Des de Sant Joan Despí.....

NAdal amb esperança i tristor

Compromís amb el nostre País

Tenim data, tenim pregunta, tenim un President i un govern, decidits a arribar fins on calgui. Avui estem contents, però vindran dies de dubtes, dies de nervis i finalment arribarà la llibertat. Per que això sigui possible nosaltres no podem afluixar, pas a pas, sense córrer però tampoc recular,.Defensarem la nostra terra, i sobretot ho farem pensant en el que ens deia la Muriel, amb un gran somriure.

Estem molt a prop, però encara no tenim res, per això ens hem d’implicar molt en aquesta recta final amb la nostra comarca. Venen Maratons de parades, diumenge hi ha un acte a Barcelona, dilluns acompanyarem al Nuet…

El Baix Llobregat és una comarca difícil, però és la nostra comarca. De nosaltres depèn en part que guanyi el SI el dia 1 d'octubre. Que mai ningú pugui dir que no hem fet prou.

Doncs ara toca donar-ho tot.

Som-hi companys!!!!

Fede Font

Coordinador AT Sant Joan Despí

Felicitació nadalenca des de l'AT

On érem avui fa un any? jo us ho dic, a las portes dels que molts anomenaven, el final del procés.

On som ara mateix? jo us ho dic, a les portes d’aconseguir el nostre objectiu, que no és res més que tornar allò que mai hauríem d’haver perdut com a país: la sobirania de la nostra terra.

Estem més aprop que mai. Hem fet molt de camí en molt poc temps, però de res servirà l’esforç que hem fet, si en algun moment defallim.

Diu el mestre Llach que, l’esperança és mentida si no hi ha un esforç diari per un millor demà. Doncs bé, està clar, que nosaltres sí que farem realitat aquesta esperança.

Nosaltres tenim el deure de fer que el millor demà, arribi també al 2017, Bones Festes!!

Frederic Font Romagosa.

Coordinador AT de Sant Joan Despí

Com ho veiem des de les ATs

Com arribarem a la Independència?

Ningú no sap exactament com arribarem a la independència. Per això la pregunta del títol pot generar dubtes o incerteses. Hi ha, però, un camí que molt probablement ens hi portarà i que pot minimitzar els dubtes i les incerteses.

1.- La fase final del Full de Ruta. L'aprovació de les lleis de desconnexió i el referèndum

El Full de ruta de l'ANC i dels partits independentistes està ben definit i és el següent:

- Juny del 2017. Aprovació de les tres lleis de desconnexió. Aquest moment és clau perquè defineix l'inici de la desconnexió. Des d'aquest moment ja s'aplica la nova legalitat catalana.

- Setembre del 2017. Referèndum sobre la independència i si el resultat és positiu proclamar de manera efectiva la independència.

No s'ha explicitat, però la interpretació més probable és que hi haurà una proclamació de la independència amb la llei de transitorietat jurídica, condicionada al resultat del referèndum per a fer-se efectiva.

Les tres lleis de desconnexió són:

Llei de transitorietat jurídica (amb aquest o un altre nom com llei de procés constituent o llei de règim jurídic català)

Llei de la seguretat social catalana

Llei de la Hisenda pròpia (també Llei de l'Administració Tributària)

Si el referèndum del mes de setembre és positiu hi haurà la convocatòria d'eleccions constituents. Després vindrà la redacció amb participació popular de la Constitució de la República Catalana i l'aprovació pel nou Parlament constituent i el referèndum de ratificació de la Constitució.

2.- Quina pot ser la resposta de l'Estat i quina ha de ser la nostra

Aquest és el nostre Full de ruta, però l'Estat espanyol també intervé i el més probable és que continuï posant bastons a les rodes del procés cap a la independència, per exemple amb inhabilitacions dels nostres representants i la intervenció de les institucions catalanes.

Tots sabem que la nostra actitud ha de ser de fermesa. No podem admetre que cap representant del poble de Catalunya sigui inhabilitat pel fet de complir el mandat de les urnes i encara menys que intervinguin la Generalitat o el Parlament de Catalunya.

Ens haurem de manifestar com ho sabem fer, massivament i pacíficament i haurem de trobar mesures més contundents quan la situació ho requereixi.

Ens hem de mentalitzar que ara és el moment decisiu.

L'Estat espanyol posseeix la força d'un estat, però té també fortes limitacions. Per exemple:

No pot fer servir l'exèrcit i ha de calcular molt bé què pot fer i què no pot fer. Per exemple en els casos relacionats amb el 9N (Mas, Homs, Rigau) s'haurà de limitar a la via civil, i no pot aplicar la via penal com voldria; en el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el Tribunal Constitucional està dubtant si li convé fer servir les noves atribucions executives i espera la resolució del recurs contra aquestes noves atribucions; el ministre espanyol García Margallo reconeix públicament la força de l'independentisme català quan va dir a les Nacions Unides «tenemos un movimiento secesionista que avanza a toda máquina...»; el famós article 155 de la Constitució espanyola diu «... el Gobierno podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla (Comunitat Autònoma) al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general», només es pot aplicar com a mesura transitòria...i la seva aplicació ens podria permetre adreçar-nos als organismes internacionals.

La força principal de l'estat espanyol és fer por i generar dubtes per a desanimar-nos, fer-nos creure que som més dèbils del que som, etc. Ara l'objectiu dels nostres adversaris és fer-nos creure que la independència sense acord amb l'Estat espanyol és impossible i ens ho repetiran contínuament fins al mes de juny de l'any que ve.

El principal objectiu que tenim ara, en el moment decisiu, és generar confiança, per minimitzar les campanyes dels nostres adversaris.

Hem d'estar convençuts que podem guanyar i hem de tenir clars els arguments.

Si podem celebrar el referèndum el mes de setembre del 2017 com està previst, haurem de treballar per a guanyar-lo.

Però si no el podem celebrar a causa del bloqueig o la intervenció de les nostres institucions, també hi ha una sortida prevista en el nostre Full de Ruta: en el cas d'intervenció de la Generalitat o del Parlament, una Assemblea de càrrecs electes (que no és un organisme de l'Estat espanyol) podria reclamar la intervenció internacional.

Aleshores es forçaria la celebració d'un referèndum amb la supervisió internacional amb totes les garanties. En el pitjor dels casos podrem tenir aquesta possibilitat. En el millor dels casos, l'Estat espanyol es pot veure obligat a permetre un referèndum (opció que sembla ara poc probable).

Tant si podem celebrar el referèndum previst pel setembre del 2017 com si celebrem un referèndum amb supervisió internacional, hem de saber que, si no afluixem, aquesta opció la tindrem i ho hem d'explicar a tothom.

La independència és possible. Si ens mantenim ferms i actuem com fins ara sense creure'ns les seves mentides, ho aconseguirem.

Hem dit que estàvem a punt. Ara és l'hora de demostrar-ho.

Rafel Castellanos

Membre de la Coordinadora de la Territorial de Sant Andreu 

Font: ANCSantAndreu

Recordatori Festa Fira de Torreblanca

Apunteu-vos-ho a l'agenda

Diumenge 16 d'octubre.... 

Per si sabeu d'algú que no sap ben bé on serem....

Debat a Gràcia

Abans de les eleccions cal saber la veritat!!! Per que no ens enganyin a ningú!!

Dient la veritat podrem ser lliures

Dient la veritat podrem ser lliures, dient mentides no.

Alguns partits polítics defensen un Estat espanyol federal on Catalunya seria un d'aquests estats o un Estat espanyol que permeti un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, però aquests partits amaguen deliberadament les dificultats insalvables que comporta la reforma de la Constitució espanyola, que és necessària per fer realitat els objectius que proposen.

Xavier Domènech (candidat d'En Comú Podem) deia en una entrevista a LA VANGUARDIA del 28 de maig que «No era cert que Espanya no es pugui transformar» però amagava que per al referèndum d'autodeterminació era necessària la modificació de la Constitució espanyola. Meritxell Batet (candidata del PSOE) en una entrevista al EL PUNT AVUI del 3 de juny es declarava partidària d'una reforma de la Constitució espanyola en sentit federal sense esmentar-ne les dificultats. Són propostes que queden bé i que poden enganyar a moltes persones si no s'explica què comporten.

Resumim a continuació com la Constitució espanyola preveu la seva reforma perquè tinguem clar si és possible o no.

En una primera legislatura, el Congrés dels Diputats hauria d'acordar la proposta de modificació per dos terços del Congrés i també per dos terços del Senat. Cap dels partits que proposa un dels dos objectius esmentats arribaria al nombre de diputats i senadors necessaris (234 i 178).

Com que és segur que els partits favorables a la modificació de la Constitució espanyola no arribaran als dos terços ni del Congrés ni del Senat, la proposta de reforma de la constitució no s'aprovarà i, molt probablement, no s'arribarà ni a presentar.

Suposem, però, que per un miracle s'aprovés la proposta de modificació. En aquest cas, la constitució espanyola ha previst més obstacles. Primer de tot es dissoldrien les Corts i es convocarien noves eleccions. Us ho imagineu? Ara, dissoldrien les Corts i convocarien noves eleccions? Ara, noves eleccions, després de mesos amb un govern espanyol en funcions?

Continuem, però, amb la ficció: les Corts resultants (segona legislatura) no quedarien vinculades a l'esmentat propòsit de reforma constitucional, qüestió que només es passaria a estudiar si el Congrés per majoria simple i el Senat per majoria absoluta volguessin continuar amb la reforma.

Finalment, suposant que s'ha aprovat continuar amb la reforma, s'hauria d'aprovar una altra vegada per dos terços de les noves Corts (tant del Congrés com del Senat) i, a més a més, sotmetre-la a referèndum de tot l'Estat.

Els obstacles són tants, que és evident que l'objectiu de la constitució espanyola en aquest punt no és permetre'n la reforma, sinó impedir-la.

No ho afirmem nosaltres, ho afirmen constitucionalistes espanyols, com podeu llegir a l'article de Ponç Feliu que enllacem: De fraus i quimeres. Ponç Feliu

Nota

Aquest tema es basa en l'article 168 de la Constitució espanyola que blinda el títol preliminar d'aquesta constitució, que estableix la «soberanía nacional del pueblo español» i «la indisoluble unidad de la Nación española».

Font: ANC Sant Andreu