Els menys socials de la història
Una vegada més, el govern ha adoptat la divisa pressupostària que ja ha fet habitual. Des que Esquerra Republicana intervé en la redacció dels pressupostos, i encara més, des que Oriol Junqueras ocupa la cartera econòmica, els pressupostos de cada any són «els més socials de la història». En realitat i en essència, sempre han estat uns pressupostos «socials», perquè la Generalitat no té marge. Té uns ingressos finalistes que ha de dedicar en un altíssim percentatge a la sanitat, a l’ensenyament i a la seguretat. Les tres M, que sempre n’han dit. Mossos, metges i mestres. Encara que el govern volgués ser poc «social», hauria de ser-ne a la força, perquè és responsable de tots aquests serveis públics.
D’acord, dit tot això, els d’enguany són «una mica més socials», «els més socials de la història», com sempre, perquè ha augmentat les partides destinades precisament a l’ensenyament i a la salut, i també a benestar social i a família. Però ho ha fet sobre la base d’uns ingressos difusos. Unes ingressos que arribaran de la mà del govern de l’Estat, a còpia de noves bestretes, i a compte de nous impostos. El govern de l’Estat pot veure-ho d’una altra manera. Pot negar les bestretes i pot recórrer davant el Tribunal Constitucional els nous impostos. Com ha fet sempre i fins ara. Es vulgui o no es vulgui, doncs, la Generalitat proposa i el govern de l’Estat disposarà.
I malgrat tota aquesta bona voluntat, la CUP continua considerant que els pressupostos no són prou «socials». Que n’han de ser més. Com que la proposta del govern pot tornar a desbordar el nivell de dèficit públic que li marqui l’Estat, l’únic sistema per garantir més despesa és augmentant els ingressos. Aquesta serà la discussió. La CUP demanarà que «els rics» paguin encara més i Junts pel Sí mirarà d’ajustar els seus equilibris.
L’única cosa que cal desitjar és que, amb tanta apel·lació «social» pel mig, els uns i els altres no trenquin la corda. Perquè l’alternativa serien unes eleccions autonòmiques, i després, els pressupostos menys socials de la història.
Vicent Sanchís
Font: El Món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada