El diàleg agressiu
El govern de la dreta continua considerant l'anomenada "qüestió catalana" com un assumpte d'ordre públic. L'advocacia de l'Estat pretén processar la mesa del Parlament català, concretament als membres que van secundar la decisió de la presidenta Forcadell per la qual aquesta ja ha comparegut davant el TSJC. Les decisions polítiques s'entenen en clau penal i a les iniciatives de les institucions catalanes es respon enviant als guàrdies. Ànim d'entesa: zero.
En aquest sentit, el govern anuncia un nou tarannà dialogant amb Catalunya, sense que hi hagi cap dada que expliqui per què vol ara fer el que des de fa quatre anys es nega a fer: dialogar, negociar. Es tracta d'una mesura tàctica, propagandística, sense cap crèdit i, si en té, ja hi és Aznar afirmant des de la FAES que tot diàleg amb l'independentisme és una traïció a l'ésser mateix d'Espanya. La dreta neofranquista segueix fidel al llegat del seu cabdill.
Els nacionalistes espanyols de tots els matisos fan veure que les dues vies d'actuació de l'Estat a Catalunya no són contradictòries, sinó un exemple actualitzat del pal i la pastanaga. El pal: el govern no està autoritzat a dialogar ni negociar res amb els que volen partir Espanya. Ben al contrari, té l'obligació de complir i fer complir la llei, perquè la llei és igual per a tothom, cosa d'Estat i no de mer govern. La pastanaga: sempre que es compleixi la llei, el govern serà benvolent i dialogarà si bé ha de quedar clar des del principi que no ho farà sobre el referèndum. És a dir, la pastanaga no té arrel ni fulles; no existeix. Si no es pot dialogar sobre el punt de discrepància sobre el qual s'ha de dialogar, ¿on està el diàleg?
El manteniment i intensificació de l'acció repressiva del govern amb o sense gestos de recerca d'un terreny comú demostren que l'independentisme ha de mantenir els compromisos del seu full de ruta si vol albirar la seva meta. A mesura que la ruta avanci es multiplicaran els obstacles de tota mena (polítics, jurídics, mediàtics, de guerra bruta, de conflictivitat institucional, amenaça i extorsió) que dificultaran el trajecte. Per superar les turbulències, l'experiència mostra que és bàsic mantenir la unitat del bloc independentista. En aquest sentit, les relacions entre la CUP i JxS són essencials per al manteniment de la trajectòria. En principi, el més habitual serà que es digui que, qualssevol diferències que pugui haver-hi entre els seus sectors, han de passar a segon pla en pro de la unitat d'acció.
Però en política res és permanent, rígid, sempitern. Òbviament la unitat és un bé en si mateix, però no a qualsevol preu. Si la conservació de la unitat es fa a costa de què les forces que les componen hagin d'abandonar els seus objectius i incórrer en crisis internes, potser no és molt intel·ligent perseverar-hi. I això val per a tots els sectors implicats. Posar els interessos generals per sobre dels de partit, grup o fracció és propòsit general però, no sempre es pot aconseguir. De vegades, els conflictes de valors no deixen lloc a cap enteniment.
Enfront de la intensificació de l'acció repressiva de l'Estat i les dificultats que puguin plantejar-se en el si de l'independentisme, el govern de la Generalitat té un recurs que, per descomptat, obrirà un seguit d'imponderables: les eleccions anticipades. Tot depèn de fins on estigui l'Estat disposat a portar la seva acció repressiva i l'element coactiu. Si, al final, no és possible celebrar el referèndum per causa de força major, l'opció d'eleccions anticipades sembla la substitució lògica. Però caldrà veure abans en quins termes queden les coses, després d'aquesta intervenció coactiva de l'Estat i quines notes tingui. I, sobretot, com quedarà el panorama polític català, el més variable de tot l'Estat i en el qual s'anuncia l'acció d'un nou partit, un país en comú, que pot variar l'equilibri de fora.
Però, al mateix temps, també cobra sentit una altra possibilitat que, per descomptat, incrementaria notablement la incertesa però mantindria la iniciativa en el camp independentista. De no poder realitzar el referèndum, en lloc de convocar eleccions anticipades que només servirien per prolongar la situació actual, la Generalitat podria proposar al Parlament la votació d'una DUI, sempre que les relacions entre les dues parts del bloc independentista ho permetessin. La situació política s'aclariria, la "qüestió catalana" s'internacionalitzaria i l'Estat veuria molt reduïdes les seves possibilitats d'actuació, veient-se obligat per fi a prendre una decisió per la qual no té marge en l'ordre internacional i que, en el nacional, probablement l'obligaria al seu torn a convocar noves eleccions.
Ramon Cotarelo
Font: El Món.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada