Els ‘fons reservats’
per a la independència”
per Joan Canadell
Joan Canadell. Empresari i escriptor. Cofundador del CCN
Fa quinze dies escrivia en aquest mateix mitjà un article (El cap d’Estat en construcció) en el qual proposava que la societat civil catalana construís un procés participatiu per dotar de legitimitat i de pressupost a qui hagi de preparar el reconeixement internacional de Catalunya, i proposava en concret el MHP Artur Mas.
Ho feia, a més, preveient que, tard o d’hora, l’Estat farà legalment inviable que la Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat assumeixi aquestes funcions amb cabals públics, i sembla que la setmana passada ja va començar a fer-ho recorrent-ne la creació davant el Tribunal Constitucional.
Després de constatar que hi ha hagut força suports a aquesta idea, en aquest article vull fer més extensiva la proposta pel que fa a la qüestió econòmica.
Fa anys que al CCN hem anat dient que la independència de Catalunya ens l’hauríem de pagar nosaltres, els catalans, i ara ja toca parlar d’aquest tema i crear un veritable debat. Si assumim que queden prop de 18 mesos per fer el pas definitiu, és evident que no podem quedar encallats per motius pràctics per la manca de pressupost per desenvolupar el procés en tota la seva intensitat. L’Estat espanyol farà justament mans i mànigues per fer fracassar el procés, i una de les eines de què disposa és ofegar-nos econòmicament en no poder disposar del pressupost que permeti desenvolupar les estructures d’Estat que ens manquen.
No dubto que el Govern del MHP Puigdemont farà tot el possible per disposar del pressupost que ho permeti, però no tinc clar que no pugui encallar-se per manca de tresoreria o per incapacitació legal. A més, pot ser fins i tot que calgui assumir partides de les que els Estats normals anomenenfons reservats i també, com deia en l’anterior article, és possible que sigui convenient que figures com la del MHP Mas hagin de fer molta feina viatjant pel món sense que oficialment sigui possible afrontar les seves despeses. Per tot això penso que cal construir un Fons Econòmic per a la Independència, sobre la base de les aportacions voluntàries del poble de Catalunya.
El pressupost que pot ser necessari a hores d’ara per fer front al procés és per mi una incògnita, però no dubto que tenir un fons econòmic reservat per al que li calgui al Govern seria un flotador a tenir en compte en cas que pugin les aigües més enllà d’on preveiem.
Hi ha precedents anteriors, com l’emprèstit Pau Claris que va posar en marxa Francesc Macià el 1925 per finançar els fets de Prats de Molló. En aquell cas fou un préstec per a la llibertat de Catalunya, com quedava escrit en els mateixos bons emesos, i que es van distribuir bàsicament als catalans residents a Amèrica.
La quantitat que es pugui recaptar en una operació amb aquesta finalitat no dubto que tindrà molt a veure amb com es plantegi, però estic convençut que, si hi hagués la implicació dels partits independentistes, de les principals associacions de la societat civil, com ANC, Òmnium, Súmate, CCN, i d’algunes empreses que des del moment inicial arrenquessin amb una donació de sortida, podria animar molts dels dos milions de votants a posar-hi una quantitat, per modesta que fos. Si aquest país és capaç de recollir cada any cap a 10 milions d’euros en pocs dies en la Marató de TV3 per a causes molt nobles i solidaries, no veig per què no es pot obtenir fins i tot més import tenint en compte que és un cop a la vida i que la causa afecta el futur dels nostres jubilats, de la nostra generació i, sobretot, dels nostres fills. Cap inversió en aquest moment és tan rendible com invertir en un futur Estat per a Catalunya. Ho he explicat en els meus tres llibres, i sobretot en el darrer,Potencial d’Estat, on explicito per què podem ser un dels Estats amb més benestar i riquesa per càpita d’Europa. Recordeu que ara som el país amb més atur d’Europa (tret de Grècia) i amb més desigualtat social, corrupció i molts més aspectes negatius en els quals desgraciadament ocupem les primeres posicions.
Des de Petrolis Independents, una de les empreses de les quals sóc copropietari, ja hem dit públicament que aportarem els primers 5.000 euros a la causa si es posa en marxa, i en coneixem moltes més que ens han fet saber que també estan disposades a contribuir-hi.
En les properes setmanes mirarem de buscar complicitats des de tots els sectors per anar construint sobre aquesta idea, sempre amb la màxima que estem convençuts que, si es fa, serà d’una forma segura, amb clar control per part del Govern, i amb supervisió de les entitats de la societat civil i d’un grup de persones triades aleatòriament que representin els donants. La transparència caldrà deixar-la per l’endemà, un cop assolit l’Estat, per evitar represàlies de la hisenda espanyola. Qualsevol protecció és clau en propostes com aquesta…
Article publicat a LLiure i Millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada