dimecres, 19 de desembre del 2012

dimarts, 18 de desembre del 2012

Acord CIU ERC


ANNEX 1.
PROCÉS DE CONVOCATÒRIA
DE LA CONSULTA SOBRE EL FUTUR
POLÍTIC DE CATALUNYA

Al  llarg  dels  darrers  trenta  anys,  una  part  molt  important  del  catalanisme  s’ha compromès  a  fons  amb  la  transformació  de  l’Estat  espanyol  per  fer-hi  encaixar Catalunya sense haver de renunciar  ni  a les legítimes aspiracions nacionals, ni a la voluntat d’autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són, avui, una via sense recorregut. És per aquest motiu que CiU i ERC consideren que Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret de decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la
llengua pròpies. En aquest sentit, CiU i ERC manifesten el seu compromís explícit i la determinació política  de  fer  una  consulta  al  poble  de  Catalunya  perquè  pugui  decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu. Catalunya es troba davant d’una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions: l’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català de ser protagonista de la nostra història; l’oportunitat de posar la política al centre del debat públic;  l’oportunitat  de  construir  una  societat  millor  basada  en  la  justícia  social  i l’equitat; l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa.

Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar de l’instrument d’un Estat que li permeti desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor del que ho fa ara. Ho podria fer si disposés, d’una banda, de tots els recursos  que  generem els  ciutadans i les  empreses de  Catalunya i,  de  l’altra,  de  la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.

Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar,  mitjançant  una  consulta,  sobre  la  possibilitat  que  Catalunya  pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana.

En aquest sentit, i en funció dels compromisos descrits, CiU i ERC acorden:

1. Formular una “Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya” en el primer Ple ordinari de la desena legislatura, que tingui per objecte fixar el compromís del Parlament amb l’exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

2. Aprovar  la  Llei  de  consultes a  partir  dels  treballs  iniciats  en  l’anterior legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En aquest  sentit,  s’estableix  el  compromís  d’impulsar  l’inici  de  la  tramitació parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013.

3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013.

4. Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de coordinació, de participació i d'assessorament del Govern de la Generalitat amb relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització. 
Aquest organisme estarà integrat per personnalitats de reconegut prestigi i/o representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional i la preparació i celebració de la consulta. 
El  Consell  haurà  d’afavorir  la  participació  en  el  procés  de  les  entitats econòmiques,  socials  i  culturals  del  nostre  país,  així  com  de  les  formacions polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta.

5. CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores,  de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari.,  dins  el  termini  del  següent  any,  amb l'excepció  que  el  context socioeconòmic  i polític requerissin  una pròrroga.  En tot cas, la data serà pactada almenys per les dues parts signatàries.

6. Convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu. 

CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l’èxit de la consulta i del procés de transició nacional.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Valoració de 25 N


A la Sala Camèlies del Mercè Rodoreda, vàrem poder escoltar de la ma de en Pere Pugès unes reflexions molt interessants sobre els resultats de les eleccions. Queda molta feina per fer al Baix!

dimecres, 28 de novembre del 2012

25N Roda de premsa


“Hem passat d’un Parlament autonòmic a un de sobiranista, això és històric”

Carme Forcadell afirma que a les eleccions del 25 de novembre “ha guanyat l’independentisme”
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Òmnium Cultural han coincidit a destacar, en una roda de premsa conjunta per valorar els resultats de les eleccions del 25 de novembre, que el sobiranisme ha estat el gran guanyador de la contesa electoral. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la d’Òmnium Cultual, Muriel Casals, i el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, han estat els encarregats de destacar els positius resultats dels partits partidaris de l’Estat Propi i els han instat a tirar endavant la consulta sobre la independència.
Forcadell ha afirmat que amb els comicis “hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista”, un fet que ha qualificat “d’històric”, i ha destacat la important participació que hi ha hagut a les eleccions. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha instat als partits a tirar endavant la consulta seguint el mandat del poble, i ha reclamat un govern fort i la unitat de tots els partits favorables al referèndum. Forcadell ha afegit que el “25 de novembre ha guanyat l’independentisme” i ha explicat que, després de la gran manifestació de l’11 de setembre i els comicis, ara tan sols falta el darrer pas: la celebració de la consulta. Per aconseguir “consolidar la majoria social” ja existent favorable a la independència, la presidenta de l’Assemblea ha deixat clar que l’ANC continuarà treballant per a tal de convèncer als indecisos.
Vila d’Abadal, per la seva banda, també ha demanat un govern fort i ha recordat que pel procés hi ha al davant “un contrincant” important. El president de l’AMI també ha destacat la tasca d’Òmnium, l’ANC i l’Associació de Municipis; i ha fet una crida a continuar treballant conjuntament.
Casals ha expressat que la societat civil, i en concret, les tres entitats presents a la roda de premsa, estaran amatents per tal que els polítics compleixin el compromís que han adquirit. La presidenta d’Òmnium també ha destacat la victòria del sobiranisme i ha afirmat que amb els comicis ha quedat clar quina és la presència real de l’unionisme.

Més informació de l’ANC a www.assemblea.cat · Som a Facebook i Twitter   #ANCat
data-edicio: 
Dimecres, 28 Novembre, 2012

dimarts, 27 de novembre del 2012

Mantingueu la calma i seguiu endavant

"Mantingueu la calma i seguiu endavant" és la traducció de la frase anglesa "keep calm and carry on". Frase que ha fet fortuna amb l'entrada del nou segle, quan va ser rescatada d'uns cartells que havien estat impresos durant la segona guerra mundial al Regne Unit i que mai es van arribar a utilitzar. Si en voleu coneixer mes detalls en Toni Airà els presenta en la introducció del seu article Calma i confiança que es pot llegir al Nació Digital d'avui. Pel que fa a nosaltres ens quedarem amb el missatge, mantinguem la calma i seguim endavant i inclús hi afegirem mantinguem-nos somrients, que tot va be.

Anàlisi dels resultats electorals del 25 de novembre

En aquest vídeo, extret de Vilaweb, en Vicenç Partal analitza dels resultats electorals del 25 de novembre. Les conclusions són clares, el bloc sobiranista augmenta i la majoria dels nous votants ho han fet pel dret a decidir dels catalans.


El mapa del sobiranisme poble a poble

Per continuar amb l'anàlisi, i també a VilaWeb, podeu consultar els resultats per municipis en un mapa interactiu que permet fer-se una idea gràfica del desenllaç dels comicis.

divendres, 23 de novembre del 2012

25N, missatge del Coordinador


Amigues i amics,

No se que passarà el 25 de Novembre, però estic segur del que vull que passi a partir del 26 de novembre. Jo vull que el govern del meu país treballi ferm i sense dubtes, per aconseguir l’objectiu, que a la diada nacional de Catalunya, molts catalans, varem cridar de manera enèrgica i amb una sola veu, la veu d'una nació que ha despertat del seu son de més de tres-cents anys.

El dia 25, la Assemblea Nacional Catalana, farà mig any que estem constituïts a Sant Joan Despí, mig any en el que hem treballat per aconseguir la llibertat de la nostra terra, mig any que ha servit per fer entendre a molta gent, que Catalunya serà lliure quant els catalans i les catalanes vulguem. Durant aquest temps, hem tingut moments molt dolços, com el dia de la presentació, el dia de la marxa de torxes, o el mateix dia de la manifestació de Barcelona, entre molts d'altres, però també hem tingut moments difícils, moments de dubtes i d'emprenyament, però el que no hem tingut en cap moment, és la temptació de deixar-ho estar, i no l’hem tingut perquè estem segurs que estem fent el que hem de fer i que ho estem fent bé.

No tingueu cap dubte que si estem en el moment històric que estem, no és degut a la casualitat, us puc assegurar que estem on estem fruit de la feina que molta gent com nosaltres estem fent. Aquests dies hem pogut veure com hi ha gent que també treballa, en direcció contraria a la nostra. Segurament tenen més recursos, també tenen més destresa per fer servir joc brut per malmetre tota la nostra feina. El que no tenen ells és la força i la constància d'un poble oprimit ja fa masses anys, un poble que com deia abans, a despertat per aconseguir la seva llibertat, una llibertat que caldrà seguir lluitant amb totes les nostres forces a partir del dia 26.

CAP VOT INDEPENDENTISTA ES POT QUEDAR A CASA.

VISCA CATALUNYA LLIURE.

Frederic Font Romagosa.

Coordinador ANC Sant Joan Despí.



dimarts, 20 de novembre del 2012

25N


El 25 de novembre de 2012 tothom a votar.
L'onze de setembre vam ser un clam per la independència.
L'onze de setembre vam ser un clam per ser el proper Estat d'Europa
El 25 de novembre traslladem aquest clam al Parlament de Catalunya
Continuem fent historia

El 25 de novembre tothom a votar.

Independència és llibertat
Catalunya, nou Estat d'Europa

dilluns, 12 de novembre del 2012

Dóna la cara



Després de moltes vicissituds finalment tenim permís de les autoritats per diumenge:

Diumenge 18, de 11:00 a 14:00
Plaça de la Biblioteca Mercè Rodoreda 
  

A la feina!!!!!





diumenge, 11 de novembre del 2012

Punt d'informació de l'ANC

L'Assemblea Territorial de Sant Joan Despí, amb la voluntat d'arribar a  tots al barris, hem començat a muntar "paradetes" als diferents barris del poble.

També donem l'oportunitat, a tots aquells que això de Internet encara sona a màgia, de fer-se la foto per participar en el projecte Sant Joan Despí Dona la cara per la Independència http://www.donalacara.cat/

Avui hem estat al Barri de TV3. Seguiu l'agenda d'activitats al nostre bloc per saber on trobar-nos properament.



dissabte, 27 d’octubre del 2012

Formant formadors


Jornada de formació organitzada per la Comarcal del Baix Llobregat a Cornellà, per tal de formar formadors que a la vegada puguin estendre aquesta a les territorials.

dijous, 25 d’octubre del 2012

CCN 25 d'octubre


CCN 25 d'octubre


Posicionament de l'ANC per el 25N



POSICIONAMENT DE L’ANC DAVANT LES ELECCIONS DEL 25N

! QUE CAP VOT INDEPENDENTISTA ES QUEDI A CASA
! VOTEM PARTITS QUE ES POSICIONIN CLARAMENT PER L’ESTAT PROPI

Estem a les portes d’escollir un nou Parlament de Catalunya i hi ha raons 
molt importants per a pensar que en aquest nou Parlament es debatrà el 
futur de la nació catalana;  haurem de decidir entre dos models 
antagònics de país:  continuar  essent una autonomia subordinada a les 
ordres d’un Estat Espanyol centralitzador, que retalla les llibertats 
democràtiques  i  escanya econòmicament totes les possibilitats de 
progressar dels catalans, o emprendre el camí  de la recuperació de la 
nostra independència política,  de  la llibertat, la dignitat, la 
democràcia de base i  la justícia  social, apostant per  fer  de
Catalunya un nou estat d’Europa.
El nostre vot legitimarà tot el procés posterior. Això és el que haurem de 
tenir  ben present quan estiguem davant  de  l’urna de votació. El 25N 
tothom ha d’anar a votar, cap independentista es pot abstenir. No es pot 
distreure cap vot, tots han de servir  per reforçar les opcions de la 
llibertat i l’Estat propi. En aquestes eleccions el vot útil  passa per les 
opcions  amb visió de futur,  per les opcions que es comprometen a 
avançar cap a l’Estat propi.

PER QUÈ NECESSITEM ESDEVENIR UN NOU ESTAT DEL MÓN
Per dignitat nacional hem de defensar la nostra llibertat, avançant en 
el nostre procés d’independència. Hem  de dir prou a la submissió i al 
maltractament continuats en els àmbits econòmic, social, cultural i 
lingüístic. Hem de dir prou a les campanyes insidioses que, des dels 
mitjans de comunicació i els mitjans institucionals i polítics, estan 
escampant l’odi i la mentida contra Catalunya, i ho hem de dir de manera 
ferma, clara, tranquil·la i pacífica.
Per radicalitat democràtica, catalans i catalanes tenim tot el dret a 
exercir democràticament el dret d’autodeterminació. A l’Europa del segle 
XXI ningú pot oposar-se a la regeneració democràtica, ni a la nostra 
participació en la construcció del nostre Estat.


Per justícia social, la crisi econòmica, política i social que vivim està 
mostrant la cara més amarga de la nostra societat, retallant drets i 
prestacions socials, abocant milers de famílies a la precarietat,  a 
l’exclusió i  a la pobresa. Necessitem un nou Estat que ens permeti 
millorar el nostre benestar i ens garanteixi un país més just, més 
pròsper i més sostenible.
Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes 
eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa 
electoral:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble 
català és qui ha de ser consultat a l’hora     de decidir la relació 
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la 
propera legislatura, Catalunya esdevingui un  nou Estat 
d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics 
perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el 
més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i 
catalanes.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT,
CATALUNYA NOU ESTAT


divendres, 5 d’octubre del 2012

Recull de premsa 5-09-2012


RECULL DE PREMSA ANC - 5 OCTUBRE 2012 
Secretariat Nacional de l'ANC - Comunicació
 

 
 
El 12 d'octubre i el 6 de desembre seran laborables a Viladamat
L'Ajuntament declara la vila territori català lliure i demana als diferents governs dels Països Catalans que sotmetin a votació la declaració unilateral d'independència


La CUP va guanyar les eleccions municipals del 22 de maig per majoria absoluta i governa aquest municipi de l'Alt Empordà | Autor: Llibertat.cat
L'Ajuntament de Viladamat ha aprovat aquest dijous declarar dies laborables els festius espanyols del 12 d'octubre (Día de la Hispanidad) i el 6 de desembre (Día de la Constitución). Per contra, ha establert com a festius els dies 23 d’abril, per Sant Jordi, i el 9 d’octubre, la Diada del País Valencià.
La moció que ha presentat l'equip de govern, de la CUP -amb majoria-, declara el municipi territori català lliure i demana als parlaments de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, així com als representants institucionals dels territoris catalans sota administració francesa, que "assumeixin, de forma unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la totalitat de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d'una república catalana lliure, independent, democràtica i social".
Creació d'hisenda pròpia i nacionalització de serveis
La moció també insta els diferents governs a emprendre accions immediates com és la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc nacional, el finançament dels serveis i institucions públics, l’embargament de totes les propietats de l’estat espanyol i francès dins els territoris catalans i, també, la nacionalització de tots els serveis.
El text estableix tota una sèrie d'elements que s'hauran de regular durant la transició cap a la constitució d'un estat català:
- Que les banderes oficials seran la local, la senyera i, fins al dia de la independència, l’estelada.
- Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
- Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins dels territoris de catalans mentre se’n negocia la retirada.
- Que declarin, a afectes administratius, el dia 12 d’octubre i el 6 de desembre com a dies laborables. I com a festius els dies 23 d’abril i 9 d’octubre .
- Que demanin l’empara i la mediació de les institucions internacionals que s’escaiguin, si ho creu convenient, per a garantir un procés democràtic.
- Que treballin per tal que la independència no signifiqui, en cap cas, la renúncia de la nació sencera, sinó que el nou estat català tindrà entre els seus objectius assolir la reunificació política del Països Catalans.
"Cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius"
La moció independentista declara Viladamat territori català lliure, tal com estan fent desenes de municipis d'arreu del Principat. Fins que no es dotin els Països Catalans de legislació pròpia, "la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional".
Una moció, la que propugna la CUP en molts ajuntaments, que en tot moment té en compte la unitat nacional. Així, la moció de Viladamat recorda que a la part sud-pirinenca dels Països Catalans, l’atur afecta a 1.400.000 persones, el 20% de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40% d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal supera els 20.000 milions.
"És doncs, davant d’aquest context crític que viu el país, que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius generant un clima de confiança i esperança pel poble català", sentencia, i denuncia que l'estat espanyol "ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb els diferents governs del territori català".
"Els Països Catalans han de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a terra d’acollida i de diàleg", sosté, i per aquest motiu aposta per "impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes treballadores que ja patim".
http://www.llibertat.cat/2012/10/el-12-d-octubre-i-el-6-de-desembre-seran-laborables-a-viladamat-19518
 
 
 
El Club Patí Vic lluirà l'estelada a la seva samarreta
Osona.com



La nova samarreta del CP Vic. Foto: Eumogràfic
El Club Patí Vic lluirà aquest any a la seva samarreta un logo de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’estelada. D’aquesta manera, el club d'hoquei osonenc vol posar el seu granet de sorra al procés d’alliberament nacional.
La proposta va sorgir d’un grup de socis, vinculats a les dues entitats. El club no va trobar cap espònsor per aquesta temporada, que comença aquest diumenge, i va decidir obrir converses amb l’ANC.
L’acord encara no està del tot lligat i s’espera signar-lo en els propers dies, segons van assegurar aquest dijous fonts del club a Osona.com. De totes maneres, ja hi ha fins i tot un disseny per a la samarreta, com podeu observar a la fotografia, que ha estat confeccionat per Eumo Gràfic, tal com va publicar ahir Osona Comarca.
A l’esport català ja hi ha un precedent d’un club amb l’estelada a la seva samarreta, la Unió Esportiva de Llagostera de futbol que juga a Segona B.
http://www.naciodigital.cat/noticia/47470/club/pati/vic/lluira/estelada/seva/samarreta
 
 
Estelades sí, 'aguiluchos' no
Els Mossos permetran l'entrada de banderes independentistes al Camp Nou, però no de franquistes


Una bandera franquista, a la diada de la Hispanitat del 2010 a Montjuïc
Els Mossos d'Esquadra ja tenen dissenyat el dispositiu policial de cara al partit entre el FC Barcelona i el Madrid de diumenge. Fonts d'aquest cos ha explicat a e-notícies que el partit està considerat "d'alt risc", però "de la mateixa manera que pugui ser un Barça-Espanyol o una final de Champions".
La diferència, en aquesta ocasió, rau en la crida d'algunes associacions i plataformes per omplir el Camp Nou d'estelades, donant així un major caire polític a la trobada. Al voltant d'això, aquestes fonts han precisat que els policies es regiran pel que estableix la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, que prohibeix l'entrada a l'estadi de "pancartes o banderes que puguin resultar ofensives, que incitin a la violència o demostrin un atac per qüestions de religió, sexe o raça", han explicat aquestes fonts.
Concretament, afirmen que les estelades "no impliquen aquest problema", cas que no es donaria, per exemple, "amb cert tipus de banderes, com poden ser les preconstitucionals". Tanmateix, per criteris de seguretat, si es podria demanar als aficionats que entrin amb una estelada que deixin fora el pal que la sosté.
Els Mossos d'Esquadra han declinat precisar el nombre d'efectius que participaran en aquest dispositiu, però han indicat que aquests serien similars als que treballen en partits similars. En el cas de la final de la Champions de l'any passat, en què jugava el FC Barcelona contra el Manchester United, es van mobilitzar uns 1.500 agents al voltant del camp, aproximadament els mateixos que durant el partit de tornada de les semifinals de la Lliga de Campions entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, també el 2011.
Els Mossos s'encarregaran de vigilar tant l'exterior de l'estadi com l'interior, amb l'equip de seguretat del Camp Nou. Seran principalment els efectius antiavalots de la Brigada Mòbil dels que, en col·laboració amb els de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), seran més visibles per a l'aficionat.
El seu objectiu serà evitar problemes d'ordre públic, garantir la seguretat dels assistents dins i al voltant del camp, i el correcte trasllat dels jugadors del Reial Madrid en la seva arribada i sortida del Camp Nou.
http://esports.e-noticies.cat/estelades-si-aguiluchos-no-68644.html
 
 
Ortega explica el sobiranisme al ministre de Defensa francès
Prepara el terreny per a una futura entrevista de Mas amb Hollande


La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, s’ha reunit avui amb el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, qui s’ha mostrat molt interessat en conèixer la situació política a Catalunya. Així, Ortega li ha explicat la realitat de la política catalana, posant l’èmfasi en què el procés que s'està vivint els darrers mesos a Catalunya i, especialment, des del passat 11 de setembre, és un procés que s'ha desenvolupat en gran part “de baix cap a dalt”.
La vicepresidenta del govern català ha explicat a Le Drian que el president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha posat al capdavant d'aquest procés recolzat per un sentiment majoritari de la societat catalana per anar més enllà, d'una manera democràtica, pacífica, dins dels marcs legals establerts, dins de la Unió Europea i de l'euro.
En aquesta línia, Ortega ha traslladat al ministre francès la invitació del president Mas perquè visiti Catalunya així com la plena disposició del president català per reunir-se amb el president de la República Francesa, François Hollande, per explicar de primera mà la situació política a Catalunya.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/ortega_explica_el_sobiranisme_al_ministre_de_defensa_frances_89346.php
 
 
LA CUESTIÓN CATALANA
Diputados alemanes viajan a Catalunya para conocer la nueva situación política
Una comisión del Bundestag se entrevista hoy con Mas para estudiar in situ el proceso abierto | La relación política y económica entre Catalunya y Alemania centrará el encuentro en la Generalitat
JOSEP GISBERT
Que Catalunya, desde la multitudinaria manifestación del Onze de Setembre, se ha convertido en foco de atención internacional es una realidad que, a estas alturas, nadie pone en duda. El proceso iniciado ha despertado enorme interés, en especial enEuropa, desde donde se siguen con especial atención los acontecimientos. Y prueba de ello es que una delegación de diputados alemanes ha decidido viajar hoy a Barcelona para conocer in situ, de primera mano, la situación creada. Un hecho -que la primera potencia europea que es Alemania se interese por Catalunya- que, sin duda, en el actual momento político no pasará desapercibido.

Se trata de varios miembros del grupo parlamentario germano-español del Parlamento de la República Federal de Alemania, el Bundestag -que se ocupa de las relaciones con España-, que han mostrado su interés en reunirse con el presidente de la Generalitat para tratar sobre el clima político actual y conocer su visión sobre el futuro inmediato de Catalunya. Y Artur Mas, lógicamente, ha aceptado y les recibirá esta mañana en el Palau de la Generalitat. La comisión de diputados alemanes estará encabezada por el presidente del citado grupo parlamentario, Alexander Ulrich, e integrada por los diputados Rita Pawelski, Angelika Brunkhorst, Cornelia Behm, Monika Hein y Hans-Werner Kammer, y les acompañará el cónsul general de Alemania en Barcelona, Bernhard Brasack.

Alemania es un país prioritario y estratégico para la acción exterior de Catalunya, circunstancia que el presidente de la Generalitat aprovechará para poner de relieve a sus interlocutores, así como para recordarles las relaciones privilegiadas que mantiene con el land de Baden-Württemberg a través de los cuatro motores para Europa y también para expresarles la clara voluntad del Govern de seguir acogiendo proyectos de inversión de empresas alemanas en Catalunya. En Catalunya están radicadas muchas empresas de diversos sectores de actividad, pero también al revés -empresas catalanas en Alemania-, y el interés del Govern es que, en la situación actual, esta dinámica no sólo se consolide, sino que se intensifique si cabe.

Pero uno de los elementos centrales que Artur Mas desea plantear a los diputados alemanes es el de los esfuerzos de austeridad y eficiencia que realiza Catalunya en el actual momento de crisis económica y el del crónico déficit fiscal que padece en relación a España sobre todo a causa de la desmesurada cuota de solidaridad que se está viendo obligado a soportar. Una cuestión ésta que considera que precisamente Alemania -en la medida en que, de un modo u otro, también la sufre en el conjunto de Europa- es quien mejor puede entenderla. Y, por supuesto, el fracaso de la negociación con el Gobierno español sobre el pacto fiscal para resolver el endémico problema y la consiguiente aprobación de una resolución en el Parlament a favor de la celebración de una consulta de autodeterminación estarán también sobre la mesa.

El presidente de la Generalitat les trasladará el discurso que viene reiterando estos últimos días en el sentido de que el objetivo de Catalunya es decidir libremente su futuro, de forma absolutamente democrática y pacífica y con una clara voluntad de permanencia en el marco europeo del que se siente confundador, y hacerlo de acuerdo con la legalidad bien española, bien catalana, bien europea. Será, en fin, una excelente oportunidad para empezar a trasladar a Europa -como mostró su intención de hacer el mismo Artur Mas- el mensaje de la nueva situación de Catalunya y de hacerlo, además, a un país que en medios políticos catalanes se entiende que podría ser un aliado clave a lo largo del proceso.
http://www.lavanguardia.com/politica/20121005/54352292141/diputados-alemanes-viajan-catalunya-conocer-nueva-situacion-politica.html#ixzz28PRM9RLq
 
 
El responsable de Exteriores de la Eurocámara insta a España a "negociar" con Catalunya para evitar la independencia
El responsable de Exteriores, Elmar Brok, confía en que España no use su derecho a veto en la UE ni utilice la violencia: "Se trata de negociar, y no otras cosas"


El Presidente del Comité de Asuntos Exteriores del Parlamento Europeo, Elmar Brok. Acn / Ahinara Bascuñana
Bruselas (ACN). - El presidente del comité de Asuntos Exteriores de la EurocámaraElmar Brok, espera que Catalunya no se independice de España, pero aún así, si se produce la secesión, el alemán de la CDU de Angela Merkel confía en que España no use su derecho a veto en la UE ni utilice la violencia: "Se trata de negociar, y no otras cosas", responde Brok a la pregunta de si la UE permitiría una intervención militar española en Catalunya. A pesar de reconocer de forma contundente que España está en su derecho de vetar una Catalunya independiente en la UE, el eurodiputado popular desea que "nunca se llegue a la situación" de una Catalunya fuera del euro, de Schengen y vetada en la UE.
Elmar Brok es uno de los políticos más poderosos del Parlamento Europeo, dirige su comité de Asuntos Exteriores y conoce las dinámicas de los diversos Estados miembros, especialmente cuando se trata de conseguir apoyos para la entrada de nuevos países a la Unión.
En una entrevista a la ACN, Elmar Brok habla del hipotético proceso de ampliación interna de la Unión Europea que se produciría con la independencia de Catalunya, Escocia o Flandes. "Creo que ser miembro automático de la Unión Europea sin la voluntad del estado no sería posible", reconoce Brok. "Cada país tiene poder de veto, y debe negociar con Madrid. No sé si Madrid diría que sí ...", añade el alemán.
"Deseo que nunca se llegue a esta situación", responde Brok a la pregunta de si una Catalunya independiente quedaría fuera del euro, de Schengen y forzaría a crear una nueva frontera en la UE aislante un territorio con más de 4.000 multinacionales. Con todo, Brok es muy claro: "Es totalmente legal y claro que un estado miembro de la UE tiene derecho a veto".
Elmar Brok, como el resto de eurodiputados del Parlamento Europeo, recibió el jueves una carta del vicepresidente de la cámara, Aleix Vidal-Quadras, en la que el popular defiende el derecho del gobierno español a pedir la intervención de la Guardia Civil si Catalunya tira adelante con el referéndum y acusa al movimiento independentista de no ser "ni pacífico ni democrático". Brok, del mismo grupo parlamentario que Vidal-Quadras, evita valorar sus comentarios porque considera que es "una cuestión de un debate político dentro de un Estado miembro". "Cada país intenta mantener la cohesión y la unidad", asegura.
"Esto quiere decir que si España desplegara los tanques a la calle para frenar la independencia la Unión Europea no diría nada?", Le pregunta la ACN. "De acuerdo con la Constitución española, una división del país no está permitida, al igual que no está permitida en ningún otro constitución", defiende. Pero el Reino Unido, que tampoco preveía los poderes para hacer un referéndum, los cederá en Edimburgo, al igual que Canadá reconoce el derecho de los quebequeses a decidir su futuro. "Es una cuestión de negociación, y no de otras cosas", reconoce Brok, descartando que una intervención militar fuera un movimiento inteligente en el seno de una Unión Europea que aboga por el diálogo entre diversos grupos políticos en países extranjeros como Siria , Libia o Egipto.
Brok, siguiendo en la línea de otros dirigentes europeos, no se quiere mojar demasiado sobre qué proceso debería seguir el Estado español ante la voluntad de los catalanes de lograr la independencia. Desde la Diada, hay presiones diplomáticas y políticas del Estado español a Bruselas para que evite cualquier tipo de comentario sobre el debate independentista y reconozca al hablar, que hay un problema a resolver.
El propio presidente del Parlamento Europeo, el también alemán Martin Schulz, hizo un gesto inesperado miércoles, respondiendo en público a las más de 40.000 cartas que le pedían la dimisión de Vidal-Quadras. Schulz aseguró que eran los catalanes quienes debían "valorar" las palabras del dirigente popular en las urnas, pero defendió el derecho de los ciudadanos a manifestarse como lo hicieron durante la Diada. Brok coincide: "Hay libertad de manifestarse a las comunidades democráticas de la Unión Europea, y por tanto las manifestaciones forman parte del debate político. No se pueden prohibir y son un derecho político", defiende.
 http://www.lavanguardia.com/politica/20121005/54352295823/eurocamara-insta-negociar-catalunya-evitar-independencia.html#ixzz28PQweiXk
 
 
Draghi posa de nou el focus sobre Rajoy
El president del BCE afirma que la institució està llesta per comprar deute però que no pot substituir l'acció dels governs
IGNASI PUJOL


El president del Banc Central Europeu, l'italià Mario Draghi, després de la reunió del consell JURE MAKOVEC / AFP
La partida d'escacs que estan jugant el president del Banc Central
Europeu (BCE), Mario Draghi, i el president del govern espanyol,
 Mariano Rajoy, amb el rescat de l'economia espanyola sobre el taulell
 segueix el seu curs. Cap dels dos jugadors vol precipitar-se, però el
 temps passa.
Draghi va dir ahir que el programa de compra de deute sobirà –que va
 presentar el 6 de setembre i que va provocar un gran alleujament de la
 pressió sobre el bo espanyol– està llest però són els governs els que
han de decidir si sol·liciten l'ajuda. Un altre cop, la pressió sobre
Rajoy.
"El BCE no pot substituir l'acció dels governs", va etzibar
Draghi després de la reunió del consell de govern de l'organisme
 rector de l'euro, que es va fer a Brdo, a la localitat eslovena de
 Kranj, prop de Ljubljana, i que va decidir mantenir els tipus
 d'interès per a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,75%.
Podeu llegir la crònica a l'Ara Premium.
http://www.ara.cat/economia/Draghi-posa-focus-sobre-Rajoy_0_785921579.html
 
 
Luis de Guindos diu a Londres que "Espanya no necessita un rescat" i provoca les rialles del públic
Un grup d''indignats' interromp la conferència amb una pancarta on es podia llegir "Espanya en venda"
ACN
YouTube
"Espanya no necessita un rescat". Ho ha assegurat aquest dijous a Londres el ministre d'Economia del govern espanyol, Luis de Guindos, durant una conferència a la prestigiosa London School of Economics.
El comentari, en un auditori ple a vessar, ha provocat les rialles del públic. De Guindos ha assegurat que l'executiu espanyol "no està considerant cap tipus de situació electoral" abans de demanar ajuda al fons de rescat. "Farem el que creiem que és correcte", ha dit el ministre.
En una conferència a Londres sobre les polítiques econòmiques del govern espanyol per sortir de la crisi, De Guindos s'ha trobat amb un públic molt més actiu de l'habitual. Primer, en un acte insòlit, l'audiència ha rigut quan el ministre espanyol ha dit que "Espanya no necessita un rescat".

"Sobre el potencial rescat, hi ha hagut un malentès. Espanya no necessita un rescat", ha defensat Luis de Guindos. El ministre espanyol ha celebrat l'anunci del Banc Central Europeu, que ha dit que actuaria en el mercat del deute secundari, però ha assegurat que de moment no acudiran al fons de rescat –condició perquè el BCE activi la compra.
"El que estem fent és el que creim que és correcte per al futur de l'economia d'Espanya. No només és bo per a Espanya, sinó per a la resta de l'eurozona", ha assegurat De Guindos, que ha dit que les recents reformes aplicades des de Madrid ja s'assemblen bastant a les possibles condicions d'un rescat.

"El que valoro del BCE i el programa de l'OMT (de compra de bons) no és la intervenció en si en el mercat secundari, sinó el compromís del BCE amb el futur de l'eurozona", ha assegurat De Guindos. El ministre ha dit que el govern espanyol no manté la petició de rescat en suspens per les eleccions a Galícia, Euskadi i Catalunya. 

"Espanya en venda"

A més, el responsable d'Economia de l'executiu de Mariano Rajoy ha hagut de fer front a una protesta del col·lectiu del 15-M, que ha aconseguit entrar a la sala una pancarta i ha increpat el ministre per les retallades.
Una de les preguntes de l'audiència ha anat encaminada als ajustos en matèria de recerca i educació –que De Guindos ha dit que no s'han aplicat aquest any– i una altra a per què la societat i el sector públic "han de pagar per una crisi que ha provocat el sector privat".

Luis de Guindos ha dit als manifestants que han interromput la conferència que ell és un home amb una "ment oberta" i que estava disposat a parlar amb ells després de la xerrada si volien discutir sobre alguns dels temes.
La moderadora del debat de la LSE ha demanat als manifestants que s'asseguessin. De fet, no se'ls ha expulsat de la sala, tot i que els equips de seguretat han intensificat la vigilància i al final de la xerrada han escortat De Guindos per marxar.

"A vegades els governs han de prendre decisions impopulars", s'ha justificat De Guindos. "Comprenc perfectament a vegades el desànim de la població per aquestes mesures, però creiem que són completament necessàries per posar Espanya en una situació estable per recuperar el creixement en el futur", ha dit. "Estem completament convençuts que no tenim cap alternativa", ha destacat.
http://www.ara.cat/economia/Luis-Guindos-Londres-Espanya-necessita_0_785921568.html
 
 
L'eurocambra comença a revoltar-se contra Vidal-Quadras
Pel flamenc Guy Verhofstad (liberals), les amenaces recorden 'els dies més foscos del segle XX' · Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms (Verds-ALE) les troben escandaloses


El cap dels eurodiputats liberals i ex-primer ministre belga del 1999 al 2008, el flamenc Guy Verhofstad, ha condemnat les declaracions d'Alejo Vidal-Quadras, en què amenaçava d'enviar la guàrdia civil a Catalunya. 'Recorden els dies més foscos del segle XX', ha dit Verhofstadt. I també: 'Parlant de la possibilitat de repressió violenta contra una part de la població, aquestes paraules entren en la mateixa categoria que les actuacions indefensables dels règims de la primavera àrab que han provat de reprimir la voluntat dels ciutadans amb la força.'
I acaba dient: 'Aquesta mena de declaracions imprudents enterren tot allò per què han lluitat els demòcrates aquests últims seixanta anys, no caben en la vida política d'avui i són fora de lloc dins la UE actual.'
També els copresidents del grup parlamentari dels Verds-ALE del Parlament Europeu, Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms, han enviat una carta (PDF) al president de l'eurocambra, Martin Schulz, qualificant les declaracions de Vidal-Quadras d'escandaloses' i demanant que la Conferència de Presidents debati l'afer en la pròxima reunió d'Estrasburg.
El president de l'eurocambra es pronuncia
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va dir que no podia prendre mesures disciplinàries contra el vice-president Alejo Vidal-Quadras per les seves declaracions. En una nota inusual publicada a la seva web, diu que seran els catalans que castigaran Vidal-Quadras per les seves declaracions. I explicita que els valors fonamentals de la Unió Europea són la llibertat d'expressió i el respecte al dret dels ciutadans de manifestar-se pacíficament.
Schulz reconeix que ha rebut més de quaranta mil cartes sobre la qüestió des de divendres. Com que no pot respondre individualment a tots els remissors, ha fet pública la carta enviada als eurodiputats que li han demanat que prengués decisions sobre Vidal-Quadras:
'Honorables membres, estimats col·legues,
Gràcies per la vostra carta cridant-me l'atenció sobre les recents declaracions del vice-president Alejo Vidal-Quadras.
Com sabeu, aquesta cambra té un compromís ferm amb el principi de llibertat d'expressió i amb el respecte del dret de tots els ciutadans europeus de manifestar-se pacíficament.
En primer lloc, puc assegurar-vos que les declaracions no van ser fetes per Vidal-Quadras en qualitat de vice-president del Parlament Europeu. Reflecteixen una opinió personal feta en un context polític nacional.
No obstant això, no em pertoca, com a president del Parlament Europeu, de jutjar el contingut de les declaracions fetes per un membre ni prendre mesures disciplinàries. Pertoca als votants catalans de valorar aquesta declaració.
Cordialment,
Martin Schulz'
 
 
Vidal-Quadras diu que va fer les seves polèmiques declaracions "en clau irònica"
El vicepresident del Parlament Europeu acusa els "nacionalistes identitaris" catalans a l'Eurocambra d'"ensenyar la poteta totalitària"
EFE Barcelona


Alejo Vidal-Quadras durant la seva intervenció a Intereconomía
El vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, ha explicat que les seves declaracions sobre el debat independentista a Catalunya les va fer en "clau irònica" i ha acusat els diputats "nacionalistes identitaris" catalans al Parlament Europeu d'"ensenyar la poteta totalitària".
"En clau irònica vaig dir que un general de brigada de la Guàrdia Civil prendria el comandament dels Mossos d'Esquadra com a part de l'operació estrictament constitucional de restablir l'Estat de Dret trepitjat pel President de la Generalitat", ha dit aquest dijous en un apunt al seu blog.
Aquest text arriba després que els eurodiputats de CiU, ERC i ICV demanessin al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que desautoritzés Vidal-Quadras per haver, segons el seu parer, encoratjat una intervenció militar i la supressió de les institucions democràtiques de Catalunya, si aquesta opta per la independència. "La lliçó a extreure d'aquest incident és que els nacionalistes identitaris, quan es descuiden, ensenyen la poteta totalitària i s'apressen a acovardir als seus adversaris per fer callar la seva veu", ha considerat Vidal-Quadras.
La majoria dels ciutadans "distingeix qui és el veritable demòcrata"
I ha afegit: "Amb mi punxen en os perquè una gran majoria dels nostres conciutadans distingeix perfectament qui és el veritable demòcrata, entre el que reclama serenament que es compleixi la llei i el que se la posa per muntera embriagat d'emocions tribals".
Schulz va informar aquest dimecres que havia rebut 40.000 cartes i correus electrònics en relació amb les últimes declaracions de Vidal-Quadras, que ell atribueix a una opinió personal i no institucional.
http://www.ara.cat/politica/Vidal-Quadras-seves-polemiques-declaracions-ironica_0_785921569.html
 
 
L'esquerra verda de l'Eurocambra també es revolta contra les amenaces de Vidal-Quadras
Cohn-Bendit demana a Schulz "debatre formalment aquesta qüestió en la propera Conferència de Presidents a Estrasburg"
ACN Brussel·les


El diputat i copresident del Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu, Daniel Cohn-Bendit.
L'esquerra verda del Parlament Europeu també s'ha revoltat aquest dijous contra les amenaces militars d'Aleix Vidal-Quadras. Els copresidents dels Verds / Aliança Lliure Europea, Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms, han criticat les "escandaloses declaracions" de l'eurodiputat del PP i han demanat "debatre formalment aquesta qüestió en la propera Conferència de Presidents a Estrasburg". Cohn-Bendit i Harms, caps de files de 58 eurodiputats de 15 països diferents, han escrit una carta al president de l'Eurocambra, Martin Schulz, en què li retreuen que s'hagi negat a cessar Vidal-Quadras perquè no parla com a vicepresident sinó que "només expressa una opinió personal en un context".
La propera reunió de la Conferència de Presidents del Parlament Europeu se celebrarà durant la propera sessió a Estrasburg, la setmana del 22 d'octubre.

Els ecologistes europeus s'afegeixen amb aquesta carta al rebuig expressat també aquest dijous pels 86 eurodiputats liberals. El president de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, Guy Verhofstadt, ha equiparat les amenaces militars contra Catalunya d'Aleix Vidal-Quadras amb la repressió de la Primavera Àrab. "Esmentar la possibilitat d'una repressió violenta contra part de la població està en la mateixa categoria que les accions indefensables dels règims de la Primavera Àrab que han intentat reprimir la voluntat del poble per la força", ha denunciat l'ex primer ministre belga i líder dels liberals, el tercer grup de l'Eurocambra.

L'esquerra verda és el cinquè grup de l'hemicicle, ERC i ICV en formen part i han fet gestions perquè Cohn-Bendit es queixés a Schulz i hagi titllat d'"escandaloses" les afirmacions de Vidal-Quadras. "Declaracions així pertanyen al passat i estan completament fora de lloc en la Unió Europea d'avui", ha lamentat també el liberal flamenc Verhofstadt, que ha acusat el PP d'estar "minant tot allò pel qual els demòcrates fa 60 anys que lluiten".
http://www.ara.cat/politica/Eurocambra-vidal-Quadras-Esquerra-Verds-Daniel_Cohn-Bendit-amenaces_0_785921559.html 
 
 
 
The Economist: Europa pot ser la solució per Catalunya
El setmanari britànic critica la passivitat de Rajoy respecte el sobiranisme i l’euro


El setmanari britànic ‘The Economist’ explica avui en un article que “pels nacionalistes catalans, Europa ofereix l'esperança d'una separació indolora d'Espanya”, mentre que per Espanya “la integració europea ha estat una part intrínseca de la transició a la democràcia després de la dictadura del general Francisco Franco”.
A més, el text es fa ressò de les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, que va cridar a la gent a “votar sense por” i va assegurar que “ningú podia utilitzar les armes per detenir-los”.
L’article, titulat “Misteriós Mariano”, critica l’actitud passiva del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i assenyala que aquesta “beneficiarà als espanyols si serveix per refredar passions, però no si serveix per postergar decisions que només són cada cop més difícils”. A més, diu que “és dubtós que aquest sigui el tret característic que Espanya necessita per superar la seva agonia”.
"Els problemes de Rajoy empitjoren, no milloren"
El text és contundent afirmant que “els problemes del Sr. Rajoy estan empitjorant, no millorant” i adverteix que el “misteriós” president espanyol “ ha de tractar d'evitar una doble col•lisió de riscos: la ruptura de la zona euro a Espanya, i la desintegració de la pròpia Espanya”.
Així, l’article es pregunta si “està el senyor Rajoy altra vegada jugant a la política abans de les eleccions locals d'aquest mes en la seva seu Galícia natal?”
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/the_economist_europa_pot_ser_la_solucio_per_catalunya_89332.php
 
 
La incapacitat del "misteriós Mariano" per fer front al trencament de la zona euro i al d'Espanya, segons 'The Economist'
El setmanari econòmic critica la indefinició del president espanyol pel que fa al rescat i davant del repte sobiranista català


Captura de l'article de 'The Economist'
L'arquetip de la manera de fer gallega, ambigua i indecisa, escau molt al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i és la seva manera de sobreviure i de gestionar interessos oposats, segons un article a 'The Economist'. Rajoy "frustra amb la seva prevaricació sobre el rescat europeu d'Espanya" i el repte sobiranista a Catalunya, segons el setmanari britànic. Ara bé, "si aquest és el tret de caràcter que Espanya necessita per superar la seva agonia és dubtós", afegeix.
"Molts es pregunten si Rajoy té alguna estratègia per restaurar la confiança en els mercats i entre els espanyols", continua l'article, que afegeix que "a més de la crisi econòmica, ara n'ha d'abordar una de constitucional inesperada". El text explica els esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya després de la manifestació de la Diada, i apunta que "ningú no sap del cert on durà l'onada nacionalista; el mateix Mas és vague sobre el seu objectiu final".
"Així, el misteriós Rajoy ha d'intentar evitar dos riscos paral·lels: el trencament de la zona euro per culpa d'Espanya, i el trencament de la mateixa Espanya", prossegueix. Per a Espanya, diu, "la integració europea ha estat una part intrínseca de la transició democràtica després de la dictadura del general Franco. Per als nacionalistes catalans, Europa ofereix l'esperança d'una separació d'Espanya sense dolor".
http://www.ara.cat/politica/misterios-Mariano-trencament-zona-euro-EspanyaThe-Economist_0_785921561.html
 
 
La Falange anirà a la manifestació del 12-O contra la independència
L’entitat assegura que defensarà la unitat d’Espanya “com sigui”


La Falange Espanyola de les JONS s'ha adherit a la concentració convocada per la Plataforma d'Espanya i Catalans pel divendres 12 d'octubre amb motiu del Dia de la Hispanitat en considerar que "el separatisme regional ja ha arribat massa lluny i la resposta és necessària de forma urgent per detenir als secessionistes".
Han destacat que posaran tots els mitjans per aconseguir una multitudinària participació en aquesta manifestació, que començarà a la Plaça Catalunya de Barcelona a partir de les 12.00 hores.
L'entitat ha justificat la seva presència perquè reivindiquen la "indiscutible i innegociable unitat d'Espanya, pàtria única de tots els espanyols sigui quina sigui la seva regió", perquè reconeixen i respecten la riquesa cultural de la seva diversitat i han expressat el seu rebuig a l'autogovern perquè dóna motiu a situacions que consideren “vergonyants”.
A més, Falange ha remarcat la seva defensa de la unitat d'Espanya "com sigui, contra qualsevol separatisme secessionista que pretengui trencar-la".
La plataforma que convoca la manifestació reuneix a diferents col•lectius i persones posades en contacte a través de les xarxes socials amb l'objectiu de celebrar aquest acte per expressar "amb normalitat" que són d'Espanya i catalans, que se senten i són catalans i espanyols, i que volen continuar sent-ho.
El PP català està sospesant acudir a la convocatòria, mentre que C's ha expressat el seu suport públicament.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/la_falange_anira_a_la_manifestacio_del_12-o_contra_la_independencia_89338.php
 
 
La Conferència Episcopal Espanyola, inquieta amb Catalunya
El bisbes demanen que es “preservi el bé de la unitat d’Espanya”


La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha manifestat en una declaració conjunta de la comissió permanent que el procés d’independència de Catalunya, encara que no es diu específicament, “els causa una gran inquietud”. Concretament es lamenten de les “propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral de la unitat d’Espanya”.
Per això, els bisbes reclamen als interlocutors polítics i socials que dialoguin per redreçar la situació i adverteixen que “s’ha de preservar el bé de la unitat al mateix temps que es reconeix la diversitat dels pobles d’Espanya”.
Aquest document, malgrat reconèixer “ la legitimitat de les postures nacionalistes” és molt contundent amb la defensa de la unitat d’Espanya, i, per això, no ha obtingut una aprovació per unanimitat per part dels membres del consell permanent de la CEE. Quatre dels vint-i-un membres, suposadament bascos i catalans, s’han abstingut.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/la_conferencia_episcopal_espanyola_inquieta_amb_catalunya_89315.php
 
 
MÉS ESPANYOLS QUE NO PAS BISBES
"Seria interessant que els bisbes catalans es desmarquessin de l'onada espanyolista de manera pública"
Editorial
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va fer ahir una declaració conjunta de la comissió permanent contra el procés d’independència de Catalunya, apuntant que “els causa una gran inquietud”. Concretament es lamenten de les “propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral de la unitat d’Espanya”. És del tot il·lògic un posicionament dels bisbes espanyols sobre aquesta qüestió, perquè és estrictament política i no té cap component religiós específic. Van fer més d'espanyols que no pas de bisbes, un error en el qual ha caigut sovint la CCE. Segons sembla els bisbes catalans i bascos no van subscriure l'escrit i es van abstenir. I seria interessant que es desmarquessin de l'onada espanyolista de manera pública, defensant el dret a l'autodeterminació. A fi de comptes el procés que ha engegat Catalunya és estrictament democràtic, inclusiu i respectuós amb la totalitat de la societat. L'Església catalana està allunyada d'aquesta manera de fer de la CEE, amb la mateixa distància que s'ha posat de manifest entre les institucions catalanes i les espanyoles. I ha de quedat ben palès, per evitar confusions.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/mes_espanyols_que_no_pas_bisbes_89334.php
 
 
Els bisbes catalans s'han de mullar
Veus assenyades del catolicisme català demanen als bisbes de Catalunya que es mullin en l'actual situació cívica i política. Eduard Ibàñez, director de Justícia i Pau de l'arquebisbat de Barcelona, expressa una convicció: "L'Església catalana, atès el seu important pes social, inevitablement està cridada a jugar un paper important en aquest nou escenari. No en pot restar com a simple espectadora".


Eduard Ibañez, director de Justícia i Pau.
L'episcopat només por definir-se d'una manera. En coherència amb la doctrina eclesial universal i també catalana en defensa dels drets i deures de les persones i els pobles. Un d'aquest drets és el de la independència (Compendi de la Doctrina Social de l'Església, n.157).

Carles Armengol, vicepresident de la Fundació d'Escoles Parroquials de Barcelona, ressalta dos principis de la doctrina eclesial aplicables ara i aquí. "El reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles" i "la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, està per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política". Ibàñez i Armengol es manifesten així a Catalunya Religió. Aquesta web compta amb el suport d'una vintena llarga d'entitats vinculades l'Església.

Una altra aportació figura al blog In saecula saeculorum de La Vanguardia, Oriol Domingo titula un post: "L'Església vol diàleg i no l'ús d'armes". Escriu: "Els bisbes no poden callar sobre la violència ni la via armada. Uns polítics plantegen les relacions entre Catalunya, Espanya i Europa en un procés pacífic i democràtic. Altres apel·len a una hipotètica intervenció policial i militar (...). Sobre la resolució dels conflictes, la Pacem inTerris sosté que "les controvèrsies eventuals entre els pobles no han de ser resoltes recorrent a les armes, sinó mitjançant negociacions".
http://www.tribuna.cat/cronica/afers-religiosos/els-bisbes-catalans-shan-de-mullar-04-10-2012.html 
 
 
Espanya perd la batalla de la comunicació
Toni Reig
Un dels fronts de batalla entre Espanya i Catalunya ─en el procés de la segona cap a la independència─ és la comunicació. Del resultat d'aquest combat informatiu depèn la creació d'una opinió pública favorable o desfavorable en el nostre context europeu, occidental i mundial.


I en democràcia la força de l'opinió pública dicta en gran mesura les postures dels respectius governs. De moment, Espanya està perdent aquesta batalla perquè la veu de Catalunya i dels catalans és present als principals mitjans de comunicació internacionals.

El control de les comunicacions és bàsic per a qualsevol política de rentat de cervell col·lectiu i, per això, les democràcies es defineixen per la pluralitat i diversitat dels mitjans de comunicació. Però hi ha governants d'estats democràtics que han intentat i intenten posar portes al camp, controlar els fluxos informatius, com va ser el cas recent de Berlusconi a Itàlia.

A l'Estat espanyol fins fa molt poc la pràctica totalitat de les informacions que anaven a parar als mitjans de comunicació internacionals procedien dels corresponsals establerts a Madrid i aquests generalment reproduïen els enfocaments informatius dels mitjans de comunicació espanyols ubicats a Madrid, el que s'anomena la brunete mediàtica, que expressa i alimenta de manera constant el nacionalisme espanyol. Com a conseqüència la imatge que s'ha anat creant del nacionalisme català (i basc) a l'estranger era negativa, condicionada com estava per la brunete mediàtica.
Mantenir l'aventatge actual en comunicació és bàsic per obligar els poders fàctics espanyols a passar de l'amenaça a la negociació"
Es dona el cas que el principal diari francès d'esquerres, Liberation, que dóna suport a totes les causes dels pobles oprimits arreu del món ─des dels tibetans fins els quebequesos─, en arribar a Catalunya ha donat sistemàticament la imatge de la brunete mediàtica: un nacionalisme egoista, gens solidari i sense raó de ser. És un exemple que podriem repetir amb una llarga llista de publicacions de tot el món. L'Estat espanyol controlava, per tant, la informació referent a Catalunya, que sortia a l'àmbit internacional. En conseqüència, era el bo de la pel·lícula mentre que als catalans nacionalistes els hi tocava el paper de dolents, garrepes, insolidaris, etc.

Tres fracassos d'Espanya
Ara les coses han canviat, sinó de manera radical sí de manera accentuada. La manifestació del 11 de setembre passat va ser-ne el punt d'inflexió. Queda com exemple per a la història que, mentre la BBC britànica obria els seus informatius amb aquesta notícia, la televisió oficial espanyola la situava en cinquè lloc. No era la primera vegada que un govern espanyol, del PP, intentava controlar, tergiversar o amagar la informació. Recordem el cap de govern Aznar i el patètic ministre Acebes culpant ETA de l'11-M. O quan el ministre Mayor Oreja va imposar la seva teoria que tot el que era cultura basca i en basc tenia relació amb ETA, i va tancar el diari Egunkaria. En ambdós casos van fracassar.

Mentre el govern espanyol feia veure que ignorava el que passava a Catalunya, a tot el món es fixaven en l'enorme manifestació d'un milió i mig de persones demanant independència. Primer fracàs d'Espanya: els espanyols estaven convençuts de que no passava res, mentre la resta del món s'enterava de les aspiracions catalanes. La informació no es va poder amagar ni manipular a nivell internacional.
El 'problema' català ha passat de ser un afer domèstic a ser un afer internacional. Governs i opinions públiques s'interessen per Catalunya i els catalans"
No és que les informacions que ara surten amb un ritme desconegut fins ara per la seva freqüència sobre Catalunya siguin totes favorables, però sí que la postura del govern espanyol el deixa retratat quan s'oposa a què els catalans votin el seu futur i quan no reconeix l'existència d'un poble català. I, sobretot, les informacions sobre les reivindicacions dels catalans han arribat a primera pàgina de diaris tan prestigiosos i influents com Financial Times, entre d'altres. Segon fracàs d'Espanya: el "problema" català ha passat de ser un afer domèstic a ser un afer internacional. Governs i opinions públiques s'interessen per Catalunya i els catalans.

Interès a tot el món 
El tercer aspecte a destacar es que degut al desprestigi polític i econòmic d'Espanya, que està seguint el camí de Grècia, els governs de tot el món ja no en tenen prou amb l'informació que els hi arriba sobre el tema a través dels canals oficials. Busquen una major informació, més fiable, més independent. Un company periodista català em comentava l'altra dia que un govern asiàtic li ha demanat un informe sobre el que està passant a Catalunya i sobre el que pot passar.

No sols és Europa i Amèrica que tenen interès per nosaltres, sinó tot el món. Aquest és el tercer fracàs d'Espanya: ningú no es creu el que diu el govern espanyol i, fins i tot a nivell oficial, dubten de la informació que els hi arriba de Madrid.

Mantenir l'aventatge actual en aquest front de batalla és bàsic per obligar els poders fàctics espanyols a passar de l'insult i l'amenaça a la negociació i els pactes en el procés cap a la construcció de l'Estat propi...
http://www.tribuna.cat/cronica/internacional/espanya-perd-la-batalla-de-la-comunicacio-04-10-2012.html 
 
 
Vol conflicte, la senyora Llanos de Luna?
El tema de la seguretat requereix molta seriositat, seny i responsabilitat. En aquesta etapa de transició nacional que viu Catalunya caldria que tots, i més en concret la delegada del Govern espanyol a Catalunya, evitéssim enfrontar els cossos de seguretat de l'Estat amb els de la Generalitat.


Col·lectiu Coronel Escofet. Fa unes hores s'han dut a terme dos actes pràcticament simultanis: un organitzat pels cossos i forces de seguretat de l'Estat a l'Auditori, i l'altre del Departament de l'Interiori i Mossos d'Esquadra, al Palau Robert. Mentre la situació institucional i competencial sigui l'actual, ningú no hauria d''ensenyar el múscul' i s'hauria d'actuar amb tota prudència.

La senyora delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, ha se saber que les nostres institucions nacionals catalanes ja no es troben en la mateixa situació en què es trobaven en aquell nefast 23-F, una jornada en la qual les diferents nacions i sensibilitats polítiques de l'Estat van estar a punt d'enfrontar-se.

Per això, els actes de provocació com el de l'Auditori estan totalment fora de lloc: actes en els quals l'Estat ens torna a 'ensenyar el paquet'. La Generalitat, amb molta prudència, ens explicava, al Palau Robert, la trista història de la guerra civil (1936-39). En l'acte del Departament d'Interior el comissari Miquel Capell, dels Mossos d'Esquadra, va haver de recordar que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al President i a la Generalitat.
Si Cataluna s'independitza, les forces de seguretat d'ambdós estats hauran de col·laborar estretament"
Capell, però, també hauria d'haver recordat que la Guàrdia Civil, que en aquells moments restava al servei de la Generalitat de Catalunya, també es va mantenir fidel a la República catalana sense fissures. Anys després, amb la victòria del general Franco, els seus màxims comandaments van ser afusellats per haver-se mantingut fidels al poder institucional. Aquesta part de la història no la deu conèixer l'actual delegada del Govern d'Espanya.

No es pot jugar amb els sentiments identitaris dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Estem a Europa i les opcions militars ja no poden parar la voluntat majoritària dels ciutadans que actuen pacíficament i democràtica. Cal reconèixer que la delegada del Govern viu de la provocació, de l'exhibició, de la visualització dels cossos i forces de seguretat de l'Estat creant un conflicte amb la societat catalana, una societat que ja disposa de les seves institucions de seguretat.

Caldria que Llanos de Luna actués amb la mateixa prudència i responsabilitat amb la que actua el Conseller de l'Interior, Felip Puig, qui no està contestant cap de les provocacions que, des de fa uns mesos, li fa la delegada del Govern espanyol.

També la senyora Llanos de Luna hauria de ser conscient que, si finalment la onada dela història porta Catalunya a la seva sobirania, les forces de seguretat d'Espanya i de Catalunya hauran de col·laborar estretament en la defensa dels ciutadans de l'enemic comú: la delinqüència. A més, segur que molts professionals dels cossos i forces de seguretat de l'Estat voldran continuar a Catalunya en la nova situació política: ells i les seves famílies.

No els converteixi vostè, senyora Llanos de Luna, en la guàrdia pretoriana d'un imperi decadent que ja no existeix.
http://www.tribuna.cat/cronica/seguretat/vol-conflicte-la-senyora-llanos-de-luna-03-10-2012.html
 
 
La Guardia Civíl en retirada, ja rep homenatges
La dreta més rància s’aplega al Círculo Ecuestre per retre homenatge a la Benemérita, i Llanos de Luna diu que el cos ha estat "indispensable" a Catalunya i que perdurarà

  



La delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, lluny de posar en pràctica les ordres de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, de rebaixar la tensió i les provocacions dels membres del PPC a Catalunya –les enquestes no acompanyen-, en un acte d’homenatge a la Guàrdia Civil, en el círculo Ecuestre -club que té fama d’acollir actes amb una desacomplexat discurs franquista-, ha destacat "l'enorme afecte que els catalans professen a la Guàrdia Civil". El president del Círculo, Borja Garcia Nieto, ha assegurat, al seu torn, que retre homenatge a aquest cos ha estat un dels actes més "agradables" que ha fet des que lidera la institució.
La Guàrdia Civil, un cos policial "per fer por",  és el cos policial més estimat pels catalans segons de Luna
Llanos de Luna ha destacat "l'enorme afecte que els catalans professen a la Guàrdia Civil", que queda demostrat amb les nombroses associacions i  germandats que representen el nexe d'unió entre el conjunt de la ciutadania i l”'Instituto Armado”, mentre el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha lamentat que l'”Instituto Armado” sigui una institució "antiga però desconeguda" i que moltes vegades s'hagi utilitzat aquest cos policial per fer por, per això ha apostat per evitar tabús i estereotips inadequats.
160 anys de servei de la Guàrdia Civil "en benefici dels catalans”
Llanos de Luna - no se sap qui li subministra la informació a la delegada-  ha assegurat que la Guàrdia Civil ha treballat durant 160 anys en benefici del catalans i que té el convenciment que seran moltíssim més. Així s'ha pronunciat durant la cloenda de la taula rodona 'La Guàrdia Civil, al servei de Catalunya' que ha acollit el Cercle Eqüestre de Barcelona, davant d'una nodrida representació de membres de l'”Instituto Armado”, altres cossos policials, membres de la judicatura i altres, dits, representants de la societat civil, en un acte que d’exaltació i reivindicació del cos policial.
http://www.directe.cat/noticia/241777/la-guardia-civil-en-retirada-ja-rep-homenatges
 
 
Xantatge a La Caixa: els mitjans de l’odi no en tenen prou
Alimentar amb publicitat els mitjans de l’odi té els seus riscos i ara Fainé en tasta les conseqüències. “No és suficient un silenci còmplice” li recorden des d’Alertadigital


El mitjà ultra Alertadigital es fa ressò de l’amenaça de boicot a La Caixa que ha llençat el president del partit ‘Regeneración’, i col·laborador assidu del mitjà,  Enrique de Diego. “ Ultimàtum de  “Regeneración”: O condemna el separatisme o hi haurà boicot d’Espanya a l’entitat financera”, avisa el titular del digital. En la missiva lliurada aquest dimarts a una delegació de La Caixa a Madrid, insten a Fainé a manifestar de forma pública “l'espanyolitat de la seva institució financera i el seu rebuig a la posició delictiva adoptada pel president de la Generalitat, Artur Mas” i a fer una defensa categòrica d'adhesió i defensa de la unitat d'Espanya, del no complir, amenacen en fer una crida a tots els espanyols a retirar els seus fons de La Caixa. La setmana passadaABC ràdio del grup Vocento, ja va llençar una veritable amenaça de boicot contra grans empreses catalanes- entre elles La Caixa- i les instà a pronunciar-se de forma clara i explícita sobre l’”órdago” nacionalista
La Caixa és el primer objectiu a abatre per frenar la independència de Catalunya
Saben que La Caixa és una peça clau per tal que Catalunya esdevingui estat i per tant cal conquerir-la o destruir-la,  quan afirmen que “la seva institució ha estat el braç financer de la Generalitat” demostren  tenir clar que La Caixa el veritable poder econòmic que no pot arribar a estar en mans del Govern de Catalunya.També saben que La Caixa és una entitat de servei públic on els impositors tenen un pes en la presa de decisions tal i com, explicava el directe!cat. De Diego diu en la seva missiva “Li recordo que dins de La Caixa hi ha impositors de tot el territori nacional. Que en la seva institució s'han integrat altres institucions financeres com CajaNavarra o CajaBurgos.”
 Amenaça formal i en tota regla
Donen de temps a Fainé fins  el 28 d’octubre a les 12 del migdia: “El pronunciament que li exigeixo ha de ser clar i públic. El 28 d'octubre, a les 12 hores, a la Puerta del Sol, Regeneració convoca una concentració "Per la unitat d'Espanya". Si en aquest moment no s'ha produït aquesta presa de postura, que n'ha d'incloure la disposició al trasllat de la seva seu social, farem campanya perquè tots els espanyols deixin d'actuar a través de La Caixa, amb l'objectiu d'enfonsar aquesta institució financera .”
Avui mateix, el directe!cat es feia ressò del risc d'alimentar a través de la publicitat els mitjasn de l'odi, i La Caixa els fiança a través de publicitat de l'entitat o de les seves empreses participades. Però el temps de la indiferència cap els exabruptes s’ha acabat i les empreses i entitats financeres que patrocinen aquests espais i que prodiguen la seva responsabilitat social corporativa als quatre vents hauran de fer un replantejament .
http://www.directe.cat/noticia/241661/xantatge-a-la-caixa-els-mitjans-de-lodi-no-en-tenen-prou
 
 
Sense acord #cimeraindepe, però junts per l'estat propi
La precipitació electoral no ha fet possible la coalició pel 25N, però s'ha marcat un camí de col·laboració que pot ser clau pel futur


No ha pogut ser. No hi ha hagut fumata blanca. La cimera entre partits independentistes ha acabat sense acord per fer una coalició electoral per les properes eleccions del 25 de novembre. La precipitació dels comicis, convocats amb tan poc marge, ha fet que no hi hagi hagut temps per curar totes les ferides que l'independentisme ha acumulat en els darrers temps. Amb tot, els partits prenen part positiva de la cimera, ja que s'han emplaçat a col·laborar i a treballar junts a partir d'ara per aconseguir l'Estat propi per Catalunya.
SI trenca la #cimeraindepe i s’enfronta a ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana. Per sorpresa de la resta de partits, SI trenca el consens i trasllada la culpa a ERC
ACN.- Les paraules de Bertran no han agradat gens a ERC. A pocs metres del secretari general de Solidaritat, la seva homòloga a ERC, Marta Rovira, no sortia de l'estupefacció. "No pot ser", ha repetit una i altra vegada. Els republicans no entenen com SI els responsabilitza del trencament de negociacions tenint en compte les exigències dels solidaris durant la reunió.
Malgrat el comunicat conjunt en què s'expressava la voluntat de col·laborar entre les quatre forces polítiques, el final de la reunió no ha acabat tan bé com havien calculat a l'hora de consensuar-lo. Fonts dels partits que han estat presents a les negociacions afirmen que SI havia exigit que Alfons López Tena fos el número 2 de la coalició per Barcelona, que Uriel Bertran ocupés el lloc número 4 i que algun altre membre de la formació ocupés el número 7 per aquesta demarcació. A més, SI hauria demanat que Toni Strubell liderés la coalició a la demarcació de Girona.
Segons Solidaritat aquesta era només una proposta de partida i en cap cas un "tot o res" com sembla haver interpretat ERC en la reunió de la tarda. Al Ciemen, de fet, no s'ha arribat a negociar, ha assegurat Bertran, ja que ERC s'ha limitat a llegir un comunicat de la seva Permanent Nacional en la que descartava l'oferta de SI.
La proposta inicial d'ERC pel que fa a la configuració de la llista era ben diferent. Oferia a Solidaritat -que representa un terç de la força parlamentària d'ERC- els números 3 per les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona i el número 4 a Barcelona.
La indignació a ERC ha estat majúscula després d'escoltar com Bertran els responsabilitzava del trencament de les negociacions. De fet, els representants de Democràcia Catalana i de Reagrupament també s'han mostrat sorpresos i han denunciat l'actitud del diputat solidari.
 A continuació reproduïm el comunicat conjunt que han emès els partits:
COMUNICAT CONJUNT D’ERC, SI, Rcat i DCat
Reunits ERC, SI, Rcat, DCat hem constatat que el poc temps disponible i la complexitat que comporta un procés d’aquestes característiques, han fet impossible acordar la coalició electoral per a les eleccions convocades el 25 de novembre.
Volem fer pública la cordialitat en la que s’ha desenvolupat la reunió i manifestem la nostra voluntat de continuar col·laborant en el futur. Davant la nova etapa que s’obre en el país amb aquestes eleccions els sotasignats ens emplacem a constituir una taula de treball oberta a totes les forces polítiques independentistes durant la propera legislatura, amb la voluntat de poder concretar aquesta col·laboració.
És imprescindible que el 25 de novembre l’independentisme assoleixi un resultat històric i cridem la ciutadania a votar perquè assoleixi la màxima representació, per tal que Catalunya esdevingui el proper Estat d’Europa.
http://www.directe.cat/noticia/241740/sense-acord-cimeraindepe-pero-junts-per-l-estat-propi
 
 
#cimeraindepe "millor separats, que mal ajuntats"
 
editorial
No és de rebut que aquells que de principi no han volgut una candidatura constituent unitària, ara es dediquin a incendiar el suposat fracàs de la #cimeraindepe, ara no tenen cap mena de credibilitat. S’ha intentat i no ha pogut ser, buscar els culpables es perdre el temps i fer un flac favor a la causa de la independència. Criticar ara el fracàs de la #cimeraindepe és massa fàcil per alguns, sobretot alguns opinadors i militants d’altres partits que ni tant sols han fet res per la independència, per tant cal agafar el resultat de les reunions com un pas en positiu per aconseguir un centre esquerra independentista majoritari.

“Millor separats, que mal ajuntats” cal dir-ho amb tota claredat, s’ha intentat i no ha estat possible, s’ha signat un document per treballar plegats per l’Estat propi, cal ser positius i no perdre el temps en buscar els culpables del que ja vam dir era la candidatura impossible, no passa res, tot queda molts més clarificat per les eleccions més importants del nostre país dels darrers anys, ens hi juguem molt, i tot el que ha passat serveix perquè els ciutadans prenguin una decisió amb total llibertat i pensant en quin serà el vot més útil per aconseguir l’estat propi.

El centre dreta té des de fa molts anys un partit majoritari, fins ara nacionalista, ara sobiranista i esperem que ben aviat clarament independentista, CiU ha estat aquest partit i sense cap mena de dubte serà el partit guanyador amb diferència, diuen alguns que fins i tot pot aconseguir la majoria absoluta, el dia 25N ho sabrem.  Ara cal preguntar-se si per aconseguir ser un nou Estat d’Europa, és millor una CiU amb majoria absoluta o una CiU guanyadora però sense majoria absoluta que li permeti pactar com a mínim amb el principal partit independentista del centre esquerra per un objectiu comú, la independència.

El centre esquerra tradicional ha saltat pels aires, el PSC es troba en caiguda lliure i per tant la possibilitat que un partit independentista sigui el majoritari a l’esquerra de CiU pot ser una realitat, diferents enquestes situaven el PSC a la ratlla dels 20 diputats i a ERC a molt poca distància, el “sorpasso” dels republicans als socialistes per primera vegada no és cap “quimera” tot el contrari, i la clarificació del panorama independentista ho facilita, tot el que ha passat serveix perquè els ciutadans prenguin una decisió amb total llibertat i pensant en quin serà el vot més útil per aconseguir l’estat propi.
http://www.directe.cat/editorial/241768/cimeraindepe-millor-separats-que-mal-ajuntats
 
 
Sense coalició
La paraula, doncs, la tenen ara els electors; i la tristesa, els qui anhelàvem un pacte que ens semblava necessari, però que no serà.
Vicent Partal
El 25 de novembre els votants independentistes tindran un ventall d’opcions enorme. Oriol Junqueras presidirà la llista d’Esquerra, Alfons López Tena la de Solidaritat i sembla que Adam Majó, la de la CUP. I per si encara no n'hi havia prou, molts independentistes se sentiran temptats de votar ICV, presidida per Joan Herrera i, encara més, la CiU d’Artur Mas. Sobretot perquè ahir el darrer intent de reduir una mica tanta dispersió es va acabar amb fracàs. La paraula, doncs, la tenen ara els electors; i la tristesa, els qui anhelàvem un pacte que ens semblava necessari, però que no serà.
Evidentment, ara tothom acusa tothom d’haver fet impossible el pacte i surten demandes, propostes i queixes ça i lla. Però ja tant és. Segurament que el dia 25 de novembre les eleccions posaran cadascú a lloc i l’independentisme explícit i programàtic tindrà la força que tindrà al parlament que, esperem-ho malgrat tot, ens hauria de dur a la independència. Volia escriure que tot plegat resulta paradoxal però aquest mot té una connotació de cosa inesperada, singular, i em tem que 'inesperada' hi sobra.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4045136/sense-coalicio.html 
 
 
Independència sense indepes
Salvador Cot
L'independentisme català ha generat un argumentari sòlid. Hi ha un discurs articulat, inclusiu i de futur que ha acabat essent hegemònic entre les classes mitjanes catalanistes. Però aquest mateix independentisme ha estat un desastre organitzatiu. Les contínues escissions són gairebé un gènere assagístic i hi ha biografies que transiten -sovint, amb efectes destructius- per un bon grapat de sigles benintencionades.
Així que tampoc no es podia demanar que en una tarda quedés solucionat el defecte congènit de tot un àmbit polític. A més, tots els líders es coneixen... massa. La majoria dels que decideixen tenen comptes pendents amb els que han estat els seus antics companys, i a la inversa. La carta d'Alfons López Tena a ERC en què acusava Joan Laporta de "trànsfuga" era premonitòria. Des de la seu de Calàbria tampoc no hi havia ganes d'assegurar un escó a Uriel Bertran, per posar un altre exemple.
Ahir un èxit potser hagués pogut contribuir a la història. És possible. Però el fracàs no mereixerà ni una ratlla als llibres. Totes les enquestes dibuixen un Parlament on els partidaris del sí sumaran una majoria rotunda. La independència no la portaran els indepes, probablement. Però, això, a qui li importa?
http://www.naciodigital.cat/noticia/47466/independencia/sense/indepes
 
 
Crònica d'un fracàs anunciat
Quico Sallés
L'independentisme perd, de moment, l'oportunitat d'esdevenir la segona força del Parlament


Els participants de la cimera. Foto: Aleix Moldes
 La #cimeraindepe -la trobada dels partits independentistes per articular una candidatura unitària celebrada aquest dijous- tenia aire de concert d'Any Nou: tothom ja en sap el final. De la mateixa manera que cada 1 de gener els vienesos i els turistes kitsch acaben interpretant picant de mans la Radetzky March, els independentistes a cada convocatòria electoral es posen en el fregat del mite de la llista unitària i acaben en decepció.
 I aquesta vegada, tot i que algun senyal deixava albirar cert optimisme, la història no va decebre. Sense acord però amb un pacte signat per les quatre parts -ERC,SI, Rcat i DC- amb el que acordaven, com a mínim, no fer-se mal. Però l'acord signat es va convertir en paper mullat, perquè SI va trencar l'acord amb l'evident, i justificat, emprenyament de la resta de formacions que, bocabadades, escoltaven les explicacions dels solidaris, que culpaven als republicans del fiasco de la cimera.
 Dues parts i una cimera
La reunió va començar amb una cordialitat mesurada. A un quart d'una del migdia seien a taula la dotzena, tres per partit, de negociadors. Per Esquerra hi assistia el nucli dur de la formació, amb Marta Rovira -l'única dona de la cimera- al capdavant; l'acompanyaven Lluís Salvadó, número tres dels republicans, i Cesk Iglesias, un home de caixa d'eines i granota blava, que tanta falta fan als partits. Per part dels solidaris, la tripleta de diputats: Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell. Per Rcat, Ignasi Planas, home de toga i d'esport gentleman -era jutge i és president de la Federació Catalana de rugbi-; David Vinyals i Xavier Serrahïma, tots de la junta directiva i homes de plena confiança de Joan Carretero. I per Democràcia Catalana, Jordi Finestres, Lluís Mosella i Cèsar Martínez Fontana.
Tots van fer bondat durant les quatre primeres hores de reunió, només interrompudes per una "aturada higiènica" i per la necessitat vital que tenen els independentistes -com tots els humans- d'hidratar-se. Les filtracions eren les justes i comunicades amb sistemes rústics allunyats de les comoditats del 2.0. Finalment, a les quatre de la tarda, tots van decidir suspendre la cimera, agafar forces i recapitular. Tots havien de reunir-se per separat, trobar-se amb les direccions i estudiar els acords i, sobretot, els desacords.
Entre els acords principals, hi havia que tots els reunits eren, en principi, independentistes. Ara bé, els desacords evidents per articular una "coalició creïble" eren profunds i molt difícils de salvar. La impossibilitat d'establir un programa conjunt, el planejament de la campanya i com vertebrar les llistes es van aixecar com a barreres infranquejables.
Les cares a l'entrada del CIEMEN, l'escenari vespertí de la reunió -catòlic, sense cobertura i neutral- delataven una tensió somorta pels ànims d'enllestir. De fet, després de la reunió del matí, alguns dels participants es mostraven sorpresos de com anaven les coses, en el sentit que podien haver anat pitjor des del minut zero. Però el miratge d'un possible acord es va esvaïr quan tot just feia mitja hora que s'havia reprès la reunió amb, ara sí filtracions, que la comèdia s'havia acabat.
Les causes
La culpa és negra i, en política, a més de negra és difusa. En el cas de la cimera les culpes es poden escatir. La preocupació de les parts era articular una coalició amb cara i ulls que no s'estimbés a les primeres de canvi. Aquesta condició obligava a un programa conjunt, una campanya conjunta, a compartir escons en una legislatura i a unes llistes compartides. Condicions que evitarien aventures com dos grups parlamentaris o disfuncionalitats com fer campanyes paral·les i per separat. Condicions que més o menys acceptaven ERC, Rcat i DC, però que no convencien SI.
Pel que fa a les llistes, SI comptava els vots del 2010 (part alta de la forquilla) i els vots d'ERC també al 2010, per fer el càlcul de proporcions, així com el nombre de diputats assolits (4 segons els solidaris). Uns números que van sorprendre els negociadors perquè Solidaritat tornava a acceptar Joan Laporta, el proscrit, com a diputat solidari. En base a aquestes càbales, SI exigia el 2, el 4 i el 7 per Barcelona, l'1 de Girona, el 3 de Lleida i el dos de Tarragona. ERC oferia el 4 per Barcelona i el 3 per Lleida, Tarragona i Girona. Els reagrupats i laportistes s'ho miraven.
Final i repicó
Exhaurides les possibilitats, exhaurida la "ferma convicció constructiva" i amb la pressa per poder sortir al TN, la reunió es va acabar amb un pacte negre sobre blanc. La voluntat era transmetre un sincer: "No hem sabut arribar a un acord però tan amics". I així tots van firmar un paperot on atribuïen el desacord a la falta de temps i a la complexitat del procés. Republicans, reagrupats i laportistes van fer bondat i van explicar fil per randa el que deia el paper.
Però SI va sortir del guió i va acusar directament ERC de la manca d'acord perquè la seva direcció no acceptava un virtual tàndem electoral entre el president dels republicans, Oriol Junqueras, i el cap de files solidari, Alfons López Tena. Unes afirmacions que van sollevar, i de quina manera, els representants d'ERC, Rcat i DC que no entenien la reacció dels solidaris sense amagar un emprenyament que es podia escoltar de lluny.
Finalment, l'acord no va ser possible. Previsible. Però allò que podia haver estat una novetat, va acabar amb un armistici entre independentistes, va acabar trinxat per un dels firmants de la pau cinc minuts després de signar-la. La història es va repetir amb l'agror de saber que es va reobrir una ferida que per curar-se caldrà molt mala llet. No ens estranyem si en els propers dies veiem més coses. Tranquil·litat i bons aliments que si alguna cosa ha demostrat l'independentisme les darreres setmanes és que és intel·ligent. De moment, només de moment, l'independentisme directe hauria perdut l'oportunitat de ser la segona força del Parlament. Podem dir que ha estat un fracàs, però un fracàs relatiu, perquè tothom sospitava que la cimera no tindria un final feliç.
http://www.naciodigital.cat/noticia/47468/cronica/fracas/anunciat
 
 
Cimeres independentistes
 XEVI XIRGO
“El país va de pressa, però no sé si tant perquè ahir en la cimera tots plegats fumessin la pipa de la pau com si no hagués passat res”
 Jo no sé si la cimera independentista que hi va haver ahir entre ERC, Solidaritat, Reagrupament i Democràcia Catalana va ser un fracàs o, simplement, va anar com havia d'anar. Algú es va arribar a imaginar que ahir sortirien de la reunió somrients i anant de bracet tots junts a les pròximes eleccions? Si hagués anat així, no s'ho hauria cregut ningú. Va anar tal com havia d'anar. Quan en la nota oficial de la trobada parlen d'una reunió cordial però sense resultats concrets “pel poc temps disponible” i “la complexitat de l'acord” volen dir exactament això: que una part del moviment independentista continua improvisant i errant els càlculs (ells en diuen tenir “poc temps disponible”) i que tot plegat és encara una olla de grills (ells en diuen “la complexitat de l'acord”). No havien passat ni dos minuts de la trobada que ja s'estaven tirant els plats pel cap i culpant-se els uns als altres del fracàs, en veu baixa o davant els micròfons. Repassin vostès la història recent de Reagrupament, Solidaritat i Democràcia Catalana, de com s'ajunten i de com se separen, facin hemeroteca de frases dites i veuran que tot plegat és massa recent per girar full d'un dia per l'altre com si no hagués passat res. Darrere les sigles hi ha noms i cognoms. I hi ha hagut massa desacords, acusacions, enveges i personalismes perquè ahir fumessin la pipa de la pau i, sobretot, fos creïble. El país va de pressa, però no sé si tant. I ara que l'independentisme ja és transversal, que ja sabem que al Parlament hi haurà una majoria clara a favor del dret a decidir, a mi la unitat que em preocupa no és la d'ara sinó justament la que ens caldrà després.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/581825-cimeres-independentistes.html 
 
 
Ernest Sena: 'Una lectura sorprenent'
Ernest Sena
Ara fa un any, el setembre del 2011, el deute públic espanyol en mans d’inversors estrangers era sis vegades superior al que tenia en mans de la banca espanyola: uns 310.000 milions d’euros contra 52.000 milions.
Al cap d'un any els termes s’han invertit. Per primera vegada des del 2003 la inversió de la banca espanyola en deute sobirà espanyol supera la dels inversors estrangers. De poc, però la supera: quasi 195.000 milions contra 192.000 milions a final d'agost. En aquest període els inversors estrangers hi han invertit 118.000 milions menys, més d'una tercera part dels que hi tenien, i la banca espanyola n'hi han invertit pràcticament tres vegades més, 143.000 milions d’euros.
Fonts acostades al govern espanyol ho consideren positiu, car permet una gestió del deute més eficaç, per raons de proximitat. A parer seu, a més, fa disminuir l’avantatge d’Itàlia en la crisi del deute sobirà, atès que la major part era a mans italianes.
No deixa de ser una lectura sorprenent, més forçada per la necessitat que no pas ajustada a la realitat. Tan sorprenent, si més no, com que el fenomen coincideixi amb la formació a Espanya d’un govern conservador amb majoria absoluta parlamentària, condició que els analistes financers tendeixen a considerar com un signe de seguretat --en el sentit que el deutor governamental  complirà les seves obligacions--, malgrat la manca de proves històriques. Les reiterades crisis de deute sobirà d'aquests últims 150 anys o 200 al món demostren prou que els impagaments, amb negociació prèvia i sense, són comuns a tota mena de governs.
El cas és, doncs, que la important retirada dels inversors estrangers del deute públic espanyol durant el 2012 palesa una desconfiança creixent en la solvència del govern, és a dir, en la capacitat governamental d'honorar en el futur les obligacions contretes. En una semblant perspectiva els inversors estrangers s'estimen més de desfer posicions per mirar de minimitzar les pèrdues i salvar-se de la restructuració que, a criteri seu, arribarà d’un dia per altre. Restructuració significa redefinició forçada del deute, amb un cost més elevat per al tenidor que no la pèrdua actual, consistent a rebaixar els interessos, a allargar l’amortització i la quitança, més que probable per ineludible, d’una part del capital.
La conseqüència immediata és l'eixugament progressiu d’una font de recursos, el sector exterior, imprescindible per a finançar el sector públic espanyol i el conjunt del sistema econòmic, atès que l’estalvi domèstic no basta de cap manera per a cobrir les necessitats. Una font substituïda, de moment, per una altra, la banca espanyola, que té una capacitat de subministrament més aviat limitada --a banda que els efectes de recórrer-hi no són particularment beneficiosos, ni ara, ni en la pitjor de les hipòtesis.
En efecte, el sistema bancari espanyol amb prou feines si pot honorar els venciments als mercats exteriors; més de la meitat de l’augment de la seva posició en deute públic espanyol, uns 53.000 milions d’euros, es va fer entre els mesos de gener i de febrer, després de l’enorme injecció de liquiditat del Banc Central Europeu a l’1% d’interès i, per si fos poc, el sanejament del sistema suma --en el cas més optimista i menys probable dels explicats per les autoritats pertinents--, 40.000 milions d’euros, una xifra que supera, ni que siga per poc, la necessitat neta de recursos que el govern espanyol tindrà aquest 2012 i que han hagut de ser aportats per organismes públics internacionals, atesa la impossibilitat d’obtenir-ne als mercats privats. A sobre, cal afegir-hi les quantitats requerides per a consolidar el capital de les entitats dites sanes.
L’ampliació de la cartera de deute públic sobirà per la banca s’ha fet amb compres tant al mercat primari, o d’emissió, com al secundari, on es negocia deute ja emès amb anterioritat i en què tenen lloc els avatars de la famosa prima de risc que repercutiran, tot seguit, en els tipus d’interès de les noves emissions. Tant per l'una via com per l’altra, una prima de risc més alta significa més rendibilitat per al tenidor del deute --ara la banca espanyola, en primer lloc.
Però les alegries actuals poden tornar-se disgustos despús-demà. Quan es farà, la restructuració del deute espanyol --que una molt bona part dels inversors estrangers haurà evitat-- recaurà en els tenidors del moment (per exemple en la banca espanyola, si manté les posicions), amb el deteriorament de solvència consegüent. No sembla que això preocupi gaire el govern  ni els banquers espanyols, potser perquè ja pensen en el sobrant dels 100.000 milions oferts per la troica.
Tot plegat pareix un cercle viciós que s’alimenta irremeiablement. I no és el cas. És més aviat un procediment lent, opac i d'un gran cost per al contribuent: rotundament ineficaç. Tan senzill, directe, clar i barat com hauria estat d'imposar coeficients d’inversió a la banca en què es computés tot el deute públic: municipal, autonòmic i sobirà. La banca, òbviament, s’hi oposa. I amb la banca, tots els seus aliats polítics, acadèmics i mediàtics. Atempta contra el mercat, diuen. Un mercat imperfecte, si no inexistent, i un oligopoli creixent callen. És poc modern, reblen. Doncs ja ho serà, si bé a un cost innecessàriament elevadíssim, que hauran de satisfer els contribuents i el sistema productiu. 
http://www.vilaweb.cat/analisi/4045118/ernest-sena-lectura-sorprenent.html
 
 
El dia de la independència
EMPAR MOLINER
Ahir, a l'edició digital de l'ARA, el president Mas compartia pàgina amb el professor D'Arbó. En D'Arbó deia que avui consultarà les cartes per saber quin serà el dia de la independència (que suposo que substituirà, al nou calendari, el fins ara festiu 12 d'octubre). I en Mas deia que "si Espanya ens nega l'organització d'una consulta, el Govern buscarà empara i comprensió internacional". Els que no som en D'Arbó o el president poca cosa podem fer, excepte, potser, la que els proposo a continuació:
El dia 25 de novembre el món sencer ens mirarà. Necessitem aquesta mirada com la baguet que mengem, perquè per molt que s'hi esforcin en D'Arbó i en Mas, Espanya no ens dirà: " Ala, iros " (" irse ", que deia la meva admirada Lola Flores). Per tant, ens cal una participació rècord. Jo mateixa hauré d'aixecar el cul del sofà i buscar el DNI (que, per cert, caduca el 2014). És molt important per a la posterior legitimació internacional de les nostres aspiracions sobiranes que la participació sigui espectacular. Déu meu! ¿He dit "legitimació internacional de les nostres aspiracions sobiranes"? ¿Ja parlo com en Mas? Què em passa? ¿M'estic tornant Rahola?
Si la participació és altíssima, les eleccions seran notícia, i les conclusions, evidents. Podrem constatar que l'Alicia Sánchez-Camacho no tenia raó quan vaticinava que això no és el que "de veritat" interessa als catalans. Per tant, iaia, vagi a votar.
Jo, a més, em posaré una samarreta al·legòrico-reivindicativa (però que em quedi mona) i les vambes de l'estelada (més que res perquè em combinen amb la lligacama) per si surto per la tele. Que es noti que voto i que es noti, sobretot, què vull votar en un futur. Em semblava que mai no diria aquesta frase sense fer-ne broma, però els temps m'hi obliguen. Ha de ser (perdó, eh? ) una... daixonses... festa de la democràcia.