Calla, que vull dialogar amb tu
Diàleg o diàleg. Aquest és el nou missatge que es vol fer arribar a Catalunya des de Madrid amb tossuderia. Ja ho ha explicitat el nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i fa pocs dies ho vam sentir també de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Però no són els únics. Ho ha ratificat pràcticament tot el nou executiu de Mariano Rajoy.
Aquest que ofereixen és, però, un diàleg de postureig. Així ho demostren, entre d’altres, la citació a declarar que té la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'aprovació del suplicatori contra el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, pel 9N; o la suspenció de la carrera judicial de Santi Vidal.
Els catalans hem estat històricament molt de diàleg o diàleg, tal i com reclama Millo. I encara ho som, si no hi ha postureig i si hi ha voluntat de parlar de tot. Però per això caldria que des de l’Estat volguessin entendre alguna cosa. L’última és no compendre que els dirigents sobiranistes no vulguin celebrar el 6 de desembre, dia de la Constitució. Però com podrien celebrar una Constitució que només serveix per posar límits al que són i al que volen ser? Ara ja no estem només en “diàleg o dialeg”, sinó més en un “o caixa, o faixa”.
Nerea Rodríguez
Font : El Món.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada