AQUELLA CONVERSA
Aquella conversa estúpida sobre candidats autonomistes, aquell discurs camaleònic segons l'audiència, aquell tic de l'etern nàufrag que enyora l'ombra del millor cocoter. Aquella filtració interessada, aquell posar el dit a l'ull, aquella desconfiança tel·lúrica de porró i renec de sobretaula, aquell vol gallinaci de galls desplomats per anys d'autonomisme castrador. Aquella trista alegria davant de la divisió aliena, aquella superioritat moral del sí que es pot però amb permís de l'amo, aquella revolució d'arbres de Nadal a pedals i funcionaris amb pagues dobles. Aquella política de fires d'abril, aquell populisme de fregit i subvenció, aquells exalcaldes franquistes al nomenclàtor, aquell Samaranch als altars i els lluitadors oblidats, aquell cacic de poble i aquell cacic de ciutat i operació urbanística. Aquell líder empresarial sense empresa, aquell emprenedor de DOGC i reunions amb consellers, aquell liberal de triennis i plaça fixa, aquell Duran Lleida d'esmorzar, lobby i servei d'habitacions. Aquell sindicalista de despatx, aquell obrerista de consell d'administració en un banc escanyapobres. Aquell intel·lectual enfadat amb el món, aquell progre enyorant la Barcelona grisa dels gintònics a la Boite, conserges de poble saludant en castellà i presos polítics a la Model. Aquells autoproclamats ciutadans que fan taxidèrmia amb la llibertat i creuen que els ciutadans, si som catalans, no som lliures de decidir. Aquell humor negre de país deprimit, aquell Capri que en realitat no feia mai broma, aquella llotja de Camp Nou amb aroma de puro i derrota, aquelles assemblees d'idealistes enfadats autoescindint-se fins arribar al neutrí, aquell empat impossible a la CUP, aquella presumptuosa paperera de la història, quan la història es fa cada dia i la fa el poble i no uns quants.
Si malgrat totes aquelles coses, i unes quantes més, hem arribat fins aquí, a les portes de la llibertat i d'una revolta que pot canviar les coses des de baix, no hi ha cap dubte que els catalans arribarem just allà on decidim lliurement arribar. Converses de cafè i divisions partidistes a banda.
David Marín
Font: El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada