Les maniobres de l’Estat amb el finançament
L’Estat incompleix la seva pròpia llei per imposar a Catalunya una retallada extra de 1.600 milions
Quan el govern del PP va aprovar la seva pròpia llei d’estabilitat pressupostària l’any 2012 va preveure que el dèficit de les autonomies per al 2016 seria de l’1,1%, però després va canviar d’opinió i va rebaixar aquesta xifra fins al 0,3%. Les conseqüències d’aquesta modificació en el cas de Catalunya són 1.600 milions menys de marge per gastar. Aquesta és la denúncia que va fer ahir el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, immers en una campanya pedagògica per explicar a la ciutadania com les trampes de l’Estat amb les finances acaben perjudicant els ciutadans de Catalunya.
I és que de tot el marge de dèficit permès per Brussel·les a Espanya, l’Estat se’n reserva actualment el 88% i deixa només el 12% per a les comunitats autònomes. Aquest repartiment és profundament injust perquè les autonomies suporten un terç de la despesa, i per això seria lògic que tinguessin també un terç del marge de dèficit, tal com no es va cansar de reclamar l’antecessor de Junquerass, Andreu Mas-Colell.
Però les maniobres de l’Estat per collar financerament les autonomies no es limiten al sostre de dèficit. Junqueras també va explicar ahir que l’Estat deu a Catalunya 1.400 milions d’euros de la liquidació del sistema de finançament del 2014 i 1.090 del del 2015. Això vol dir que, d’alguna manera, la Generalitat està finançant l’Estat amb aquests diners i, com que no els té quan li calen, es veu obligada a endeutar-se a través del FLA, que cobra uns interessos que van a parar... a l’Estat! Aquest any, per exemple, està previst que Catalunya pagui un 0,8% d’interessos pel FLA, és a dir, uns 380 milions d’euros.
Quina és la conclusió de tot plegat? Doncs no només que el sistema de finançament en si és arbitrari i gens equitatiu, sinó que, a més, en la seva aplicació pràctica l’Estat té un ampli marge de maniobra per fer i desfer amb els diners que corresponen a les comunitats. De manera que el conseller de torn està obligat a aparèixer sempre com un pidolaire a les portes del ministeri per reclamar el que és seu a dreta llei.
Editorial DIARI ARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada