La justícia, contra la democràcia
L'anunci de la fiscalia que demanarà deu anys d'inhabilitació per a l'expresident Artur Mas i nou per a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver organitzat la consulta del 9-N mereix tot el rebuig. Es tracta d'un altre atac a la democràcia en què l'Estat espanyol demostra un cop més que no hi ha una clara separació entre el poder executiu i el judicial. Les declaracions d'aquest dilluns al matí de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, gairebé anticipant la sentència, en són una prova indiscutible. De fet, el procés pel 9-N ha tingut clares directrius polítiques des del primer moment, quan la fiscalia de l'Estat va obviar el criteri de la junta de fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contrària a obrir cap procediment contra els dirigents polítics de la Generalitat. La fiscalia es doblega, un cop més, als desitjos del govern espanyol i no dubta a demanar elevades peticions d'inhabilitació per a uns polítics que no van fer res més que obeir el dictamen del Parlament; per tant, el mandat democràtic dels ciutadans.
La petició de la fiscalia interpel·la també els més de quaranta mil voluntaris que van ajudar en la celebració de la consulta i sense els quals aquesta no s'hauria pogut celebrar. I, naturalment, els més de dos milions de ciutadans que van votar-hi i que segur que ara no dubtaran a mobilitzar-se de nou per defensar els seus polítics. El procés contra Mas, Homs, Ortega i Rigau és, doncs, un procés polític en el qual també és jutja el poble català. Un poble que fa temps que demana poder-se expressar democràticament a les urnes i decidir el seu futur. I que ho farà, malgrat la dura oposició i les trampes d'un estat que anteposa la judicialització de la política a la lliure expressió democràtica.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada