Un referèndum que no va de canviar Espanya
El Pacte Nacional pel Referèndum ha rebut aquest dimarts totes les felicitacions -justament, per cert- per la feina feta aquests mesos i ha entrat en una letargia oficial fins a nou avís cedint tot el protagonisme en primera instància al Govern i també els partits. És bo mantenir plataformes polítiques i socials del màxim consens possible però com a qualsevol país normal els referèndums d'independència els convoquen els governs. Si són d'autodeterminació, com és el cas, no són per canviar l'Estat. No ho van ser el del Quebec, que no pretenia cap altra cosa entre els partidaris que un Quebec independent; ni l'acordat entre Londres i Edimburg per a Escòcia. Sorprèn (o no) que els comuns plantegin una cosa tan important i transcendental com l'altra cara de la moneda de la moció de censura que presentarà Pablo Iglesias a Mariano Rajoy. I no ha de sorprendre ningú que Puigdemont descarti entrar en aquest joc una mica fart, com sembla estar-ho per les anades i vingudes de l'autodenominada nova esquerra.
Esquerra Republicana i el PDeCAT sabran què han de fer amb aquesta moció de censura, més enllà que és obvi que en aquests moments no deuen res a Rajoy. Però tampoc no és segur que deguin res a Iglesias. Almenys, res tan important com per donar els seus vots al Congrés dels Diputats a una moció de censura merament cosmètica sense que el líder de Podemos faci el mínim gest de suport al referèndum del govern català. Perquè la qüestió per a l'independentisme no és en aquests moments quina Espanya vol sinó que no vol ser a Espanya. I això, als comuns no els agrada i fins i tot pensen que és un parany de Puigdemont, Junqueras, Mas, Romeva, Llach, etc, etc.
Com tampoc no els agrada que Oriol Junqueras els ensenyi les ungles d'una manera poc habitual en ell i els plantegi tot un envit amb una frase tan contundent com aquesta: "No hi ha neutralitats possibles entre els que fan tot el possible perquè els ciutadans votin i aquells que fan tot el possible per impedir el dret a vot". Qui tingui orelles, que hi senti. Quan Domènech ho hagi traslladat a Ada Colau és probable que l'alcaldessa comenci a pensar que l'enuig amb ella dels que poden quedar inhabilitats i exposats a danys judicials majors, fins i tot econòmics, és important. I quan Junqueras afegeix "anem per feina" explica un camí sense retorn poques hores abans de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum.
José Antich
Font: El Nacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada