diumenge, 29 d’octubre del 2017

No a la intromissió amb aires de legalitat




Ahir vam aconseguir una fita decisiva: fer néixer la República Catalana. El compromís de la gent amb els seus representants i les seves institucions, tothom mentalitzat a resistir pacíficament un nou dia de violència policial, va assegurar la Declaració d'independència al Parlament i va acompanyar el Govern de la República en les seves primeres hores.


Ara comença la reacció de l'estat espanyol. No respectarem la seva intromissió amb aires de legalitat, les seves decisions profundament antidemocràtiques, com pretendre substituir un govern republicà per gent que els catalans no hem votat i dissoldre el Parlament. Combatrem els intents de detenció. Ignorarem la seva propaganda. Tractaran de tirar endavant la seva pantomima electoral, que es demostrarà impossible d’executar en un territori que no controlen. Estats més consolidats considerarien aquestes intromissions com un veritable cop d’estat. Sabem que no se’n sortiran.

El president de l'Assemblea, Jordi Sànchez, ens va demanar saviesa, coratge i unitat. El president de la República, Carles Puigdemont, ens ha demanat paciència, perserverança i perspectiva. Defensarem la República oposant-nos cívicament a l'aplicació de l'article 155. Preservem-nos de la repressió i de les amenaces, amb una persistent conducta cívica i pacífica. No tenim ni volem la raó de la força.

No avancem, en aquest missatge, el que farem com a Assemblea, fora d'una qüestió. Recordem al personal de l'administració pública que les mesures que Mariano Rajoy ha derivat de l'article 155 són il·legals.

Llum als ulls i força al braç!



CAldrà prendre decisions que no s'entendran


En el camí que ens queda per recórrer

La proclamació de la República Catalana, pel Parlament de Catalunya, és una fita històrica. Ho és per tot el que representa en el nostre imaginari col·lectiu i perquè evidencia que aquest govern, en comunió amb la ciutadania, ha posat per damunt de tot –i per tot vull dir que allò que democràticament anhela la ciutadania ha de ser implementat pels seus representants legítims– la voluntat de llibertat d’un poble al qual s’està impedint decidir el seu futur. Tant és, pel govern espanyol, que la majoria de catalans vulguin votar. Tant és si tot el Parlament decideix que no vol privar, els que ho passen pitjor, de calefacció a l’hivern. Tant és si des del primer a l’últim ciutadà d’aquest país convenim en un acord determinat. Perquè res del que puguem decidir, per just i desitjat que sigui, es pot fer si el govern del PP, o del PSOE, o de tots ells, no ho autoritza. És més, estem patint un procés d’involució de l’autogovern constant i sostingut, de fa anys, i una presa de decisions del govern espanyol amb voluntat manifesta de perjudicar la societat catalana. Mai com ara hem vist amb tanta cruesa com s’afanyaven a canviar la legislació per incentivar el trasllat de seus socials a empreses. O com arriben a l’extrem de pressionar grans empreses per endur-se-les de Catalunya. Res de nou però. Quants cops no hem vist i patit decisions arbitràries i capricioses en la política d’infraestructures? El Corredor Mediterrani és un exemple prou conegut. Però n’hi ha tants que fa feredat la llista. Tant com les constants decisions del TC, suspenent sistemàticament totes i cadascuna de les iniciatives del govern o el Parlament. I tant és si es tractava d’igualtat de gènere o de nous tributs o de qualsevol mesura de caràcter social o econòmic. Tot, cada cop més, ha estat laminat pel TC a instàncies del govern del PP.

Diria que hem intentat parlar sempre, per terra, mar i aire. Mai han correspost. Sempre ens hem trobat el mateix mur d’incomprensió, el mateix rebuig, la mateixa actitud de menyspreu, la decidida voluntat de no reconèixer l’altre com a subjecte de drets, com a interlocutor. La relació que el govern espanyol ha imposat sempre a Catalunya és de subordinació arbitrària i capriciosa, de sotmetiment. Mai no ens han volgut convèncer i sempre ens han volgut vèncer. Per això mai ens han intentat seduir sinó que han volgut resoldre el malestar creixent a Catalunya amb arrogància i visceralitat. Només així s’explica que volguessin aturar l’1 d’Octubre a cops de porra indiscriminats, amb amenaces i coaccions i sense cap voluntat d’escoltar res més que el nostre silenci i acatament servil.

Potser ingènuament vam creure que votant, que fent un referèndum, que lluitant pacíficament per allò que volia la majoria, ens escoltarien. Quants cops no havíem escoltat que en absència de violència tot era possible i es podia parlar de tot? Doncs no, no és així. És més, hem vist violència, tant d’uniformats com de grups d’extrema dreta que han actuat amb total i absoluta impunitat. Atonyinar persones, en nom de segons quines idees, sembla ser que és lícit.

El govern legítim de Catalunya ha patit un assetjament com no s’ha vist mai a Europa. Allò que a Escòcia va ser possible, a Catalunya ha estat perseguit fins al punt de detenir servidors públics, empresonar dirigents d’entitats i pegar salvatgement a persones que només volien votar.

Tot plegat ho han rematat estirant una Constitució que han deformat i interpretat al gust d’aquells que no la volien i que de fet hi havien votat en contra. Avui resulta que són aquelles formacions polítiques més properes al franquisme les que s’han erigit com a intèrprets i garants de la Constitució, fet que no deixa de ser tota una paradoxa. Han estat capaços de passar per sobre de tots els preceptes constitucionals només per preservar l’article segon. La unitat de l’estat per sobre de tot i tothom.

I és aquí on hem dit prou, perquè posar en valor la dignitat i validar la voluntat popular no podien esperar eternament. En un procés de reconeixement de drets, que és on en bona mesura som avui, no es guanya pas en el primer embat, sobretot si davant tens un Estat que no només no respon als interessos de la seva ciutadania sinó que és capaç d’utilitzar tota la seva maquinària per colpejar literalment milions de ciutadans només perquè volen votar. I té gràcia que aquests dies hagin dit que érem uns colpistes, quan els únics cops han estat a la cara de persones que volien exercir el seu dret a vot o dels grups d’extrema dreta que han atacat ciutadans només per les seves idees. No podem reconèixer el cop d’estat contra Catalunya, ni cap de les decisions antidemocràtiques que està adoptant el PP amb control remot des de Madrid. El president del país és i seguirà sent Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament és i seguirà sent Carme Forcadell, almenys fins al dia que la ciutadania no decideixi el contrari en unes eleccions lliures.

La República Catalana ha nascut, no amb la fortalesa que voldríem però sí amb la legitimitat de les urnes, tant per les eleccions amb més participació de la història com per un referèndum heroic, fet per la ciutadania, amb la voluntat ciutadana com a principal baluard. En aquest procés hem aconseguit generar consensos i clares complicitats amb nous actors socials i polítics més enllà de l’independentisme. De fet hem visualitzat que la causa que defensem té poc a veure amb banderes i molt amb els drets socials i polítics de tots, amb la construcció d’una República justa, democràtica, que tingui com a objectiu servir els interessos de la ciutadania, que neixi lliure d’hipoteques i de privilegis hereditaris en mans d’uns pocs. Volem una República que tingui com a objectiu prioritari la justícia social, la prosperitat econòmica i el servei a l’economia productiva.

Els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre. Necessitem una estratègia compartida que deia Albano Dante Fachin, a qui hem d’agrair el seu compromís inequívoc amb la llibertat i la justícia, amb els valors universals que tots hem de defensar. En el camí que ens queda per recórrer, sovint llarg i costerut, per assentar gradualment un nou marc de llibertats, és imprescindible teixir sòlides aliances amb tots aquells actors socials i econòmics que tenen la decidida voluntat de construir un veritable Estat al servei de la ciutadania. Ja hem iniciat el camí i anem constatant que ens posaran tota mena de traves, que ens ho posaran molt i molt difícil, que no escatimaran recursos per fer-nos defallir, que potser hi haurà moments d’incerteses, de dubtes o de contradiccions entre allò que volem i el camí que escollim en cada fase per arribar-hi. No tenim cap altra opció que seguir endavant, que acumular forces, que seguir carregant-nos de raons, de compartir neguits i alegries, fracassos i esperances, de saber encaixar els cops per tornar-nos a alçar, sense renunciar mai a les urnes per validar la República, i preparant alhora uns futurs comicis municipals que han de ser claus en l’assentament d’aquesta República.

L’aplicació del 155, pactat pel PP i el PSOE, per sotmetre i liquidar l’autogovern, la voluntat de diàleg, per limitar els drets i llibertats, per perseguir els representants de la ciutadania, per imposar la seva força bruta, ens obliga a perseverar i alhora a ser més forts per acabar reeixint. Avui a Catalunya hi ha una clara dissociació entre la voluntat democràtica de la ciutadania i el poder públic que s’ha pretès apropiar de les institucions –que no ens podem deixar perdre– per exercir el seu control despòticament, res més lluny de les pràctiques democràtiques. El PP, amb l’absoluta complicitat del PSOE, ha entrat a Catalunya amb la decidida voluntat d’intervenir el model educatiu, de controlar els mitjans de comunicació, de posar el nostre cos policial al seu servei, de descapitalitzar el país, de convertir-lo en una província més d’una Espanya uniforme que no tolera la pluralitat nacional, d’esclafar tota dissidència per democràtica que sigui i de liquidar tota esperança de diàleg. I això no ho podem permetre, no restarem impassibles. La resposta a la usurpació de les institucions, del 155, ha d’esdevenir un clam i una prioritat.

Davant d’aquest atac a les persones i institucions del país hem de recompondre les nostres forces i estratègia, perseverar sempre i no tenir cap dubte que si seguim, que si des del civisme i l’actitud pacífica de sempre no ens deixem trepitjar, aconseguirem avançar fins allí on ens proposem. Perquè el coratge que ha demostrat aquest país aquests dies és tan alliçonador i té tanta força que tard o d’hora acabarà traduint-se en la consolidació de la República Catalana plena i veritablement justa i democràtica.

Oriol Junqueras
VIcepresident de la Generalitat

Tinguem confiança ...no ens han decebut



De nou, em veig obligat a fer una prèvia abans de començar. La mateixa que ja vaig fer després de l’1 d’octubre: Des de fa mesos insisteixo que és el moment de la confiança. Fins ara, aquesta confiança no ha estat decebuda per ningú. Després de la proclamació de la independència, cal continuar mantenint al màxim aquesta confiança. I afegiria, si m’ho permeteu, que no ens queda altre remei...


Dit això...


Divendres, vam fondejar davant les costes d’una de les nostres Ítaques. La Ítaca moltes vegades somniada de la independència i la República catalana. És el moment de recordar els versos de Kavafis:


I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques


Hem arribat a la Ítaca anhelada i, passada la joia inicial, sembla que Ítaca no respon a la imatge que ens havíem dibuixat en els nostres somnis.


Tot es va iniciar dijous quan, durant unes hores, la confusió, la incertesa, el dubte es va apoderar de la majoria de nosaltres. Alguns, no gaires, ja deixaven de confiar i abocaven la seva indignació en el beneït -i maleït- terreny de les xarxes. Finalment, però, va ser una tempesta d’estiu i tot va tornar ben aviat al camí que ens havia marcat l’1 d’octubre. Potser algun dia sabrem si tot plegat va ser una gran estratègia política o un lleuger tremolor de cames davant la decisió final.


Divendres, el Parlament de Catalunya, obeint el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre, va proclamar la independència de Catalunya i va iniciar el procés constituent cap a la nova República catalana.


Sempre hem dit que declarar la independència és senzill, el que és complicat és exercir-la, controlar el país i actuar com un estat independent. Sincerament penso que, ara per ara, només hem fet una declaració d’independència, però encara no controlem res.


Veurem què passa en els propers dies i quin és el camí que empren el Govern i la majoria parlamentària. Veurem, sobretot, si som capaços de continuar controlant els Mossos, peça clau en la consolidació de la nova República. Veurem quines són les passes fa el Govern i cap a on van dirigides.


El llenguatge que els polítics i els mitjans públics han fet servir durant les 48 hores que han seguit a la proclamació de la independència no és el llenguatge que correspondria a una República independent. Algunes frases són ambigües i poden tenir interpretacions força diferents.


En el missatge institucional d’ahir, el llenguatge del president Puigdemont no va canviar del que podia tenir dos dies abans. La frase “El missatge que us voldria adreçar és que tinguem paciència, perseverança i perspectiva. Per això tenim clar que la millor manera per defensar les conquestes assolides fins avui és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155...” pot indicar-nos quina és ara per ara la prioritat: impedir que s’apliqui el 155.


L’article d’avui del vicepresident Junqueras també ens deixa algunes frases que poden despertar dubtes i incògnites:


“Els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre. Necessitem una estratègia compartida que deia Albano Dante Fachin...”


“[...] potser hi haurà moments d’incerteses, de dubtes o de contradiccions entre allò que volem i el camí que escollim en cada fase per arribar-hi [...]”


“No tenim cap altra opció que seguir endavant, que acumular forces, que seguir carregant-nos de raons, de compartir neguits i alegries, fracassos i esperances, de saber encaixar els cops per tornar-nos a alçar, sense renunciar mai a les urnes per validar la República, i preparant alhora uns futurs comicis municipals que han de ser claus en l’assentament d’aquesta República.”


Sempre havíem dibuixat un escenari en què, després de la proclamació de la independència, la ciutadania ocuparia places i carrers en defensa de la nova República. Divendres, la gent va ser dirigida cap a la plaça Sant Jaume per “celebrar una festa” i, després, tothom a casa.


Les estratègies em sobrepassen. Haig de confessar que no hi entenc en la matèria i que, forçosament, haig de dipositar la confiança en els que –presumptament, hi entenen. Em considero un simple activista i és des d’aquesta posició que molt em sembla que la independència - i menys la República, encara no han arribat.


L’objectiu, ara per ara, és lluitar contra la implantació del 155. Impedir que el President i el Govern siguin destituïts i que el Parlament es dissolgui. En els propers dies començarem a escoltar veus que ens proposaran acceptar les eleccions del desembre. Alguns, potser, i com diu el Vicepresident, per “validar la República”. Altres, per construir una candidatura única encapçalada pels presos polítics, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que, en el fons, tindrà també l’objectiu de consolidar o “validar” la República.


Mentre tot això arriba, però, cal o oblidar que tenim presos polítics i que Jordi Sánchez i Jordi Cuixartn(el dos únics empresonats de moment a causa del procés) romanen en una presó espanyola i amb molt poques possibilitats de, ara per ara, quedar en llibertat.


Potser estigui equivocat i el desenvolupament dels propers dies em desmenteixi. Tant de bo. Potser el que passi obeirà, de nou, a una gran estratègia política –per a molts rocambolesca i que genera confusió- que ens ha de portar a la independència real i a la consolidació efectiva de la República.


“Pobra, no és que t’hagi enganyat...” És que la Ítaca que somniàvem queda lluny encara i el camí encara és llarg “ple d’aventures i de coneixences” i ple de dificultats.


Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu


Procurem, doncs, no portar dins nostra els monstres de la desconfiança i del desànim. “I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra...” I una vegada assentats, ferms i dempeus, continuem la lluita fins a la victòria final.


Ens trobem al carrer!

Jaume Marfany
Cofundador ANC

dissabte, 28 d’octubre del 2017

Al vostre costat, President!



Puigdemont recorda que només
 el parlament el pot destituir


«Benvolguts i benvolgudes compatriotes,
Ahir vam viure un dia històric, un dia carregat de sentit democràtic i de sentit cívic. El Parlament de Catalunya va complir amb allò que els ciutadans van votar el dia 27 de setembre, on la majoria sorgida de les urnes va encomanar al Parlament la proclamació de la independència.

Ahir, també, el Consell de Ministres espanyol va acordar el cessament de tot el Govern de Catalunya, la intervenció del nostre autogovern i la dissolució del Parlament. Són decisions contràries a la voluntat expressada pels ciutadans del nostre país a les urnes, que sap perfectament que en una societat democràtica són els parlaments els qui escullen o cessen els presidents.

Tanmateix, en aquestes primeres hores tots vosaltres, ciutadans i ciutadanes, heu entès que l’etapa en què hem entrat l’hem de continuar defensant amb un incansable sentit cívic i compromís pacífic. La vostra reacció és la pròpia d’un país madur, que sap on vol anar i com hi vol anar. No ens en desviem: continuem perseverant en l’única actitud que ens pot fer guanyadors. Sense violència, sense insults, de manera inclusiva, respectant persones i símbols, opinions i també respectant les protestes dels catalans que no estan d’acord amb el que ha decidit la majoria parlamentària.

La nostra voluntat és continuar treballant per complir els mandats democràtics i alhora buscar la màxima estabilitat i tranquil·litat, entenent les dificultats lògiques que comporta una etapa d’aquesta naturalesa, que el nostre país no ha recorregut mai, en tot cas mai abans en els termes amb què ho fa ara.

El missatge que us voldria adreçar és que tinguem paciència, perseverança i perspectiva. Per això tenim clar que la millor manera per defensar les conquestes assolides fins avui és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155, que és la consumació d’una agressió premeditada a la voluntat dels catalans que de manera molt majoritària i al llarg de molts anys ens hem sentit Nació d’Europa.

Ho hem de fer preservant-nos de la repressió i de les amenaces, fent-ho sense abandonar mai, mai de la vida, en cap moment, una conducta cívica i pacífica. No tenim ni volem la raó de la força. Nosaltres no. Us ho demano convençut que aquesta demanda és la que espera tothom, també a fora del nostre país.

Seguirem treballant per construir un país lliure, per garantir una societat que tingui menys injustícies, més igualtat, més solidaritat i més fraternitat amb tots els pobles del món, començant pels pobles d’Espanya amb els quals volem vincular-nos des del respecte i el reconeixement mutus.

Moltes gràcies.»

 Carles Puigdemont
MHP de la República Catalana

La República cal defensar-la dels veïns autoritaris


I ara què? Algunes reflexions republicanes

La República Catalana és una realitat. Ahir, 27 d’octubre de 2017, la majoria absoluta del parlament escollit legalment i democràticament, amb totes les garanties habituals, va acomplir el mandat sorgit a les urnes fa poc més de dos anys i, especialment, encara no fa un mes en un referèndum d’autodeterminació. L’entrada en vigor de la llei de transitorietat situa Puigdemont com a cap d’estat i converteix el govern actual en legítim govern de la República. L’una cosa i l’altra són transitòries per al període obert ahir fins a la convocatòria d’unes eleccions constituents.

Hi ha juristes de desprestigi que diuen i repeteixen sense vergonya que això que va passar ahir era fora de la legalitat. És possible que alguns juristes s’hagin dedicat a estudiar fins a l’últim detall de les lleis espanyoles, però que no hagin observat les desenes i desenes de casos d’independències que s’han produït fins avui? Perquè és evident que la independència d’una part d’un estat no és gairebé mai prevista en cap constitució. I és evident també que totes s’han fet trencant la legalitat prèvia i creant-ne una de nova. És una evidència tan gran que sobta que hi hagi juristes que no tinguin vergonya de sortir a la ràdio o a la televisió a dir que la llei no ho permetia.

Ens trobem que en un mateix dia, les institucions catalanes i les institucions espanyoles van decidir de suspendre l’autonomia. Qui ho diu que no hi ha punts d’acord i de coincidència? Certament, l’autonomia catalana és morta. Ja és el que volíem els independentistes, conscients que l’autonomia era una trampa esclavitzadora perpetrada des del franquisme amb la col·laboració de molts més (també de molts catalans). Les institucions espanyoles volien enterrar ahir l’autonomia i la ficció aquesta de l’autogovern per a objectius absolutament contraris al nostre, però ja és curiós que uns i altres decidissin liquidar l’autonomia catalana el mateix dia.

‘I ara què?’, ens demanem tots plegats. Ara hi ha una república amb un govern legítim que ha de fer-la caminar, amb l’ajuda de centenars d’ajuntaments que ahir s’hi van comprometre davant del president, el govern i els diputats de la majoria parlamentària. ‘I ara què?’, ens demanem tots plegats. Ara hi ha un govern espanyol que amb l’aval del senat vol dictar ordres a les institucions catalanes, vol convocar eleccions, vol esborrar el govern que els catalans van triar democràticament, vol controlar els mitjans públics, vol blocar l’activitat parlamentària, etc. És un pas més d’una intervenció que ja fa temps que durava, encara que fos d’una manera més subtil.

És clar, això és un xoc institucional majúscul. No cal fer veure que aquí no passa res. Però sí que és el moment d’exercir el control efectiu del territori. L’estat espanyol no va poder impedir el 9-N fa tres anys. No va poder impedir la victòria electoral de l’independentisme el 27-S. No va poder impedir el referèndum d’autodeterminació fa un mes. Espanya ha deixat de ser estat a Catalunya en moltes ocasions perquè n’ha perdut el control efectiu. Per això han ordenat aquesta ocupació policíaca i militar de Catalunya. I, així i tot, no se’n surten. Perquè és molt difícil sotmetre una població a l’Europa del segle XXI si aquesta població està disposada a fer valer la seva llibertat i els seus drets de ciutadania.

Aquests dies veiem quins mitjans de comunicació treballen per ajudar l’estat espanyol a impedir la independència i quins mitjans reconeixen el naixement de la República. Quins assumeixen el cop d’estat del govern espanyol a Catalunya i el naturalitzen en les seves informacions, amb titulars com ‘Rajoy dissol el parlament, destitueix el govern, convoca eleccions, destitueix el director dels Mossos…’ Qui titula i informa d’aquesta manera és que accepta el cop d’estat i el presenta com una realitat indiscutible. I lamentablement, això ho fan mitjans de comunicació que fins ara havien dit que feien costat a les institucions catalanes. És cert que hi ha mitjans que barregen totes dues posicions. Per exemple, ahir Terribas parlava de connexió amb l’estranger quan donava pas a la periodista destinada a Madrid. Justa la fusta, Mònica! És això.

Des d’ahir havent dinat (els que van poder dinar), el govern espanyol és un govern estranger d’un país veí i cal tractar-lo com a tal. Amb tots els respectes que mereix un govern estranger, però sense donar-li cap dret il·legal sobre Catalunya. Després de la proclamació de la independència, completament democràtica i completament homologable a totes les proclamacions que s’han fet fins ara al món, ara cal defensar-la de les agressions d’un govern estranger hostil i autoritari que està disposat a tot per demostrar que Catalunya ha estat fins ara un territori ocupat. I ara cal actuar amb determinació i molta intel·ligència per normalitzar pas a pas la República.

Cal que els Mossos d’Esquadra facin la seva feina com a Policia de Catalunya que són. Cal que el parlament, amb la seva presidenta al capdavant, avanci en el desplegament de la nova legalitat i les noves competències del govern de la República. Cal que la població sàpiga protegir les institucions –que són seves i de ningú més– dels atacs que pugui intentar un país estranger com Espanya. Cal que les peces de la comunitat internacional que ja són més madures comencin a caure de l’arbre. La setmana que ve poden caure els primers reconeixements de parlaments sobirans. Això no serà ràpid perquè tothom observa qui acaba tenint el control efectiu del territori de Catalunya. Pocs mouran fitxa abans de tenir clar el resultat final de la pugna. Però guanyar la independència és també això, un combat de desgast i de resistència que hem d’encarar sense por i amb la il·lusió en la mirada cap a un futur que sempre serà millor.

La República cal defensar-la dels veïns autoritaris. Ara és nostra. Contra moltes veus que havien dubtat de la determinació dels nostres governants i dels nostres representants democràtics, la República va néixer ahir després d’una exhibició de dignitat colossal dels ciutadans el dia 1 d’octubre. I ara és el moment de la unitat i la confiança entre la gent, el govern i les institucions republicanes. La República és més que mai a les nostres mans. No podem permetre que guanyi la tirania i la violència. És un compromís amb la llibertat i la democràcia.

Font: VIlaweb

dimarts, 24 d’octubre del 2017

Per poc que puguis no t'ho pots perdre!!!!


L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el suport d'Òmnium Cultural organitza un centenar d’actes els propers dimarts i dimecres arreu del territori amb diputats de la majoria parlamentària serviran per explicar el futur immediat de Catalunya.
Els actes es duran a terme entre dimarts i dimecres; seran una cinquantena cada un dels dos dies, i els faran membres del Govern de la Generalitat i també diputats de la majoria parlamentària independentista. La finalitat serà explicar a la ciutadania les eines i mecanismes que s’usaran per afrontar els propers dies, sobretot arrel de l’aprovació de l’article 155 de la Constitució, que preveu acabar amb l’autonomia catalana.
Les trobades seran de petit i mitjà format, i es repartiran per les principals poblacions del país. Tot seguit, la llista completa d’actes:
Alt Camp
Valls - 24 d'octubre, 19.30
           Sala d’Actes de la Casa de Cultura
           Passeig dels Caputxins, 18
           Intervindrà: Carles Prats
Alt Empordà
Figueres - 25 d'octubre, 20.00
                 Sala d'Actes de La Cate - Entitat Cultural
                 Ronda del Retor Arolas, 4
                 Intervindrà: Magda Casamitjana
Alt Penedès
Vilafranca del Penedès - 25 d'octubre, 19.30
                                        Plaça Jaume I (davant del Palau Baltà) 
                                        Intervindrà: Maria Rossell
Alt Urgell
La Seu d'Urgell - 24 d'octubre, 20.00
                           Sala Immaculada
                           Carrer del Carme, 9
                           Intervindrà: Albert Batalla
Anoia
Igualada - 25 d'octubre, 19.30
                 Teatre Municipal L'Ateneu
                 Carrer de Sant Pau, 9
                 Intervindrà: Maria Senserrich
Bages
Manresa - 24 d'octubre, 20.00
                 Teatre Conservatori
                 Carrer Mestre Blanch, 4
                 Intervindrà: Adriana Delgado
Baix Camp
Reus - 24 d'octubre, 20.00
            Orfeó Reusenc
            Carrer de Sant Llorenç, 14
            Intervindrà: Montserrat Vilella
Baix Ebre
Tortosa - 25 d'octubre, 20.30
               Centre Cívic de Ferreries
               Plaça de Joan Monclús, 1
Baix Empordà
La Bisbal d'Empordà - 24 d'octubre, 21.00
                                    Teatre Mundial
                                    Passeig Marimon Asprer, 10
                                    Intervidrà: Sergi Sabrià
Sant Feliu de Guíxols - 25 d'octubre, 19.30
                                     Teatre Auditori Municipal Narcís Masferrer
                                     Carrer de Callao, s/n
                                     Intervidrà: Natàlia Figueras
Baix Llobregat
Sant Feliu de Llobregat - 24 d'octubre, 19.30
                                         Centre Parroquial
                                         Carrer de Pi i Margall, 6
                                        Intervidrà: Joan Ramon Casals
Castelldefels - 25 d'octubre, 19.30
                        Edifici República
                        Carrer d'Arcadi Balaguer, 25
                        Intervidrà: Teresa Vallverdú
Molins de Rei - 25 d'octubre, 20.00
                         Centre Cultural de la Federació Obrera
                         Carrer de Jacint Verdaguer, 48
                         Intervidrà: Joan Ramon Casals
Cornellà de Llobregat - 25 d'octubre, 20.00
                                     Orfeó Catalònia
                                     Carrer de Torras i Bages, 62
                                     Intervidrà: Carmina Castellví
Esparreguera - 25 d'octubre, 19.30
                         Ateneu
                         Avinguda Francesc Macià, 26
                         Intervidrà: Fabian Mohedano
Sant Vicenç dels Horts - 25 d'octubre, 20.00
                                       Societat Cultural La Vicentina
                                       Carrer Rafael de Casanovas,45
                                       Intervidrà: Alba Vergés
Baix Penedès
Barcelonès Nord
Badalona - 25 d'octubre, 19.30
                  Cooperativa La Moral
                  Carrer de Güell i Ferrer, 86
                  Intervidrà: Antoni Castellà
Barcelonès Centre
Barcelona - Sarrià - Sant Gervasi - 24 d'octubre, 19.00
                    Teatre de Sarrià
                    Carrer de Pare Miquel de Sarrià, 8
                    Intervidrà: Titon Laïlla
Barcelona - Sant Andreu - 24 d'octubre, 19.00
                     Casal Catòlic de Sant Andreu
                     Carrer de Pons i Gallarza, 58-60
                     Intervidrà: Gerard Gómez del Moral
Barcelona - Gràcia - 24 d'octubre, 19.30
                                 Orfeó Gracienc
                                 Carrer d'Astúries, 83
                                 Intervidrà: Antoni Castellà
Barcelona - Sant Martí - 25 d'octubre, 19.15
                                       Formiga Martinenca 
                                       Carrer de Mallorca, 580
                                       Intervidrà: Titol Laïlla
Barcelona - Sants-Montjuïc - 25 d'octubre, 19.00
                                               Local de la CAL
                                               Carrer Olzinelles, 118
                                               Intervidrà: Gerrard Gómez del Moral
Barcelona - Eixample - 25 d'octubre, 19.00
                                     Eixample Teatre
                                     Carrer d'Aragó 140
Barcelonès Sud
L'Hospitalet de Llobregat - 25 d'octubre, 19.00
                                           Casino
                                           Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337
                                           Intervidrà: Germà Bel
Berguedà
Berga - 25 d'octubre, 20.00
             Teatre Municipal
             Ronda de Queralt, 15
Cerdanya
Puigcerdà - 25 d'octubre, 20.00
                    Museu Cerdà
                    Carrer de Higini de Rivera, 4
Conca de Barberà
Montblanc - 25 d'octubre, 21.00
                   Antic Hospital de Santa Magdalena
                   Raval Santa Anna, 12
                   Intervidrà: Ferran Civit
Garraf
Sant Pere de Ribes - 25 d'octubre, 19.30
                                  Entitat Ger
                                  Carrer del Pi, 25
                                  Intervidrà: Carles Prats
Garrigues
Les Borges Blanques - 25 d'octubre, 19.00
                                     Sala Maria Lois de la Casa de la Cultura
                                     Passeig del Terrall, s/n
                                     Intervidrà: Ferran Civit
Garrotxa
Olot - 25 d'octubre, 19.30
          Sala Torín
          Carrer Roser, 13
          Intervidrà: Dolors Rovirola
Gironès
Girona  - 25 d'octubre, 19.30   
               Plaça del Vi       
               Intervidrà: Roger Torrent
Lluçanès
Maresme
 Mataró - 25 d'octubre, 20.00
               Foment Mataroni
               Carrer Nou, 11
               Intervidrà: Jordi Cuminal
Moianès
Moià - 24 d'octubre, 20.00
           Plaça de l'Església
           Intervidrà: Eduardo Reyes
Montsià
Amposta - 24 d'octubre, 20.00
                 Auditori Municipal
                 Carrer de Sebastià Juan Arbó, s/n
                 Intervidrà: Ferran Civit
Noguera
Balaguer - 25 d'octubre, 19.30
                  Sala d'actes de l'Ajuntament
                  Plaça Mercadal, 1
                  Intervidrà: Antoni Balasch
Osona
Vic - 24 d'octubre, 20.00
        Sala Coll Bardolet, Edifici El Sucre
        Carrer de l'Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5
        Intervidrà: Alba Vergés
Pallars Jussà
Tremp - 24 d'octubre, 20.00
             Sala Polivalent de l'Espai Cultural La Lira
             Rambla del Dr. Pearson, 22
             Intervidrà: Carmina Castellví
Pla de l'Estany
Banyoles - 24 d'octubre, 19.00
                  Plaça Major
                  Intervidrà: Dolors Rovirola
Pla d'Urgell
Mollerussa - 24 d'octubre, 20.00
                     Centre Cultural
                     Carrer de Ferran Puig, 15
                     Intervidrà: Marc Solsona
Priorat
Falset - 25 d'octubre, 19.30
             Teatre L'Artesana
             Carrer de Miquel Puig i Cardona
Ribera d'Ebre
Móra d'Ebre - 24 d'octubre, 20.00
                      Sala del Bulevard
                      Carrer de Bonaire, 80
                      Intervidrà: Montserrat Palau
Ripollès
Ripoll - 25 d'octubre, 20.00
            Sala d'actes del Centre Cívic i Cultural Eudald Graells
            Passeig Mestre Gich, s/n
            Intervidrà: Jordi Monell
Segarra
Cervera - 25 d'octubre, 20.00
                Auditori Municipal
                Carrer Major, 64
                Intervidrà: Josep Ma Forné
Segrià
Lleida - 25 d'octubre, 19.30
            Sala d'actes de la Diputació Provincial
            Carrer del Carme, 26
            Intervidrà: Violant Cervera
Selva
Santa Coloma de Farners - 25 d'octubre, 20.00
                                             Auditori Municipal
                                             Carrer de la Malva, 55
                                             Intervidrà: Jordi Orobitg
Blanes - 24 d'octubre, 18.00
               Plaça d'Espanya
               Intervidrà: David Rodríguez
Solsonès
Solsona - 25 d'octubre, 21.00
                Teatre Comarcal
                Carrer de Vall Fred, 20
                Intervidrà: David Rodríguez
Tarragonès
Tarragona - 24 d'octubre, 19.30
                   Col·legi d'Advocats i Farmacèutics
                   Carrer d'Enric Ossó, 1
                   Intervidrà: Jordi Sendra
Torredembarra - 25 d'octubre, 20.00
                           Cal Maiam
                           Carrer de Santa Rosalia, 38
                           Intervidrà: Montserrat Palau
Terra Alta
Gandesa - 24 d'octubre, 20.00
                 Casal de Joventut
                 Carrer d'Enric Granados, 8
                 Intervidrà: Jordi Gaseni
Urgell
Tàrrega - 24 d'octubre, 20.45
                Sala de Plens de l'Ajuntament
                Plaça Major, 1
                Intervidrà: Bernat Solé
Vallès Occidental
Sabadell - 25 d'octubre, 20.00
                 Plaça del Doctor Robert
                 Intervidrà: Lluís Llach
Terrassa - 25 d'octubre,  19.30
                Centre Cultural
                Rambla d'Ègara, 340
                Intervidrà: Marc Sanglas
Cerdanyola del Vallès - 24 d'octubre, 19.30
                                      Ateneu
                                      Carrer Indústria, 38-40
                                      Intervidrà: Marc Sanglas
Sant Cugat del Vallès - 25 d'octubre, 20.00
                                      Plaça de l'Om
                                      Intervidrà: Toni Comín
Castellar del Vallès - 25 d'octubre, 21.30
                                  Sala d'Actes del Mirador
                                  Plaça del Mercat
Rubí - 25 d'octubre, 19.30
           Auditori del Museu Vallhonrat
           Carrer de Sant Pere, 77-79
           Intervidrà: Àngels Ponsa
Vallès Oriental
Granollers - 25 d'octubre, 19.30
                    Sala Tarafa
                    Carrer del Corró, 47
                    Intervidrà: Chakir El Homrani
Sant Celoni - 24 d'octubre, 20.00
                      Plaça de la Vila
                      Intervidrà: Jordi Cuminal

Proclamar la Independència en legítima defensa

La decisió de Junts pel Sí 

per al ple del Parlament


«L’1 d’octubre va ser un èxit:
  • Gran participació (un 42% del cens malgrat la violència)
  • Gran demostració de força organitzativa (van dir que no hi hauria referèndum i tothom va poder veure les urnes, les paperetes i les cues gràcies a govern i voluntaris)
  • Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI
  • Visibilització del conflicte català per primera vegada al món
  • El suport al referèndum i a la independència és completament transversal
El 10 d’octubre vam optar pel diàleg. Va ser un altre moment clau
  • Vam deixar en suspens el resultat del referèndum a ulls de tot el món. No com una mostra de debilitat, sinó seguint la petició de la comunitat internacional.
  • Una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l’estat i que interpel·lava també la comunitat internacional.
  • Una aposta pel diàleg ben rebuda a ulls del món.
  • Una aposta que encara ha fet més evident la cara real de l’estat espanyol, que mai mai mai no ha volgut seure a negociar res.
Un cop més, la resposta a la nostra aposta pel diàleg per part de l’estat ha estat:
  • Negar qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d’una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg
  • Més amenaces al govern i la detenció dels líders del nostre moviment sense justificació, deixant-los en presó incondicional injustificada i empresonats per un tribunal que no és competent per a fer-ho. Un cop més fent el que volen amb la legalitat.
  • I la darrera resposta al diàleg ha estat la suspensió de la Generalitat, l’anul·lació del parlament i l’inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l’article 155.
  • Això, però, només és el final d’un llarg procés, on el possible encaix de Catalunya a l’estat espanyol s’ha fet del tot impossible.
  • Es va iniciar amb l’Estatut tombat el 2010 pel TC després d’haver estat validat al parlament, el congrés i referendat pel poble de Catalunya. Allò va ser el trencament definitiu del pacte constitucional.
  • Però n’hi ha hagut més: incompliment de l’acord de finançament inclòs en l’Estatut, petició de pacte fiscal rebutjada, desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l’autogovern. 18 vegades rebutjada la possibilitat de pactar un referèndum.
  • El problema ja s’ha fet irreversible perquè a partir del mandat del 27-S les traves al parlament per complir-lo han estat diàries; després la fiscalia i l’actuació constant del TC; finalment la violència física de l’1-O, detencions de membres del govern, intervencions en mitjans de comunicacions o impremtes, intervenció dels comptes de la Generalitat i detenció de dos líders pacífics dels moviments socials. I finalment la liquidació de l’autogovern i les institucions pròpies amb l’article 155.
  • La independència no només és justa, sinó que s’ha convertit en una necessitat. És l’única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals.
  • I no és un problema d’un govern concret, sinó que afecta tot un estat. Els tres partits majoritaris (PP, PSOE i Cs), el funcionariat, el cap de l’estat, mitjans de comunicació, etc.
Davant d’aquesta situació:
  • Cal insistir que prioritzem el diàleg. Però hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes.
  • Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l’estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa.
  • Per això es convoca el ple de dijous. Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat.
  • Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc no ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots.»
Font: Vilaweb