divendres, 29 de desembre del 2017

Camí d'Estremera i Soto del Real





Ja són camí d'Estremera i de Soto del Real tots els missatges escrits pels santjoanencs a la Concentració de Dijous passat als nostres Presos Polítics.

Ha calgut afegir més segells per que hem aconseguit que hi hagi excés de pes!!!!




Moltes gràcies a tots!


diumenge, 24 de desembre del 2017

dissabte, 23 de desembre del 2017

diumenge, 17 de desembre del 2017

Video pels indecisos...

Vídeo per difondre entre tots aquells que necessiten saber-ne més .....






FEM-LO CÓRRER!!!!

Declaració valenta a la que no li calen matisos



Posició de l'ANC sobre les eleccions il·legítimes


A l’Assemblea Nacional Catalana tenim ben clar que la majoria PP, PSOE i C’s a les Cortes Generales fa absolutament impossible un canvi de la Constitució espanyola, tant a curt com a llarg termini, que ens beneficiï com a poble, i que continuant dins d’Estat espanyol ens condemna a la decadència i la frustració, i a seguir tenint repressió i persecució política i vulneració de drets fonamentals.
Per tant, davant de l’absència d’un acord mínim de punts programàtics, l’ANC manifestem:
a.  El nostre profund desacord en qualsevol declaració individual o col·lectiva provinent de les llistes independentistes que generi confusió i dubtes, que insinuï pactes postelectorals amb forces no independentistes o estigui per intentar vies lentes amb una legislatura autonòmica de 4 anys.
b.  Que el nostre suposat silenci o neutralitat en els nostres missatges de campanya electoral no s’interpretin com una complaença o complicitat envers les manifestacions individuals o col·lectives provinents de les llistes independentistes. Nosaltres no tenim intencions partidistes ni les tindrem i treballarem per assumir compromisos ferms per part de les candidatures independentistes.
c.  Demanem als nostres socis i simpatitzants que siguin ben conscients i conseqüents que el vot que dipositaran sigui clarament i indubtablement independentista, o sigui, el vot de la implementació de la República Catalana.
En vista a la gestió posterior als resultats d’aquestes eleccions, volem fer constar explícitament el següent:
1.  Atès que el president i el Govern legítim de Catalunya no ha acabat la seva legislatura ni ha dimitit voluntàriament, després del 21-D l’ANC reconeixerà únicament el president legítim sorgit de les urnes del 27S de 2015 i el Govern que aquest designi. En altres paraules, només reconeixerà aquell Govern format per forces independentistes, obert al suport d’altres candidatures que facin costat al projecte d’implementar la República Catalana. Només d’aquesta manera s’anul·larà l’acció il·legítima i il·legal que l’article 155 ha produït a les institucions catalanes.
2.  No acceptarem en cap cas que, en la gestió posterior, formin part del Govern de Catalunya aquells que, activament o passiva, hagin fet costat a l’aplicació de l’article 155.
3.  L’ANC donarà suport a les forces polítiques que es comprometin públicament a tots els punts següents:
a.  La consolidació de la República.
b.  La restitució del Govern legítim.
c. L’inici del procés constituent.
Justificació
El dia 27 d’octubre es va declarar la República catalana però no es va fer efectiva. Al cap de dos dies ens trobàvem amb mig govern català empresonat, l’altre mig a l’exili, un cop d’estat en forma d’article 155 aprovat pel Senat espanyol i unes eleccions convocades pel president espanyol.
Des del primer moment vam manifestar que aquestes eleccions no les consideràvem ni legals ni legítimes perquè qui les ha convocat no té potestat legal per fer-ho ni ostenta la representació del poble de Catalunya. A més, la vulneració i l’anomalia en el procediment democràtic normal és evident:
•  la Junta Electoral és clarament parcial (només hi són PP, C’s i PSOE)
•  el Govern d’Espanya, el convocant, és descaradament bel·ligerant contra dels partits independentistes.
•  els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, decanten la balança cap al mateix costat mentre s’exigeix escrupolosa neutralitat al mitjans públics catalans.
•  hi ha una estratègia de persecució ideològica i judicial dels plantejaments republicans
•  alguns dels candidats independentistes, uns són a la presó i altres a l’exili, sense poder fer campanya o fent-la amb moltes dificultats.
•  Finalment, el Govern d’Espanya no vol aclarir si finalitzarà o no l’aplicació de l’article 155 el dia 22 de desembre, una cop proclamats els resultats de les votacions.
No obstant això, en el context descrit, les eleccions del 21 de desembre són una oportunitat de recuperar i restablir les institucions catalanes il·legalment usurpades i el govern legítim injustament cessat. Igualment, les votacions són una oportunitat per fer públic, una altra vegada, el suport de la majoria del poble de Catalunya al Govern legítim sortit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015.
Davant les properes eleccions del 21 de desembre, en una situació excepcional d’ocupació de la Generalitat amb presos polítics i exiliats, s’han presentat diverses candidatures independentistes. Com que hi ha diverses llistes, s’estan produint desavinences o tensions polítiques com era previsible. I, en vista de que no hi ha un acord mínim de punts programàtics, fa que l’ANC no es quedi indiferent: ens toca dir què volem i què no volem, i que les llistes independentistes en prenguin nota.


Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

dissabte, 16 de desembre del 2017

LLibertat presos polítics








DOS MESOS LLARGUÍSSIMS


N'hi ha que els agradaria que avui no fóssim aquí recordant que els Jordis són a la presó, ja fa dos mesos; recordant també que l'Oriol i el Joaquim són a la presó. N'hi ha que detesten les nostres manifestacions. N'hi ha que voldrien no veure'ns, no sentir-nos cridar ni xiular ni cantar, no deixar-nos sortir als carrers. N'hi ha que voldrien que no portéssim llaços grocs, n'hi ha que prohibirien el color groc. N'hi ha que voldrien que tothom pensés igual, que tothom sentís igual. 


N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.


Als qui tenen responsabilitat en la presó dels Jordis, amb els seus testimonis falsos, amb la construcció d'una tergiversació gravíssima dels fets del 20 de setembre, als qui diuen que hi va haver una explosió de violència, als qui els donen la raó, als qui es posen al seu servei activament, als qui callen hipòcritament, als qui diuen que és molt injust però que ja es veia a venir, els recordarem que la justícia belga ha actuat amb independència, sense cedir a cap pressió espúria. Els recordarem que l'Estat espanyol és un estat de dret boterut, sense separació de poders ni lliure exercici dels drets i les llibertats fonamentals, ni protecció de la ciutadania davant de l'abús del poder. 


N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. Ja fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.


Als qui el 4 de desembre van deixar quatre homes de pau tancats lluny de les seves famílies i els seus amics, als qui diuen que són perillosos i violents, als qui es neguen a dialogar i imposen la seva força, als qui interpreten les lleis al seu gust i la constitució com una excusa per imposar el seu dictat, als qui ho veuen i callen, no els podem desitjar un bon Nadal. Els desitgem que recordin les seves decisions aquests dies al costat de les seves famílies i que s'omplin la boca d'excuses i fel. 


N'hi ha que voldrien que els deixéssim oblidar. Però hi ha quatre homes de pau a la presó. I avui fa dos mesos que els Jordis són a la presó. No els oblidem i no deixarem que se n'oblidin.


Als qui sou avui aquí, en solidaritat amb els Jordis, amb els presos polítics i amb els perseguits i amenaçats, amb el Govern a l'exili, gràcies per ser-hi, per l'escalf que doneu a una causa justa, per l'escalf que arriba a les presons de Madrid i nord enllà, al Govern que va sortir d'unes eleccions legítimes i que ara és a Bèlgica. Us donem les gràcies de part de l'Asssemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural i gràcies de part dels mateixos Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que saben que tenen molta gent de bona voluntat al darrere. 


Mantinguem la constància, mantinguem l'ànim, continuem mobilitzats. Tenim la raó contra bords i lladres. Hi tenim el dret. Democràcia sempre ha volgut dir govern del poble. Empresonar polítics i dissoldre parlaments sempre ha estat propi de les tiranies, ara fa dos mil anys i ara fa dos mesos. No afluixem, votem aquest dijous perquè guanyar dijous ens dona força i la nostra victòria és l'únic camí per alliberar els Jordis, l'Oriol i el Joaquim, veritables ostatges polítics d'un estat indigne i que fa massa temps que no mereix governar-nos.


