Objectiu: Referèndum

La CUP ha obeït el carrer

La CUP tenia a les seves mans prémer el botó vermell de desactivació del procés. Legítimament, podia tombar uns pressupostos que troba supeditats al jou autonomista i insuficients per atendre les necessitats socials del país, i enviar aquests darrers anys a la paperera de la història amb l’argument, també legítim, que no hi ha independència sense revolució. Però amb el sí als pressupostos, la CUP ha obeït. Ha obeït, sí, però no pas JxSí o Carles Puigdemont, sinó el carrer, una mena d’oasi on l’independentisme encara és un bloc indivisible. 

La CUP, finalment, ha estat a l’altura de les circumstàncies. Recorden la furgoneta de la CUP?‘Anaven lents perquè anaven lluny’. De vegades, tan lents que hom els punxaria les rodes per apartar-los de la carretera. Però resulta que empenyent aquella furgoneta destartalada des del 27-S, i tot i provocant alguns accidents greus, la CUP ha avançat –i madurat políticament- fins a situar el país en un punt de no retorn democràtic. I aquest és un gran mèrit que s’ha de reconèixer: La CUP ha acabat atropellant mortalmenet el processisme –Puigdemont va anunciar el referèndum o referèndum i va alterar el full de ruta per la pressió dels cupaires- i ha situat el país, conjuntament amb JxSí, que dóna la cara institucionalment i se la juga també als tribunals, a les portes del major exercici de democràcia d’una nació, un referèndum vinculant.

A partir d’avui, ja no hi ha excuses. La CUP diu que “ja no és una pedra en el camí”, i passa la pilota al terrat del Govern per organitzar un referèndum unilateral. L’executiu, per la seva banda, ja no podrà dir que els cupaires volen boicotejar el full de ruta per exterminar els exconvergents. És més, la CUP emplaça la societat civil a controlar directament l’organització del referèndum perquè l’executiu no tingui manera d’escapolir-se’n.

Alea iacta est. El camí no serà fàcil ni plàcid, perquè hi haurà noves batusses, pugnes d’egos, partidismes i molta estètica. Però que sigui de portes endins, no cal que l’independentisme es dispari més trets al peu, perquè aquests dies ja ha demostrat a Madrid que sap disparar... Ara que l’Estat sap que només pot guanyar o perdre, perquè el partit ha començat i no s’atura, s’obsessionarà encara més a intentar fer esclatar el procés des de dins furgant en les contradiccions de la CUP, ERC i el PDeCAT. El 6F serà un gran test. O hi ha unitat màxima, o tot trontollarà. La unitat al carrer està garantida, ara veurem si també hi haurà unitat política real per respondre amb contundència a l’onada antidemocràtica dirigida pel règim.

Gemma Aguilera

FOnt: El Món,cat