Desitgem que aviat puguin abraçar als seus

 *[DEMÀ, DE GROC!]* 

Demà serà un *DIA DECISIU,* els consellers empresonats i els Jordis *DECLARARAN* davant del jutge. 🤞🏼

Per això fem una *CRIDA* a tothom a vestir amb alguna *PEÇA DE ROBA GROGA* -i, evidentment, el *LLAÇ GROC-* durant tot el dia per donar-los suport i escalf des de la feina, al carrer, a tot arreu. 

Som-hi! Acompanyem els presos perquè aviat deixin de ser-ho! 

 #UsVolemACasa!

- Crida per la Democràcia -

Acte per l'alliberament dels presos

Crida per la Democràcia

 *COMENCEM A ALLIBERAR ELS PRESOS!* 🏼

Divendres podem tenir *BONES NOTÍCIES!*

 Els consellers i els Jordis declararan al Tribunal Suprem i podria ser que tots ells quedessin en *LLIBERTAT AMB FIANÇA* aquell mateix dia. 🤞🏼

Per això hem d'estar *PREPARATS*, tant emocionalment com *ECONÒMICA*. Les fiances a pagar poden ser *DESORBITADES*, i serà necessària la *COL·LABORACIÓ* de tothom per fer possible que puguin sortir de la presó tan aviat com sigui possible. 

Per això et proposem que:

1⃣Si pots, fes ja *AVUI* un *DONATIU* a la *CAIXA DE SOLIDARITAT*: https://caixadesolidaritat.cat/ 

2⃣ Acabem d'omplir el *CONCERT*  per la llibertat dels presos polítics de dissabte. Els beneficis van també a la Caixa de Solidaritat. 🏻

Comencem a alliberar els nostres presos polítics! 

- Crida per la Democràcia - ..

El llaç groc és senyal d'humanitat no de partit polític

Prohibir el groc: entre el ridícul i la miseria

EL PP HA ACONSEGUIT que la Junta Electoral prohibeixi il·luminar de groc les fonts ornamentals de Barcelona. Prohibir un color és ridícul, però això, el ridícul, és el que acaba fent el poder quan ha de dissimular un abús de llei com el d’empresonar gent per les seves idees. És tan ridículament greu com prohibir que els mitjans públics informin dels “consellers empresonats”. En el cas del recurs del PSC per prohibir als membres de les meses electorals que portin llaços grocs hi ha molta misèria, massa per a un partit d’esquerres, perquè el llaç groc no és un senyal de cap partit, és un senyal d’humanitat amb un adversari polític empresonat i les seves famílies, però aquí els socialistes catalans deuen haver seguit la doctrina Goldfinger, que consisteix a girar la cara quan la realitat et fa sentir malament, i així sembla que desaparegui.

Antoni Bassas

Font: Diari ARA

Com cada dijous i fins que els nostres presos polítics siguin lliures

Situación de acoso y hostigamiento, però ens mantindrem sempre fidels a aquest poble

HOSTIGAMIENTO

Rajoy considera el art. 155 muy democrático, básicamente porque le permite hacer lo que le da la gana que, para él, es lo más democrático. Se permite el lujo de aleccionar a Puigdemont desde su autoinvestidura de guardián del Estado de derecho y la ley, afirmando que es ridículo contraponer ley y democracia pues, en su opinión, son sinónimos, como si las dictaduras no tuvieran leyes. La suya, por ejemplo, esta llena de ellas y se aplican según le parece a él.

A muchos otros, el 155 nos parece antidemocrático porque es una norma de excepción que, de hecho, suspende la Constitución y, por tanto, la vigencia de la ley que se dice querer proteger. Es la fórmula misma de la dictadura desde los tiempos de los romanos: gobierno de excepción en tanto se restaura la legalidad alterada. Sobre la primera parte, la coincidencia es absoluta: gobierno de excepción y no democrático. Sobre la segunda la discrepancia es radical porque hay un cuestionamiento de la legalidad, de la ley. Y por mucho que el señor de los sobresueldos la invoque como dogma inamovible, la ley puede ser injusta. Hay leyes injustas a porrillo. Las ha habido, las hay y las habrá. Ir contra la ley injusta no es ir contra la democracia. Al contrario, la democracia se defiende luchando contra las leyes injustas.

Aclarada la mota negra de principios, vienen las objeciones de intendencia, sobre todo de parte de la izquierda. Cierto, puede haber leyes injustas pero la forma de cambiarlas no es quebrantarlas, sino reformarlas. Una minoría nacional, siendo estructural, nunca podrá reformar las leyes de la mayoría en un sentido que le sea favorable si la mayoría se opone. Es la dictadura de la mayoría. Formalmente democrática. Materialmente, no. 

Añádase otra consideración. El 155 es una norma de plenos poderes, prácticamente ilimitados, ya que se invoca el superior interés de la nación en peligro porque una parte no se reconoce miembro de ella y quiere separarse. Es una pendiente sin fondo que lleva a una situación de dictadura de hecho en la que todos los poderes públicos están sometidos a la voluntad del gobernante y aplican sus políticas. La posible imputación de Marta Rovira por el Tribunal Supremo evidencia que está jugando el derecho penal del enemigo a tumba abierta y con claros fines de hostigamiento e intimidación por razones ideológicas. Si la DI es un delito, bien puede encausarse a los cómplices, encubridores y hasta simpatizantes. Es lo que tienen los delitos de opinión. En una posibilidad no muy disparatada podría pensarse en una causa general al independentismo que permitiría procesar a los tres millones de votantes del 1/10. Más o menos, lo que hizo Franco.

En esa política de hostigamiento, que sigue típicos parámetros franquistas, el gobierno se vale de la Junta Electoral para intervenir y censurar TV3. La prohibición de que este canal público llame "presidente en el exilio" al presidente en el exilio y "consellers en prisión" a los consellers en prisión retrotrae el país a la época de la censura de prensa a cargo del ministro de Información y Turismo, por aquel entonces, Fraga Iribarne, defensor de la democracia "orgánica". Se trata de controlar los medios de comunicación como sea.

Que esto es puro franquismo se echa de ver en el cumplimiento del fenómeno que los psicólogos llaman proyección, y desconcierta a mucha gente. La derecha proyecta en los demás sus propias trapacerías, sus propios desaguisados y hasta delitos. Ahí estaba Albiol en la tele el otro día, diciendo barbaridades sobre TV3 y acusándola de ser lo que hace años es TVE.

Lo curioso de esta situación de acoso y hostigamiento al independentismo (que solo consigue ampliarlo y fortalecerlo) es el silencio de la izquierda. De la una, de la otra y de la mediopensionista. Compiten en unas elecciones en las que no hay juego limpio con una de las opciones a la que se hostiga hasta el punto de que sus candidatos están en la cárcel o en el exilio y no tiene nada que decir. Es el PSC el que ha presentado la denuncia para que la Junta Electoral prohíba los lazos amarillos por los presos políticos. 

Cuando se decide reavivar el concepto de guerra total al adversario porque lo que se busca es su exterminio no hay más límite que la propia conveniencia del atacante. De censurar la expresión en TV3 a substituirla por un canal adicto al 155, que es lo democrático, no hay más que un paso. De prohibir las "manifestaciones partidistas" de los interventores, apoderados y agentes de cambio y bolsa a prohibir los partidos mismos solo hay otro. 

Las elecciones deben tener todas las garantías y el evidente sesgo de la Junta Electoral contra una de las partes hacen temer lo peor en cuanto al desarrollo de la campaña y, por supuesto, el escrutinio. Ahí es donde está claro que, dadas las circunstancias, con un 155 a plena marcha, la única garantía aceptable es la presencia de observadores extranjeros. 

Realmente quien no vea que esta es una crisis de régimen muy grave es un irresponsable. Lo malo es que la irresponsabilidad está arraigada en la clase política española. 

 Ramón Cotarelo 

Font: Palinuro

Cap de setmana musical defensant la Llibertat dels nostres Presos Polítics

Òmnium i Músics per la Llibertat faran un concert aquest diumenge contra la "repressió" de l'Estat

Òmnium Cultural i el col·lectiu Músics per la Llibertat organitzaran un concert simfònic aquest diumenge per rebutjar la "repressió" de l'Estat i demanar l'alliberament dels presos sobiranistes.

En un comunicat aquest dimarts, han explicat que el concert serà gratuït i començarà a les 13.00 hores a la plaça Espanya de Barcelona, i esperen que hi assisteixin 40.000 persones de públic i que hi participin 10.000 músics.

El manifest dels organitzadors expliquen que amb el concert volen "posar la música al servei del compromís i ajudar a estovar la rigidesa, intransigència i autoritarisme amb el qual l'Estat espanyol està responent a la mobilització d'una gran part del poble català".

També defensen "el Govern legítim de la Generalitat", reclamen la suspensió de l'article 155 i de la intervenció de l'autogovern de Catalunya, demanen l'alliberament dels presos sobiranistes i aposten pel dret d'autodeterminació perquè la població catalana pugui decidir el seu futur.

Així mateix, han reivindicat que "l'art, la cultura i la sensibilitat són peces clau per bastir una societat basada en el diàleg, l'empatia, la pau i la democràcia" i veuen en la música un poder transformador.

"Davant la repressió, avui diem més que mai: Fem de la llibertat el nostre himne, fem de la música la nostra veu", han manifestat.

MÉS DE 9.000 MÚSICS CONFIRMATS

Han explicat que ja està confirmada la participació de 9.481 músics, dels quals 3.560 són instrumentalistes i 5.291 cantants, que tocaran peces com Sant Martí del Canigó, Viatge a Ítaca, El cant de la Senyera, L'Estaca, Els Segadors i l'Himne d'Europa, entre d'altres, i que els músics que vulguin participar han d'inscriure's a la pàgina web musicsperlallibertat.cat i es descarreguin les partitures.

Aquest concert se celebrarà l'endemà del Concert per la Llibertat organitzat per l'ANC a l'Estadi Olímpic per demanar l'alliberament dels presos sobiranistes, per la qual cosa han destacat que "configuren un cap de setmana on els músics defensen la llibertat i la democràcia de manera multitudinària i contundent".

Font: m.aldia.cat

Concert en benefici per la Caixa de Solidaritat

Ens volen agenolñlats i no ho aconseguiran. Per dignitat i orgull

Prohibit? Prohibit tot 

Prohibida la pancarta que en les últimes setmanes ha estat penjada a la façana de l'ajuntament de Barcelona reclamant Llibertat presos polítics. Prohibits els llaços grocs que hipotèticament pogués portar qualsevol membre de les meses electorals del 21-D per ser considerats simbologia partidista. Petició de prohibició de Cs i PP dels llums grocs a les fonts perquè no respecten la neutralitat electoral. Prohibit denominar "president" a Carles Puigdemont a TV3 i Catalunya Ràdio i sí, en canvi, a tots els seus antecessors, com sempre s'ha fet, començant pel tractament vitalici de president a Josep Tarradellas. Prohibit també denominar en els mitjans públics els membres del Govern a les presons d'Estremera o Alcalá Meco "consellers a la presó". No seria més fàcil un llistat del que està permès que de tot el que està prohibit?

Segurament sí, arribat el cas. Però és obvi que l'Estat espanyol exerceix el poder sobretot a partir de les prohibicions. Si no, no s'entén aquesta acumulació de vets que en ocasions tenen un punt d'esperpèntics. Home, el tema de les fonts sona gairebé a conya! Dubto molt que algú pugui pensar seriosament que el missatge subliminar dels llums grocs d'unes fonts pugui acabar influint en el resultat electoral i condicionant-lo. Que és un missatge de suport als membres del Govern i els dos Jordis que són a la presó? Doncs esclar que sí. Com les manifestacions que a desenes es produeixen cada dia en municipis catalans i de les quals ja no se'n parla a través dels mitjans de comunicació per com de reiterades que són.

Però totes les pistes donen a entendre que el color groc donarà molt joc en les properes setmanes. Si s'adopten aquestes mesures per un llaç o uns llums en una font, què no es podrà fer amb aquells que portin una samarreta, una camisa, una americana, una corbata, un fulard, una jaqueta, un jersei, uns pantalons o unes arracades. O una bossa o una cartera de mà. Ja veig els candidats unionistes plantejant tota mena de problemes legals pel color que facin servir els seus adversaris. El més curiós del cas és que la doctrina sobre llaços i colors sembla que s'emmotlla a gust del consumidor. És a les hemeroteques que Íñigo Errejón i Alberto Garzón, d'Unidos Podemos, van portar en el debat de candidats de les eleccions generals de desembre del 2015, celebrat a TVE, un llaç taronja en defensa de la televisió pública i contra la manipulació informativa. Ningú no va protestar o a ningú no se li va fer cas. Però esclar, els presos polítics, aquests que es diu que no existeixen com a tals encara que deu persones segueixen injustament en presó preventiva perquè l'Audiència Nacional, que no era competent, així ho va voler, fan més mal. Molt més mal.

José Antich

FOnt: El Nacional.cat

Que l'enuig ens doni força per seguir lluitant junts.

TV3

Hisenda reclamant l'IVA a CCMA

Reclamacions de l'IVA a Teatres, Museus, Centres de Cultura

TV3, La Immersió lingüística, el Diplocat

I no parlem de Mossos, Intervenció de la Generalitat, Castellanització dels Departaments de la Generalitat......

ENCARA HI HA ALGÚ QUE DUBTI A QUI HA DE VOTAR EL 21D????

Hem de restablir el Govern i el Parlament legítim o ho desmanegaran tot.

Catalunya ens necessita. Nosaltres sóm el somni, com deia la Muriel, NO HO OBLIDEM!

Manifest ANC

Per una victòria incontestable de la República

El govern de l'estat s'ha vist forçat a no allargar una intervenció que hauria estat agònica i ha convocat unes eleccions il·legitimes amb l'aplicació de l'article 155 el 21 de desembre, Això és una mostra de la nostra capacitat i de la seva manca de control territorial.

L'Assemblea Nacional Catalana considera que l'Estat espanyol ja no exerceix d'estat a catalunya sinó que actua com un mecanisme de sotmetiment absolut de la població. Les evidències d'aquest sotmetiment no són pas lleugeres ni transitòries, com ho expliciten els danys, greuges i perjudicis causats els darrers tres mesos. La República catalana està ocupada.

Després d'una lluita no violenta de més de 5 anys, aquest país, la seva gent i el Govern i el Parlament van ser capaços d'organitzar i aguantar el referèndum d'independència. Aquest és un clar exemple que la unitat d'acció de l'independentisme pot aconseguir fer caure qualsevol dels murs que se'ns col·loquin al davant.

Aquestes eleccions no són normals. Amb una victòria clara a les urnes el 21 de desembre amb més vot independentista que mai, malgrat la violència i la por, com deixen entreveure els resultats de l'1 d'octubre, la posició feble de l'estat espanyol es tornarà insostenible de manera definitiva per sota dels seus escarafalls constitucionals. Tindrem la República efectiva més a la vora, amb la màxima legitimitat d'un procés no violent i sempre validat per les urnes.

L'Assemblea Nacional Catalana hauria preferit poder donar suport activament a una candidatura única, tal com havien expressat els socis. Malgrat això, no estarà pas passiva durant la campanya ni en els mesos que vindran --l'Assemblea té moltes maneres de fer activisme polític, més enllà de les candidatures.

El poder és de la citadania. Si aconseguim que es reprodueixi un mandat electoral inequívoc en favor de la República, l'Estat espanyol haurà perdut tota autoritat legítima per ser obeit pels catalans i no tindrà argument aplicable per tornar a utilitzar ni la força ni l'amenaça contra el Parlament electe ni el Govern sobirà. Els passos que s'hauran de recórrer a partir del 22 de desembre són evidents: la restauració del Govern legítim, la ratificació i consolidació de la República i l'inici del procés constituent.

Encetem a partir d'avui la confecció d'un nou Full de ruta per a la implantació real de la República. Com que aquest any ha estat del tot impossible organitzar un Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors, atès el conjunt d'esdeveniments polítics, iniciarem una ronda de debats d'Incidència Política al Territori per poder copsar totes les inquietuds i els objectius que hauria d'incloure aquest nou Full de ruta.

Basant-nos en aquestes aportacions de tot el territori, es confeccionarà una proposta de Full de ruta que serà el que presentarà el Secretariat Nacional per sometre'l al proces d'esmenes previ a l'Assemblea General Ordinària (AGO). Prepararem així la nostra AGO, que ha de tenir lloc per estatuts del gener a l'abril i que el 2018 tindrà lloc tan aviat com sigui possible, probablement coincidint amb la constitució del nou Govern.

L'ANC portarà a terme la seva pròpia acció política per arribar a la restauració del Govern legítim i la consolidació de la República catalana.

Barcelona, 25 de novembre de 2017

Secretariat Nacional

de l'Assemblea Nacional Catalana

A tenir en compte pel concert

RECOMANEM ENTRAR AL RECINTE AMB PROU ANTELACIÓ.

- ELS ASSISTENTS PODRAN SER REGISTRATS AL CONTROL D'ACCÉS.

- PER MESURES DE SEGURETAT, ES PROHIBEIX L'ENTRADA AL RECINTE AMB QUALSEVOL DELS SEGÜENTS OBJECTES:

 

• Bossa, maleta, motxilla o sac de capacitat superior a 20 l. (mida motxilla escolar).
• Armes o elements que puguin ser usats com a tals:
• Esprais de defensa o similars, paraigües, pals de pancartes (incloses les canyes de pescar), maces, pals selfie...
• Monopatins, patinets, bicicletes (les plegables incloses), cascs, cotxets de bebè.
• Càmeres no compactes d'objectiu intercanviable, o amb objectiu més gran de 3". Equips de gravació d'àudio i/o vídeo, punters làser.
• Pirotècnia, focs artificials, bengales.
• Alcohol, ampolles, llaunes, neveres dures i toves.
• Únicament poden accedir al recinte ampolles de plàstic de fins a 50 cl. de capacitat i se'ls traurà el tap

Brusel·les és Flandes

Brussel.les es Flandes.

Els flamencs com els catalans volen la llibertat de la seva nació, per això cal ser curosos en la manera d'expresar-nos.

Igual que a nosaltres no ens agradaria que diguessin que Barcelona o Catalunya es Espanya, a ells tampoc que son Bèlgica.
Els flamencs son els que més ens estan recolzant, en el nostre procés d'independència, siguem agraits.
La seva bandera,es aquesta del Lleó en fons groc

Visca Flandes i visca Catalunya!!

Concert per La Llibertat dels presos polítics

 CONCERT LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS 

Dissabte  2 de desembre, tenim una cita amb la MÚSICA 

Hem d'omplir l'estadi  olímpic Lluís Companys en el CONCERT PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Tots els beneficis aniran a parar a la CAIXA DE SOLIDARITAT 

Si encara no has comprat les entrades, ho pots fer aquí 

➡️ https://assemblea.barcelona/

Preus d'entre 10€ i 30€. Amb una entrada  ajudem a combatre les represàlies de l'Estat espanyol ❌

Som-hi, no esperis més‼️

️©

Assemblea Nacional Catalana

Com a conseqüència del parèntesi

La repressió et pot afectar a tu 

(o com entendre el parèntesi)

Aquests darrers dies han aparegut diverses notícies que tenen en comú el fet de mostrar-nos que la repressió contra el moviment independentista intenta arribar tan a fons com siga possible, abans de la data de les eleccions de desembre. La repressió uniformada i la no uniformada. Cal que tots en siguem conscients, d’això, i ho posem en el context adequat. Els uns detenen gent per haver escrit un piulet o identifiquen membres del CDR en una simple reunió, els altres continuen la seua campanya d’intimidació pintant dianes, amenaçant escoles o agredint gent a cada concentració que organitzen.

Insistesc que cal entendre això com una conseqüència del parèntesi polític on som. El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya va proclamar la República independent i el govern espanyol va anunciar la violació de la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia, amb l’excusa de l’aplicació d’un 155 que, en realitat, no els deixa fer res de tot això que han fet. El resultat de les dues votacions, avui, és un parèntesi, aquest estrany parèntesi que vivim. Catalunya ha proclamat una república que no és en actiu i Espanya ha anunciat una repressió que podria tenir data final escrita mentre conté la respiració mirant amb aprensió les urnes que ells mateixos han posat. Recordeu que no és això el que volia Rajoy, qui havia parlat de governar directament el Principat durant sis mesos però que va acabar cedint a la força a les pressions i convocant unes eleccions per al desembre que li són, de fet, més problema que no pas solució.

Si el desembre la majoria independentista s’imposa, encara més si creix i tot, i els partits independentistes tornen a governar, Madrid es trobarà amb una situació que li serà molt incòmode. Amb una situació en què és evident que podran continuar exercint la repressió, però amb molta menys facilitat que ara, quan poden fer servir tots els instruments administratius de la Generalitat per portar-la a terme. Per això ara van tan desbocats en la utilització de tots els recursos que tenen a mà.

I així, aquests dies hem vist, per exemple, com els Mossos han accentuat la vigilància sobre el moviment independentista. En això hi ha hagut un canvi ben clar. L’Audiència Nacional espanyola, malgrat haver enviat el sumari al Suprem, continua obsessionada a construir la ficció aquesta segons la qual el país sencer és una ‘banda’ dedicada a aconseguir la independència. I, ara que ningú no frena això des del poder polític, fa servir la policia de Catalunya per a identificar tants independentistes com puga, amb una atenció especial als integrants del CDR. És molt greu perquè els efectius que fa servir tenen altres tasques prioritàries a fer –continuem en nivell 4 d’alerta. Però a ells els és igual tot això. Si són capaços d’enviar a fer fotocòpies la persona que va dirigir la resposta als atemptats de l’agost!

Per tant, i en conseqüència, vigileu, perquè ara, aquestes setmanes, poden perseguir qualsevol de vosaltres en qualsevol moment. I ‘vigileu’ només vol dir ‘vigileu’. La repressió no pot aturar res, ni ha de fer-ho, però al mateix temps cal ser conscients que existeix. La revolució dels somriures s’ha fet en un ambient democràtic on la por pràcticament era absent. Ara, simplement, cal ser conscients que allò que fa un any era normal ara pot ser perseguit. I per això és prudent d’adoptar les mesures mínimes de seguretat que abans semblaven innecessàries, cosa que només significa pensar què fas, sense caure en cap cas en la paranoia paralitzadora, que tampoc no serviria de res.

I quan la nit electoral sapiguem el resultat electoral, ja en parlarem. Perquè és veritat que Espanya no cessarà en la repressió, és l’únic llenguatge que dominen, però ni serà igual que ara ni ho tindran tan fàcil com ho tenen ara, en aquest parèntesi on som, fruit del fet que ningú no va guanyar del tot l’octubre. Ells tampoc

Vicenç Partal

Font: Vilaweb.cat

Demostrem que no estan sols i ajudem a les famílies dels presos polítics

ES16 0081 1783 4100 0113 3415

Hi ha un efecte secundari de tot això que n’hem dit el procés, gens menor però que a molts de vostès potser els passa desapercebut, i és el paper dels familiars dels empresonats o dels exiliats. Com que aquests darrers dies he parlat amb uns quants, és difícil fins que no ho fas fer-te’n una idea de com se’ls ha complicat la vida. Perquè l’exiliat, o l’empresonat, és allà. Però a la unitat familiar, per dir-ho d’alguna manera, no només li ha desaparegut una nòmina (un detall gens menor) sinó que se li ha generat una sèrie de despeses que tampoc són menors. Viatges a Madrid o a Brussel·les, taxis, estades en hotels, àpats fora de casa i tot allò que vostès hi vulguin afegir; a banda, és clar, dels dies de feina deixats de treballar si es vol anar a veure el familiar o de la factura gens menor d’advocats que, com vostè i jo, tenen la mania de cobrar per fer la seva feina. Com que probablement tots ens hem fixat en allò que és l’efecte més important de tot plegat (l’absència del familiar a casa, i posin-se en el paper de les parelles, però també en el dels fills o dels pares), probablement l’efecte secundari de les despeses ens ha quedat en un segon pla. Ahir, els familiars dels membres del govern i dels Jordis van anunciar que han creat l’Associació Catalana pels Drets Civils, una plataforma que pretén canalitzar les mostres de suport per part de la ciutadania i, és clar, convertir-se en una “caixa de suport” per fer front a aquestes despeses. Jo no sé quants dies seran a la presó o a l’exili tots plegats. No en tinc ni idea. Perquè el fet que a mi em sembli una vergonya que l’Estat mantingui entre reixes o exiliats els qui a hores d’ara ja són candidats a les properes eleccions al Parlament no vol dir que a la jutgessa Lamela o al Suprem li sembli exactament el mateix. Un país demostra com és no només fent allò que se li demana (fent V baixes o votant l’1-O) sinó també en funció de com tracta els qui són represaliats pel fet de defensar les seves idees. I és per això que al títol d’aquest article els he reproduït el número de compte per a donacions que ahir es va fer públic en la presentació de la plataforma dels familiars. Perquè el tinguin i perquè es preguntin si els podem deixar sols.

Xevi Xirgu

Font; PuntAvui.cat

abans d'anar a dormir.....

Cada nit

Des del 16 d’octubre, sens falta, es reprodueix el mateix gest. Hi ha persones que, com la nostra companya Sònia Pau, cap al tard recorden amb una piulada a Twitter que a Catalunya hi ha presos polítics. Un recompte de les nits que fa que estan privats de llibertat. Primer van ser les del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i les del de –fins fa poc– l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, a Soto del Real, i des del 2 de novembre també les dels vuit consellers del govern –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs– tancats des del primer dijous de mes a Estremera i Alcalá-Meco. Abans d’anar a dormir, un missatge contra l’oblit, contra la normalització de l’estat d’excepció. Aquesta passada nit ja n’han sumat trenta-set per a Cuixart i Sànchez i vint per als membres de l’executiu. Una eternitat. En l’actual situació, alguns miren de donar un vernís de normalitat a unes eleccions, les del 21-D, forçades per Mariano Rajoy –amb el suport de Cs i el PSOE–després d’apartar el govern català per obra i gràcia de l’article 155. I, menyspreant el context, fins i tot es permeten referir-se als comicis com una “oportunitat d’or” per als anomenats partits constitucionalistes. Ni en somnis. No hi haurà normalitat mentre hi hagi presos polítics catalans i part del govern estigui a l’exili. Ho recordarem cada dia. I cada nit.

Anna Serrano

Font: El PuntAvui

Hem après la humil lliçó de no retrocedir

Lletra d'urgència sota excepció

Topografia del segrest. A 600 quilòmetres i hostatges d’Estat; Soto del Real. Alcalá-Meco. Estremera. Mètrica de l’exili: Brussel·les, 1.341 quilòmetres. Ens empresonen políticament i perboquen que no podem dir que són presos polítics. Però ho cridarem ben alt i al vent en cada carrer: que i tant que ho són i que els volem a casa. Perquè aquest país va renéixer de les cendres del feixisme, mai el banalitzarem: i no, no són com els heroics presos antifranquistes en plena dictadura. Però potser, filosòficament, el dilema carcerari és encara pitjor: perquè són presos polítics en presumpta democràcia. Pels estúpids: mai cap règim –mai, enlloc– ha reconegut tenir presos de caràcter polític. Tampoc el Regne d’Espanya: Què era Xirinacs? Què era Vinader? Què era Núria Pòrtulas? Què eren els 500 insubmisos? I els presos d’Egunkaria?

Cartografia de la repressió. 700 alcaldes processats, mig govern empresonat i mig govern a l’exili. 1.066 ferits, 200 webs tancats, 10.000 efectius monitoritzant i perimetrant cada cantonada. I en Roger perdent la visió d’un ull mentre les escoles resistien. Ens estomaquen i no podem ni dir-ho: diuen que si ho diem incorrem en delicte d’incitació a l’odi. Tot ho perverteixen: el delicte d’odi es va tipificar per protegir les minories vulnerades, discriminades i agredides, no als qui tan sovint les agredeixen i discriminen. Tot ho manipulen: converteixen les cassoles en violència, el pacifisme actiu en tumult i la no-violència més conscient en rebel·lió. I malgrat que només cridin per veure si ens fan callar, ho seguirem dient: que vau venir a per nosaltres i no vau poder. I que qui respecta la gent, no l’apallissa. I que mai no respectarem, mai, qui atonyina el nostre poble. Mai.

La més senzilla: que hem pres la humil decisió de no retrocedir. Que mai més passareu. Que de pitjors ens n’hem sortit. Que abolirem la pena, el mur i la condemna. Que ens voleu sols i ens trobareu junts. I que fa temps que heu perdut

Geografia de la sempre sinistre Raó d’Estat. L’1 d’octubre, decretat secret oficial, quan la norma ja és l’excepció. La violència institucional de persecució, secret d’Estat. I encara alguns ens demanen explicacions. Capgirant-ho, jo demanaria a ells explicacions sobre les explicacions que demanen. Ens empresoneu, ens apallisseu, ens emmordasseu. I encara ens demaneu explicacions. Les seguirem donant, tossudament, per la raó democràtica de la llibertat política catalana.

La més senzilla: que hem pres la humil decisió de no retrocedir. Que mai més passareu. Que de pitjors ens n’hem sortit. Que abolirem la pena, el mur i la condemna. Que ens voleu sols i ens trobareu junts. I que fa temps que heu perdut: fonamentalment, la nostra por. Malgrat ella i contra ella, de tan lluny que heu anat hem hagut d’aprendre a plantar-li cara. Hem assumit cadascú la nostra por i no ens fa cap vergonya dir-vos que la sentim i, sobretot, que la transformem en resistència, paciència i persistència. Pel mateix preu, hem hagut d’oblidar i esborrar –de tan lluny que heu anat– una paraula del diccionari: rendició. Ja no sabem rendir-nos. Gràcies, inquisidors, per fer-nos recordar que aquest cop no ens podreu cremar i per fer-nos veure per què sobren els motius –pel cap baix, 155– i no ens manca cap raó. Per aclarir-nos per què cal continuar, indesinenter i sense defallir mai, endavant: lluitant, construint i alliberant. 

David Fernández

Font: ong.cat

Sant Joan Despí demanant la Llibertat dels presos polítics

Associació pels Drets Civils

Els familiars dels presos polítics i del govern a Brussel·les s’associen per demanar ajut econòmic

L’Associació pels Drets Civils obre un compte per a reunir fons que sufraguin els desplaçaments de les famílies per a fer visites als presos o dels implicats per a anar a declarar

Els familiars dels deu presos polítics, del president Carles Puigdemont i dels quatre consellers que són a Brussel·les han presentat avui l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), amb la qual pretenen de canalitzar tots els suports que rebin i reunir fons econòmics. La principal despesa que sufragaran serà la dels desplaçaments dels familiars i dels mateixos implicats, en cas que hagin d’anar a declarar a Madrid.

L’entitat ha posat en marxa el web adretscivils.cat, des d’on es difón el número de compte bancari en què recull diners ‘per al fons de suport a les famílies’. ‘Una cosa és la caixa de solidaritat, que serveix per a pagar fiances i multes, com s’ha fet amb la mesa del parlament, i una altra el fons de suport a les famílies’, ha detallat l’esposa de Josep Rull, Meritxell Lluís. També ha agraït ‘totes les mostres d’escalf i suport’ que reben.

Aquesta associació neix com una manera d’unificar esforços i fer una acció conjunta de les famílies. ‘Creem l’associació com una plataforma d’acció conjunta de suport a les famílies. Estem en una situació extraordinària i ho fem també pel suport de tota la societat civil i les entitats’, ha dit Lluís. L’esposa de Raül Romeva també ha explicat que l’associació arribava ‘en un moment molt concret i es faria gran en funció de les necessitats i els socis que tingués’.

De moment, els socis són únicament els familiars directes dels quinze presos polítics i exiliats, però també han creat la figura de ‘l’amic de l’ACDC’, que permetrà a la gent de fer aportacions i pagar una quota anual o mensual que ajudi a sufragar les despeses de les famílies.

Font: Vilaweb

Concert per la Llibertat dels presos polítics

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat avui el concert per la llibertat dels presos polítics que es farà el 2 de desembre a l’estadi Lluís Companys de Montjuïc. L’acte començarà a dos quarts de cinc i durarà tres hores. L’organització vol que sigui dinàmic i apte per a tots els públics. ‘Reduirem els discursos a la mínima expressió’, ha dit el vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro.

Els preus de les entrades oscil·laran entre els deu i els trenta euros, i es podran comprar a partir de demà a la pàgina web de l’ANC (www.assemblea.barcelona). Els infants de menys de dos anys no hauran de pagar i hi haurà descomptes per a nens. L’organització espera de congregar-hi unes seixanta mil persones. ‘No ens vam plantejar de demanar el Camp Nou, perquè som a mitja temporada’, ha dit Linus Puchal, membre de la direcció de l’ANC.

Segons Alcoberro, l’organització del concert només tindrà despeses estructurals, perquè tots els artistes tocaran de manera gratuïta. ‘Es podrà destinar gairebé la integritat dels ingressos a la caixa de solidaritat. D’una manera o una altra acabaran ajudant els nostres representants’, ha declarat. El vice-president també ha explicat que fins ara la caixa havia recaptat 4,55 milions d’euros, dels quals s’han utilitzat 3,05.

Gemma Recorder, directora de Sun Music i el Canet Rock, ha assegurat que havien tingut poc temps per a preparar ‘un concert tan gran’, però ha agraït la solidaritat dels artistes per a fer-lo possible. Segons Recoder, es podria fer un concert de deu hores, però ha promès de complir el límit de tres. La idea de l’organització és que artistes de generacions i procedències diferents toquin plegats per primera vegada. La música es coordinarà amb projeccions en dues pantalles gegants.

Els artistes encara no estan tots confirmats, però al cartell ja hi ha: La Banda Impossible –Gerard Quintana, Nacho Tarrés, Jofre Bardagí, Lluís Gavaladà i Pemi Fortuny–, Electrica Darma, Senyora Tomasa, Judit Neddermann, Doctor Prats, Itaca Band, Bonobos, Oques Grasses, Gemma Humet, Paula Valls, Buhos, Amics de les Arts i Cesc Freixes. La resta de noms els anunciarà l’ANC al llarg dels pròxims dies.

Transformar en vots la indignació

L’hora de la política

Hem d’omplir les urnes en defensa de les nostres institucions i ens cal una victòria inapel·lable per a demostrar que la causa de la llibertat és la que ens assegura un futur en què les oportunitats s’obrin pas davant tots aquells que han volgut guanyar als despatxos tot allò que les urnes els havien negat’, ha afegit. Mundó, empresonat a Estremera, ha agraït també totes les mostres de suport i solidaritat: ‘No estem sols. Ho sabem i ho notem. I el nostre agraïment és infinit.’

‘Des d’un punt de vista personal, estar a la presó és un preu molt alt, però alhora és l’evidència d’un estat incapaç de respondre amb altres arguments’, ha dit. I també: ‘Cap jutge ni cap sentència no donaran una resposta útil a la situació política que vivim. […] En una democràcia madura i que no tingui por a la lliure expressió de la ciutadania, la constitució és sempre la clau que obre tots els panys, que és prou flexible per a adaptar-se i donar resposta als canvis socials i als reptes polítics que de manera sostinguda i legítima plantegen els ciutadans.’

Mundó ha criticat durament el govern del PP i els seus aliats: ‘Han optat pel codi penal per respondre al repte democràtic plantejat pels catalans de forma pacífica i democràtica. […] El codi penal no servirà per a convèncer milions de ciutadans que desisteixin del seu compromís.’ Així mateix ha dit, irònicament: ‘Ara, els mateixos que no han donat cap oportunitat al diàleg es presenten com els que tenen totes les respostes i les millors solucions.’

La carta de Mundó acaba així: ‘Aplicar arbitràriament l’article 155 de la constitució per expulsar el govern electe de Catalunya, imputar de manera injustificable un delicte castigat amb fins a trenta anys de presó o tancar el vice-president i set consellers a la presó per un delicte que no han comès, no sembla compatible amb la lògica d’un estat que tingui una democràcia madura i consolidada.’

Carta enviada per Carles Mundó

Conseller de Justícia

Font: VIlaweb.cat

Carta publicada a Nació Digital

Carta de'n Jordi Sánchez als associats

Paraules de Jordi Sànchez dictades 

des de la presó de Soto del Real

Benvolgut/uda,

Vull agrair-te tot el suport i estima que cada dia, i ja en fa 31, en molts moments del dia percebo de tanta i tanta gent com tu.

La solidaritat ens ha fet més forts, i la repressió els fa més dèbils moralment als ulls del mon. Malgrat la duresa de la situació que vivim, els qui estem empresonats o a l’espera de la decisió de la justícia belga, estem clarament decidits a continuar. No hem renunciat ni renunciarem mai a construir un país lliure en democràcia i en absoluta llibertat. Aquest és el meu compromís. Ho ha estat des de sempre i ho continuarà sent en el futur.

Avui fa 2 anys i mig que vaig ser escollit president de l’Assemblea. Durant aquest temps he tingut l’honor de representar-vos, un orgull immens.

Els carrers han escoltat milions de veus per reclamar una vegada i una altra la democràcia i la llibertat. Les nostres ciutats s’han desbordat amb milions de mirades il·lusionades en un futur que és ben nostre i que defensarem tantes vegades com calgui amb la intensitat que vam defensar les urnes el passat 1 d’octubre.

El paisatge de les nostres ciutats, pobles i carrers, ha quedat per sempre més impregnat dels colors del nostre sí a la república que tan forts ens ha fet aquests darrers mesos. Un sí que va desbordar les urnes en una jornada on la nostra dignitat com a ciutadans i com a poble que aspira a ser lliure va quedar preservada per la història per sempre més.

La fi del meu mandat com a president de l’ANC és proper. D’acord amb els nostres estatuts, entre gener i abril del proper any. Potser per això i per les circumstàncies excepcionals que des del 27 d’octubre el país viu, anuncio que he acceptat la petició del president Puigdemont d’assumir amb ell i altres persones el repte de renovar la majoria parlamentària i de govern al nostre país, amb l’objectiu de seguir avançant en la legitima defensa de la República catalana.

En conseqüència, et vull fer saber que he anticipat unes setmanes la finalització del meu mandat com a president de l’Assemblea Nacional Catalana. Segur que en molts moments i en algunes decisions no he estat encertat. A totes les persones associades, a la gent de les nostres territorials, sectorials i exteriors, a l’equip tècnic de l’Assemblea i en general a tothom qui ha confiat i ha fet gran l’Assemblea, us demano disculpes per aquests desencerts.

L’ANC és una peça clau, el motor imprescindible en el caminar del nostre país. La certesa de la no renúncia i la dignitat. La garantia de la unitat i la transversalitat. Una unitat que en la part que em pugui correspondre en el futur seguiré buscant i alimentat com sempre he fet. La unitat ens ha fet molt forts, ens fa imbatibles quan la practiquem, i ens farà definitivament guanyadors si la preservem en els temps futurs.

En la certesa que aviat recuperaré la normalitat fora de la presó i amb el més gran dels agraïments per la vostra confiança i estima, us animo a seguir treballant i fer encara més gran l’Assemblea Nacional Catalana per construir la república que tots volem. Com sempre, a la vostra disposició. Llum als ulls i força al braç.

Soto del Real, 16 novembre 2017

Jordi Sànchez

Sóm aquí per fer-nos sentir

EL 7 de Desembre estarem a Brusel.les

El poble català ha parlat i ho ha demostrat

EXIGIM LA LLIBERTAT!

No ens podem quedar a mig camí

La victòria no és llunyana

LA REPÚBLICA CATALANA!!!!

Us volem a casa!

Mantinguem desperta la força 

 per seguir lluitant!!!

 Sóm un poble que no pararem 

fins assolir la llibertat de tots i de cadascun dels presos pòlítics.

Prou de Declaracions Unilaterals d'Autocrítica

De l’autocrítica a l’autoestima

El portaveu del PP, Pablo Casado, va dir que Carles Puigdemont podia acabar com Lluís Companys, és a dir, afusellat. La ministra Maria Dolores de Cospedal va dir que l’Exèrcit estava preparat per actuar en qualsevol moment. El ministre Alfonso Dastis presumeix de tenir una cel·la amb totes les comoditats per quan hi hagi d’anar Puigdemont. Suposo que es deu referir a les hipotètiques comoditats de l’estada, no pas al trasllat, i si no que li ho preguntin al conseller Mundó que als canells encara hi té les marques dels talls provocats per les manilles.

Seguim: Un agent de la policia espanyola va buidar un ull a un home amb una bala de goma, prohibides a Catalunya des del 2014 per aquella cosa tan sagrada que es diu llei. 1.000 ferits l’1 d’octubre. El CNI admet que el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils va ser confident seu. Contràriament al què s’ha donat per fet (que això és cosa del ministre de l’Interior), el CNI penja directament del Ministeri de la Presidència, és a dir, de Soraya Sáenz de Santamaría. Agressions de tall feixista després de manifestacions convocades per organitzacions espanyolistes.

I aquí s’hi poden afegir tots els exemples que es vulguin.  Observi’s només una cosa: el requisit per entrar en aquesta llarga llista no és sobre el debat polític (independència sí, independència no) sinó que, de manera perspicaç s’haurà comprovat que totes aquestes mostres tenen un patró comú: l’ús de la violència.

A l’altra banda hi ha: un ple mal portat i mal explicat el 6 i 7 de setembre, cops de volant polític, manca de claredat informativa en determinats moments, errors de càlcul, frustració puntual, incertesa, desànim i sobretot ingenuïtat respecte la llista anterior. Ai sí, me n’oblidava: van deixar la Diagonal perduda de cera d’espelmes. Si s’és igual de sagaç, s’haurà vist que en aquest plat de la balança no hi ha violència. Ho dic perquè posats a fer autocrítica els deures d’una i altra part són de magnituds molt diferents. I la part catalana, com sempre, (com va passar amb les retallades o amb la pulcritud estètica) sempre ha de ser l’alumne avantatjat de la classe

Doncs bé, ras i curt: Fins que no hi hagi una autocrítica de Casado, Cospedal, Zoido Dastis o Soraya Saenz de Santamaría, no té cap sentit que l’independentisme en continuï fent. Per no parlar de dimissions. S’imaginen què li passaria al ministre de qualsevol país normal del món en què es descobrís que el cervell dels atemptats va treballar pels serveis secrets d’aquell país? O encara més: si per haver renunciat a la violència policial, Josep Lluís Trapero està avui posant segells a papers, i Joaquim Forn a la presó, s’imaginen què li hauria passat si l’imam de Ripoll hagués treballat pels Mossos enlloc de pel CNI?

Per tant, a l’independentisme potser li cal dir prou a declaracions unilaterals d’autocrítica. I més per tres motius:

• Per intel·ligència: la sinceritat i la flagel·lació no cotitzen a l’alça. L’adversari no utilitza el reconeixement de culpes per enriquir el debat o buscar sortides sinó per fer llenya de l’arbre caigut i humiliar, encara més, a aquell que la practica.
• Per moral: l’independentisme és sempre el primer a posar la galta, i en cas de dubte, a posar l’altra. I de ser sempre els que tenen els escrúpols a la pole position llestos per ser mostrats als quatre vents amb una barreja de penediment i derrotisme. Miquel Iceta no ha tingut cap escrúpol a l’hora de posar de número 3 a una persona que amb el seu vot va intentar negar-li la capacitat de matrimoni pel simple fet de ser homosexual. El Jordi Basté li va preguntar sobre aquesta qüestió i Ramon Espadaler tampoc en va fer cap, d’autocrítica: ans el contrari, va tornar a defensar que de matrimonis només en poden haver entre homes i dones. I no ha sortit Espadaler a fer autocrítica per haver-ho dit, ni Miquel Iceta per haver-lo fitxat.

I tres. Per autoestima: segur que  l’independentisme ha fet coses mal fetes. És normal tenint en compte que és un moviment que ha crescut tant en un període històric molt curt de temps. No conec cap moviment, organització o empresa que no hagi patit mai errors o crisis de creixement. Això no esmena el moviment. I entre altres coses perquè s’han fet coses molt bé. L’independentisme és, en termes generals, un moviment d’èxit entre altres motius, per ser capaç de fer bandera –precisament- de la renúncia a la violència. Una bandera, la de la via pacífica, admirada per mig món i reconeguda en privat pels seus adversaris. Es parla molt de l’aprenentatge dels errors comesos però molt poc de prendre nota dels èxits assolits. I de tant en tant també convé fer-se petits regals d’autocomplaença per seguir endavant. Perquè que li quedi clar a tothom: el que ha passat aquests dies és que davant de la DUI, una part de l’independentisme ha lamentat la D i la U, però no ha renunciat –ni molt menys- a la I.

Jofre Llombart

Font: EL Món.cat