dijous, 8 de juny de 2017

Ja no es podrà negar l'evidència

Dia, pregunta i decisió


Demà el govern de Catalunya i la majoria dels diputats del parlament, tots junts, faran públic i oficial el dia del referèndum d’autodeterminació i la pregunta sotmesa al veredicte final dels ciutadans.

Demà, doncs, entrarem en una nova etapa de la política catalana. Els dubtes restaran ben enrere; les tàctiques es faran, inevitablement, a un costat; les posicions dels uns, dels altres i dels qui no volen ser ni uns ni altres s’aclariran amb tota la nitidesa imaginable. I el voltatge ambiental s’enfilarà, i de quina manera.

Tots aquells que han passat mesos i fins i tot anys negant l’evidència ara se la trobaran de cara i s’ha de suposar, és clar, que no reaccionaran bé. Prepareu-vos, doncs, per a escoltar amb calma i paciència els arguments més inversemblants i alhora les amenaces més directes. El camí que s’obre demà no té retorn i això ho sap tothom.

Ara és, per tant, l’hora d’actuar amb decisió. S’ha fet molt de camí per arribar fins en aquest punt, un camí marcat, compassat i delimitat per les riuades de gent que han imposat a les institucions el debat sobre el procés cap a la independència. La gent és, doncs, la base de l’anunci de demà; la gent és la raó de tot plegat, la gent dóna la confiança que es pot superar qualsevol entrebanc. I és a la gent a qui ha d’obeir i obeeix aquesta generació de polítics que faran l’anunci junts, conscients que la unitat és allò que ha enfortit el procés.

Per aquesta raó, ara més que mai caldrà que la gent –tots, d’un en un i en conjunt– prenga en les mans el destí de la partida. Diumenge, a Barcelona, acudint a la concentració convocada per les entitats. Cada dia d’ací al referèndum, als carrers i les places convencent tanta gent com puguem que cal votar sí. I atents des d’ara mateix a les reaccions de l’estat espanyol i a la resposta que caldrà donar-hi si s’atreveix a violar la línia que delimita el respecte a la voluntat popular, expressada en les eleccions del 27-S.

A treballar, vinga.

Vicenç Partal
Font: Vilaweb