Raons davant del «diàleg»
Aquest dimarts a la nit el Congrés ha aprovat el suplicatori per poder processar Francesc Homs arran de la celebració de la consulta del 9-N. Just la mateixa setmana que el nou govern espanyol es vantava de la seva capacitat de diàleg situant a un exsobiranista, Enric Millo, al capdavant de la Delegació del Govern de Catalunya, el PP no ha vacil·lat ni un segon en la seva persistent tasca de judicialització del procés català –una tasca en la que ha comptat amb l'inestimable suport d'un PSOE cada cop més irreconeixible.
La legislatura que tot just ara arrenca a Madrid presenta algunes novetats en relació a l'anterior, caracteritzada per una manca de diàleg absoluta. Per una banda, el govern de Mariano Rajoy sembla que continuarà portant a la justícia qualsevol llei que pugui atemptar contra la unitat d'Espanya. Mantenir una elevada pressió al procés des dels jutjats ha permès (i permetrà) al PP no haver-se d'enfrontar directament amb el govern català, alhora que envia una senyal ben clara a les institucions del país: la independència no només no és possible sinó que comportarà molt de desgast dins de les files sobiranistes. De l'altra, però, en els propers mesos també podem esperar un cert viratge des d'un govern espanyol que, amb petites concessions (com ara un nou sistema de finançament per les comunitats autònomes), voldrà presentar l'executiu català com a intransigent, extrem i tancat a la negociació.
En aquest sentit doncs, l’estratègia dels partits sobiranistes ha de ser ben clara. Cadascun dels dies fins al setembre de l’any que ve caldrà defensar la via del referèndum com única sortida acceptable al plet català. Rajoy presentarà l'independentisme com el culpable de la confrontació i la tensió i els partits i les entitats civils de l’àmbit del sobiranisme hauran d’unir forces en favor d’una consulta i, per poc fructífer i repetitiu que pugui semblar (ja s'ha fet 17 vegades), tornar-la a demanar a les institucions espanyoles.
D’aquesta estratègia en pro del diàleg en dependrà arribar al setembre del 2017 carregats de raons en favor d’una consulta que, segons les enquestes, compta amb el suport d’entre el 70% i el 80% de la població del nostre país i de 83 dels 135 diputats al Parlament.
Marc Guinjoan
Polítoleg de la UAB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada