Alcaldes que es mullen
Encara que aparentment la pilota del referèndum estigui només a la teulada del govern de la Generalitat, en realitat el compromís dels alcaldes és clau perquè l’1-O tot rutlli. Si el referèndum ha de ser, tal com vol el govern, el més semblant possible a unes eleccions normals on tots els ciutadans rebin a casa la targeta censal i puguin anar a votar al seu col·legi electoral habitual, es necessita la implicació dels governs locals, ja que un bon nombre d’aquests col·legis són equipaments municipals. Tots s’hauran de mullar i decidir si estan al costat dels qui volen posar urnes i facilitar-los la feina, o estan al costat dels qui les volen prohibir.
Per això és molt rellevant que ahir, en un acte solemne al paranimf de la Universitat de Barcelona, més de cinc-cents alcaldes convocats per l’ACM i l’AMI es comprometessin a defensar les urnes de l’1-O, tal com van defensar el 9-N. De Sabadell a Berga, passant per Ripollet o la Seu d’Urgell, pobles i ciutats amb alcaldies que es van presentar sota sigles polítiques molt diferents, ara comparteixen l’objectiu comú de defensar la democràcia i donar suport al govern, i això té un mèrit que cal reconèixer.
En primer, lloc té mèrit perquè han decidit actuar en consciència i al marge de les sigles, especialment aquells que per obrir els col·legis hauran de desobeir les consignes de les direccions dels seus propis partits. I en segon lloc, perquè tots saben que estan exposats a les possibles represàlies d’un Estat espanyol embogit que ha iniciat una croada contra tot aquell qui treballi pel referèndum, des de càrrecs electes fins a empreses privades.
Aquest procés democràtic que viu Catalunya ha anat de baix a dalt, ha sortit del carrer i ha acabat arribant a les institucions. I els representants directes de la gent del carrer són els alcaldes, que estan a la primera línia de front, i això els converteix en una peça vulnerable a l’hora de rebre l’envestida de l’Estat. Però justament perquè són tants i tenen tanta gent al darrere, són més forts que mai.
Marina Llansana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada