Guanyar o perdre, en uns mesos...
"Comença l'hora de la movilització permanent"... Aquesta frase de Jordi Cuixart, tan curta, ha estat la clau de la convocatòria d'aquest diumenge. Ja ho va avançar Artur Mas en una entrevista publicada fa només unes setmanes: "Caldrà que la mobilització sigui persistent i no d’unes hores, haurem d’aguantar un pols". En definitiva, el més probable és que la pròxima vegada que les entitats sobiranistes cridin a sortir al carrer ja no serà per demostrar, una vegada més, la capacitat de mobilització de l'independentisme, sinó per bloquejar alguna de les decisions dels aparells de l'estat.
El cas és que el moment agut de l'enfrontament s'acosta. D'una banda, les eines judicials triades per l'estat van avançant, inexorablement, cap a mesures o sentències que castiguin alguns dels càrrecs electes més significats, des del propi Artur Mas fins a un bon grapat de regidors que s'han mullat en el desafiament a l'estat. O fins i tot Carme Forcadell, una peça clau del procés que ja ha dit, per activa i per passiva, que la seva obediència es deu al Parlament i no pas a qualsevol altra instància. De l'altre cantó, les decisions també estan preses. Jordi Sànchez fa temps que diu que l'ANC no permetrà que s'assegui a la banqueta dels acusats, impunement, els electes que han acomplert el seu mandat democràtic i electoral.
Arribats aquí, només es pot guanyar o perdre. I és qüestió de mesos.
Salvador Cot
Periodista
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada