A Madrid ja ho veuen a venir

La cara fosca de l’operació diàleg i 

els avisos des de Madrid 

que ja s’ha fet tard

Com hem d’entendre l‘operació diàleg’ del govern espanyol a Catalunya, si les polítiques recentralitzadores i la persecució judicial contra els càrrecs electes independentistes continua? Quan el diàleg efectiu de Soraya Sáenz de Santamaría comença amb reunions amb l’oposició i no amb el govern català? Quan no hi ha cap escletxa oberta (ni cap majoria política a les corts espanyoles) per a pactar un referèndum? El govern espanyol no ha concretat res i la reforma constitucional és fum. Per què hi ha, de cop i volta, tot aquest soroll tan buit de contingut polític real? Una de les teories que pren força entre alguns dels principals intel·lectuals de l’espanyolisme és que el govern de Rajoy ha vist que ja ha fet tard, que l’independentisme ha anat massa lluny, i que abans de fer ús obertament i declarada de les eines de coerció, el govern espanyol necessita carregar-se de raons i ha de cremar una última temptativa d’això que ha anomenat diàleg.

Qui millor ha expressat aquesta tesi ha estat el periodista José Antonio Zarzalejos, un dels més pròxims i més ben assabentats d’allò que es fa i es desfà a la Moncloa sobre Catalunya. En un article publicat aquest cap de setmana a El Confidencial, parla del rerefons de l’operació diàleg i adverteix sobre el que anomena ‘la independència per via de fet’: considera que el govern espanyol ha fet tard, com a mínim per a una reforma de la constitució que veu impossible per la manca de consens polític en un parlament espanyol fragmentat; pot haver fet massa tard i es pot veure obligat a haver d’aplicar mesures coercitives que preveu la constitució, com la suspensió de l’autonomia. Però abans, diu Zarzalejos, hi ha l’operació diàleg: com es pot convèncer de res una Catalunya immersa en un procés independentista? Què pot oferir l’estat si no és possible ni una mínima reforma de la constitució? Segons ell, ja que no es pot esmenar la constitució, sí que es pot fer amb l’estatut del 2006, ‘i per aquesta via evitar el principi d’efectivitat independentista i eludir la coerció indesitjable del 155 [suspensió de facto de l’autonomia]’. Aquest diu que és el repte de Sáenz de Santamaría.

El principi d’efectivitat

El periodista basa la seva teoria en les declaracions de la catedràtica de dret internacional Araceli Mangas, una de les acadèmiques més prestigioses d’Espanya, en una entrevista a El Mundo de fa uns quants dies. Mangas és partidària de la reforma de la constitució: ‘Hem de reformar aquesta constitució de manera que trobem un projecte atractiu per als catalans i les joves generacions d’espanyols, un projecte col·lectiu de nació que pugui anul·lar el seu i que els catalans puguin decidir amb la resta d’Espanya’. Ella veu que aquest hauria de ser el camí del diàleg. Però també veu que potser és massa tard. ‘Ja som en una fase molt aguda en què el govern [espanyol] s’ha amagat rere els fiscals i el sistema judicial’, diu.

Mangas avisa: ‘Jo vull prevenir: és possible que Catalunya acabi essent un estat ple si no es posen límits als seus excessos estatalitzants’. D’això en diu ‘principi d’efectivitat’, és a dir, ‘Catalunya ha actuat ja de facto en massa ocasions. I el dret internacional confirma que un estat és producte de fets’.

Zarzalejos subscriu aquesta tesi, advertint també d’una manera de fer del govern català, i ho exemplifica amb Junqueras, de qui destaca el seu ‘calladisme’. Que seria equivalent al ‘principi d’efectivitat’. Ho explica: ‘Junqueras és contingut en les grans declaracions, limita dràsticament l’èpica verbal del secessionisme, negocia amb un cert pragmatisme (vegeu la relació cordial que té amb la vice-presidenta del govern) i espera que els esdeveniments vagin passant’.

I per això ho veu perillós, perquè preveu que l’estat no tingui més remei que actuar per la via coercitiva: ‘La creació d’una situació de fet que exclogui en la vida pública catalana a l’estat i que la Generalitat i tots els seus organismes es comportin de manera sobirana. El gran risc que corre aquesta praxi és que l’estat, sobrepassat, faci ús de les facultats legals coercitives, cosa que en última instància també és un resultat calculat del “calladisme”: si hi hagués la coerció de l’estat, l’independentisme resultaria víctima de l’exercici de la força per part d’Espanya.’

La jurista preveu per això: ‘És probable i possible que, arribat el moment, l’estat hagi d’utilitzar totes les mesures coercitives amb les que dota de legalitat interna i internacional qualsevol estat, però abans ha d’haver cobert les caselles prèvies: dialogar.’

L’estat de setge?

I no és pas l’única que ho diu. Aquest mateix cap de setmana el catedràtic de dret constitucional i un dels fundados de Ciutadans, Francesc de Carreras, deia que la constitució preveu que es pugui declarar l’estat de setge ‘quan es posi en perill la integritat del territori’, i opina que es podria arribar a aplicar a Catalunya. ‘No podem oblidar, encara que sona fatal, sona a cop d’estat, però no n’és, que l’estat de setge és previst en la llei d’estat d’alarma, excepció i setge en els articles 116 i 55 de la constitució i que es va fer immediatament després del 23-F per dir que, davant d’un altre cop d’estat hem de fer això.’ I explicava: ‘L’estat de setge és pràcticament com l’estat d’excepció i se suspenen uns determinats drets, i una de les causes de l’estat de setge és posar en perill la integritat del territori’. Creu, però, que si s’arribés a una situació com aquesta el govern espanyol aplicaria a Catalunya l’article 155 de la constitució, pel qual diu De Carreras el govern espanyol ‘pot donar ordres a les autoritats catalanes perquè compleixin la llei’.

Pérez Royo: ‘Potser juguem amb foc’

Tant Mangas, com Zarzalejos com De Carreras coincideixen en una cosa: el govern espanyol ha fet tard, i ara la situació se li pot escapar de les mans. I no és pas l’únic que ho pensa. Un altre referent acadèmic espanyol, però ideològicament molt allunyat d’aquests tres, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, fa un diagnòstic no massa diferent. En una entrevista amb VilaWeb, que podreu llegir íntegra demà dilluns, Pérez Royo diu: ‘A Espanya no es formalitzarà cap reforma de la constitució. I potser juguem amb foc, perquè les constitucions que no es reformen acaben esclatant.’

Articles d'opinió

Font: Vilaweb.cat