Moviment popular més gran del país

 'Els voluntaris de l'1-O i la broma fàcil'

S’acosta l’hora de saber com es fa la quadratura del cercle, o sigui, com es celebra un referèndum vinculant amb l’Estat en contra.

I el govern de la Generalitat, conscient que no pot deixar passar gaire més temps sense explicar-ne els detalls, ha anunciat que a finals de mes concretarà els procediments, però ja ha avançat que crearà una borsa de voluntaris. Com al 9-N. Fonts coneixedores dels preparatius del 9-N asseguren a l’ARA que l’única diferència entre els dos plantejaments és que per a l’1 d’octubre l’administració reconeixerà aquests voluntaris com els seus representants, que donaran fe dels resultats com a persones designades per la Generalitat. El 9-N el Govern no ho va fer per no incórrer en desobediència. Igualment, ara el Govern vol que els membres de la mesa electoral siguin escollits per sorteig, igual que es fa en unes eleccions. El 9-N, com que no hi havia un cens previ, no es va poder utilitzar aquest mètode i es van cobrir aquest llocs també amb voluntaris.

Com que les paraules compten, un “referèndum amb voluntaris” sona com allò de “les urnes de cartró”, una imitació dels referèndums de debò, i serà molt fàcil fer-ne befa. Com que el govern ha promès un referèndum de debò, sembla que aquest primer detall de com es componen les meses electorals ens porta més al 9-N, o sigui, a la repetició del passat més que al futur, i al “jo ja ho deia, que això serà un nou 9-N”.

Certament, al govern de la Generalitat li hem demanat que complexi el que promet, però no podem ignorar a què s’enfronta. L’estat espanyol està portant davant els jutges els autors del 9-N i la presidenta del Parlament, ha inhabilitat un diputat… i ha de mesurar bé qualsevol pas. Algú pot dir “doncs que no s’hi haguessin posat, si no poden fer una cosa que no la facin”.

Però acabar-ho així seria massa fàcil. És aquí on cal preguntar-se si som o no som davant d’un d’aquells moments excepcionals. Sí la política només és el que fan els polítics. Si els ciutadans podem o volem quedar-ne al marge. Si en el fons tenim por de nosaltres mateixos, i ja està bé que l’Estat ens posi limitacions perquè sap el que ens convé millor que nosaltres. I l’esquerra no independentista ha de preguntar-se si no és un contrasentit imperdonable predicar l’empoderament popular i negar-se a col·laborar en el moviment popular més gran d’aquest país. I què és l’empoderament popular, si no és, entre altres coses, els voluntaris? Si en comptes de dir que el govern crearà “una borsa de voluntaris” diguéssim que el govern crearà “una xarxa d’empoderats populars” sonaria millor, oi? Volem un referèndum amb garanties, és clar, però si l’Estat no les vol donar, què hem de fer, girar cua i tornar resignadament a casa? I dir, com a ‘Los santos inocentes’, “a mandar, que para eso estamos”? És així com han avançat les causes justes?

El referèndum de l’1-O torna a ser una gran oportunitat per assegurar que la sobirania és popular. I que un país amb voluntaris és un país despert.

Antoni Bassas

Font: Ara.cat