NO TENIM POR?
El famós “processisme” (que és la manera que tenen d’anomenar el Procés™ els que o bé el voldrien més ràpid o els que no el voldrien) s’acosta al punt de l’arxianomenat xoc de trens. Un amic em deia que ell l’anomena punt d’ebullició, ja que l’aigua, quan arriba a aquest punt, si la segueixes escalfant no canvia de temperatura sinó que canvia d’estat.
I una de les frases que es van repetint és la de “No tenim por”. No? Aquest canvi d’estat i les seves conseqüències no ens han d’espantar? Doncs a mi, sí. Qui digui que no té por és que, o bé no sap què ens ve al damunt o simplement menteix. Al davant tenim l’Estat espanyol. L’Estat que els darrers tres segles ens ha bombardejat en diverses ocasions. Ens ha assetjat, perseguit, detingut, prohibit, investigat il·legalment… No teniu por d’aquest Estat?
Penso que no ens cal (ni ens va bé) dir que no tenim por. Ens cal explicar que hem vençut aquesta por. Que sabem a què ens enfrontem i que el risc d’enfrontar-nos-hi és molt més favorable que el de mantenir-nos on som.
Cal explicar què passarà si ens hi quedem. Si marxem, hi ha moltes incerteses i la gent ho sap.
Vénen temps de fer la campanya (la campanya seriosa, no la pantomima que han començat els de Demòcrates, anant per lliure només per reivindicar-se en un espai que les matemàtiques diuen que desapareixeran en les properes eleccions). I ens tocarà explicar-nos: explicar tot allò que els Estats tenen i que nosaltres no tenim. Explicar quines eines tindrem nosaltres per fer-ho millor. Deixar clar que som realistes: que no evitarem nous corruptes però que sí que ens assegurarem una llei que no els deixi impunes. Que no evitarem que hi hagi contaminació, però que sí que farem infraestructures, en el termini més breu possible, perquè el nostre impacte mediambiental es vagi reduint.
Podem explicar realitats perquè les podem acompanyar amb xifres i dades. El nostre rival no pot. Per això fa ús, repetidament, de mitja dotzena de frases suades. Perquè la seva estratègia no pot ser la de convèncer. Ja ho saben. La seva estratègia és precisament la de la por. Aquesta por que alguns diuen no tenir.
Canviem el to: diguem que sí, que, de fet, també ens fa por la suma d’incerteses que ens poden venir. Que sí, que és cert que tota revolució, tot canvi, en fa, de por. I aquest passar de ser súbdits a sobirans, de ser colònia a ser república, és un canvi en majúscules! Diguem als dubtosos que empatitzem amb la seva por. Que és la nostra. Que compartim les seves incerteses. Però que aquest camí ens donarà eines per construir un futur millor. Perquè, si volem aquesta nova República és també per por: per la por que ens fan les moltíssimes i verificables certeses del futur que ens espera si ens quedem.
Jordi Nadal
Empresari i consultor informàtic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada