dimarts, 10 d’abril del 2018

Ara terrorisme

Màster accelerat en criminalització

 de l’independentisme


TEMA DEL DIA
Terrorisme. Hi ha dubtes seriosos sobre si Cristina Cifuentes o Pablo Casado van fer el màster que diuen que tenen. En canvi, no hi ha cap dubte que a Catalunya vivim un màster accelerat en criminalització de l’independentisme oficiat per l’estat espanyol. El curs és d’assistència obligatòria i ensenya com manipular el llenguatge per justificar delictes inexistents. Qualificar de terrorisme un acte de desobediència pacífica, com fa l’Audiència espanyola per justificar la detenció de membres dels CDR, és una manipulació barroera de la realitat que no pretén pas fer justícia sinó justificar un càstig exemplar contra qui senzillament es manifesta en favor d’unes idees, ni que sigui aixecant barreres de peatges o tallant carreteres. Això no és terrorisme. Amb aquesta manipulació del llenguatge banalitzen el terrorisme i criminalitzen l’independentisme català, que associen a una pretesa violència que no ha emprat mai.

L’aparell repressor de l’estat espanyol, amb l’aval dels partits del 155, repeteix amb els CDR la maniobra que ja va fer amb els líders de l’Assemblea i l’Òmnium i els membres del govern: acusar-los de delictes inexistents, com el de rebel·lió, per poder justificar la petició de penes de presó desorbitades que serveixin d’escarment. Si hi ha ningú que ho torna a intentar, com va dir Rajoy aquest cap de setmana, ‘ja sap què l’espera’. No se cerca justícia, se cerca venjança, que és la negació de la justícia. Per això el delicte de rebel·lió no l’han acceptat els tribunals europeus, com tampoc no acceptarien l’acusació de terrorisme pel fet de tallar una carretera.

Però l’estratègia de dir-ne de tot terrorisme no és ingènua ni gratuïta. No vol obtenir tan sols la desmobilització de l’independentisme, sinó que posa en el punt de mira de la justícia qualsevol iniciativa relacionada amb aquest objectiu polític. Si tot és terrorisme, es poden il·legalitzar partits, clausurar entitats, tancar mitjans de comunicació i detenir qualsevol persona relacionada amb aquest món. L’estat ja va fer això mateix a Euskadi, gràcies al sumari 18/98 de Baltasar Garzón, en què s’equiparava la desobediència civil amb el terrorisme. Amb l’excusa que tot era ETA, centenars de persones foren detingudes, es van il·legalitzar partits i es van tancar entitats cíviques i mitjans de comunicació. Fins i tot quan ETA ja fa temps que no actua, han continuat acusant joves bascs de terrorisme. Per això hi ha tres joves de la localitat navarresa d’Altsasu que fa 512 dies que estan empresonats per haver participat presumptament en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar.

A Catalunya no els serà tan fàcil, perquè no tenen l’excusa de la violència d’ETA, però el patró és el mateix. L’independentisme és pacífic i no ha comès cap acte violent, però l’estat l’acusa igualment de violent per justificar la repressió, amb un discurs avalat per determinats mitjans de comunicació i amb els partits del 155 aplaudint, tot i que el PSC continua marcant tímidament distàncies. En canvi, el portaveu de Ciutadans al parlament, Fernando de Páramo, enfundat ja de ‘retòrica basca’, demanava avui als partits catalans que condemnessin la violència. I no es referia a la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià durant la Setmana Santa ni a les agressions de grups organitzats a gent que penja llaços grocs pels carrers i pobles de Catalunya.

Pere Martí
Font: Vilaweb.cat