Preparatius de la Diada

Entrevista amb Oriol Codina, 

coordinador de la comissió

 de mobilització de l’ANC, 

que explica la organització

 de la Diada 2016

  Oriol Codina és el coordinador de la comissió de Mobilització de l’ANC. Onze dies abans de la Diada, explica en aquesta entrevista els detalls de l’acte i en revela alguns aspectes poc coneguts: com es distribuirà el punt, com es farà el batec, quin horari se seguirà i com s’aconseguirà que les cinc ciutats representin un país que batega a l’uníson. També fa recomanacions bàsiques per al bon funcionament de la mobilització: arribar-hi almenys una hora abans, anar-hi preferentment amb transport públic i inscriure-s’hi perquè no hi hagi llocs buits i la gent quedi ben repartida.

—Ens podeu actualitzar les dades de les inscripcions?

—Doncs no, però aquests últims dies hem notat que havien anat pujant perquè la gent ja torna de vacances. El nombre d’inscrits va creixent i les territorials ens van trucant per dir que, de mica en mica, la gent s’hi va apuntant. Han pujat molt les inscripcions, si ho comparem amb les darreres setmanes.

—Segons les últimes dades, de la setmana passada, només hi havia cent mil inscrits, que és la meitat dels de l’any passat per les mateixes dates.—Potser enguany no es veu tant la necessitat d’inscriure-s’hi. Però nosaltres intentarem fins al final és que s’hi apuntin i que es faci evident quina importància té això en l’àmbit organitzatiu.

—Podeu explicar per què la gent s’hi ha d’inscriure?—La mobilització de l’Onze de Setembre és molt important i no ens podem permetre que en un punt no hi hagi gent. La millor manera de gestionar-ho és amb les inscripcions. Així com a  la Via Catalana necessitàvem tothom, amb l’objectiu que la cadena no es trenqués i no hi hagués forats, enguany la gent s’ha de poder distribuir entre tots els punts amb una ocupació similar i que no hi hagi llocs buits. També cal mirar els voluntaris, el material, la mobilitat… Com que són cinc punts, volem que tot l’acte connectat llueixi i que es puguin veure tots els punts omplerts i amb la mateixa imatge. És important la part de performança, el batec, i continua essent decisiu de garantir que a tot arreu es faci visible el batec, que es connecti una ciutat amb una altra i es creï una imatge viva de tot el país.

Encara que siguin cinc punts, volem que tot l'acte connectat llueixi i que es puguin veure tots els punts omplerts i amb la mateixa imatge.

—I no us preocupa que molta gent que no s’hi ha inscrit es concentri a Barcelona, saturi aquest punt i en quedi de buits?—Volem que la gent vegi la necessitat d’inscriure-s’hi per distribuir-se bé. Territorialment, fem la crida i fem les gestions d’autocars i correus perquè la gent vagi als punts que els corresponen segons les comarques d’origen. I també ho fem a la web, amb el model d’inscripcions. Per tant, mirem d’ incentivar la inscripció per saber quanta gent hi hauria d’haver als punts i per distribuir-nos millor entre nosaltres.

Volem crear cinc imatges del que passa en tots els punts: volem demostrar que el país és més activat i preparat que mai per a culminar aquests últims mesos.

—Un dels objectius és aconseguir una imatge que expliqui al món la reivindicació de Catalunya. La de les últimes diades era molt clara: una cadena humana, la Meridiana amb una perspectiva enorme i absolutament plena, una V… Aquesta vegada, amb cinc punts allunyats, quina imatge es vol aconseguir?

—Primer de tot, cada punt tindrà un batec propi, mentre els altres miren com ho fan, i cada punt tindrà una imatge pròpia. I després hi haurà un moment en què tots els punts bategaran alhora i, per tant, hi haurà un vídeo d’aquesta acció. En el primer moment serà com un relleu, i en sortirà un vídeo per a copsar com va passant d’un lloc a un altre. I després, hi haurà el general. Volem crear cinc imatges d’allò que passa en tots els punts: volem demostrar que el país és més activat i preparat que mai per a culminar aquests últims mesos.

— El punt es repartirà in situ? Com es farà?—L’any passat la fletxa es repartia amb el lot, però enguany no. Demanem que la gent es personalitzi la samarreta amb aquest relat de ‘Som un equip, un onze guanyador’, i repartirem els punts amb moltíssims voluntaris a cada tram. N’hi haurà per a tots els participants i es repartirà als trams. Hi haurà controls als punts d’accés a les zones de la manifestació, amb uns voluntaris que aniran repartint els punts a la gent quan hi entri.

—Podríeu fer un esquema per a entendre com anirà l’acte? A quina hora recomaneu que la gent vagi al tram?—Si l’acte comença a les 17.14, nosaltres recomanem que la gent comenci a situar-se al seu tram cap a les 16.00. Prèviament, recomanem que els autocars ja hagin aparcat cap a les 15.00 i hagin arribat a lloc. Com que enguany hi ha moltes activitats prèvies, esperem que molta gent ja hi sigui, però demanem que l’accés al tram sigui una hora abans, a les 16.00.

Enguany s'aixecaran i s'abaixaran els punts al ritme de la música, simulant un batec.

—A les 17.14 comença l’acte i tothom tindrà el punt. Com serà a partir de llavors? Quin serà el senyal?

—A les 17.14, les campanes de la Seu Vella de Lleida marcaran l’inici i serà el moment en què Lleida tindrà el protagonisme. Es presentarà l’acte i s’hi donarà la benvinguda. Llavors, al ritme d’una melodia, serà el moment en què Lleida bategarà. Després es passarà a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.

—I en què consisteix el batec?

—Si l’any passat s’aixecava el punter, enguany s’aixecaran i s’abaixaran els punts al ritme de la música, simulant un batec. Quan s’acabin els batecs a tots els punts, serà el moment en què es farà el batec conjunt a tots cinc punts.

—Hi haurà participació d’entitats culturals i colles castelleres?

—Sí, i és molt important. En el moment en què tots els punts bateguin alhora, nosaltres convidem totes les colles que hi participin i els ho agraïm molt. En aquest moment, les colles castelleres aixecaran pilars simulant els pilars de la república. Volem que hi tinguin un protagonisme important. A més a més, a cada tram, i cadascú al punt de les comarques d’on vingui, hi haurà entitats diverses de cultura popular. Aporten un aspecte festiu i lúdic a cada tram.

—Què són els pilars de la república?

—Demanem als castellers que, en el moment del batec conjunt, aixequin pilars, tants com vulguin. Volem simbolitzar els pilars de la república, que s’aixecaran des de tots els punts. Les colles castelleres seran similars a les dels altres anys, però això encara s’ha d’acabar de tancar. L’any passat n’hi va haver més de seixanta i ara ja en tenim confirmades més de quaranta, però la participació serà quasi igual que la dels altres anys. I d’entrada totes les colles anirien als punts on els tocaria per les comarques d’on vénen.

—I lectures de manifest, n’hi haurà a totes les ciutats?

—Hi haurà un sol manifest, però cada punt en llegirà una part que tracti del tema del punt. Per exemple, la República de la Cultura a Berga. Però encara no sabem del cert qui llegirà els manifestos.

—I en aquesta diada, per què cal comprar la samarreta?

—Com els altres anys, per demostrar una implicació en l’organització i en l’acte. A més, enguany, la samarreta té un relat i ha d’evidenciar que som un equip i anem a l’una, des dels cinc punts. Som un 11 guanyador. És una manera de mostrar que anem tots alhora i que estem disposats a tirar endavant. A més, l’Assemblea és una entitat sense ànim de lucre i no rep subvencions, només les quotes dels socis. Per tant, les samarretes ajuden a fer totes les accions que fem. Dit això, que és fonamental, sempre mirem que les samarretes tinguin un valor afegit, que serveixin per a la manifestació però també de record.

—La d’enguany és de color blanc, aquest color és el que hi ha de predominar?

—Sí, si hi ha ningú que no compra la samarreta, val més que en porti una  de color blanc perquè així l’acció sigui cromàticament igual a tot arreu. Però nosaltres animem la gent a comprar-la. Amb l’afegit que tothom se la pot personalitzar i ser d’aquest equip. Comprar-la és una manera de col·laborar.

És un Onze de Setembre tan important com els anteriors, precisament pels mesos decisius que s'acosten.

—El pressupost és inferior al dels altres anys?

—No. Jo he elaborat el pressupost i no és pas cert que sigui menor. Parlem de quantitats similars i, com cada any, posem tota la carn a la graella per l’Onze de Setembre, que sempre ha servit per a marcar el futur polític d’aquest país. Enguany ho tornem a fer perquè creiem que ho hem de fer i perquè És un Onze igual d’important que els anteriors, precisament pels mesos decisius que s’acosten.

—Havíeu dit que una dels punts més complexos organitzativament era Berga. Per què?

—Bé, no és que sigui complex, perquè està molt ben preparat. Hi ha un gran nombre de gent treballant-hi moltes hores i des de fa molt de temps. Però, com és obvi, Berga no té, quant a mobilitat, els mateixos accessos que Tarragona o Lleida. Per tant, és cert que cal més esforç per garantir més fluïdesa a l’hora d’entrar i sortir de Berga.

—Quant al nombre d’autocars, en teniu cap dada?

—No en tinc dades, però, com les inscripcions, aquests últims dies es disparen i parlem de centenars. Passa que enguany molta gent farà servir el vehicle privat, perquè són llocs més propers. Però nosaltres continuem animant la gent que es mogui en transport públic per mirar de per gaudir de l’Onze de Setembre en companyia, amb els amics i família, per fer equip. I també per a facilitar la mobilitat a tots els punts.

—Quants voluntaris teniu, de moment?

—Falta concretar una mica, per la gestió dels cinc punts, però ja d’entrada parlem de més de 800. Encara falten les xifres definitives, i pujaran.

Font: vilaweb