i en la confecció de la nova Constitució com a garantia de canvi i de progrés democràtic. La independència és l’oportunitat que no podem deixar escapar.