dissabte, 30 d’abril del 2016

1 de maig

L’ANC anima a participar als actes de l’1 de maig






La independència és una oportunitat per millorar l’actual marc de relacions laborals, sobretot en el context d’un Procés Constituent que comptarà amb la participació ciutadana i garantirà el debat sobre drets fonamentals, també laborals.

Des de l’ANC es vol animar a tots els ciutadans de Catalunya a participar en les diverses mobilitzacions que s’organitzen arreu del territori en motiu de l’1 de maig per reclamar unes condicions de treball més justes.
Essent conscients que una República digna comença per un treball digne, l’Assemblea Sectorial de treballadors i treballadores participarà activament en les mobilitzacions que es duran a terme aquest diumenge a Barcelona (plaça Urquinaona / Pau Claris, 11.00), Igualada (Estació Vella, 11.30) i Tarragona (Plaça Imperial Tarraco, 12.00).


La independència és l’oportunitat que no es pot deixar escapar!




divendres, 29 d’abril del 2016

Manifest Sectorial TXI


Manifest de la sectorial de treballadors/es per la independència: 
És l'oportunitat que no podem deixar escapar


Per què ens interessa un nou Estat

Actualment, a l’estat espanyol:

- 4,8 milions de persones estan aturades. D’aquesta xifra, més de la meitat són aturats de llarga durada.
- Un milió i mig de llars tenen tots els seus membres a l’atur.
- Un de cada quatre contractes realitzats l’any 2015 tenia una vigència inferior a una setmana.
- Les dones tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i, quan treballen, el salari és un 20% menor.
- Un de cada dos joves menors de 25 anys no troba feina.
- El salari mínim és de 655€ (menys de la meitat del que tenen a Holanda, Irlanda o Bèlgica).
- És el país de la Unió Europea amb més becaris sense salari, amb més falsos autònoms i amb més frau laboral (el 95% dels contractes temporals es realitzen en frau de llei).
- Quan ens jubilem la cosa tampoc no millora: la pensió mitjana a Espanya és 200€ inferior a la mitjana europea.

I, mentrestant, els impostos que paguen les empreses de l’Ibex-35, de mitjana, no arriben al 7%, s’indemnitza a ACS amb 1.350 milions d’euros pel desastre del Projecte Castor, es rescaten bancs i caixes amb diners públics i s’aproven reformes laborals que només tenen com a objectiu facilitar l’acomiadament, reduir-ne els costos i precaritzar el mercat de treball.

La conclusió és molt evident: l’Estat espanyol maltracta a les treballadores i els treballadors, abandona les PYME i afavoreix les empreses del gran capital.

Tenir un Estat independent ens garanteix que tot això deixarà de succeir?

Tot i què és evident que hi ha estats sobirans i democràtics on la classe treballadora no està en les millors condicions, sí podem garantir que romandre a l’Estat espanyol assegura la perpetuació de pèssima actual realitat.

La fundació d’un nou Estat, en canvi, possibilita la creació d’un marc laboral diferent, més just i solidari per a les persones treballadores, aprofitant els models de referència del nostre entorn. El procés constituent (amb participació ciutadana) permet, a més, blindar aspectes socials essencials. Suècia, per exemple, té un permís retribuït de maternitat/paternitat de 16 mesos i aquesta mesura de protecció no és qüestionada, sigui quin sigui el color del govern de torn, perquè forma part de la seva estructura social constitucional.

Per què descartem que les coses puguin canviar a Espanya?

A Espanya, malauradament, no hi ha cap possibilitat de canvi. Fins i tot ara, amb els resultats electorals més oberts de la història de la democràcia, PP, PSOE i C’S han obtingut 16,2 milions de vots i aglutinen gairebé el 75% del Congreso de los Diputados. Hem de recordar que populars i socialistes són els qui han imposat les dues regressives reformes laborals que ha patit el mon del treball en els darrers anys, i que el projecte laboral estrella de Ciudadanos és el “contracte únic”, que no és cap altra cosa que la unificació de tots els contractes en una mateixa precarietat.

Les persones treballadores a Catalunya, tenim, però, una gran ocasió per millorar el nostre futur participant en la creació de la República catalana i en la confecció de la nova Constitució com a garantia de canvi i de progrés democràtic. La independència és l’oportunitat que no podem deixar escapar.

dijous, 28 d’abril del 2016

Propostes sobre que cal fer

Les deu coses que cal fer 
per a proclamar la independència

«L'independentisme ha de posar la directa i provocar una tempesta perfecta. S'haurà de sorprendre el nou govern espanyol.»

Per què l’independentisme es troba en un moment més aviat baix? Segur que hi ha molts factors que ho poden explicar. Però crec que hi té un pes molt gran la batalla viscuda després del 27 de setembre. Allò que havia de ser com un referèndum i que, segons la lectura majoritària, es va guanyar va ser viscut com una derrota els mesos posteriors. Salvada la gran disputa entre famílies independentistes amb la llista conjunta de Junts pel Sí, la nova disputa per les exigències de la CUP va deixar l’independentista de carrer ben desanimat. La cabriola de la investidura de Carles Puigdemont va animar el personal uns quants dies. A partir d’aleshores, els avenços de l’execució del mandat democràtic no són clars o no llueixen com caldria.

Lluny de pensar que això ja és dat i beneït, l’independentista ha de cercar les fórmules i els camins per a tornar a agafar l’embranzida prèvia al 27-S o, encara millor, al 9-N del 2014. Quines són aquestes fórmules i camins? Com sempre, no hi ha receptes màgiques ni camins rectes. Però hi ha algunes coses que sí que haurien de passar si volem que la nau arribi a bon port. Vegem-les:

—La societat civil ha de reprendre el timó de la mobilització. Òmnium i l’ANC han deixat la iniciativa en mans dels partits i institucions. I, més enllà de la gran responsabilitat que tindran aquests partits en les passes que s’han de fer, la societat civil és el puntal més fort de l’independentisme català. Res no avançarà si el carrer no és un clam permanent per la llibertat.

—El govern i els partits han de decidir si volen avançar definitivament o si volen especular infinitament sobre les conseqüències legals dels seus actes. Si el govern o el parlament no comencen a actuar com si ja fóssim independents, la immobilitat matarà el procés. És clar que impulsar la independència tindrà conseqüències legals, judicials i penals. Qui s’ho pensava, que això es faria sense risc? Que potser no sabem que cal estar disposats a anar a la presó per la llibertat?

—S’ha vist que l’estat espanyol és incapaç de gestionar la complexitat política. El bipartidisme ha deixat una cultura de pacte –també als partits petits i nous– completament nefasta. L’interès d’estat s’ha revelat escàs, en un moment com l’actual. Encara pot haver-hi una sorpresa d’última hora. Encara pot passar que l’Íbex faci quadrar els dos grans i imposi una solució. Sigui com sigui, l’independentisme hauria d’actuar amb la màxima intel·ligència i deixar clar què hi va a fer, a Madrid, ara que ens en desconnectem. Perquè pot passar que els encantadors de serps obtinguin un resultat millor que el 20-D i tot. I això ho complica encara més. Si el missatge de l’independentisme en aquestes noves eleccions no és molt clar farem una passa enrere.

—Un cop superat el temps de les eleccions espanyoles, l’independentisme ha de posar la directa i provocar una tempesta perfecta. El nou govern espanyol de torn s’ha de trobar sorprès amb accions decisives. Hi ha moltes coses pendents que poden servir. Tan sols cal començar a fer treballar les estructures d’estat més significatives, que actuïn amb normalitat. I, evidentment, no fer gens de cas de les impugnacions i suspensions dels tribunals espanyols.

—Entrar en la fase de no-cooperació amb les institucions i la legalitat espanyoles portarà inevitablement a un conflicte institucional majúscul que es convertirà en la carpeta més urgent de les institucions internacionals. Sense esdevenir un problema ineludible per a Brussel·les i qui calgui no hi haurà mai un procés negociat de resolució. Si no hi ha conflicte, no cal cercar solucions. Cal provocar la intervenció de la comunitat internacional.

—Com que el resultat del 27-S no és suficient –segons la majoria de dirigents catalans– per a proclamar la independència, és imprescindible un referèndum formal i amb totes les garanties democràtiques. Això ho imposarà la comunitat internacional, perquè així és com s’han resolt els processos d’independència conflictius. Per tant, tots els esforços han d’anar adreçats a demostrar que estem disposats a tirar pel dret fins que les capitals decideixin d’intervenir.

—En aquest sentit, convindria no deixar-se enredar més per la cançoneta del referèndum de Podem. Els referèndums no vénen de Madrid, sinó de Washington, Berlín, Brussel·les… Una majoria al congrés espanyol que pugui convocar un referèndum d’independència de Catalunya no hi serà mai. I si no voleu que sigui tan categòric, no hi serà mai mentre la balança fiscal entre Catalunya i Espanya no els beneficiï a ells. I, així i tot, no crec que hi fos. Per tant, via unilateral fins que no intervingui una tercera part poderosa de debò.

—Una altra cosa que cal corregir, si es vol arribar a la independència, és l’error de pensar que cal recórrer a la seducció per a ampliar la majoria social. No és la seducció, el camí. Especialment, no ho és seduir les castes dirigents dels partits de la tercera via. La majoria no s’ampliarà mai per dalt, sinó per baix. Vull dir que són els votants i simpatitzants d’aquestes opcions que han d’unir-se a la independència. Els dirigents pràcticament són tots perduts. La clau per a sumar és la confiança i no pas la seducció. I la confiança no s’aconsegueix demanant ‘confiança, si us plau’, sinó demostrant fortalesa, decisió i caràcter. I capacitat d’acció.

—També cal recuperar els camins traçats pel CATN. Fa la impressió que al govern actual li passa allò que cada nou governant vol descobrir el món. La sensació que l’últim que arriba pensa que ho farà més bé i que té les idees més brillants. Els informes del consell impulsat per Mas són una mina per a construir l’estat independent. I diria que no s’aprofiten prou perquè van ser cosa del qui hi havia abans.

—I, finalment, l’independentista comú ha d’autocentrar-se d’una vegada per sempre. Per a accedir a la independència cal, primer de tot, que la majoria del país s’independitzi mentalment. Perquè quan calgui arriscar-se, convindrà que ningú no estigui pendent d’agradar a ningú. Quants independentistes parlen del ‘govern central’ quan volen dir el govern espanyol? Quants independentistes situen el País Basc al nord, com si no fos clarament a l’oest? Quants independentistes es passen el dia pendents de les misèries polítiques de Madrid i ignoren la realitat política de tota la nació? I això que encara passa amb els independentistes a escala individual, també passa a molts mitjans de comunicació, que no saben ni on comença ni on s’acaba el seu país.

Segurament caldran més coses que aquestes per a esdevenir un país independent. Però aquests elements són indispensables per a aconseguir-ho. Ja podem anar escrivint fulls de ruta i aprovant declaracions de sobirania. Si no situem el tren a la via que toca i afegim força carbó al foc, això no arrencarà mai.


PereCardus,
 periodista
Vilaweb

Endevant República Catalana






dimecres, 27 d’abril del 2016

A fora ja és evident...

Des dizaines de lois catalanes suspendues par le Tribunal constitutionnel espagnol


En guise d’exemple, voici une sélection de lois qui, après avoir été adoptées par le Parlement catalan pour leur application en Catalogne, ont été suspendues (définitivement ou en attendant leur examen final) par le Tribunal constitutionnel espagnol (TCE) en 2015 et début 2016. Le TCE agit, dans ce contexte, à la demande du gouvernement espagnol.
Loi interdisant le fracking. Cette loi interdit complètement l’usage de la technique de fracture hydraulique pour la recherche d’hydrocarbures. Le but est d’en éviter les effets écologiques et socioéconomiques indésirables. Le TCE a considéré qu’une telle mesure empiète sur les compétences de l’Etat central.
Loi d’impôt sur les logements vides. Cet impôt toucherait les propriétaires des appartements vides depuis plus de deux ans, sans cause justifiée. Il vise surtout les entités financières qui possèdent des nombreux logements. La mesure toucherait environ 15000 habitations. Pour le gouvernement espagnol, ces normes se superposent à l’espace réservé à l’Etat qui à légiféré dans ce domaine même si différemment.
Loi contre la pauvreté énergétique. Selon cette loi, l’accès à l’électricité, au gaz ou à l’eau de la part de personnes en situation de « risque d’exclusion de logement » constitue un droit. Les services sociaux locaux auraient la possibilité d’intervenir pour éviter la coupure à l’accès de ces biens de consommation fondamentaux. Les entreprises en question devraient garantir gratuitement leurs services si les personnes affectées satisfont les critères de « risque d’exclusion de logement ». Le TCE considère que les entreprises ne peuvent pas être obligées à subvenir aux besoins des familles en situation de risque.
Loi des gouvernements locaux. Cette loi vise à identifier et à clarifier les rôles de chaque niveau de gouvernement en vue d’en assurer la durabilité financière et l'efficacité, notamment en simplifiant les structures administratives et en évitant les doubles emplois. Cette réforme supposerait une économie d’environ 1000 millions d'euros par législature. Il s’agit également de promouvoir la transparence et la participation des citoyens. En cours d’examen par le TCE, le gouvernement espagnol considère qu’il existerait un octroi indu de compétences par le gouvernement catalan.
Loi interdisant les grandes surfaces commerciales en dehors des villes. Cette loi interdit l’implantation d’établissements commerciaux d’une surface égale ou supérieure à 800 mètres carrés en dehors des « trames urbaines consolidées ». Le TCE considère que la loi ne s’appuierait pas sur des « raisons impérieuses d’intérêt général », tel qu’exigé par la loi de base de l’Etat central.
Loi d’action extérieure et de relations avec l’Union européenne. Cette loi vise à renforcer les relations avec l’UE et à continuer d’avancer vers une action extérieure efficace et cohérente. Elle cherche à positionner les intérêts de la Catalogne dans le monde et à renforcer les relations avec d’autres gouvernements, organismes multilatéraux et réseaux de coopération dans l’UE. Pour le TCE, la compétence des relations extérieures serait exclusive de l’Etat central.
Loi du Síndic de Greuges (entité de défense des citoyens). Le TCE a considéré qu’il ne faut pas évoquer que cette entité soit une « autorité catalane » pour la Prévention de la torture i d'autres traitements ou peines cruels, inhumains ou dégradants, en cohérence avec le Protocol facultatif de la Convention des Nations Unies adopté per son Assemblée Générale (Résolution 57/199, du 18 décembre de 2002, ratifiée par l’Etat espagnol le 3 mars 2006).
Non sans humeur, le dessinateur catalan Jordi Calvís a produit une vidéo sur la suspension des lois catalanes. Voir dans cette page : http://www.vilaweb.cat/noticies/les-prohibicions-del-tc-en-un-video-animat/
Il est aisé de conclure que si toutes ces lois et bien d’autres sont suspendues pour des raisons constitutionnelles (30 normes sont actuellement en attente d’examen), la Constitution espagnole apparaît comme n’étant en aucun cas « fédérale ».
En fait, le système des Communautés autonomes est essentiellement une dévolution administrative « sous surveillance », pouvant en tout moment être remis en cause par les lois approuvées à Madrid. Bien que l’usage qui est fait de la Constitution pourrait être moins centralisateur, il n’est pas imaginable de faire évoluer cette situation sans une réforme approfondie du texte pour, au minimum, inclure la reconnaissance des nations non espagnoles et de leur action politique et économique effective. Toute réforme, même modeste, est toutefois très compromise : bien plus d’un tiers du Parlement et du Sénat espagnols sont et seront contrôlés par les forces politiques contraires, le Parti Populaire et Ciudadanos. Tandis que les socialistes du PSOE ne sont pas loin de la droite à cet égard, Podemos ne prévoit qu’une vague « multiculturalité » de l’Etat.
Quelques sources:

dimarts, 26 d’abril del 2016

Rodalies

«Independitzem-nos de Florentino, 
és urgent»

La bogeria de l'AVE és un dels indicadors més clars de la irreversibilitat del sistema econòmic espanyol, estructuralment depredador. Els ciutadans d'aquest estat han passat -i encara hi són- una crisi duríssima, amb efectes socials devastadors, però això no ha commogut el més mínim les elits polítiques de Madrid, que han continuat invertint quantitats fabuloses en l'eixamplament de la segona xarxa d'alta velocitat del món, només superada per la del gegant xinès.



Quan Catalunya és un clam pel desastre de Rodalies, els governs successius de Madrid se n'han desentès del tot. Des de fa quinze o vint anys a la xarxa de proximitat no s'hi inverteix ni el mínim necessari per al manteniment. I cada cop que els catalans exigeixen solucions -el Parlament, el Govern, els mitjans de comunicació o qui sigui-, la resposta és que Catalunya té el privilegi de tenir connectades totes les capitals de província amb alta velocitat. Una demanda que no feia ningú. 


I, per si fos poc, a Madrid també van decidir enllaçar Barcelona i París amb una línia d'impossible rendibilitat per l'excessiva distància i la competència de l'avió, més barat i més ràpid. Però només es tractava, una vegada més, d'afavorir els negocis de l'Ibex35.Per això Florentino Pérez cobrarà centenars de milions d'euros com a compensació per l'escassesa de viatgers. Una operació molt similar a la del Castor, tan gravosa per als contribuents de la hisenda espanyola. 


Per això la independència també serà un bon negoci democràtic. La societat catalana deixarà d'estar exposada a l'espoli de les elits de Madrid i personatges com Florentino Pérez deixaran de presentar-nos una factura rere l'altra. Per pura supervivència, independitzem-nos de Florentino.


Salvador Cot
Font: Mon.cat

dilluns, 25 d’abril del 2016

Reflexió sobre la desobediència

«L'home revoltat»

Elisenda Paluzie va dir a El Punt Avui de 15 d'agost del 2014: “No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat.” Trencar amb la legalitat és un acte de desobediència. Desobeir és refusar deliberadament complir una llei, un reglament, una ordre, una norma... El verb desobeir cobreix de manera indistinta tots els moviments de lluita, de contestació, de resistència, de revolta. John Rawls, en el seu assaig Teoria de la justícia, defineix la desobediència com “l'acte públic, no violent, decidit en consciència, però polític, contrari a la llei, realitzat per assolir un canvi de la llei o de la política del govern”.


Aquesta definició no implica que l'acte de desobediència infringeixi la llei contra la qual protesta. La desobediència civil es justifica per principis polítics. El decret de
Nova Planta de 1716 és un instrument d'annexió. Annexionar vol dir anul·lar una legalitat i substituir-la per una legalitat forana. Restaurar la pròpia legalitat és un acte polític.

Albert Camus, premi Nobel de literatura el 1957, publicà l'any 1951 L'home revoltat, del qual el mateix autor deia que era l'obra seva que més li agradava. És un assaig en què Camus pregunta què és un home revoltat i la resposta és: “Un home que diu que no, però que, si bé rebutja, no renuncia, és un home que diu que sí d'ençà del seu primer moviment.” La revolta més negativa, i posa l'exemple de l'esclau que sobtadament es rebel·la contra una ordre del seu amo, conté per força un element positiu: si refuso acomplir aquell acte al qual hom em pretén obligar, és que en mi resideix una voluntat més o menys confusa d'allò que és el contrari, és perquè en l'home hi ha alguna cosa en què pot identificar-se, encara que només sigui per un temps. En conseqüència conclou: “Em revolto, aleshores sóc.” La revolta és un dret, diu. La revolta neix de l'esgotament de la paciència. Se situa en l'actuar.

No és un problema de legalitats; és de legitimitats. El 9 de novembre del 2015 el Parlament aprovava una declaració rupturista, immediatament impugnada pel govern central al Tribunal Constitucional, que ràpidament la va anul·lar, i abans d'exposar els seus arguments jurídics ell mateix explicava que la prioritat en la resolució era deguda a la transcendència constitucional de l'assumpte. Els catalans i les catalanes estan immersos en la lluita per la seva supervivència com a tals i pel manteniment de l'estat del benestar. No hem de permetre que sentin la més mínima angoixa. Se'ls ha de prevenir de l'estratègia de la por. Hauran de referendar els assoliments que obtinguin les institucions i donar tot el suport que calgui en les mobilitzacions que convoqui la societat civil i en les eleccions que se celebrin. Les institucions han d'assumir les seves responsabilitats i el Parlament de Catalunya ho ha fet.

Narcís Oliveres
Font: elPuntAvui.cat

diumenge, 24 d’abril del 2016

Trencar per existir

«Aviat ens caldrà trencar per existir»

El govern espanyol té trenta recursos presentats al Constitucional contra normes catalanes, la majoria amb efectes suspensius. Alhora, Catalunya ha hagut de recórrer contra cinquanta disposicions estatals que erosionen o buiden l'autogovern català. El problema és que l'àrbitre té la samarreta d'un dels dos equips. La independència judicial no existeix en les altes instàncies estatals.

Aquesta idea de no fer efectiu el trencament amb l'Estat espanyol fins no tenir totes les estructures acabades i tot el marc normatiu ben fet i polit, aviat quedarà desmentida per la realitat. Aviat ens caldrà trencar per existir, estigui com estigui el desenvolupament previ del procés. Catalunya s'assembla cada vegada més a aquells edificis vells amb la façana protegida, que són buidats per dins per fer una nova construcció de cap i de nou, però mantenint el front original ben apuntalat, en espera del nou edifici. Mentre nosaltres encara estudiem els plànols, l'Estat enderroca i buida a consciència tot el solar. Aviat quedarà ben pelat. El problema és que en el nostre cas, la façana no està ben apuntalada, i hi ha risc seriós de veure com tot s'ensorra mentre nosaltres encara discutim si quan tindrem casa nova hi posarem parquet o rajoles.

No s'hi val a badar. El buldòzer de l'Estat avança sense contemplacions. Ens apropem acceleradament a la cruïlla definitiva: acceptar la dissolució de Catalunya dins l'Espanya unitària i centralista, o trencar per construir una república on es puguin aprovar i aplicar lleis que protegeixin els ciutadans.

Germà Capdevila

Resultats Eleccions At





El procés Electoral de la Territorial de Sant Joan Despí ha conclòs amb l'acceptació dels seus càrrecs per part de la Junta guanyadora de les Eleccions del 16 d'abril del 2016:

Coordinador - Sr. Frederic Font Romagosa
Secretària - Sra. Montserrat Vaqué Franco
Tresorer - Sr. Miquel Raïch Regué







dijous, 21 d’abril del 2016

Reflexions del President

President Puigdemont: "La flexibilització del dèficit que de forma graciosa ens concedeix el Govern no arriba ni de bon tros
 al que tenim dret per llei"

En una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio, el cap de l’Executiu critica que “entre els partits espanyols hi ha una curiosa unanimitat a no obrir cap porta per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya”

El cap del Govern afirma que “si la llista lliurada ahir a l’Executiu espanyol no es compleix no hi haurà un segon document”
Remarca la incapacitat dels partits espanyols per gestionar la complexitat política a diferència de Catalunya i denuncia que “el temps que es passa sense prendre decisions té un cost per als ciutadans i nosaltres exigirem que es restitueixi”
El president Puigdemont ha estat entrevistat per Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest matí, durant una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, l’augment de l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes anunciat ahir per l’Executiu espanyol i que passa del 0,3 al 0,7 per a aquest any. El cap del Govern ha reclamat, un cop més, que s’apliqui el principi d’ordinalitat com marca la llei perquè “aquesta flexibilització que de forma graciosa ens concedeix el Govern no arriba ni de bon tros, no a allò que esperàvem, sinó al que tenim dret per llei”.

Pel cap del Govern aquest canvi d’objectiu no té per què suposar a més a més un alleugeriment de les finances de Catalunya, ja que ha recordat que tot depèn del Pla d’ajust “que vol imposar el Govern espanyol”. Ha recordat que “el ministre Montoro ha posat la directa, i ens ha amenaçat de mesures cautelars i coercitives”. “Ells controlen la caixa, i, per tant, les transferències de les bestretes que ens facin; poden decidir quan vulguin unilateralment i arbitràriament, el dia que els convingui, allò que ens vulguin descomptar”, ha denunciat.

“L’experiència amb el senyor Montoro ens fa pensar el pitjor; mai regalen res, mai donen res, mai fan cap favor, no compleixen els acords”, ha continuat dient Puigdemont, i ha afegit “històricament no han tingut mai interès que les finances de la Generalitat vagin desfogades i tinguin el tracte que la llei preveu, i no ho faran ara que tenen Europa trepitjant-los els talons perquè controlin el seu dèficit i a les portes d’unes possibles eleccions”.

Reforma del model de finançament


Sobre la reforma del model de finançament que vol dur a terme el Govern espanyol, el president ha insistit que “no ens pertoca formular cap proposta, però ens afegirem a la reforma imprescindible que ja s’havia d’haver fet”, i en aquest sentit ha assegurat que si després del Consell de Política Fiscal i Financera el Govern demana que les autonomies nomenin experts per orientar les línies d’aquesta reforma “ho farem”, i ha explicat que ja ha mantingut alguna conversa al respecte amb la presidenta de les Balears.

Trobada amb Mariano Rajoy

En el decurs de l’entrevista, el president s’ha referit a la trobada que va mantenir ahir amb el president Rajoy, una reunió, ha dit, que va ser demanada per Moncloa i a la qual ell es va mostrar disposat “per tractar de desencallar els incompliments que afecten els ciutadans”. En aquesta línia s’emmarca el document de 46 propostes que va lliurar al president espanyol i que confia, ha dit, que almenys de 44 d’elles, totes menys el referèndum i la judicialització de la política, en surti un calendari de treball per proposar acords i decisions que resolguin aquests incompliments de l’Estat i el pagament dels deutes.

En aquesta línia, el president ha criticat l’interinatge del Govern espanyol i la incapacitat dels partits de gestionar la complexitat de la política espanyola a diferència del que ha passat a Catalunya, i ha opinat que “el temps que es passa sense prendre decisions té un cost per als ciutadans i nosaltres no deixarem d’exigir que es restitueixi aquest cost”.

El president ha remarcat que si aquesta llista s’incompleix, tal i com va passar amb el document de 23 punts que va lliurar fa dos anys el president Mas al president Rajoy , “no hi haurà una segona llista amb 62 punts, perquè voldrà dir que hauran tornat a passar dos anys sense cap solució i això serà inacceptable”.

Sobre la judicialització de la política, el cap del Govern ha explicat que va demanar al president Rajoy que “en aquelles coses que perjudiquin als ciutadans no abusi del recurs de suspensió” i ha explicat que el president espanyol es va comprometre a mirar-ho. “Veurem si és així, la primera prova la tindrem amb la Llei 24/2015, d’emergència en habitatge i pobresa energètica, si la porten al Constitucional”, ha reblat.

Resolució del conflicte polític

Preguntat per la directora del programa, Mònica Terribas, sobre quina rebuda ha tingut a Moncloa la proposta de referèndum, el president de la Generalitat ha afirmat que “malgrat la voluntat del Govern i del Parlament de Catalunya de trobar una solució negociada al conflicte polític, asseure’ns a la taula i negociar un acord, no hi ha marge”.

En aquesta línia, el president ha defensat els contactes que ha mantingut les últimes setmanes amb altres líders polítics espanyols “perquè seria un irresponsable si no els rebés en ple procés cap a la independència”. “Si volem construir un acord ho hem de fer a partir del diàleg i el coneixement, i hem d’aprofitar les circumstàncies que ho afavoreixin perquè com a mínim no invoquin desconeixement”, ha dit en resposta a la pregunta de si hi havia electoralisme en aquestes trobades per part dels partits espanyols.

Tot i deixar clar que tots els líders polítics han mostrat molta voluntat d'escoltar, el president ha remarcat que “hi ha una curiosa unanimitat entre els partits espanyols de no obrir cap porta a la possibilitat de resoldre el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya per la via de la consulta pactada, de la democràcia i del respecte a la voluntat de la majoria dels catalans”. 

govern.cat

Sobre el referèndum


S’ho creuen o és cinisme?
«Sabeu per què els atacs més ferotges contra l'independentisme al parlament arriben del tàndem Rabell-Coscubiela?»






Es fa difícil de pensar que algú que ja s’afaiti i que aquests darrers dos anys o tres hagi observat el debat polític al nostre país es pugui creure que es podrà fer un referèndum pactat amb l’estat espanyol si no hi obliga la comunitat internacional. També sembla impossible que ningú que hagi après a comptar –res, sumes senzilles de dues xifres– pugui proposar una reforma de l’estat espanyol amb resultat positiu per a la sobirania dels catalans. Propostes d’aquesta mena tan sols poden venir d’un creient. És a dir, d’algú que té una fe cega més enllà de totes les dades i proves terrenals.

També podria passar que es tractés d’aquell fenomen del qui acaba d’arribar i es pensa que, si allò que ell voldria no s’ha aconseguit, és perquè els qui hi havia abans no ho feien prou bé. Són els ‘salvapàtries’, els herois creguts que els sembla que són capaços de fer l’impossible. Allò que ningú més no ha aconseguit mai.

Quan sento la tropa dels Rabell-Coscubiela penso tot això. D’on han sortit? Quant de temps han passat tancats en un cau sense veure la llum del sol? Què han fet tots aquests anys, del 2010 ençà? Ja sé que no és obligatori d’anar a veure les mobilitzacions de l’Onze de Setembre, però si et vols dedicar a la política val la pena de mirar el TN aquell vespre! Com es fa per esborrar totes les passes que s’han fet per obtenir un referèndum com el d’Escòcia? Com s’aconsegueix de fer com si no hi hagués unes querelles de l’estat espanyol contra els qui van posar les urnes perquè la gent pogués votar? És possible de fer-ho?

No crec que no ho sàpiguen, tot això. Encara que tinguin més interès per unes altres coses, de segur que saben com hi hem arribat, fins aquí. De segur que saben comptar per veure que tan sols un dels quatre partits espanyols grans podria arribar a permetre un referèndum sobre la independència a Catalunya. De segur que ho veuen, que abans es posaran d’acord tots els altres per impedir-ho. No deuen pas voler que esperem una majoria absoluta de Podem, oi? O és que els sembla que mentre facin veure que tot és possible rascaran uns quants vots més, ara que segurament tornaran a fer eleccions?

Ahir el president Puigdemont va respondre a en Rabell al parlament amb molt d’encert. L’estratègia del bastó i la pastanaga ja no ens l’empassem. La pastanaga de la reforma d’Espanya que pot arribar a permetre un referèndum a Catalunya no se la creu ningú. Bé, per desgràcia encara se la creuen uns quants i, fins i tot, alguns independentistes van arribar a dir que potser votarien la pastanaga el 20-D.

Sabeu per què els atacs més ferotges contra l’independentisme al parlament arriben del tàndem Rabell-Coscubiela? Perquè saben que es troben en fals. Que allò que diuen que defensen no s’aguanta de cap manera. Que no hi ha argumentació possible que ho sostingui. I això els fa ser més bel·ligerants que ningú contra aquells que són la demostració històrica del fracàs del somni català de canviar Espanya. Només ens
podem fer una pregunta: s’ho creuen o és cinisme?

Pere Cardús . Periodista
Publicat a Vilaweb


dimecres, 20 d’abril del 2016

Quan l'economia no et fa lliure

El dèficit públic del 2015 o quan els arbres no ens deixen veure el bosc o els tripijocs de Montoro



Redacció: Lliure i millor.cat

dimarts, 19 d’abril del 2016

Acord de Govern. Consell Executiu




President Puigdemont: 
"El compromís del Govern aquesta legislatura és revertir les retallades i situar Catalunya 
a les portes de l'estat propi"
  • El president ha presentat en roda de premsa el Pla de Govern per a l’XI legislatura, aprovat avui pel Consell Executiu, que contempla 20 àmbits d’actuació i 750 mesures executives, legislatives i normatives 
  • Puigdemont ha remarcat que la lluita contra la pobresa “serà un dels pilars” del pla i que “ningú es quedarà sense llum, aigua, gas ni casa per culpa del TC” 
  • El president ha explicat que demà plantejarà a Mariano Rajoy les relacions Catalunya-Espanya, la garantia dels drets bàsics, els incompliments de l’Estat i “l’error” de judicialitzar la política 
  • El cap de l’Executiu ha refermat el “compromís” de Catalunya amb la crisi dels refugiats: “volem participar en la solució, i no ens aturarà ningú”
Roda de premsa


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presentat aquest migdia en roda de premsa el Pla de Govern de l’XI legislatura que ha aprovat avui el Consell Executiu. Un document “ambiciós”, amb 750 mesures concretes, 288 indicadors de seguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’actuació i 45 lleis, que el president ha assegurat que ha de servir per fer realitat el “compromís que té el Govern aquesta legislatura: revertir les retallades, revertir els seus efectes i situar Catalunya a les portes de l’estat propi”.


El cap de l’Executiu ha destacat que el pla neix en un “període excepcional”, on “la garantia de l’estat del benestar ha de ser un dels eixos i s’ha de trobar en la traçabilitat de totes les accions que prengui el Govern”. Per aquest motiu, ha remarcat, el document presentat avui “prioritza les polítiques socials, malgrat l’ofec econòmic i financer i les amenaces de noves retallades del govern espanyol”, però, alhora, “fa compatible l’atenció a les persones amb la creació d’estructures d’estat”.


Per dur a terme les línies d’actuació marcades, el president Puigdemont ha subratllat que calen “uns pressupostos que permetin implementar-lo en la seva totalitat i dir als ciutadans de Catalunya que, no només hi haurà una garantia de l’estat del benestar, sinó que el millorarem substancialment”.


En aquest sentit, ha remarcat que el pla de Govern “va clarament a atacar d’arrel les conseqüències devastadores de la crisi en les famílies més vulnerables”. I ha afegit que “això no només és compatible amb les estructures d’estat, sinó que és la forma que tenim de construir-les”.






Un país més just

Al llarg de la compareixença, el cap de l’Executiu ha anat desgranant els detalls del pla, que es basa en tres grans eixos: un país mes just, fonamentat en un nou estat del benestar; un país amb més i millor feina, amb una economia al servei de les persones, i un país amb bones pràctiques, que garanteixin la regeneració democràtica.



En el primer bloc el president ha volgut subratllar que “la lluita contra la pobresa serà un dels pilars” i que el pla de xoc social es veurà traduït en unes setmanes en el projecte de pressupostos. De totes les mesures que el Govern vol dur a terme, el president ha posat especial èmfasi en les relatives a la pobresa energètica i la garantia de l’habitatge perquè, ha dit, són mesures que “el Govern se sent moralment i políticament obligat”a impulsar.





En aquest àmbit, ha lamentat la “tendència obsessiva del govern espanyol a recórrer al Tribunal Constitucional moltes de les iniciatives”, però ha estat molt taxatiu a l’afirmar que “ningú no es quedarà sense llum, aigua, gas ni casa, que hi tingui dret, per culpa del TC”. “Si, a partir de lleis que garanteixen i blinden drets socials, algú pretén enviar un missatge de càstig per qüestions ideològiques, s’equivoca, i a més genera un perjudici a moltes famílies vulnerables d’aquest país”, ha declarat.




També en el marc d’ajudar els més desafavorits, el president ha reiterat el “compromís”de Catalunya amb el servei de primera acollida dels refugiats i la voluntat de ser un“actor internacional especialment actiu” per eradicar un dels grans problemes actuals d’Europa. “Com que ens sentim Europa, perquè som Europa i volem ser Europa, ens sentim solidaris amb aquells països que estan aguantant més l’impacte d’aquesta situació i volem participar en la solució, i no ens aturarà ningú”, ha defensat Puigdemont.



Un país amb més i millor feina

Dins les mesures impulsades per dotar Catalunya d’una economia al servei de les persones, el president ha destacat la importància del corredor ferroviari mediterrani,“una assignatura inexcusable de qualsevol govern que estimi el país”. “Veiem que, tristament, no és així pel govern espanyol, però sí que ho és pel Govern català i el valencià”, ha dit el president, que ha explicat que ahir es va produir una reunió entre els dos executius per “reimpulsar el front polític d’exigència al govern espanyol de l’enorme transcendència que té per a la nostra economia, els llocs de treball i per al futur de les generacions”.



En paral·lel també ha defensat la reclamació del traspàs de la gestió integral de Rodalies. “No volem queixar-nos més a Madrid que funciona malament, perquè funciona malament, el que volem és tenir nosaltres la responsabilitat de la gestió i ens deixarem de queixar”, ha declarat. I ha defensat que si el traspàs es fa efectiu “els bons resultats objectius” que s’estan donant als Ferrocarrils de la Generalitat “els podem transferir a la gestió de Rodalies”. “Posar traves a això no és posar traves al procés, sinó als ciutadans, que reclamen urgentment un canvi en el servei”, ha reblat.



Un país amb bones pràctiques

En el bloc de la regeneració democràtica, l’establiment de bones pràctiques en l’àmbit de l’Administració i la transparència, el president ha subratllat la importància de la seguretat i ha insistit en la necessitat de convocar la Junta de seguretat de Catalunya.



El president ha assegurat que “la seguretat és un dels drets bàsics” i que, en un context on es viuen moments angoixants per temes com l’amenaça gihadista o la xarxa de tràfic de persones, “un Govern que té policia integral al seu càrrec, que té competències i les vol exercir” ha de poder-ho fer i per això cal que es convoqui la Junta. “Necessitem urgentment la convocatòria i la incorporació dels Mossos de manera permanent a l’espai d’avaluació del risc de l’amenaça terrorista que té fixat el govern espanyol i que estiguem presents en aquelles decisions que es prenguin a nivell de policies europees”, ha demanat.



També ha posat sobre la taula el deute endarrerit d’uns 270 milions d’euros del govern espanyol pel que fa a la desplegament dels mossos i ha dit que la junta “ha de servir per poder posar un calendari al pagament d’aquests diners”.




Reunió amb el president espanyol


A preguntes dels periodistes sobre la reunió que el president mantindrà demà amb el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, el cap de l’Executiu ha desgranat que hi anirà amb quatre grans temes com a ordre del dia: les relacions Catalunya-Espanya; la situació dels drets socials, des del tema dels refugiats fins a la pobresa energètica, passant pel sostre de dèficit; els incompliments de l’Estat que se sumen als 23 punts del president Mas i la judicialització de la política.



“Tinc naturalesa optimista i vull pensar que les demandes catalanes no sortiran de buit”, ha assegurat el president sobre com espera que transcorri la trobada. “Aquest és un Govern de diàleg institucional permanent, que no està en funcions, que no caduca i que no té límits en la seva ambició de diàleg”, ha afegit Puigdemont.


En relació amb l’aprovació dels pressupostos, el cap de l’Executiu ha dit ser “dels optimistes” i ha defensat les bondats de l’acord d’estabilitat parlamentària signat per la CUP. “Crec que nosaltres també hem de fer esforços, perquè no li demanem ni li demanàvem cap xec en blanc a ningú. Per tant, hi ha d’haver diàleg intens i proper per aconseguir un objectiu que és també del país, que té grans expectatives i no les podem decebre”, ha reblat.


En un altre moment de les preguntes, Puigdemont també s’ha referit a l’escenari polític espanyol, assegurant que “el nostre pla de Govern, pel que fa a la creació d’estructures d’estat i el procés cap a la preparació d’un estat independent, no depèn que hi hagi govern a Madrid”. Però ha alertat que si “la incapacitat de gestió de la complexitat de la política espanyola es trasllada als ciutadans, serà fatal i injust”.

Font: Govern.cat

dilluns, 18 d’abril del 2016

Reflexió sobre el paper de l'ANC

“Declarem la independència
 l’Onze de Setembre”



Aquest diumenge l’ANC s’ha reunit. No he mirat a fons les conclusions. Sí que sembla que resistirà com ha fet fins ara, sense modificacions transcendents en la manera de treballar. Sembla que no hagi passat res, però el ball de bastons va per sota. No vull ser un aixafaguitarres: senzillament algunes coses no m’agraden. No seré jo qui en signi el certificat de defunció, ni tan sols un comunicat de malaltia, ni molt menys. Sortosament de moment tenim una ANC amb múscul.

Sí que diré que en aquest país, quan alguna estructura sembla que pot tenir una mica de força, apareixen voltors disposats a controlar-ne els òrgans i a agafar-ne el poder. Entre els voltors hi ha els que creuen que el seu model és el bo, idealistes de partit, les idees del partit han d’imposar-se. Voltors de bona fe. Hi ha també els voltors que busquen el poder, comparteixen l’objectiu. En el cas que ens ocupa, independentistes, segur. Malgrat tot, les seves accions no són prou generoses. En ambdós casos els voltors fan impossible que les estructures comptin amb els millors. Expulsen, uns, els que no són com ells o, altres, els que els fan ombra.

El país ara necessita que l’ANC sigui una estructura independent, completament independent de partits polítics o grups partidistes. Correguem, una vegada més, que les lluites caïnites entre independentistes, propiciades pels partits polítics, alenteixin més aquest llarg camí cap al país lliure.

Ja ha arribat el moment de fer el pas endavant. Altres cops m’he mostrat dubtós, sense saber com ens havíem de moure. Ara ja no. Els moviments han de ser clars, d’oposició a allò que sigui injust per a nosaltres, que retalli les nostres competències o que impedeixi el nostre desenvolupament com a poble.

Qualsevol acció que considerem correcta s’ha de fer digui el que digui el govern espanyol. Cal acollir refugiats? Sí, fins allà on puguem fer-ho. Ni un pas enrere. Hem de fer les proves a l’ensenyament dissenyades aquí, no les que determini el currículum espanyol. Hem d’acceptar retallades? Cap ni una que vingui manada pel govern espanyol. Si volen alguna cosa, que deixin de prendre’ns els diners, ja ens ajustarem nosaltres. Són massa anys impedint el desenvolupament del país. La manca de suport al corredor mediterrani és un exemple del que és ofegar un territori.

I no només això, és clar. Hem de fer els moviments necessaris, internacionals, per fer el referèndum per la independència, digui el que digui l’Estat espanyol. Només la pressió internacional farà que això passi. Ens va bé que algunes veus polítiques ja ho demanin, per convenciment o interès. Pablo Iglesias és un exemple del que dic. No sé què creu, però ens va prou bé que algun espanyol amb veu al Congrés ho digui. Fins ara només els catalans ho feien. Benvingut. El referèndum és el millor camí. Potser prèviament caldrà declarar la independència. Fem-ho.

S’acosten moments decisius. Ens cal una ANC forta i independent. Probablement tindrem eleccions espanyoles, en les quals tornarem a mostrar una divisió que no m’agrada, malgrat el bon tracte i la manca de rivalitat que mostren els dos partits catalans al Congrés espanyol. Preferiria, en la propera campanya, una llista unitària amb l’ANC, Òmnium i l’AMI darrere, una llista imbatible i triomfant. L’ANC no hi aposta: un error. A Espanya no hi anem a fer altra cosa que a mostrar-hi que som un altre país i que ens declarem desconnectats i independents. Com més forts millor. Totes les accions que permetin mostrar-ho són bones.

El trencament i la desconnexió són l’objectiu immediat, d’avui, demà, demà passat… fins que siguem un Estat lliure.

L’ANC ha de fugir de partidismes i encarar aquests propers mesos amb independència i amb esperit de cohesionar totes les forces catalanes.

Queden uns mesos fins a l’Onze de Setembre. Què cal fer? Diu que actes en diferents llocs, un de més gran a Barcelona. La imaginació ens ha de portar a ser més creatius. La meva experiència, de fa uns mesos, és que molta gent va dir: “aquesta és la darrera vegada que faig el numeret”. Gent propera i no tan propera m’ho ha dit. No crec que cap altre gran esdeveniment o la suma d’esdeveniments menors fos un fracàs, però sí que seria un pas enrere que seria aprofitat pels contraris. No ens convé. Què hem de fer?

Declarem la independència l’Onze de Setembre. Ni que sigui un acte simbòlic, anem a Madrid i a Brussel·les a portar la nostra declaració d’independència. Serà el principi del final. Com podem fer-ho legalment?

Desenvolupem aquesta proposta.

Enric I. Canela.
Vicerector de Política Científica i Director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona.

Sobirania Fiscal


Roda de premsa i presentació 

Impostos d'una Catalunya Independent




Conferència a càrrec de les doctores Núria Bosch i Marta Espasa de la Universitat de Barcelona, acompanyades per Josep Maria Bellmunt d’Ara o Mai, i Daniel Laspra, secretari del CADCI
Consulteu aquí la presentació de power point.


Estudi realitzat per a Catalunya Diu Prou per la Dra. Núria Bosch, catedràtica de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, i membre del Consell de Transició Nacional, i per la Dra. Marta Espasa, professora titular també de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, i membre del CAREC.

En l’estudi s’analitzen quins impostos es paguen a Catalunya, qui els gestiona i com han evolucionat al llarg dels anys, i quins serien els impostos de que disposaria una Catalunya independent.

diumenge, 17 d’abril del 2016

Procés Constituent


Recull fotogràfic AGO16

La Territorial de Sant Joan Despí de l'ANC també hem anat a Manresa.
Ja tenim les fites i el camí per on treballarem en el futur més immediat.
Construint el nostre nou País!

Endavant República Catalana







dissabte, 16 d’abril del 2016

AGO 2016 a Manresa

Quo Vadis, ANC


Diumenge vinent tenim l'assemblea general de l'ANC. No hi ha cap mena de dubte que el motor principal del procés independentista ha estat precisament l'ANC, la qual ha aconseguit des dels seus inicis teixir una extraordinària xarxa social amb la qual ha pogut marcar en tot moment el ritme d'aquest procés, facilitant així haver arribat on hem arribat.


Un èxit històric que ens hem de fer nostre tots plegats, especialment pel fet de fer-ho de manera constructiva, pacífica, democràtica i inclusiva.

Sense cap mena de dubte, el punt culminant de l'organització fou la consulta del 9 de novembre de 2014 en la que milers i milers de catalans finalment vam poder pronunciar-nos a través de les urnes sobre el nostre futur polític.

Ara no obstant, dita organització es troba en un moment políticament molt delicat, ja que ha hagut de cedir la iniciativa política del procés a les diferents formacions polítiques, cedint-los d'aquesta manera la iniciativa i el protagonisme del procés.

Lamentablement, darrerament hi ha hagut molt enrenou públic (i desafortunat) sobre possibles maniobres dels partits polítics sobiranistes per controlar l'entitat. Res més lluny de la realitat. Pressions dels partits polítics per condicionar les decisions polítiques de l'entitat han existit sempre, des dels seus inicis, però sempre sense èxit. Només cal tirar d'hemeroteca per comprovar que l'entitat ha pres sempre decisions que de vegades han incomodat o contrariat a una o altra formació. Però mai s'ha volgut afavorir voluntàriament més a una o altra sinó només al procés sobiranista.


Perquè l'èxit i la gran força de dita entitat són i han estat sempre precisament les seves persones, que poden ser o haver estat més properes a una o altra formació, però que sempre, sempre, sempre treballen i han treballat a favor de l'entitat i, per extensió, del procés sobiranista.

Perquè tant perillós és que algunes formacions polítiques pretenguin assumir el control de l'organització, com que alguns membres vulguin també assumir-ne el control per tal de satisfer determinades aspiracions polítiques individuals.

Perquè la gran riquesa de l'ANC ha estat, i ha de continuar sent, la seva transversalitat i diversitat política, que ha permès aportar a una extraordinària entitat social com aquesta el millor d'una o altra ideologia, facilitant així haver aconseguit el què ha aconseguit per al procés.

Perquè la seva principal funció no és condicionar com una o altra formació política s'ha de presentar en unes eleccions, sinó eixamplar la majoria social favorable al procés d'independència, ja que els resultats del 27 de setembre lamentablement ens van demostrar que no érem tants com creiem que érem, havent, doncs, encara molta feina a fer. Feina que cal que fem tots nosaltres novament al carrer, convencent a aquella persona indecisa dels beneficis i de la necessitat de que Catalunya esdevingui la propera nació d'Europa, votant a una o altra formació política.

Per tot això, no ens desviem del nostre objectiu. Tornem entre tots a col·locar a l'entitat en l'epicentre del procés. Possiblement, com que l'ANC va néixer amb un termini vital molt curt, el fet d'haver demorat i allargat excessivament el procés pot dur a l'entitat a la seva paràlisi i defunció. No ens ho podem permetre. Recuperem entre tots aquella il·lusió, aquella empenta i aquella força que ens ha permès arribar on hem arribat. Comencem aquest diumenge, però continuem entre tots ja que, tal i com afirma el gran Quim Torra, estem en els darrers 1000 metres. No defallim!

Marc Costa
Advocat i politòleg




divendres, 15 d’abril del 2016

AGT 2016 (Assemblea Territorial)




 Assemblea General de l’AT de Sant Joan Despí que tindrà lloc  demà dissabte 16 d'abril, a les 11h al carrer Major 76, amb els següents punts a l’ordre del dia:

  • Resum de les activitats del 2016
  • Presentació dels comptes de l’Assemblea Territorial
  • Valoracions

El mateix dissabte 16 d'abril a les 12h tindrà lloc  una segona Assemblea General que tindrà un sol punt a l’ordre del dia:

  • Eleccions als càrrecs de Coordinador, Secretari i Tresorer de l’Assemblea Territorial.
Tots els socis de l'entitat són cridats a participar-hi!
Us hi esperem!

AT de Sant Joan Despí de l'ANC