RUI, si us plau per força!

Xoc abans del referèndum

Comencem 2017, l’any anunciat com a decisiu. Segurament ho serà, almenys en gran part.

A la vista del que, de fet, ja està venint, voldria reflexionar sobre un element rellevant per a l’immediat futur. Un assumpte sobre el que hi ha, em penso, no poca confusió. El que segueix és fruit de la reflexió i el realisme, i, per tant, no de l’habitual i desgastat optimisme acrític destinat a convèncer els convençuts.

Parlo, en concret, del referèndum d’independència unilateral, programat per a després de l’estiu si és que no es produeix un canvi copernicà en l’actitud del PP i del PSOE.

Mai he cregut que un referèndum unilateral pugui anar bé. Penso que, si se celebrés, en cap cas sortiria millor que la consulta del 9-N. Altra cosa és que l’objectiu del famós RUI no sigui el RUI, sinó provocar una situació de xoc, de confrontació amb l’Estat que a aquest li resulti molt complicat de gestionar adequadament.

Aquesta és una altra història. Més plausible.

Vegem-ho: per donar cobertura legal al referèndum, cal aprovar primer la coneguda com a Llei de Transitorietat Jurídica (això és, la gran llei de ‘desconnexió’, que en els seus trets principals Junts pel Sí i la CUP ja han consensuat). És inversemblant que en aquest moment, o abans o, fins i tot, força abans, l’Estat no actuï i, amb la seva actuació, desencadeni el xoc -el famós ‘xoc de trens’- amb la Generalitat.

Què pot fer l’Estat? Tindrà diferents opcions sobre la taula, respostes de diferent intensitat (algunes les hem vist i patit ja). I haurà de decidir. Aquest serà un moment clau -'el moment'- perquè pot decantar el futur d’aquest país.

L’Estat, per exemple, podria provar d’aplicar l’article 155 de la Constitució i intervenir la Generalitat (“podrà adoptar [el govern espanyol] les mesures necessàries”). Aquesta és una via extremadament arriscada. Per dues raons: una jurídica (ni està regulat ni ningú sap gaire com s’ha d’aplicar, en la pràctica, aquest article) i una de factual: l’escenari al qual donaria pas és el de l’enfrontament obert entre l’Estat i els sobiranistes-independentistes en el seu conjunt, mobilitzats i al carrer. Un escenari que, per definició, conduirà a un resultat impossible de calcular a l’avançada.

Aquesta és una de les palanques, potser la més important, de les que disposarà l’Estat contra l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. Una llei que significa canviar una legalitat (l’espanyola) per l’altra (la catalana). De fet, és una pre-declaració d’independència. Una llei que, repeteixo: si no ha passat abans, portarà l’Estat a intervenir i desencadenarà el xoc.

Abans d’arribar al referèndum.

Marçal Sintes

Font: El Món.cat