LLENÇOLS QUE ENS TAPIN A TOTS
Acabem de viure potser una de les setmanes més pedagògiques per al propi sobiranisme des que va començar el procés. Una mena de Barrio Sésamo en viu i en directe, on hem pogut reaprendre conceptes bàsics: si de petits els personatges del programa ens ensenyaven a distingir entre delante i detrás, dentro i fuera, etc, ara en canvi una veu en off hauria pogut acompanyar les escenes polítiques d'aquests dies amb un 'suma' o 'no suma'. Cremar fotos (o el que sigui)? No suma. Atonyinar-nos en públic? No suma. Pujar tots junts dalt d'una tarima i llegir un manifest unitari en defensa de la democràcia? Suma. Acompanyar Carme Forcadell amb les vares dels alcaldes i tornar a mostrar unitat fotografiant-se un altre cop tots junts darrere la paraula Democràcia? Suma. Desautoritzar el President de la Generalitat des de les pròpies files dient que el referèndum no es podrà fer i caldrà anar a eleccions? No suma.
S'ha imposat bastant la tesi conforme l'eixamplament de la majoria per la independència té a veure amb l'eix ideològic, i que el % de suport que pressumptament ens falta es conquerirà fent polítiques més d'esquerres per captar els votants dels comuns. La meva opinió és que això és un error. En primer lloc, perquè les polítiques més d'esquerres o més de dretes s'han de fer per convicció, no com un esquer per a seduir ningú. Però sobretot perquè l'eix ideològic és com un llençol curt: si et tapes els peus, el cap queda al descobert. És a dir, el que guanyes escorant-te a l'esquerra és molt fàcil que ho perdis per la dreta, i viceversa. La setmana que acabem de passar demostra, en canvi, que hi ha llençols que mai es queden curts i ens poden cobrir el cap i els peus a tots. Llençols que operen en altres eixos com democràcia/autoritarisme, o credibilitat/descrèdit.
Quan –modificant el full de ruta i pronunciant l'expressió 'referèndum o referèndum'– es torna a situar l'urna en el centre del conflicte, l'independentisme suma perquè la defensa de la democràcia inclou molta gent i de totes les ideologies. Ahir ho vam tornar a veure davant del TSJC. Resta pendent, per desgràcia, fer-ho bé en l'eix credibilitat/descrèdit. Les baralles i tensions permanents entre JxS i la CUP resten credibilitat al projecte davant dels ciutadans (d'esquerres i de dretes). També resta credibilitat que s'acordi entre tots una estratègia de referèndum o referèndum i surti un dirigent a dir referèndum o eleccions. Quan veuen això, els ciutadans (d'esquerres i de dretes) tenen tot el dret a pensar: per què m'ho he de creure jo si no s'ho creuen ni ells?
Aquest és, al meu entendre, el gran repte per acabar de fer una majoria incontestable: no ser o semblar més d'esquerres o més de dretes, sinó ser creïble. Si els pròxims mesos l'independentisme té la intel·ligència d'actuar sobretot en l'eix democràcia vs autoritarisme, i al mateix temps transmet credibilitat, sincerament penso que ho té guanyat. Llençols que ens tapin a tots, si us plau. No hauria de ser tan difícil.
Eduard Voltes
Font: El Món.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada