El que passa a Catalunya
Efectivament, senyora Arrimadas, ja sabem el que passa a Catalunya. Ja sabem, per exemple, que la presidenta del Parlament és objecte d'una persecució judicial inèdita pel fet d'haver complert amb la seva funció de garantir el dret a les iniciatives i debats parlamentaris. Sabem també que l'Estat espanyol persegueix l'ex-president Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega, l'ex-consellera i diputada de Junts pel Sí al Parlament, Irene Rigau, i l'ex-portaveu del Govern i actual diputat al Congrés, Francesc Homs, per haver contribuït a posar les urnes el 9 de novembre de 2014 per donar veu als ciutadans de Catalunya. El que passa a Catalunya és que el poder judicial, afinat pel govern espanyol, està d'inquisició. Joan Coma, Oriol Lladó, Josep Téllez, Montse Venturós, Agnés Rotger...Regidors, tinents d’alcalde, alcaldesses perseguits per raons estrictament ideològiques.
El que passa a Catalunya és que un Director d'Antifrau conspirava amb l'encara avui Ministre de l'Interior espanyol, per atacar l'independentisme de la manera més barroera possible, tot fardant amb el fet d'haver-se carregat el nostre sistema sanitari. El que passa a Catalunya és que hi ha periodistes com en Jordi Borràs que estan amenaçats de mort dia sí dia també per una banda de feixistes pel sol fet de fer la seva feina. El que passa a Catalunya és que un desautoritzat Tribunal Constitucional, al qual tu defenses Inés, ens vol imposar els toros mentre preten prohibir-nos el fet d'atendre els nostres conciutadans que es troben en situació de pobresa energètica. El que passa a Catalunya és que el Govern i el Parlament de Catalunya volen restaurar la dignitat de milers i milers de víctimes del franquisme, algunes de les quals encara en cunetes, mentre que l'Estat espanyol continua fent-se el sord.
El que passa a Catalunya és que existeix un majoria absoluta independentista al Parlament que té clar que proclamarà la República de Catalunya, i que ho faran a través de les urnes, com fan tots els demòcrates. Entenc que això et faci ràbia, Inés. Però t'hauràs d'aguantar. Com nosaltres aguantem la realitat paral·lela que heu construït. Qui sap, potser un dia veuràs la llum i entendràs que no es pot ignorar el clam de dignitat del poble de Catalunya. Una altra cosa que passa a Catalunya és que ningú s'ha de partir la cara per parlar en castellà, i en canvi, ni més ni menys que el President del TSJC gosa afirmar que el català és una llengua inecessària en l’àmbit judicial, i que si el seu coneixement fos obligatori, la justícia a Catalunya seria un desert judicial. Ja veus, Inés. Passen moltes coses a Catalunya. Moltíssimes. Coses greus. Coses que empobreixen la democràcia.
Ai! Quasi me n'oblido! Saps que més passa a Catalunya? Passa que tenim una competència sobre Rodalies sense poder controlar cap de les antiquades infrastructures. Passa que l'Estat espanyol no compleix amb les seves obligacions respecte a inversions previstes, com fa sistemàticament amb altres qüestions de finançament. El que passa a Catalunya és que els usuaris que agafen el tren per anar a la feina no tenen ni idea de si hi arribaran a temps o no, o si hi haurà alguna avaria, o si hauran de caminar vora la via... Bé, prou. Ja sabem el que passa a Catalunya, però tranquil·la, farem tot el possible per construir un país just, net, respectuós i compromès amb els drets humans. I ho farem amb o sense tu, Inés. Mentrestant, a Madrid, ha guanyat el règim del 78 al qual heu decidit facilitar la formació d'un govern. Quines meravelles que fa el teu cap. Tant parlar de corrupció per acabar facilitant el govern als Gürtel i companyia. Ja veig que tantes nits a La Sexta en prime timeno podien ser gratuïtes.
Tayssir Azouz
Periodista
Font: El Món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada