dilluns, 30 de gener del 2017

Love democracy


Un lema internacional 
a favor de la democràcia


L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) presenten la nova imatge i el lema que acompanyaran fins al Referèndum els casos de judicialització de la política. La marca Love Democracy té un marcat perfil global i s’ha creat amb la voluntat de fer visibles els greuges que pateixen les institucions catalanes per part de l’Estat espanyol.

Love democracy es connecta amb els moviments històrics de resistència pacífica, i evoca Gandhi, Martin Luther King, la Revolució dels clavells de Portugal... Moviments clau de defensa dels drets civils i de la comunitat, moviments exitosos en les seves reivindicacions que han aconseguit no únicament guanyar, sinó ésser reconeguts mundialment com a exemple.

Homenatge a Pau Casals Aquest lema és un homenatge al discurs que Pau Casals va fer en recollir la Medalla de la Pau de l’ONU de 1971, on deia: “Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres.... això és Catalunya”.

Amb aquesta marca, les entitats volen arribar a totes les persones del món, de qualsevol país, identitat, cultura o pensament, en un idioma global i amb un lema que vol generar empatia. L’objectiu és posar Catalunya al centre de la defensa més ferma de la democràcia, amb un clam connectat al missatge de la Revolució dels somriures.

El lema s'utilitzarà en anglès acompanyat de la seva versió en català "estimem la democràcia" en alguns suports, com les falques de ràdio.

Censura vs llibertat d'expressió

Traducció al català de l’article 
de Carme Forcadell al New York Times: ‘Defensant la llibertat a Catalunya’


«Es pot debatre sobre què interessa a la ciutadania en un parlament democràtic? Això és el que hi ha en joc actualment a Catalunya, on els diputats del parlament demanen el dret d’exercir la llibertat d’expressió, però el govern espanyol diu que han d’acceptar la censura.

El juliol passat es va debatre i votar al parlament català un informe sobre el full de ruta cap a la independència de Catalunya. Més tard, el fiscal de l’estat va interposar una querella acusant-me de desacatament als tribunals i incompliment de les meves obligacions. El delicte que havia comès havia estat simplement complir les meves obligacions de presidenta del parlament i permetre un debat que havia sol·licitat la majoria de la cambra.

Aquest és un exemple més de l’estratègia del govern espanyol, que aplica mesures judicials per interferir-se en els afers polítics de Catalunya. Com que aquest govern és incapaç de resoldre políticament els desafiaments polítics, fa servir un sistema de tribunals polititzats per silenciar el debat democràtic contrari dissident.

A Catalunya es viu un atac judicial de l’estat espanyol a la democràcia i a la llibertat d’expressió, una agressió que viola el principi de la separació de poders, que és el fonament sobre el qual descansa l’estat de dret.

Aquesta violació ja fou denunciada el 2010 en un manifest signat per mil quatre-cents jutges que advertia d’una excessiva politització i pèrdua d’independència de la judicatura espanyola. El 2014 tres associacions judicials espanyoles van alertar els relators de les Nacions Unides que diverses iniciatives del govern espanyol ‘erosionaven el principi de separació de poders’.

Els representants electes catalans favorables a la independència són ara l’objectiu. Més de quatre-cents ajuntaments, regidors i batlles són acusats per fets vinculats al seu legítim suport públic a la independència. El president català anterior i més membres del seu govern seran jutjats pel sol fet d’haver organitzat el 2014 una consulta popular sobre la independència, en què van participar més de 2,3 milions de catalans. El seu delicte va ser habilitar col·legis electorals perquè els ciutadans poguessin expressar les seves idees democràtiques.

El govern espanyol, conscient de la publicitat negativa que les seves mesures han rebut a l’estranger, ha provat de millorar la seva imatge amb l’anomenada ‘operació diàleg’. Aquesta iniciativa cosmètica, desproveïda de continguts, es desacredita amb cada nova acusació o detenció. La deriva d’Espanya cap a l’autoritarisme judicial continua avançant sense fre.

Quan el pro-independentista Partit Nacional Escocès va guanyar les eleccions parlamentàries, el 2011, i va formar govern a Escòcia, el primer ministre britànic d’aleshores, David Cameron, va comprendre la magnitud de l’envit i el va resoldre políticament. Va acordar amb el govern d’Escòcia que es faria un referèndum sobre la independència. L’independentisme escocès va perdre aquell referèndum el 2014, amb el 45% dels vots contra el 55%, però fou la democràcia que vencé.

Igual que el nacionalisme escocès, la política i la societat catalanes són profundament pro-europees, molt distants dels moviments euroscèptics que han defensat el Brexit i de les demandes dels populismes d’ultradreta, que cada vegada tenen més suport a la Unió Europea.

La manera d’abordar l’independentisme escocès per part del Regne Unit contrasta clarament amb la del govern espanyol respecte de Catalunya. Tot i que en les eleccions catalanes del 2015 l’independentisme va obtenir el 48% dels vots i la majoria absoluta al parlament, el govern espanyol ha evitat les negociacions, i en comptes d’això ha optat per la repressió. La constitució espanyola, que hauria de ser la garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, s’ha convertit, sota la interpretació restrictiva del govern espanyol, en un escut contra el diàleg.

El Parlament de Catalunya és una cambra plural que reflecteix la diversitat de la societat catalana i permet l’expressió de totes les veus i les opinions. Tant els favorables com els contraris de la independència, les dues opcions legítimes, hi poden debatre i votar lliurement. És per això que Catalunya no farà cap pas enrere en defensa de la seva llibertat parlamentària.

La solució d’aquesta situació no és prohibir el debat, sinó permetre que els ciutadans, democràtics, lliures i informats, siguin escoltats. Les enquestes mostren que més del 80% dels catalans són favorables a decidir el futur mitjançant un referèndum. És, per tant, una demanda majoritària que les institucions catalanes planegen d’acomplir al setembre, tot i que el govern espanyol s’ha tancat i ha obstruït tots els esforços de Catalunya d’assolir un acord sobre la votació.

Al desembre vaig defensar davant la magistrada que cap tribunal no tenia el dret d’impedir que es parlés sobre la independència al Parlament de Catalunya ni sobre cap altre tema d’interès per als ciutadans. No obrirem la porta a la censura. Estem compromesos a preservar el dret de la lliure expressió de tots els diputats, tant se val què pensin i què votin.

Aquest és el fonament de la democràcia i la llibertat, que tant ha costat d’aconseguir en totes les societats democràtiques. ‘La llibertat, quan comença a arrelar, és una planta que creix ràpidament’, va escriure George Washington. És cert, però la lluita pels drets civils i les llibertats ha de ser constant i ferma, perquè la història ha demostrat com és de fàcil perdre’ls.»

Carme Forcadell
Font: Vilaweb.cat

Sectorial immigració


diumenge, 29 de gener del 2017

dissabte, 28 de gener del 2017

Objectiu: Referèndum

La CUP ha obeït el carrer

La CUP tenia a les seves mans prémer el botó vermell de desactivació del procés. Legítimament, podia tombar uns pressupostos que troba supeditats al jou autonomista i insuficients per atendre les necessitats socials del país, i enviar aquests darrers anys a la paperera de la història amb l’argument, també legítim, que no hi ha independència sense revolució. Però amb el sí als pressupostos, la CUP ha obeït. Ha obeït, sí, però no pas JxSí o Carles Puigdemont, sinó el carrer, una mena d’oasi on l’independentisme encara és un bloc indivisible. 

La CUP, finalment, ha estat a l’altura de les circumstàncies. Recorden la furgoneta de la CUP?‘Anaven lents perquè anaven lluny’. De vegades, tan lents que hom els punxaria les rodes per apartar-los de la carretera. Però resulta que empenyent aquella furgoneta destartalada des del 27-S, i tot i provocant alguns accidents greus, la CUP ha avançat –i madurat políticament- fins a situar el país en un punt de no retorn democràtic. I aquest és un gran mèrit que s’ha de reconèixer: La CUP ha acabat atropellant mortalmenet el processisme –Puigdemont va anunciar el referèndum o referèndum i va alterar el full de ruta per la pressió dels cupaires- i ha situat el país, conjuntament amb JxSí, que dóna la cara institucionalment i se la juga també als tribunals, a les portes del major exercici de democràcia d’una nació, un referèndum vinculant.

A partir d’avui, ja no hi ha excuses. La CUP diu que “ja no és una pedra en el camí”, i passa la pilota al terrat del Govern per organitzar un referèndum unilateral. L’executiu, per la seva banda, ja no podrà dir que els cupaires volen boicotejar el full de ruta per exterminar els exconvergents. És més, la CUP emplaça la societat civil a controlar directament l’organització del referèndum perquè l’executiu no tingui manera d’escapolir-se’n.

Alea iacta est. El camí no serà fàcil ni plàcid, perquè hi haurà noves batusses, pugnes d’egos, partidismes i molta estètica. Però que sigui de portes endins, no cal que l’independentisme es dispari més trets al peu, perquè aquests dies ja ha demostrat a Madrid que sap disparar... Ara que l’Estat sap que només pot guanyar o perdre, perquè el partit ha començat i no s’atura, s’obsessionarà encara més a intentar fer esclatar el procés des de dins furgant en les contradiccions de la CUP, ERC i el PDeCAT. El 6F serà un gran test. O hi ha unitat màxima, o tot trontollarà. La unitat al carrer està garantida, ara veurem si també hi haurà unitat política real per respondre amb contundència a l’onada antidemocràtica dirigida pel règim.

Gemma Aguilera
FOnt: El Món,cat

Ara sí, INDEPENDÈNCIA!!!!

RECTA FINAL DEL PROCÉS


CARLES PUIGDEMONT (PedeCAT)

Tinc una mala notícia per a l’estat espanyol: el pressupost s’aprovarà i tirarem endavant la legislatura’. L’aval de la CUP demostra que no hi ha ‘divisió ni rendició’, el govern espanyol ‘deixant passar el temps’ no aconseguirà que ‘les coses s’arreglin soles’.

ORIOL JUNQUERES (ERC)

 Oriol Junqueras, ha reaccionat a la decisió de la CUP de donar suport al pressupost de la Generalitat a través del seu compte de Twitter: ‘Seguim i seguirem! Ara, Referèndum’, ha exclamat a la xarxa després que la formació anticapitalista hagi decidit donar suport –condicionat al referèndum al setembre- als comptes públics.

GUILLEM FUSTER (CUP, portaveu de Poble Lliure)

‘Estem conents, hem superat una nova etapa del procés i ja no hi ha excuses’. D’aquesta manera ha valorat Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, el resultat del Consell Polític de la CUP celebrat avui a Vilafranca. En declaracions a VilaWeb, Fuster ha volgut deixar clar que després d’aquest ‘sí condicional’ de la CUP als comptes, es canvia de pantalla i és el govern qui té, ara, la responsabilitat de convocar el referèndum.

‘Ara ja no hi ha excuses. El govern té la responsabilitat de fer el referèndum com a màxim al setembre’, ha explicat Fuster. Així mateix, ha volgut reivinciar la decisió d’avui de la CUP: ‘Nosaltres hem fet el que havíem de fer, malgrat totes les contradiccions’.

A partir d’ara, l’objectiu ja és el referèndum: ‘Ens hem de posar seriosos i començar la campanya pel referèndum’. I és per això que, dilluns, Poble Lliure farà pública la seva campanya a favor del sí; una campanya, complementària amb el conjunt de l’independentisme. 

Font: Vilaweb.cat

Fem Futur




Xerrada-col.loqui «Fem futur» 
amb Jordi Turull i Natàlia Esteve,
 el 30 de gener a Sant Martí ( Barcelona)


divendres, 27 de gener del 2017

País en Construcció

Diumenge serem a Esplugues.
Vols parlar del País en Construcció?
Vols sentir que en diuen?
 Vols sentir arguments de per que ens cal  construir un Nou País?
Doncs llavors has de venir a les Multiparades. 
Aquest diumenge les fem a Esplugues.




Muntanya russa per setmana

Caminar amb un peu de gruyère


Informe setmanal: diumenge el president de la Generalitat se sotmet a les preguntes de 12 persones que tenen afiliació política, sindical o associativa. El programa va començar amb un entusiasme per part d’una part de l’independentisme que celebraven la valentia de Carles Puigdemont. A mida que avançava el programa, van convertir aquest suport en crítica per com de polititzats estaven els ciutadans. El programa va començar amb una crítica per part d’una part de l’unionisme que veien el programa com una mena d’ “Aló presidente” veneçolà. A mida que avançava el programa, van convertir aquesta crítica en suport per com de contra les cordes havia estat el president.



Dimarts, el president de la Generalitat, el vicepresident i el conseller d’Afers Estrangers van omplir la sala més gran del Parlament Europeu. Entre el públic hi havia eurodiputats, personals d’ambaixades establertes a Brussel·les, funcionaris i sí, ciutadans del col·lectiu català resident a la capital belga. L’acte va ser un èxit es miri com es miri. L’intent de boicot per part del PP va quedar en això, en intent. Dir que la conferència es podia fer en un bar o dir que va tenir més èxit la trobada del president manxec per promoure els ganivets d’Albacete a la sala del costat és senzillament un homenatge al ridícul.



Dimecres es va intentar tapar aquest èxit de manera barroera equiparant el cost d’organització de la trobada amb la mort d’una nena a Blanes perquè l’ambulància pediàtrica no va arribar a temps. Si tan fracàs hagués estat, Enric Millo i altres veus del PP no haurien hagut de caure tan baix com per utilitzar aquest trist succés en benefici polític propi. Si hagués estat un bluff, s’hauria subratllat aquest bluff i no el seu cost. Parlant de bluffs, també aquest dimecres, l’eurodiputada de Ciutadans, Teresa Gimenez Barbat, va reunir 20 persones en el contraacte de la Generalitat.



Dijous, a Onda Cero, Mariano Rajoy diu que amb la Generalitat “es pot parlar de tot”. De tot, clar, llevat del referèndum –“ni vull ni puc”-, d’un nou règim fiscal –“causaria molts problemes”, ni d’un nou estatut –“ara no és prioritari”. Operació diàleg en estat pur.



Divendres: esclata el cas Santi Vidal. L’unionisme s’hi querella sobre el què ha dit i l’independentisme li retreu que ho hagi dit. La fiscalia obre una nova carpeta catalana i ERC el fa plegar. Del que sí que pot presumir l'independentisme és de poder fer servir la paraula 'dimissió' i en menys de 24 hores. Jorge Fernández Díaz és president d'una comissió parlamentària i Santi Vidal ha renunciat a l'escó ras.



Però aquesta setmana també han passat altres coses:
Comissions Obreres s’ha sumat al pacte nacional pel referèndum.
S’ha sabut que estudiar Medicina a Catalunya costa el triple que fer-ho a Andalusia.
El PSOE només autoritzarà que els militants del PSC votin a les primàries si es donen d’alta a un cens específic. Una decisió que, en qualsevol altre àmbit, seria un acte de discriminació inimaginable.
La comissió parlamentària que havia d’investigar l'Operació Catalunya (Daniel de Alfonso – Jorge Fernández Díaz) encara ni tan sols s’ha constituït pel bloqueig del PP i el PSOE.



S’acosten moments determinants pel desenllaç del procés. Aquesta setmana de muntanya russa és una broma al costat del que passarà d’aquí uns mesos. Sembla mentida que després de tants trets al peu, l’independentisme encara camini ferm malgrat tenir el peu com un gruyère de tants impactes de bala.



Posem-ho tot a la coctelera: Brussel·les, ambulància pediàtrica, negativa a pacte fiscal, transparència de Puigdemont, error i penitència de Vidal. De manera bipolar, se li exigeix a Catalunya que actui com tot un estat però a la vegada que només ho faci com una comunitat autònoma. Se li demana que exerceixi un poder que no té amb uns recursos que se li continuen negant. Se li demana que, per actuar com un Estat, sigui un Estat però ni tan sols se li pot preguntar als seus ciutadans si ho volen ser. Dit d’una altra manera: se li diu a la Generalitat que no té competències ni per posar Afers Estrangers a la tergeta de Romeva però si aleshores Puigdemont no és rebut per cap mandatari europeu, llavors és un fracàs. Se li diu a la Generalitat que hauria de gastar-se els diners en ambulàncies pediàtriques quan les dues úniques que hi ha a l’Estat, donen servei a Catalunya. Amb els diners que l’estat espanyol s’ha gastat en justament el contrari, en intentar frenar el procés i “destrozarles el sistema sanitario”, s’haurien pogut comprar unes quantes ambulàncies per altres ciutats, com Madrid, que no en tenen cap.

Jofre Llombart
Font: El Món.cat

dimecres, 25 de gener del 2017

6F tots al carrer


Jo vaig votar el 9N 2014, i ara ho tornaria a fer.

·
Per això 
9N som tots
·

Obert l’accés al web per inscriure’s a la concentració del dia 6 de febrer.
Més informació a: https://9nsomtots.cat

Referèndum i INdependència, segons Marta Rovira

Detalls sobre com es farà el referèndum
 i la declaració d’independència


La secretària general d’ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, descriu les passes previstes per a fer el referèndum i declarar la independència a partir de l’aprovació de la llei de transitorietat. Marta Rovira diu que la llei de transitorietat serà com una declaració d’independència que habilitarà una legalitat pròpia, la qual permetrà de convocar el referèndum i, en cas de victòria del sí, establir l’estat independent. Segons Rovira, la llei entrarà en vigor el mateix dia que sigui aprovada ‘en tot allò que sigui imprescindible per a poder celebrar un referèndum amb garanties’. La llei també serà vàlida des del primer moment en allò que estableixi la nova legalitat. És per això que Rovira explica que no podrà ser impugnada pel Tribunal Constitucional i l’estat espanyol.

Segons Rovira, hi ha un fil de legalitat i legitimitat que no es pot trencar i que neix del mandat democràtic establert amb les eleccions del 27 de setembre. Heus ací l’argumentació legal d’aquesta legitimitat: ‘No han pas suspès aquelles eleccions, oi? Ni el resultat, oi? Doncs aquell mandat és legal i ningú no l’ha posat en dubte jurídicament. Ningú no l’ha suspès. Què són unes eleccions? Un mandat democràtic legal i legítim perquè es van fer unes eleccions amb garanties i d’acord amb el marc legal vigent. Ningú no va impugnar els programes electorals de Junts pel Sí i de la CUP. I als programes hi era tot explicat. Tenim mandat, legitimitat i legalitat.’

La secretària general d’ERC explica que aquesta llei permetrà que ‘els funcionaris o les persones acreditades per a treballar durant la jornada electoral tinguin un marc legal que els empari’. Així també: ‘Que el ciutadà que vagi a votar pugui dir que hi ha un marc legal si és interceptat d’alguna manera el dia del referèndum.’ En aquest terreny, Rovira revela un aspecte que fins ara no s’havia concretat: com s’evitarà de posar en risc els funcionaris en l’organització del referèndum: ‘Senzillament, cal agafar la llei electoral general, una llei orgànica espanyola, i llegir què diu. Sabeu què diu? Que no es requereixen determinats funcionaris als llocs de la jornada electoral… La llei preveu que hi hagi persones acreditades i formades per l’administració. Això ja es fa així en alguns llocs. Els marcs legals permeten de dibuixar camins amb una certa flexibilitat que seran tots legals. En alguns municipis ja es fan els processos electorals amb gent formada i acreditada per l’administració.’

Finalment, Rovira creu que l’estat espanyol acabarà portant el cas de la independència de Catalunya als tribunals de justícia internacionals. ‘Nosaltres hem de procurar que el principi de legalitat de la llei de transitorietat i la nostra determinació política siguin efectives damunt la taula d’un tribunal internacional de justícia’, diu Rovira. I afegeix: ‘Hem de preveure que una d’aquestes possibilitats és la mateixa d’altres processos d’independència. Que es jutgi el nostre cas en un tribunal de justícia internacional. La hi portarem nosaltres, la nostra causa, a la justícia internacional? No. Hi anirem a defensar-nos. Però estic convençuda que ens hi portarà l’estat espanyol.’

Font: Vilaweb.cat

dimarts, 24 de gener del 2017

En Lluís Llach a Sant Joan

PARLEM AMB LLUÍS LLACH
Sant Joan Despí. 24 de gener de 2017

Carregant bateries amb un dels pilars del Parlament de Catalunya, és un gran comunicador, proper, planer i que té les idees molt clares... És un gran patriota!!
Entre totes i tots farem caure l'ESTACA!!
Carles Bonsoms 











Fotos: Carles Bonsoms, Joana Caldés i Susagna Carbonell

Conferència al Parlament Europeu



Puigdemont es compromet davant Europa a fer el referèndum

En la part final del discurs, ha exposat que la proposta catalana de referèndum és europeista perquè si Catalunya esdevé un nou estat serà en el marc de la UE

Font: VIlaweb.cat






‘Podeu estar segurs que aquest any 2017 Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant’, ha acabat dient el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la conferència al Parlament Europeu davant centenars d’assistents en la sala d’actes més gran de la institució. La sala, amb una capacitat per a tres-centes cinquanta persones, no podia encabir tothom, i gairebé hi havia tanta gent dreta com asseguda.

Entre tanta gent, a més d’una representació significativa de catalans de partits i entitats, hi havia una quarantena d’eurodiputats i assistents d’eurodiputats de tots els colors polítics; mig centenar de persones de personal d’ambaixades de diversos estats i una vintena de periodistes internacionals, segons han confirmat fonts de l’organització.

Ha estat significativa per exemple l’assistència de l’eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes (http://www.europarl.europa.eu/meps/nl/28306/ANA_GOMES_home.html); 

de l’eurodiputada flamenca del Grup dels Conservadors i Reformistes Helga Stevens (http://www.europarl.europa.eu/meps/es/125105/HELGA_STEVENS_home.html)

de l’eurodiputat hongarès del grup del Partit Popular Europeu Laszlo Tokes (http://www.europarl.europa.eu/meps/en/39726/LASZLO_TOKES_home.html)
ex-vicepresident de l’Eurocambra; en aquest últim cas, malgrat la pressió i la crida al boicot del portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons.



I el missatge que Puigdemont els ha adreçat (la primera part en català, la segona en francès i la cloenda en anglès) ha estat clar. Ha exposat el caràcter pacífic del moviment independentista català i la legitimitat de la demanda d’un referèndum, i ha recordat fil per randa que la reivindicació s’ha anat fonamentant des de la sentència contra l’estatut per part del TC del 2010 : ‘Va significar un abans i un després per a una majoria de catalans. Va representar la fi d’una etapa i la constatació de la necessitat imperiosa d’obrir un nou camí. L’encaix de Catalunya a Espanya era impossible.’

Puigdemont ha explicat que el referèndum havia estat una demanda de la ciutadania aquests últims anys, però el govern de la Generalitat sempre ha topat amb la negativa rotunda de l’estat espanyol. ‘Hem defensat i continuem defensant que la celebració del referèndum és viable jurídicament i que el problema és només de manca de voluntat política.’ I ha afegit: ‘Resulta significatiu que els qui anem a favor de la independència demanem que tothom pugui votar i expressar la seva posició, mentre que l’estat espanyol no és que defensi la posició del no, sinó que defensa que no es voti, que no se’n pugui parlar. El contrast és flagrant.’

Però Puigdemont ha insistit que tindria la porta oberta fins al darrer moment per a pactar el referèndum amb l’estat espanyol: ‘Aquesta oferta de diàleg i de cerca del consens continuarà oberta fins al darrer dia. Estem disposats a parlar de tot: de la pregunta, la data, els requisits de participació, el percentatge necessari de l’opció guanyadora… Estem asseguts a la taula de negociació i no ens n’aixecarem fins al darrer dia. L’oferta de diàleg és permanent.’

Tanmateix, el president ha volgut deixar clar que el govern no s’aturarà si l’executiu espanyol continua ‘obstinat en el no’. I ha afirmat: ‘Tal com em vaig comprometre al parlament al setembre, com a màxim el mes de setembre del 2017 Catalunya celebrarà un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Si és pactat, molt millor, així ho preferim. Si no pot ser, manifestem que l’organitzarem igualment. No pot ser que la intransigència sigui la que s’imposi.’

En la part final del discurs, he exposat que la proposta catalana de referèndum és europeista perquè si Catalunya esdevé un nou estat, serà en el marc de la UE. ‘Les primeres passes de la República Catalana seran fetes amb les regles de joc de la Unió Europea. No considerem cap altra possibilitat.’

Llegiu ací el discurs complet de Puigdemont:
Powered by
Publish for Free
Europa no pot ser el problema
El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, en el seu discurs, ha intentat encaixar el procés català en la situació complicada que viu Europa, marcada per situacions com el Brexit i la crisi econòmica grega: ‘Avui Europa no pot aclucar els ulls a aquestes realitats, s’hi juga la seva credibilitat. Per això Europa se la juga també a Catalunya, perquè Europa haurà de decidir i seria impensable que no escollís la democràcia.’ I encara ha afegit: ‘Brussel·les ha de demostrar que les reclamacions dels ciutadans de tota la Unió són escoltades i enteses, que les seves opinions són importants i que la Unió Europea és el fòrum adequat per a encarar-les. Altrament, la Unió Europea seria vista com una part del problema i no de la solució, la qual cosa podria debilitar-la.
Powered by
Publish for Free


La viabilitat econòmica de Catalunya
Al seu torn, el vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha centrat la intervenció en la situació econòmica de Catalunya i la viabilitat com a país independent. Junqueras ha aportat dades per a il·lustrar per què Catalunya, en molts aspectes, ha estat una excepció en un context de crisi econòmica i poc creixement generalitzat.

En un repàs dels principals sectors de l’economia catalana, ha parlat de les exportacions: ‘Les exportacions per cap de Catalunya són a la novena posició de la Unió Europea’, ha recordat. Així mateix, pel que fa a la indústria, ha fet referència a la capacitat d’adaptació del país a les fluctuacions de l’economia. És per això, ha dit Junqueras, que en aquesta etapa de crisi la indústria catalana ha pogut continuar creixent. Tanmateix, ha deixat clar que la competitivat catalana té límits, com ara el cost de l’electricitat a l’estat espanyol o els retards sistemàtics del corredor mediterrani.

Junqueras també ha fet referència a la desocupació, un dels principals problemes de Catalunya. Malgrat això, ha reivindicat l’augment de la competitivitat i la innovació d’un model econòmic català basat en l’alta productivitat; ha defensat la bona posició de les universitats i el paper del turisme, ‘un sector estratègic’ que creix; i, finalment, ha dedicat uns minuts a repassar la tasca del govern de la Generalitat en matèria econòmica.
Powered by