dimecres, 29 de juny del 2016

Denúncia sobre l'espoli fiscal

L’ANC denuncia  l’espoli fiscal 

que pateix Catalunya






Ha tingut lloc a l’antiga seu del Banc d’Espanya a la Rambla Nova de Tarragona, la presentació de la performance “Un Estat que ens arruïna”, una proposta teatral creada pel guionista Oriol Grau que se situa dins la campanya “Activa’t per la República Catalana”, la Campanya d’Estiu de l’Assemblea Nacional Catalana.

Amb una posada en escena sorprenent i atrevida, Oriol Grau, ha donat vida a una de les reivindicacions més antigues dels catalanes i catalanes, l’espoli fiscal que patim de mans de l’Estat espanyol. Actualment Catalunya és la 3a comunitat autònoma que més diners provinents d’impostos aporta al sistema de finançament espanyol, tot i així un cop aplicat el sistema vigent, baixa directament a la 10e posició en recursos per càpita. El que significa que prop del 40% dels impostos dels catalans i catalanes no tornen a Catalunya i provoca que els serveis i prestacions dels ciutadans no estiguin del tot assegurats.

L’acció ha remarcat la necessitat de continuar lluitant per aconseguir que Catalunya esdevingui un nou Estat i així assegurar el futur dels ciutadans de Catalunya. Ara més que mai, ens trobem en un moment molt important pel que fa a la inversió industrial, sent la zona europea continental amb un nivell d’inversions més elevat.

L’acte ha servit per deixar palès el rebuig davant els greuges continuats de l’Estat espanyol i la necessitat de fer realitat la República Catalana per assolir tots els propòsits i garantir la protecció i benestar dels catalans.


dimarts, 28 de juny del 2016

Ens mantindrem fidels al Nostre Poble fins aconseguir la Llibertat


Un país que penalitza posar les urnes i que no fa res al que fa guerra bruta amb mentides i anant en contra dels drets bàsics dels ciutadans, no és el nostre País!








Donem suport als que ho van fer possible 9N

48 hores després de les eleccions, Espanya torna a la càrrega!

"Sentim indignació de pertànyer a un Estat que considera que posar les urnes i consultar els ciutadans és delicte. Els 62 diputats i els ciutadans que representem volem fer explícita la nostra solidaritat i suport a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, i a l'expresident Artur Mas. Això encara ens dóna més força per materialitzar el mandat democràtic del 27S". ‪#‎9N‬


Declaració de Junts Pel Sí


Lluís Llach contra el judici del 9N

El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, ha dit a 'L'oracle' de Catalunya Ràdio que els catalans hauran de demostrar al món la seva indignació si, finalment, la consulta del 9-N acaba amb un judici. "La responsabilitat que aquest judici serveixi per mostrar al món la necessitat d'agafar la porta de sortida de l'Estat dependrà, bàsicament, de nosaltres. També de la ciutadania dependrà que, de manera cívica, com sempre, en el carrer hi ha hagi les demostracions necessàries de suport, no només a uns polítics, que també, sinó també a una idea de democràcia", ha assegurat. 


Sànchez ha recordat que l'actuació dels magistrats és imprevisible ara que el govern de Mariano Rajoy ha posat en marca la maquinària judicial. El líder independentista ha afirmat que, un cop el govern espanyol ha tancat la porta, cal tornar a plantejar el referèndum sobre la independència i posar l'estat contra les cordes. De fet, ha dit que "hi ha les condicions per refer una gran aliança d'aquest 75% o 80% de la ciutadania que està favor del referèndum". Segons Sànchez, el referèndum podria ser la decissió que reforcés la culminació del procés, i aquesta serà la proposta del secretariat nacional de l'ANC que es votarà en assemblea per plantejar un únic full de ruta.




dilluns, 27 de juny del 2016

Que es cou als diferents mitjans catalans després del 26J

IMPRESSIONS DES D'AQUÍ, DESPRÉS DE LES ELECCIONS
 A ESPAÑA DEL 26 DE JUNY


Adéu referèndum pactat! Hola de nou, mandat del 27-S!  de Germà Capdevila al NacióDigital.cat


Res de nou a ponent  de Víctor Alexandre al Mon.cat


‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible  de Vicenç Partal a vilaweb.cat

Tot igual per fer-ho tot diferent de Salvador Cardús a l'ARA.cat

Rotund fracàs de l'esquerra de Ramón Cotarelo a Mon.cat



Espanya, un cas perdut  d'Andreu Mas a lliureimillor.cat


Un mapa, dos països i un sol estat d' Antoni Bassas a l'ARA.cat

Molt soroll per no res  de Martí Gironell al Mon.cat

divendres, 24 de juny del 2016

Recull fotogràfic de l'acte de la Flama del Canigó








Manifest llegit a Sant Joan



MANIFEST DE LA BAIXADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2016



Un any més ens trobem aquí reunits al voltant del foc. Aquest foc que en forma de flama ens aplega a un munt de gent al llarg dels Països Catalans per dir tan fort com ens permeten les nostres forces que SOM AQUÍ, tossudament alçats, any rere any!

Per que volem dira tothom, que seguirem lluitant per tot el que creiem, per tot el que desitgem. Per construir un lloc on hi capiguem tots i que sigui ben nostre.

Per que vivim uns moments de canvi profund, de renovació total volem que el simbol que és la Flama del Canigó ens mantingui la nostra manera de ser com a poble. 

Sóm treballadors: Amb el nostre esforç TOTS JUNTS sóm capaços de fer el que ens proposem

Sóm solidaris: Quan un pateix sóm capaços de ser al seu costat, compartint el que tenim, omplint els carrers per reivindicar millor benestar per a tothom.

Sóm valents: No ens aturen les amenaces. No ens creiem les paraules dels que ens volen cap-cots. No ens fan callar paraules amenaçadores ni atacs desproporcionats i injustos.

Sóm creatius: Busquem maneres diferents per fer arribar el que creiem a tot aquell que ens vol escoltar.

Sóm pacífics: Sabem fer revolucions per canviar el nostre present donant-nos les mans i sentint-nos més units que mai.

Sóm constants: Per que allò que avui no aconseguim demà ho tornarem a intentar.

Sóm moltes més coses.... Estimem els nostres símbols per que ens uneixen. Caminem de costat per arribar on ens proposem.

D’un extrem a l’altra dels Països Catalans la Flama del Canigó arriba avui a tots els pobles i ciutats d’aquest territori nostre estimat, per infondre’ns un any més, tota la força que aquesta petita GRAN flama ens pot oferir. És un símbol d’unitat, de força, de superació, de no defalliment.

Sabem molt bé el que volem i no permetem que ningú ens trepitgi els nostres somnis. Venim de molts llocs i vivim realitats diferents, però TOTS construïm plegats el nostre futur.

Volem que aquesta flama que ha vingut des de les nostres muntanyes gràcies a l’esforç de molts, ja sigui caminant, corrent, pedalant, amb cotxe, amb tren... representi allò que sóm, allò que fem i la nostra diversitat. I demà, quan tornem a alçar-nos amb un nou dia plè de reptes de tota mena, i les tempestes ens vulguin aturar, continuem avançant amb el cap ben alt i un somriure als llavis, lluitant frec a frec i colze a colze amb els nostres companys de viatge, i així seguir construint un futur ben digne per tots i cadascun.



I quan l’any vinent tornem a ser davant del nostre Ajuntament per donar la benvinguda a la Flama del Canigó puguem mirar enrere adonant-nos que no hem defallit ni un sol instant. I que si n’ hem tingut temptacions hem trobat uns braços que ens han ajudat a alçar-nos i unes mans que ens han eixugat les llàgrimes que hem vessat pel que hem perdut pel camí i uns llavis que ens han dibuixat un somriure per que hem seguit caminant plegats.



El proper solstici d’estiu, quan la flama baixi renovada del Canigó, res podrà ser igual que abans. 

«Espurnes de la nit, danseu fins l’alba,
el sol de llibertat és vostra flama!»



Visca Catalunya Lliure!!!

dimarts, 21 de juny del 2016

Acte a sant Joan de la rebuda de la Flama del Canigó













El proper dijous 23 de juny celebrarem la Baixada de la Flama del Canigó a Sant Joan Despí. Us convidem a assistir-hi.

La rebuda serà a les 19:30h a la cantonada de l'Avinguda Barcelona amb el carrer de Bon Viatge.

Quan arribi anirem pel carrer de Bon Viatge, carrer de Catalunya, carrer de Frederic Cases i carrer del Mig fins a l'Ajuntament cap a les 19:45, on ens rebrà l'Alcalde.

Programa:
Lectura del Manifest
Parlaments
Cant dels Segadors

Us hi esperem a tots!!

dilluns, 20 de juny del 2016

La Flama del Canigó. Història

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.


Rutes al territori
El dia 23 de juny la Flama del Canigó baixarà del cim i des del Coll d’Ares, d'una banda, i Els Masos, de l'altra, es distribuirà arreu dels Països Catalans seguint moltes i diverses rutes.



Font: Òmnium

dimecres, 15 de juny del 2016

Les ATs de l'ANC preparen un debat intern

RUI SI, RUI No.

En la reunió del Secretariat Nacional de l’Assemblea del passat 11 de juny es va decidir emplaçar a tots els socis a definir-nos sobre un possible Referèndum Unilateral d’Independència en l’horitzó dels propers mesos contestant la següent pregunta:
Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?
Un intent per part de l’ANC de recuperar la iniciativa perduda de la societat civil enfront els partits polítics? Un canvi massa precipitat del Full de Ruta que pot desorientar l’independentisme? Un pas definitiu en la ruptura amb l’Estat Espanyol? Una repetició innecessària del 9N del 2014?
Hi ha opinions per a tots els gustos, el debat és obert. Hem recopilat alguns articles que han aparegut aquests dies a la xarxa per part d’alguns experts per a contrastar els arguments i afavorir el debat.
Els trobareu a la pàgina de Documents/Articles premsa.

Font:  Sarrià Sant Gervasi per la independència ANC

dimarts, 14 de juny del 2016

dilluns, 13 de juny del 2016

Quan va arribar el RUI. Opcions

Quins països s’han independitzat amb un RUI? Podria funcionar també a Catalunya?
El referèndum unilateral és l'opció preferida en les independències recents a Europa
VilaWeb, 11-06-2016 


Puigdemont abona el debat del RUI: "És tècnicament possible"
El RUI no només ha donat vida a la campanya. També ha activat les xarxes on han aparegut opinions per a tots els gustos.
elNacional, 11-06-2016 

Els meus dubtes sobre el RUI 
Al setembre la situació pot tornar a fer un tomb molt notable, si els partits catalans són capaços de presentar una proposta endreçada i clara sobre com fer un referèndum i sobre què fer si es guanya
Vicent Partal. Editorial Vilaweb 12.06.2016 

Paluzie: ‘Un referèndum unilateral es podria fer la primavera del 2017’ 
Entrevista a la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, partidària de separar la decisió sobre la independència del debat sobre la constitució 
Paluzie, Vilaweb 13.06.2017

diumenge, 12 de juny del 2016

Reflexions Referèndum/Declaració d'independència


«Referèndum, declaració d'independència? Parlem-ne...»


El 9-N de 2014 podria haver estat el referèndum unilateral d’independència? Cert, però no podem tornar al passat i la indignació, les queixes i les protestes no ens serviran de res.

El 27-S la ciutadania va votar un Parlament amb majoria independentista? Cert. També és cert, però, que en paraules de la mateixa CUP, el plebiscit no s’havia guanyat. I sobre aquesta percepció dels resultats en podem parlar tant com vulgueu, però, com deia Aristòteles, l’única veritat és la realitat.

De totes maneres, aquesta majoria parlamentària té un full de ruta clar per tal de proclamar la independència? Aquí se centren tots els dubtes i més després d’aquests 9 mesos transcorreguts des del 27-S que han finalitzat amb el trencament de l’acord parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP.

Estarem d’acord, doncs, que cal trobar una sortida viable a aquesta crisi que fa trontollar el procés d’independència. Quina pot ser aquesta solució?

Els nostres representants polítics, fins ara, n’han proposat tres, de possibles vies:

Des de JxS es proposava deixar a punt les estructures d’estat, fer eleccions constituents com a validació democràtica i proclamar la independència en cas d’una majoria suficient.

La CUP proposava un camí força similar: crear un Fòrum Social Constituent, que finalitzés amb un referèndum sobre diverses qüestions en el model del nou estat i convocar unes eleccions que serien interpretades com una DUI si hi havia una majoria favorable a la independència.

Fins i tot tenim la proposat Mas, també molt similar a les dues anteriors: en les eleccions de què parlen tant JxS com la CUP caldria comptar vots i no escons.

Qualsevol de les solucions ens condueix a unes noves eleccions en què hi haurà partits que no voldran posicionar-se i tornaran a jugar al joc de l’ambigüitat que tant bons resultats els dóna. Podria repetir-se, doncs, el que ja va succeir el 27-S i, no ho sabem, potser amb resultats similars o pitjors.

El problema principal, però, és que ara per ara aquesta majoria parlamentària ja no existeix. El no de la CUP als pressupostos ha dinamitat, utilitzant l’expressió del president, els ponts de diàleg. Construir de nou un pont basat en la confiança mútua entre ambdós grups parlamentaris em sembla una tasca gairebé impossible si no es produeixen modificacions substancials en el full de ruta actual.

Com modifiquem, doncs, el full de ruta perquè el procés torni a ser viable i disposi alhora d’una majoria suficient per tirar-lo endavant?

Davant la realitat i davant del fracàs de la via actual només tenim una sortida que passa per un referèndum d’autodeterminació i una declaració d’independència.

Crec que la majoria de l’independentisme estaria d’acord en aquesta proposta. Uns perquè ens diran que és el que sempre han demanat i altres perquè la veuran com l’única proposta que pot fer de desllorigador en aquest nus gordià i que, a més, pot servir per tornar el procés a la gent. 

Què ha de ser primer, però, el referèndum o la declaració?

Parlem-ne....

Jaume Marfany

Consulta de l'ANC als socis



El Secretariat de l’ANC acorda consultar als associats sobre la convocatòria d’un Referèndum d’independència

El Secretariat de l’ANC ha acordat consultar als associats sobre la convocatòria d’un Referèndum d’independència

Aquesta consulta es portarà a terme abans del diumenge 3 de juliol i hi són convocats tots els membres de ple dret de l’ANC. La votació es podrà realitzar tant presencialment com electrònicament.

La pregunta acordada és :

Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?

La darrera setmana ha suposat un punt d'inflexió en el procés d'independència. Aquest passat dimecres els partits polítics no han estat capaços de mantenir la unitat que sempre els hem reclamat, de manera que l'acord de governabilitat pactat al gener de 2016 queda en entredit.

Per l’ANC, el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembre ha quedat manifestament erosionat. Per això, proposem avançar cap a la convocatòria d'un referèndum d'independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant el procés.

Si la resposta a la consulta és positiva, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament, la celebració d’un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara en relació a la independència de Catalunya. El poble de Catalunya haurà de decidir, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar, en cas de victòria del Si, la declaració immediata d’independència.

Ha arribat el moment de tornar el lideratge del procés a la societat. Hem de ser novament les entitats socials sobiranistes, les que exigim als partits polítics les actuacions necessàries per superar les seves diferències i culminar el procés sobiranista.

Durant els propers dies et comunicarem tots els detalls de la futura consulta.

Endavant República Catalana!


Secretariat Nacional

Badalona, 11 de juny del 2016

dimecres, 8 de juny del 2016

Manifest de l'ANC



Arran dels importants esdeveniments que s'estan produint en la política institucional catalana i com a entitat compromesa amb el procés d'independència de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana manifesta:

Estem segurs que els nostres representants sabran ser dignes de la confiança que el poble va dipositar en ells el 27S i en l'acord de governabilitat del mes de gener. Tal com sempre hem defensat, el procés d'independència només funcionarà a través de la unitat, i és precisament aquesta unitat la que reclamem a l'hora de garantir una tramitació parlamentària de pressupostos al Parlament. És l'única via per tal que quedi cobert el desenvolupament de totes les eines d'estat necessàries per dur endavant el procés, per alleugerir la greu situació de desigualtat social (amb 1,4 milions de persones al llindar de la pobresa) i per impulsar les lleis i les estructures necessàries per sortir de la situació colonial en què ens ha abocat el govern de l'Estat espanyol i el Tribunal Constitucional.

L'ANC és conscient de les dificultats per superar les diferències de model entre les diverses formacions polítiques a les quals pertanyen els diputats independentistes del Parlament de Catalunya. Veiem amb preocupació i som crítics amb l'estil desenvolupat en l'activitat parlamentària que està generant allunyament, desafecció i desconfiança entre partits i societat civil. Aquesta situació genera desconcert en una població que ha demostrat tenir un objectiu clar, la independència de Catalunya, i un compromís coherent davant de les urnes com es va mostrar el 9N de 2014 i el mateix 27s de 2015.

L'ANC defensa aquest objectiu i compromís i alhora promou un marc de col·laboració i entesa entre les formacions independentistes, en la mesura que forma part del nostre full de ruta i també perquè és essencial per crear les condicions per arribar a tenir un Estat propi i independent.

Exigim responsabilitat, coratge i generositat als nostres diputats independentistes, en nom de tots els que hem dipositat la nostra confiança en ells, i que tinguin present l'acord de governabilitat que van contraure davant el País i els seus votants.

El conjunt de l'ANC (les ATs, les ASs i les AEs juntament amb el Secretariat Nacional) treballem per la reactivació de la Taula de forces polítiques i socials com un marc per superar l'aïllament actual i facilitar la coordinació de l'acció conjunta de les forces polítiques i la societat civil per assolir la independència. Només així renovarem la confiança en la gestió política i cívica del procés per seguir construint la sobirania d'un poble que avança alçat cap a la seva emancipació nacional.



Secretariat Nacional 

dimarts, 7 de juny del 2016

Abans de les eleccions cal saber la veritat!!! Per que no ens enganyin a ningú!!

Dient la veritat podrem ser lliures




Dient la veritat podrem ser lliures, dient mentides no.

Alguns partits polítics defensen un Estat espanyol federal on Catalunya seria un d'aquests estats o un Estat espanyol que permeti un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, però aquests partits amaguen deliberadament les dificultats insalvables que comporta la reforma de la Constitució espanyola, que és necessària per fer realitat els objectius que proposen.

Xavier Domènech (candidat d'En Comú Podem) deia en una entrevista a LA VANGUARDIA del 28 de maig que «No era cert que Espanya no es pugui transformar» però amagava que per al referèndum d'autodeterminació era necessària la modificació de la Constitució espanyola. Meritxell Batet (candidata del PSOE) en una entrevista al EL PUNT AVUI del 3 de juny es declarava partidària d'una reforma de la Constitució espanyola en sentit federal sense esmentar-ne les dificultats. Són propostes que queden bé i que poden enganyar a moltes persones si no s'explica què comporten.

Resumim a continuació com la Constitució espanyola preveu la seva reforma perquè tinguem clar si és possible o no.

En una primera legislatura, el Congrés dels Diputats hauria d'acordar la proposta de modificació per dos terços del Congrés i també per dos terços del Senat. Cap dels partits que proposa un dels dos objectius esmentats arribaria al nombre de diputats i senadors necessaris (234 i 178).

Com que és segur que els partits favorables a la modificació de la Constitució espanyola no arribaran als dos terços ni del Congrés ni del Senat, la proposta de reforma de la constitució no s'aprovarà i, molt probablement, no s'arribarà ni a presentar.

Suposem, però, que per un miracle s'aprovés la proposta de modificació. En aquest cas, la constitució espanyola ha previst més obstacles. Primer de tot es dissoldrien les Corts i es convocarien noves eleccions. Us ho imagineu? Ara, dissoldrien les Corts i convocarien noves eleccions? Ara, noves eleccions, després de mesos amb un govern espanyol en funcions?

Continuem, però, amb la ficció: les Corts resultants (segona legislatura) no quedarien vinculades a l'esmentat propòsit de reforma constitucional, qüestió que només es passaria a estudiar si el Congrés per majoria simple i el Senat per majoria absoluta volguessin continuar amb la reforma.

Finalment, suposant que s'ha aprovat continuar amb la reforma, s'hauria d'aprovar una altra vegada per dos terços de les noves Corts (tant del Congrés com del Senat) i, a més a més, sotmetre-la a referèndum de tot l'Estat.

Els obstacles són tants, que és evident que l'objectiu de la constitució espanyola en aquest punt no és permetre'n la reforma, sinó impedir-la.

No ho afirmem nosaltres, ho afirmen constitucionalistes espanyols, com podeu llegir a l'article de Ponç Feliu que enllacem: De fraus i quimeres. Ponç Feliu

Nota
Aquest tema es basa en l'article 168 de la Constitució espanyola que blinda el títol preliminar d'aquesta constitució, que estableix la «soberanía nacional del pueblo español» i «la indisoluble unidad de la Nación española».


dilluns, 6 de juny del 2016

Volem Pressupostos independents o autonòmics?

President Puigdemont: "La pròrroga pressupostària és més autonomista o més independentista?"

En una entrevista a Olot TV, el cap de l’Executiu insta els grups parlamentaris a permetre que es puguin debatre els pressupostos


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha advertit avui en una entrevista al programa Pros i contres,d’Olot TV, que si hi ha una pròrroga pressupostària “el problema el tindrà el país”, perquè “si no hi ha un pressupost elaborat per un Govern independentista com el que presideixo, el que hi haurà serà una pròrroga d’un pressupost que el que és segur que no serà és més a prop de la independència”. “Em puc fer responsable de passar comptes davant del Parlament o de qui ens ha garantit l’estabilitat parlamentària si disposem de l’eina del full de ruta cap a la independència, no de gestionar una pròrroga d’un pressupost autonòmic”, ha avisat el cap de l’Executiu. I s’ha preguntat:“La pròrroga és més autonomista o més independentista?”

Durant l’entrevista enregistrada ahir als estudis d’Olot TV i conduïda pel director de la cadena, Albert Brosa, el president Puigdemont ha afirmat que els comptes elaborat pel Govern, tot i ser “insuficients”, són “uns bons pressupostos”, que destinen 870 milions d’euros directament a polítiques socials, que “afecten els col·lectius més vulnerables”. Són a més, ha dit Carles Puigdemont, l’eina “que permet posar en marxa les estructures d’estat” com el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, que és, ha dit “una de les potes que permet que aquest procés tiri endavant”.

El cap de l’Executiu ha recordat que en cas que prosperi l’esmena a la totalitat “no s’impedeix l’aprovació del pressupost, sinó que es pugui debatre” i, en cas contrari, si no tira endavant l’esmena a la totalitat, els comptes “no queden aprovats, però es poden debatre”. És per això que ha instat les forces polítiques parlamentàries a permetre que es pugin debatre uns pressupostos que “quan s’hagin de votar, cap als volts del 20 de juliol, algunes de les coses que preocupen potser queden més aclarides”. El cap de l’Executiu ha insistit que el Govern no retirarà el pressupost, però que “estarà obert que tots els grups puguin millorar-lo”.

A preguntes del director d’Olot TV, el president de la Generalitat s’ha referit a la variant d’Olot, una “infraestructura estratègica de país”. Carles Puigdemont ha lamentat, però, que de moment no se li pot donar una dotació econòmica, per les limitacions pressupostàries derivades “d’un molt mal finançament” i“les emergències que hem d’atendre prioritàriament”.

govern.cat

diumenge, 5 de juny del 2016

Recull fotogràfic manifestació en defensa de l'Ebre













 Aquest matí unes 15.000 persones, segons l'Ajuntament de Barcelona  hem recorregut el centre de Barcelona en defensa dels cabals de l'Ebre .
Reivindicant que el govern espanyol faci  marxa enrere amb el Plà Hidrològic, aprovat estant el govern en funcions.
HI han participat més de 60 entitats, entre partits, sindicats i institucions. L'ANC també  hi érem donant suport a les Terres de l'Ebre.
El clam unitari ha estat per que la Comissió Europea faci fer marxa enrere a l'Executiu espanyol.

L'Ebre sense cabals és la mort del  Delta!

dijous, 2 de juny del 2016

Cada gota alçarà mil veus




El 5 de juny tornarem a ser una riuada en defensa de l'Ebre, tornarem a aturar el Pla Hidrològic

L'ANC s' adhereix a la manifestació en defensa de l'Ebre del proper diumenge 5 de juny. Des del territori ens cal mobilitzar-nos per defensar el nostre riu.. 

Com a ANC estarem presents a la capçalera de la manifestació i de forma activa al llarg de tot el recorregut participant a la mobilització i vinculant la lluita per la plena sobirania amb la defensa de l'Ebre.

El punt de trobada a Barcelona serà a les 11:30h davant la Universitat de Barcelona - Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona- (sota el rellotge).


Des de Sant Joan Despí ens trobarem a l'estació de la RENFE per agafar el tren de les 09:48h.

Gota a gota farem una riuada blava

Per tal de fer de la manifestació una gran riuada de color blau, us demanem que vingueu amb samarretes de color blau.

L'ANC distribuirà 5.000 gotes de color blau amb un missatge propi que els voluntaris repartiran.



Abans podem fer-nos fotos o vídeos amb gotes d'aigua i missatges de suport a la mobilització i penjar-los a Tweeter amb el hastag #Riuada5J

En el següent enllaç de la PDE també podeu trobar una gota,un cartell i una octaveta per si els voleu imprimir. 

Fem que Barcelona siga una riuada el proper diumenge 5 de juny!


L'Ebre sense cabals és la mort del Delta!