Visca Catalunya lliure i Visca la República catalana!

Dos mesos sense els Jordis

📢 DOS MESOS SENSE ELS JORDIS 📢

Avui  fa DOS MESOS que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són INJUSTAMENT EMPRESONATS. No podem normalitzar les repesàlies de l'Estat. Per això, us convoquem  arreu del territori 👇

📅 Dissabte 16 de desembre
📍 Davant dels ajuntaments de tot el país
🕗 20 h del vespre

Us recordem cada dia 💛 us trobem a faltar 😥 i no ens aturarem fins que torneu a casa entre nosaltres 💪

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana

divendres, 15 de desembre del 2017

Encartellada a Sant Joan Despí



🔴 ENCARTELLEM LA CIUTAT!
📆 Demà dissabte a les 🕣19:45h quedem tots i totes a l'Ateneu Popular la Paparra per agafar el material i anar cap a la concentració 📌davant l'Ajuntament! Posterioriment anirem a encartellar.
Vestim Sant Joan Despí de República!

dimecres, 13 de desembre del 2017

Concentració 15 desembre a Barcelona


Convoquen una concentració divendres a Barcelona 
per a demanar l’alliberament 
dels presos polítics per Nadal

La mobilizació començarà a les 20.00, però encara no s'ha concretat el lloc


Divendres al vespre, a les 20.00, hi ha convocada una concentració al centre de Barcelona per a demanar l’alliberament dels presos polítics. Amb el lema ‘Els volem a casa per Nadal’, l’objectiu és tornar a mostrar el suport a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Si res no canvia, passaran les festes a Estremera i Soto del Real.
La convocatòria és anònima i ha començat a difondre’s per les xarxes. A més, ja ha rebut el suport de l’ANC. De moment, no ha transcendit el lloc on es farà la mobilització, el qual s’anunciarà durant les pròximes hores.
🎗️ Els volem a casa per Nadal! Aquest divendres a les 20 h, nosaltres també ens deixarem caure pel centre de Barcelona! 💛

Concentració d'aquest dijous per la Llibertat Presos Polítics


dimarts, 12 de desembre del 2017

Mantinguem la calma i la serenitat, però sent ferms

Destruir la Revolució dels Somriures?



El colp d’estat contra les institucions catalanes que començà el 20 de setembre té diversos objectius. El més obvi és desmantellar la tasca del govern i impedir que la proclamació de la República siga efectiva, de moment. El segon, també molt clar, és aprofitar l’avinentesa per fer coses com el saqueig d’ahir al Museu de Lleida. Però hi ha un tercer objectiu que si triomfàs seria més durador i molt més preocupant encara: volen destruir el tarannà de la Revolució dels Somriures.

Durant els vuit anys d’aquest procés cap a la independència, el creixement dels partidaris de la República ha estat immens i s’ha basat, sobretot, en una capacitat descomunal d’atraure nova gent en favor d’un projecte que és engrescador. Socialment engrescador, políticament engrescador, culturalment engrescador i fins i tot personalment engrescador. La facilitat amb què àmplies capes de la societat catalana han esdevingut independentistes s’explica pels fets que es volen contrarestar, com és evident. Però en bona part també per la dinàmica social extraordinàriament positiva i afirmativa que l’independentisme ha sabut crear. Sempre a favor, sempre constructiu, sempre plural, sempre obert.

El colp d’estat emparat en el 155 és una agressió brutal, única. Les detencions, els empresonaments, l’exili, les amenaces, la violència uniformada i civil, la persecució judicial, la censura, tot s’ha dissenyat per aniquilar l’independentisme. L’estat ha posat tota la maquinària en marxa i amb la màxima intensitat. I tanmateix…

I tanmateix no aconsegueix resultats tangibles. Ni fent servir les eines més potents que té i que fan perillar la seua imatge i la seua credibilitat. Les eleccions són una incògnita, és cert, però, amb totes les dades que anem acumulant, ara ja, res no indica que hi haja d’haver un enfonsament de l’independentisme, un canvi radical de tendència. L’independentisme pot guanyar la majoria en escons o pot quedar-se a la porta d’aconseguir-ho. Però cap dada no fa preveure que els unionistes s’acosten ni tan sols a la possibilitat de capgirar la tendència, de guanyar ells, de poder formar govern. Els blocs es mantenen amb variacions mínimes i, en tot cas, es reparteixen els escons de manera diferent entre els partits que els integren. Poca cosa més. I això, amb tots els esforços que han fet per destruir-nos, ja és, d’entrada, impressionant. La resistència del mur independentista és molt més que remarcable.

A més, perquè enmig de l’atac continu i per tots els fronts imaginables l’independentisme continua demostrant una força i una empenta incomparables amb les que pot arribar a tenir el bloc del 155. Al carrer de la Marina de Barcelona, creant un riu de llum pels presos, o a Brussel·les, fent una manifestació a 1.300 quilòmetres de distància que causa admiració a tot el món, per esmentar només els dos casos més evidents. Objectivament, amb la campanya ja tan avançada i les tendències estabilitzant-se, els independentistes haurien de mantenir una calma i una serenitat plenes. A Mariano Rajoy no li facilitem gens les coses. Ens pot jutjar a tots si vol, ens pot amenaçar a tots si vol, pot mantenir a la presó mig govern i deixar a l’exili l’altra meitat, però la seua fórmula per a resoldre la crisi catalana no fa pas la sensació que funcione gens ni miqueta.

I ací és on em preocupa que, malgrat això, puga fer forat el 155. Perquè veig molta gent massa encrespada, nerviosa i excitada. Més que no s’havia vist fins ara. I detecte un canvi de mentalitat que em preocupa profundament. Veig una tensió i una inestabilitat emocional que no considere justificada i que es fa visible en l’èxit que aconsegueixen les polèmiques sense cap sentit que no paren d’aflorar, l’una darrere l’altra. Qualsevol rumor conspiratiu de WhatsApp, qualsevol teoria absurda que algú fa circular, troba un ressò avui en amplis sectors independentistes que abans no trobava. Per exemple, ja pots explicar mil vegades que és pràcticament impossible el frau electoral, que la gent s’obsessiona i converteix fets anecdòtics en autèntiques categories. I hi fa voltes i més voltes, sense voler escoltar. És com si de sobte haguéssem deixat de creure en les nostres forces i ens pensàssem que cal un miracle, al qual hem d’agafar-nos com un clau roent. Però no: no ens en cal cap, de miracle, a nosaltres. Si de cas són ells que el necessiten.

No vull frivolitzar: entenc que les escenes de violència, sobretot les viscudes el primer d’octubre, crispen. Entenc que la impotència de veure amb quin cinisme actua el govern espanyol pot posar la gent nerviosa. Entenc que el menysteniment constant del bloc del 155 enutge. Entenc que el bombardament mediàtic puga arribar a l’extrem de fer dubtar sobre què som i què representem realment. Però no sé si som conscients que això té un preu alt. Molt alt. I que només l’evitarem si no caiem en la seua trampa.

Si els independentistes quedem atrapats en la dinàmica del malestar i la desconfiança perdrem el somriure, perdrem la capacitat d’acostar més gent encara, de guanyar més espai. I no únicament això: si perdem el somriure ja no ens diferenciarem d’ells i la batalla els serà, per tant, més favorable, perquè jugarem en el seu terreny, allà on ells se senten còmodes. I últimament em trobe massa gent que ja no vol convèncer sinó guanyar siga com siga, que ja no vol fer un país diferent sinó només anar-se’n com siga, que està disposada a deixar de ser crítica per sentir-se segura… I això és un canvi molt gran respecte de la dinàmica dels últims anys. Un empitjorament.

Per això recomane que respireu intensament i calmeu, si us plau, aquest neguit que ens pot arrossegar si ens deixem anar en comptes d’actuar reflexivament. És més perillós canviar el tarannà de la nostra revolució, tornar-nos com ells, que no pas qualsevol cosa que puga passar en aquestes eleccions. No deixeu de vigilar, no deixeu de lluitar, no deixeu d’organitzar-vos, no deixeu de treballar. Però feu-ho somrient i sobretot feu-ho recordant que si hem arribat tan lluny com som avui és perquè ens sabem forts, perquè som molt forts. Que això no us ho arrabasse el 155.

Vicenç Partal
Font: Vilaweb

És el mínim que han de fer...

La Junta Electoral espanyola autoritza Jordi Sànchez i Joaquim Forn a enregistrar vídeos de campanya 
des de la presó

Els dos candidats podran enregistrar també entrevistes amb els mitjans de comunicació


La Junta Electoral espanyola ha acceptat el recurs de Junts per Catalunya(JxCat) i ha autoritzat Jordi Sànchez, número dos de la candidatura per Barcelona, i Joaquim Forn, número set, a gravar vídeos per a la campanya del 21-D i entrevistes des de les presons de Soto del Real i Estremera, respectivament.


JxCat va demanar que Sànchez i Forn sortissin de la presó per a competir amb igualtat de condicions amb la resta de candidats a les eleccions, i en el cas que no fos possible que poguessin gravar vídeos de campanya.

Font: ViIaweb

Carta plena d'enteresa i esperança


La vida des d’Estremera

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb qui convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats –o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel·la va ser el Carles Mundó, el conseller que va tancar la Model, paradoxes de la vida. Ara el meu company és el Quim Forn, una bellíssima persona.

La presó d’Estremera és sobretot rutina. Tot és pautat i tot passa en funció dels horaris de la presó i supervisat pels funcionaris. Escric molt i llegeixo. Faig esport, que és el millor passatemps. Jugo a escacs. I he recuperat l’hàbit d’escriure a mà; faig cartes manuscrites que envio per correu postal. A la presó no existeixen les xarxes socials. No hi ha accés a internet, no existeixen els mòbils. No hi ha comunicació amb l’exterior, excepte les visites i les trucades que et permet fer la presó, amb telèfons convencionals. Són trucades de quatre minuts. Deu trucades a la setmana. Les faig servir totes, per parlar amb la família o amb l’equip d’ERC. A estones, pots veure la tele, TVE. Mai no hi sortim si no és per boca dels del bloc del 155. La desinformació és absoluta, no existeix la nostra veu.

Les visites són un bàlsam. Les dels amics són el cap de setmana. Una per setmana. Són quaranta minuts, separats per un vidre que fa tres dits de gruix. Parlo a través d’un telèfon i els meus ‘convidats’ ho fan a través d’un intèrfon. És com una cabina telefònica. Darrerament les visites fan patir. No sé què passa, però les sol·licituds no arriben a destí, de manera que en lloc de ser quatre, el darrer dia van ser dos els que van poder entrar a la cabina. Els altres no van ser autoritzats. Dijous són les visites de la família, aquestes són també vigilades però sense vidre pel mig.

Una de les activitats a què dedico més temps és a obrir la correspondència. A llegir les cartes que m’arriben. Intento respondre totes les que puc. Però la veritat és que no dono l’abast.

Em sento fort, en les meves conviccions, les que he tingut sempre. D’altra banda, els informes jurídics diuen –avalats per la jurisprudència– que podré prendre l’acta de diputat encara que fos en situació de presó. I que mantinc tots els drets. Si és així, els exerciré, amb tot l’entusiasme, fidel al mandat democràtic sorgit de les urnes el 21 de desembre. No sé quan podré sortir de la presó, cert. Desestimen els recursos. Però no tinc cap dubte que com més suport popular s’expressi a les urnes, més força i arguments tindré –tindrem, també els Jordis i el Quim– per deixar enrere Estremera. La ciutadania, amb els seus vots, posaria en entredit una situació manifestament injusta contra persones que sempre hem lluitat honestament, de cara, que mai no ens hem amagat, de res ni de ningú. I que sempre, sempre, ho farem pacíficament i cívica. També cal ser honest, que la jurisprudència i els informes jurídics em permetin exercir tots els drets no és una garantia, ja hem vist com les gasten. Però els seria difícil de privar-me’n i justificar-ho.

Estic bé, amb ganes de retrobar tothom. Hauria desitjat poder participar en campanya, poder recórrer el país amunt i avall o almenys poder expressar-me de viva veu. No ho han permès. Però aquesta és la situació i és en aquestes condicions que es disputa la cursa electoral, en el meu cas, i malgrat ser el cap de llista, tancat en una presó a l’altiplà de Castella. Diguem que en condicions d’igualtat no competim.

Però insisteixo, un cop més: ho hem de tornar a fer. Els hem de posar a lloc a les urnes, amb més determinació que mai. Conciliant també, teixint aliances, eixamplant la base per ser més forts. I sobretot, us demano pel bé de tots que no defalliu; lluiteu sense descans, persevereu, perquè tard o d’hora ens en sortirem. I somrieu, que no us prenguin el somriure, ni us arrabassin l’esperança. Hi ha llum a l’horitzó, n’hi ha. I és de plenitud. Lluiteu, lluiteu per un poble que plora, no ploreu per un poble que lluita.

Salut i una abraçada a tots!


Oriol Junqueras. 
Cap de llista d’Esquerra Republicana
Presó d’Estremera (Madrid)

Font: VIlaweb

dilluns, 11 de desembre del 2017

Dir les coses pel seu nom, gracias Profesor

LOS ÚLTIMOS COLETAZOS 


No pudiendo valerse del ejército, como siempre ha hecho, el nacionalismo español ha decidido emplear todos sus demás recursos en contra de Cataluña. Todos y en toda su potencia porque intuye que esta última confrontación es decisiva. Si el 21D gana de nuevo el independentismo y lo hace holgadamente, España habrá entrado en la historia como recuerdo.


El gobierno ha forzado la intervención de la UE a su favor según sus corruptas costumbres, sobornando indirectamente a sus mandatarios con premios “Princesa de Asturias, doctorados Honoris Causa en sumisas Universidades y gestos similares. Y aún así, solo ha conseguido titubeantes apoyos y el incondicional del desacreditado Juncker


Ha sacado al Rey en dos ocasiones con gesto torvo y verbo amenazador. No les ha importado profundizar en el desprestigio de la Corona ligándola a un argumento de parte, de imposición y falta de diálogo, gracias al enésimo Borbón que, como todos, es incapaz de distinguir entre reinar y apoyar una dictadura o apoyarse en ella.


Del empleo que ha hecho de la policía y la guardia civil (un cuerpo militar) innecesario decir nada. Tienen Cataluña bajo ocupación de las fuerzas de represión y están dispuestos a emplearlas sin límite, como ya demostraron con la barbarie del 1 de octubre.


Han convertido la justicia y los tribunales en un frente judicial beligerante que se ha plegado a procedimientos de persecución no solamente ideológicos e inquisitoriales sino inmorales. Esa actividad judicial, orientada por un grupo de pedantes de extrema derecha a las órdenes de la vicepresidenta del gobierno, lleva su odio al catalanismo al extremo de querer arruinar a las personas acusadas mediante medidas confiscatorias propias de regímenes tiránicos. Y eso por parte de un gobierno cuyo partido se ha financiado ilegalmente y sus jefes (Rajoy y la tal vicepresidenta) se han beneficiado personalmente de ello.


Los medios de comunicación audiovisuales e impresos están todos al servicio del gobierno central, en un alarde de manipulación, censura y ocultación de la realidad, gracias a la financiación pública (publicidad institucional) administrada con criterios partidistas. No son medios de comunicación, sino centros de propaganda del partido del gobierno para mentir y criminalizar el catalanismo. La población solo puede informarse a través de algunos medios digitales y las redes sociales.


Tienen a todos los partidos políticos del arco parlamentario, excepción hecha de los nacionalistas “periféricos”, a su servicio. Todos dispuestos a dar una pátina de legalidad a la arbitrariedad y la tiranía de un gobierno que rige el país –no solo Cataluña- al margen y en contra de la Constitución que dice defender, por la vía de la dictadura “constitucional” del art. 155. El apoyo del PP y de C’s viene de forma natural de su condición de extrema derecha; el del PSOE, de sus condición de derecha socialdemócrata, con el empujón de una exigencia del Rey a la que Sánchez se ha sometido; la de Podemos, de su propia incompetencia.


El gobierno mismo se emplea a fondo en la política de intimidación, abuso y arbitrariedad en Cataluña, desmantelando sus instituciones de autogobierno, ahogándolas económicamente, sometiendo a persecución judicial a cientos de cargos públicos y amparando y tolerando la actividad de bandas fascistas/franquistas (en las cuales aparecen agentes policiales de paisano) para sembrar la inseguridad y el miedo en las calles catalanas. Su presidente, el hombre de los sobresueldos, el responsable político (y quizá penal) de la mafia de la Gürtel se permite amenazar al conjunto del independentismo y a la mayoría de la población catalana. Y también insultar a la población del Estado, al afirmar que los políticos que mienten debieran ser inhabilitados siendo así que él no ha hecho otra cosa que mentir desde que está en política y también, supuestamente, de delinquir ya en el gobierno.


El presidente de los sobresueldos dice no tener un “Plan B” para el caso de perder las elecciones del 21D, cosa muy probable pues no parece que la caja B, que sí tiene, le llegue para derrotar limpiamente al independentismo. Aspira a que le dé para hacerlo suciamente (recurriendo al pucherazo en el recuento de votos).pero no está seguro y por eso vuelve a mentir diciendo que no tiene plan B. Claro que lo tiene: aplicación indefinida de la dictadura del 155 hasta que el bloque españolista gane las elecciones, si la UE le deja.


Frente a todo esto, el independentismo ha dado un paso de gigante con la internacionalización del conflicto y ha ganado la batalla de la imagen moral y la legitimidad con el exilio de medio govern y la prisión del otro medio, después de que el pueblo de Cataluña ofreciera un ejemplo único de civismo y dignidad el pasado 1 de octubre. Sería imperdonable, incomprensible, literalmente canallesco, que todo esto se perdiera por enfrentamientos internos, ambiciones y rencillas personales en el bloque independentista.


Lo sabemos todas. Al margen de las cuestiones tácticas de las listas, más o menos comprensibles, el objetivo estratégico solo puede ser uno y concitar la unidad sin fisuras del bloque independentista, incluso durante la campaña electoral impuesta por el nacionalismo español. La libertad de los presos políticos y la libertad de Cataluña, que son lo mismo, solo puede alcanzarse si los partidos independentistas hablan con una sola voz, como hizo el pueblo al que representan el 1/10, auténtica fecha de nacimiento de la República Catalana.

Ramon Cotarelo

Tu votes, tu comptes...que no ens enganyin

🗳 TU VOTES, TU COMPTES 🗳

L'ANC conjuntament amb els CDR farem recompte estricte de vots ✉️ el 21D. Per a poder-ho fer, ens calen moltes persones 👭👫👬 per poder cobrir totes les meses👇

BUSQUEM VOLUNTARIS, apoderats a través de qualsevol de les tres llistes independentistes i que no tinguin una tasca concreta assignada per la seva llista. 

Necessitem que cada persona ens notifiqui a l’adreça nturullp@assemblea.cat que ja és apoderat i ens doni la informació següent:

1️⃣ Nom del Col·legi 🏫 on aniràs a fer d'apoderat o apoderada

2️⃣ Comarca i població del Col·legi

3️⃣ Telèfon mòbil 📱

4️⃣ També necessitem que ens diguis el codi postal, i si tens possibilitat de mobilitat.

Tenim un repte al davant, que de moment és completar la cobertura en el total de meses. Quan tinguem el mapa completat, us donarem més detalls!

Fes-te voluntari del recompte!
Passa-ho! 📲

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana

divendres, 8 de desembre del 2017

Tu votes, tu comptes

🔴 Roda de premsa de presentació de la campanya de recompte paral·lel pel 21-D 'Tu votes, tu comptes', amb CDR i CUP  

👉 Segueix-la en directe:  https://anc.si/2j9sJGv

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana