Les vies de tren,
estructura d’Estat
El servei de Renfe ha patit 1.600 incidències des del 2012, i Foment només ha invertit el 10% del pressupost compromès. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran en un acte de pías el traspàs integral de la infraestructura.
Sis anys després, el traspàs ha estat un mal negoci per a Catalunya, encarregada de donar la cara en primera instància pel pèssim servei de Rodalies i Regionals, que des del 2012 ha registrat 1.600 incidències que han afectat 5,5 milions de passatgers. El marge de maniobra per millorar el servei és pràcticament nul, perquè la immensa majoria d’incidències registrades estan provocades per l’estat deficient de la infraestructura –vies, senyalització, andanes i estacions-, que és propietat d’Adif. De manera que la Generalitat està totalment en mans de la voluntat del ministeri de Foment de complir els compromisos d’inversió per tal de mantenir en condicions òptimes una infraestructura de la seva propietat.
De fet, l’Estat ha incomplert reiteradament, i si entre el 2008 i el 2015 havia d’invertir 4.000 milions d’euros, només n’ha executat un 10%, tal i com ha denunciat el departament de Territori i Sostenibilitat. A més, el 2013 l’Estat va subscriure un pla de mesures urgents per valor de 306 milions d’euros per reparar els danys més greus de la infraestructura ferroviària a Catalunya, però només n’ha executat un 4%. De fet, l'executiu prepara un recurs contenciós administratiu que presentarà contra Adif per no complir els compromisos d’inversió a la xarxa ferroviària.
Davant d’aquesta situació, l’executiu de Carles Puigdemont ha decidit fer “un gran acte de país” per denunciar aquestes deficiències i “reclamar el traspàs total de manera immediata” de la propietat de la infraestructura. Dimecres a migdia, la Generalitat, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) reclamen en un acte al Palau de la Generalitat el dret a gestionar la infraestructura des de Catalunya. “Els ciutadans d’aquest país no es mereixen unes infraestructures ferroviàries en un estat tan deplorable. Volem gestionar-ho nosaltres; la Generalitat està en condicions de fer-ho millor que l’Adif”, va dir el conseller Josep Rull en anunciar aquest acte unitari, obert també a sindicats, empresaris i societat civil.
Per què es manté el vincle amb Renfe
L’únic marge de maniobra que té la Generalitat és convocar un concurs públic per trobar un altre operador ferroviari alternatiu a Renfe i trencar els vincles amb aquesta empresa pública del ministeri de Foment. Però com ja van explicar fonts del departament de Territori i Sostenibilitat a El Món, “és una operació a hores d’ara extremadament arriscada”. I és que l’acord de traspàs del 2010 incloïa que el govern espanyol consignava als Pressupostos Generals de l'Estat el dèficit de prestació de servei a Rodalies, que segons dades de Renfe, ascendeix el 2015 a 139,4 milions d'euros, que equival a la diferència entre els costos d'explotació i els ingressos per la venda de bitllets. Segons la llei, aquests diners han de ser transferits a la Generalitat, que és l'encarregada de pagar-los directament a Renfe. O a l'operador alternatiu.
Però el cert és que Madrid mai no ha complert la llei del traspàs i paga directament a l'operador ferroviari sense passar per la plaça Sant Jaume. De manera que si la Generalitat volgués desfer-se de Renfe i fes un concurs públic, no tindria cap garantia que aquest dèficit ens arribés per poder-lo pagar al nou operador, perquè estaria a mans del mateix ministeri de Foment. Ras i curt, un hipotètic nou operador, que podria ser Ferrocarrils de la Generalitat o una empresa estrangera, es podria trobar amb un forat als seus comptes per impagament del gestor del servei, la mateixa Generalitat. Per tant, si la Generalitat vol licitar un tram de servei, no pot donar cap garantia de cobrament a l’operador.
Gemma Aguilera
Periodista
Font. el Món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada