La tasca col·lectiva de construir un país
‘En cada paraula que diem hi batega la remor de moltes lluites per sobreviure, al llarg d’un temps que va molt més enllà del que conté la nostra memòria. Som el darrer mot d’una conversa i d’unes lluites que vénen de molt lluny.’ Era en els Jardins de Can Farrero, al barri de la Marina del Port, quan l’amic Xavier Antich va dedicar-nos aquestes paraules en el marc de la presentació de Lluites compartides. És precisament aquesta la voluntat d’Òmnium: contribuir en la cohesió social de Catalunya i ampliar l’imaginari col·lectiu de país. I, per fer-ho, ens cal prendre consciència de com hem arribat fins aquí.
Estem convençuts que som un sol poble, divers i amb molts matisos, però un sol poble que comparteix el desig d’un país millor. Que treballa cada dia, en dies no històrics i des d’àmbits molt diversos, per fer realitat una societat viva, digna i lliure. Catalunya és un país forjat gràcies a l’esforç de moltes persones de generacions diferents, vingudes d’arreu, parlants de diverses llengües que compartien la voluntat de fer un barri millor, una ciutat millor, un país millor. Que volien posar posar la cultura al servei de tothom, gaudir d’espais més verds arreu o que les parelles del mateix sexe poguessin adoptar fills. Lluites compartides és un reconeixement mutu, col·lectiu i sincer als milers de lluitadors, entitats i organitzacions anònimes. Sense cap renúncia de ningú, perquè som conscients que la veritable construcció d’un país és col·lectiva, la fem tots i totes.
La lluita contra el franquisme, per la democràcia, les lluites veïnals, per la immersió lingüística, per aturar la guerra, contra els desnonaments o pel dret a decidir la independència. La Caputxinada, el 15M, el NO a la Guerra, el Congrés de Cultura catalana, el moviment independentista o ‘Lo riu és vida’ contra el transvasament de l’Ebre. Totes aquestes i moltes més, tant globals com locals, ens han anat construint com a país fins arribar a ser el que som avui. ‘Si som alguna cosa, com a poble, no és pas allò que seríem perquè ens correspon per essència o perquè deriva d’un passat immemorial, sinó allò que ens hem guanyat, en petites lluites i grans batalles, a cada racó del país’, sentenciava Antich en la presentació d’una campanya que aquest dissabte ens convida al Fòrum Lluites compartides a la Universitat de Barcelona per debatre i posar en valor totes aquestes mobilitzacions.
Ens trobem demà-passat al Fòrum i les properes setmanes recordant totes les mobilitzacions a les que ens devem i, sobretot, homenatjant totes aquelles persones anònimes que van dedicar part de la seva vida a procurar pel bé col·lectiu. Reconèixer-los la tasca és el mínim que podem fer com a hereus de les seves consecucions.
Estem convençuts que som un sol poble, divers i amb molts matisos, però un sol poble que comparteix el desig d’un país millor. Que treballa cada dia, en dies no històrics i des d’àmbits molt diversos, per fer realitat una societat viva, digna i lliure. Catalunya és un país forjat gràcies a l’esforç de moltes persones de generacions diferents, vingudes d’arreu, parlants de diverses llengües que compartien la voluntat de fer un barri millor, una ciutat millor, un país millor. Que volien posar posar la cultura al servei de tothom, gaudir d’espais més verds arreu o que les parelles del mateix sexe poguessin adoptar fills. Lluites compartides és un reconeixement mutu, col·lectiu i sincer als milers de lluitadors, entitats i organitzacions anònimes. Sense cap renúncia de ningú, perquè som conscients que la veritable construcció d’un país és col·lectiva, la fem tots i totes.
La lluita contra el franquisme, per la democràcia, les lluites veïnals, per la immersió lingüística, per aturar la guerra, contra els desnonaments o pel dret a decidir la independència. La Caputxinada, el 15M, el NO a la Guerra, el Congrés de Cultura catalana, el moviment independentista o ‘Lo riu és vida’ contra el transvasament de l’Ebre. Totes aquestes i moltes més, tant globals com locals, ens han anat construint com a país fins arribar a ser el que som avui. ‘Si som alguna cosa, com a poble, no és pas allò que seríem perquè ens correspon per essència o perquè deriva d’un passat immemorial, sinó allò que ens hem guanyat, en petites lluites i grans batalles, a cada racó del país’, sentenciava Antich en la presentació d’una campanya que aquest dissabte ens convida al Fòrum Lluites compartides a la Universitat de Barcelona per debatre i posar en valor totes aquestes mobilitzacions.
Ens trobem demà-passat al Fòrum i les properes setmanes recordant totes les mobilitzacions a les que ens devem i, sobretot, homenatjant totes aquelles persones anònimes que van dedicar part de la seva vida a procurar pel bé col·lectiu. Reconèixer-los la tasca és el mínim que podem fer com a hereus de les seves consecucions.
Jordi Cuixart
President d'Òmnium
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada