dilluns, 29 de febrer del 2016

Abans i ara! Sempre a punt per defensar la Llibertat!!!

Avui fa 40 anys de la primera manifestació tolerada de l’Assemblea de Catalunya




Badalona, 29 de febrer, l’esperit de revolta democràtica que va omplir els carrers de la ciutat aquell diumenge. Així, aquest dilluns es recordarà la manifestació a favor de l’amnistia promoguda per l’Asemblea de Catalunya que va recórrer diversos carrers de la ciutat, en la qual van participar unes 5.000 persones. La marxa de Badalona va ser la primera manifestació tolerada de tot l’Estat espanyol després de la mort del general Franco i ja a les acaballes del règim franquista.




diumenge, 28 de febrer del 2016

No defallim. Mai enrere!!

“Ens estem independitzant…”, 



Hi ha gent que espera una data concreta per pensar que ja som independents; és a dir, que ja hem assolit legalment la separació política d’Espanya. Reconec que fins fa poc jo també anhelava aquesta data, i de fet no negaré que em fa gràcia saber quin dia es produirà i marcarà la jornada en què celebrarem cada any aquesta efemèride.

Però també veig molta gent pendent d’aquesta data que no s’adona que mentalment ja ens estem independitzant, fins i tot diria que alguns ja vivim com a catalans independents en molts aspectes. I no gaudir d’aquest moment, d’aquest període, és una llàstima, perquè, si ens hi fixem, a poc a poc ens podem sentir més independents, més alliberats. Us convido, després d’aquest article, a reflexionar-hi, a gaudir del període que ens ha tocat viure, perquè no tornarà, i per tant, cal ser-ne conscient amb la màxima intensitat.

M’adono que ens estem independitzant quan, per exemple, fa pocs dies vaig anar a veure el musical Fang i setge. Aquesta obra era impensable de veure fa només tres anys, i a més, amb la sala plena i la gent sortint animada i entenent que 300 anys després del fatídic 1714 estem fent història.

També m’ho sembla quan sento el president Puigdemont en els seus plantejaments, increïbles fa tan sols uns mesos, desafiant l’Estat, deixant-li clar que només respondran al mandat sortit del Parlament de Catalunya. O quan la política espanyola demostra que l’única cosa que uneix tots els partits és frenar la sortida de Catalunya. Si ens tinguessin ben lligats, no els caldria tanta precaució.

Segur que hi ha molts més fets que us poden fer pensar que mentalment ens estem separant de l’Estat, però, si ens centrem en l’aspecte econòmic i en el mon empresarial, els veig també amb molts símptomes. Un dels indicadors clars és que cada cop més empreses catalanes exporten, que les xifres de vendes a l’exterior són, any rere any, rècords, i que semblen no tenir aturador, perquè quan parles amb empresaris petits i mitjans tenen clar que el nostre mercat és el món, i que Espanya ja només és un mercat més, interessant per la proximitat i la tradició de vendes, però per poc més.

Veia també que ens estem separant d’Espanya quan fa pocs mesos Junts pel Sí i la CUP pactaven un document amb mesures entre les quals constava un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.000€, quan a l’Estat espanyol és poc més de 650€ i amb prou feines s’actualitza anualment amb l’IPC. Un Estat com el català permet un SMI superior als 1.000€; però un Estat espanyol no el pot somiar fins que no faci una veritable revolució.

Però és amb les converses amb petits i mitjans empresaris que fa temps no confiaven que veurien el desenllaç del procés on constato que realment han fet un pas mental endavant impensable fa només uns mesos. I això em fa sentir cada dia més i més independent, més convençut de la dimensió del que estem aconseguint.

En aquests dies de Mobile World Congress, cal també explicar que la nostra economia cada cop és més moderna i adaptada als nous temps, molt més que no pas la de l’Estat espanyol, perquè, en definitiva, cada cop responem més a un model econòmic diferenciat, i per tant, en això també ens estem independitzant i aviat en veurem els resultats positius. I és tant així que sabem que el 60% del venture capital o capital de risc per a les start-ups (empreses emergents) tecnològiques de l’Estat espanyol ve a Catalunya, tot i ser només el 16% de la població. Això respon, clarament, a un model diferenciat, considerant que 7,5 milions d’habitants captem més inversió en els nous sectors tecnològics que la resta de 37 milions que habiten avui a l’Estat Espanyol. En efecte, Barcelona és l’àrea més “calenta” d’Europa pel que fa a start-ups el 2015, segons la revista Wired del Regne Unit.

Així s’està produint un efecte sorprenent, i és que, sense ser independents políticament, hem avançat tant que ja en traiem alguns rèdits. M’explico. Al meu segon llibre, Catalunya: Estat propi, Estat ric (Ed. Viena, 2012), ja escrivia que una Catalunya independent podria desenvolupar cinc estratègies importants per a un nou model econòmic d’èxit. Una era “ser un niu de start-ups tecnològiques innovadores”. Doncs bé, no som independents encara, però estem assolint ja aquell objectiu, i tant és així que al meu tercer llibre, Potencial d’Estat (Ed. Nautilus, 2015), em refereixo a aquestes cinc estratègies i escric que Catalunya com a Estat pot esdevenir la Califòrnia europea, un pas més del que intuïa el 2012, perquè, de fet, la realitat ens trepitja els talons en aquest camp. Hem avançat molt sense tenir l’Estat perquè ja estem desconnectant d’Espanya i tot el que representa en tant que fre mental i burocràtic.

Vull il·lustrar amb aquest exemple que res no passarà de forma automàtica quan esdevinguem Estat, més enllà de canviar el passaport i pagar els impostos a Catalunya fins que es desenvolupi la nova Constitució, lleis, etc. Però en el món econòmic, i segur que en altres àmbits igualment, ja estem actuant com si fóssim una realitat diferent, i per tant, ja estem gaudint del nou Estat sense tenir-lo encara. Ens estem independitzant, sí, ens estem independitzant, pensem-hi, expliquem-ho, gaudim-ne, perquè, si a més el procés triga més del que voldríem per culpa de les burocràcies dels Estats que ens han de donar reconeixement, el gaudi el podem viure ja, ara, avui, demà i, finalment, sempre.

Ens estem independitzant, ens estem independitzant, ens estem independitzant…

Joan Canadell
Membre fundador del CCN 
Article d' opinió a Lliure i millor.cat

El Baix puja a Montserrat


dissabte, 27 de febrer del 2016

Però no podran contra nosaltres

Un pacte contra Catalunya


"El PSOE està unit al nacionalisme espanyol per una absoluta manca d'escrúpols pel que fa a la coherència ideològica de la tradició socialista, convertida en pur màrqueting"



divendres, 26 de febrer del 2016

Comunicat d' Ómnium

Òmnium: «La decisió del TSJC reforça la necessitat de disposar d’un sistema
 judicial propi»




Òmnium Cultural, en resposta a la sentència del TSJC que anul·la diversos articles de dos protocols d'usos lingüístics entre el personal de la Generalitat, considera que:

- Aquesta resolució judicial és una mostra més de la necessitat urgent que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi en el marc d’un Estat plenament sobirà i compromès amb el català i el plurilingüisme igualitari.

- Només una càrrega política i ideològica pot explicar l’apel·lació a la manca de seguretat jurídica i la llibertat d’expressió, que res tenen a veure amb els protocols d'usos lingüístics de la Generalitat.

- La sentència és una mostra més de l'ofensiva que ja s'ha manifestat contra els reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona i l'Ajuntament de Barcelona, o bé la voluntat d'aplicar el 25% de classes en llengua castellana a les escoles, en contra de la legislació del Parlament de Catalunya, representant del mandat democràtic del poble de Catalunya.

- És lògic que el català, com a llengua històrica, patrimonial i oficial de Catalunya, sigui per defecte l’habitual de les comunicacions orals i escrites de tots els treballadors dels organismes públics.

- Els treballadors públics, en les comunicacions particulars que no formen part del servei, són, han estat i han de ser lliures d’usar la llengua que vulguin. És en l’exercici de les seves funcions professionals que s’estableixen els criteris d’ús de les llengües oficials. Haver d’iniciar en català les converses directes o telefòniques amb els usuaris no condiciona la seva opció lingüística ni més ni menys que fer-ho en castellà.

- Utilitzar el subterfugi del personal que excepcionalment prové d'altres territoris per a relegar l'aplicació d'un règim lingüístic de caràcter general és impropi de qualsevol tribunal seriós. Negar que el reglament vigent respecta la diversitat lingüística i garanteix els drets de tots els ciutadans de Catalunya és disseminar volgudament la confusió.

dimecres, 24 de febrer del 2016

Més informació de l'acte de l'ANJI de dissabte





Acte adreçat a joves no independentistes, més aviat a tots aquells que per diversos motius (principalment per identitat) són partidaris d'un canvi a Espanya. És a dir, volem arribar a joves no convençuts amb els que poder establir diàleg escoltant les seves raons i mirant de donar-los resposta. Per això hem volgut portar com a ponents que Victor Penya (activista polític a les xarxes) i Eduardo Reyes (president de Súmate). Tot i així, si teniu coneguts que també estiguin en aquesta situació seran benvinguts!

Com sempre, us agraïm la col·laboració amb la difusió de xarxes. 



dimarts, 23 de febrer del 2016

Dret Civil. Nou pas del Govern

El Govern ultima la desconnexió 
de les lleis civils

L'executiu envia al Parlament el projecte de llei del llibre sisè del Codi Civil Català, que completarà la regulació catalana del dret civil.


El Govern català ha fet avui un pas important per bastir les lleis de la República Catalana en matèria civil. Ha enviat al Parlament perquè l'aprovi el projecte de llei d'obligacions i contractes amb el llibre sisè del Codi Civil Català. Un cop s'aprovi, Catalunya podrà donar per finalitzada la regulació catalana del dret civil, que en paraules del conseller de Justícia, Carles Mundó, significarà que "la legislació espanyola serà subsidiària en l'àmbit civil".


Amb aquest text, l'executiu català disposarà d'un cos legal propi en dret privat, que regularà aspectes de la vida civil com el dret privat, la filiació, les compravendes d'habitatges o fins i tot els contractes de custòdia del territori o les pensions vitalícies.La regulació del dret civil català implica també la integració de les directives europees"per garantir una major protecció a la part més feble dels contractes" i pretén "posar al dia les normes quotidianes". 

El conseller Mundó ha explicat també que, a més de crear un cos propi normatiu català que permetrà abandonar el codi civil espanyol, completar la regulació catalana significarà "poder donar resposta a noves necessitats socials dels catalans, sovint vinculades a la gent gran", i aportarà "més seguretat jurídica en les relacions entre persones privades, ja que quedaran més ben definits els drets i les obligacions de les parts, fet que també facilitarà la interpretació dels contractes per part dels operadors jurídics i pels tribunals", ha conclòs el conseller de Justícia.

Autor : Gemma Aguilera

El Món


dilluns, 22 de febrer del 2016

Dijous interessants. Es pot triar

Què t'interessa més?

A Barcelona....
La transició de l'administració pública cap a la República Catalana: Arguments




A Cornellà.....
La Situació política a Catalunya d'ara i en el futur inmediat




diumenge, 21 de febrer del 2016

Acte de l'ANJI Baix LLobregat

Des de l'ANJI, la sectorial de joves de l'ANC ens fan arribar aquest missatge per donar-li la màxima difussió. Col·laborem amb els nostres joves:

Som l'ANJI Baix Llobregat, la sectorial de joves de l'ANC. Us escrivim per convidar-vos a participar en l'acte hem organitzat a Castelldefels per tal de conèixer altres opinions i establir diàleg. 


Es tracta d'un debat obert entre el públic i els ponents sobre dubtes i arguments contraris a la independència o favorables a un canvi alternatiu dins de l'Estat espanyol. Victor Peña (activista polític) i Eduardo Reyes(president de Súmate i diputat de Junts pel sí al Parlament) seran els encarregats de donar resposta a les raons que els participants hauran escrit prèviament. 

Creiem que és una bona oportunitat per conèixer-nos amb altres entitats del municipi i trobar-nos persones amb qui, malgrat tenir opinions diferents, compartim una actitud oberta.  

Així doncs, us esperem el proper dissabte 27 de febrer a les 18:30h, a la sala gran del Centre Cívic Frederic Mompou de Castelldefels. 

Podreu trobar més informació properament a l'esdeveniment de Facebook:



ANJI Baix Llobregat
Facebook: fb.com/ANJI.BaixLlobregat
Twitter: @ANJILlobregat

dissabte, 20 de febrer del 2016

Opinió

El TC nostre de cada dia

"Mentre els patits del règim s'obsessionen amb el 'gracias Constitución, contigo continuó todo', la comunitat internacional no veu cap indici de govern seriós a Espanya"

divendres, 19 de febrer del 2016

Reinicia Catalunya.

Reinicia Catalunya, en el camí de la convenció constitucional catalana

La plataforma Reinicia Catalunya presentarà el proper 5 de març la primera convenció constitucional catalana, on els ciutadans -independentistes i no independentistes- podran debatre sobre el país que volen.


Reinicia Catalunya és una plataforma formada per 14 entitats, entre les quals, l'ANC, Òmnium Cultural, Procés Constituent o Parlament Ciutadà, que des de fa anys treballen en el procés constituent català. La propera convenció que s'inicia el mes vinent aglutinarà la feina feta fins ara i, a més, haurà d'anar recollint les conclusions de cada sessió, que s'aniran introduint en una base de dades informàtica que anirà classificant els resultats obtinguts.

Hi haurà dos models de debats: temàtics (la convenció es divideix en 14 àmbits), i territorials, on els assistents rebran un esbós de les conclusions extretes pels experts com a base per inciar el debat. De moment, l'organització vol mantenir les institucions al marge per evitar que el Tribunal Constitucional pugui posar cap impediment a aquesta fase prèvia. La següent fase ja implicarà les institucions, que poden obrir un nou debat ciutadà. També es vol vincular la societat al procés escollint per sorteig un grup de persones que, juntament amb els parlamentaris, formaran la comissió mixta responsable d'escriure el text.

Reinicia vol que la població no independentista també se senti atreta a participar-hi, per això es mostren oberts a la participació de tothom i defensen que els ciutadans no només tenen dret a prendre-hi part, sinó el deure de fer-ho.

dijous, 18 de febrer del 2016

Ara ens toca a nosaltres


FENT COSTAT A ÒMNIUM
COMPARTINT ELS SOMRIURES I L'ENYOR







n

#CataloniaAloud

















Catalans residents a l’estranger han llançat una campanya a Twitter amb l’etiqueta #CataloniaAloud en suport a la tasca d’afers exteriors. Una iniciativa que es produeix després de la decisió del ple del Tribunal Constitucional espanyol d’admetre a tràmit el recurs del govern del PP contra les competències de la conselleria d’Afers Exteriors que encapçala Raül Romeva.
Alguns exemples:





















ANC Ireland @ANC_Ireland
We will not be silenced... #NorthernIreland #CataloniaAloud@catalanassembly


ANC-Mèxic @ANCMexic
#Catalunya no serà silenciada No a la suspensió de Conselleria Exteriors #CataloniaAloud @catalanassembly @ANCMexic

ANC USA @ANC_USA
We oppose the suspension of the Catalan Ministry for Foreign Affairs #CataloniaAloud #SpainIsPain @catalanassemblyhttps://m.youtube.com/watch?v=k77sg3-z44s&feature=youtu.be


N'Ingrid Si+Si @IVKaBCN
Int. Reps. in Brussels: BadenWürtemberg, Scotland or Wales. Catalan foreign policy is normal in EU. #CataloniaAloud https://twitter.com/silviofalcon/status/700065156357869569 …



Jaume Vergés @jaumeverges
O governo espanhol nao vai nos calar. Somos naçao e queremnos ser  Estado. VIsca Catalunya lliure
#CataloniaAloud


ANC France@ANCFrance
Pourquoi ils sont suspendu le min exterieur de la Catalogne alors que les autresCOM AU
T en ont un?
#CataloniaAloud

ANC Deutschland@ancdeustchland
#Catalonien. Nein zur Suspendierg Auslandsministeriums Es hat Recht auf Schutz seiner institutionen
#CataloniaAloud

ANC Xile@ANCXile
Podran intentar callarnos en España, pero no lograran silenciar nuestra voz al mundo
#CataloniaAloud

ANC SUISSE@ancsuisse
#Catalogne n peut pas être forcée au silence Nous nous opposons à l suspension d Ministère CAT d'AAEE
#CataloniaAloud


ANC MADRID@ancmadrid
Desde fuera de Cataluña tambien pedimos respeto por nuestras instituciones
#CataloniaAloud

Evall*llWashingtonDC
#CataloniaAloud@evarierac
#SpainisPain
#catalanassembly
We oppose the suspension of the Catalan Ministry for Foreign Affairs

Alistayr Spearing@Alistair_SBD
Enviem en Romeva a Madrid per parlar-ne. Total qui millor  enviar a Madridque el Conseller d'Exteriors?
#CataloniaAloud

dimarts, 16 de febrer del 2016

Convocatòria acte pòstum a la Muriel Casals





Benvolguts socis i simpatitzants.


Des de la Territorial de Sant Joan Despí de l'ANC us convoquem a assistir a l'acte pòstum en memòria de la Muriel Casals, ex presidenta d'Òmnium i diputada de Junts pel Sí que organitza Òmnium Cultural.


L'acte serà a les 19 hores al Passeig dels Til·lers a la Ciutadella, a Barcelona el proper dijous 18 de febrer.


L'acte està organitzat per Òmnium Cultural i és obert a tothom qui ho desitgi. Nosaltres, com a AT de l'ANC, hi donem tot el nostre suport, i allà hi serem.


Ens trobarem a les 18:10 a l'Estació de trens de Sant Joan.

Hi sou tots convidats.


Fem un GRAN acte per a una GRAN persona!


Us hi esperem!


AT de l'ANC de Sant Joan Despí

Última hora

El Tribunal Constitucional suspèn la conselleria d'Exteriors









dilluns, 15 de febrer del 2016

Llei de transitorietat jurídica






La llei fundacional: com es farà la successió entre l’estat espanyol i el català


La normativa més decisiva per a l'accés a la independència ha d'estipular la successió d'institucions, ordenaments i contractes entre l'estat espanyol i l'estat català

Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que aquesta legislatura de divuit mesos ha de ser la de la postautonomia i la pre-independència, vol dir que la cosa més important que cal fer és elaborar la llei de transitorietat jurídica. Dit d’una altra manera: no hi pot haver accés ordenat a la independència sense aquesta llei que ja havien anunciat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que Junts pel Sí va incloure al seu full de ruta del programa electoral. De fet, el nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit no fa gaire que aquesta és la llei més important que ha de preparar el govern. Amb el nom de ‘transitorietat jurídica’, la llei sembla poca cosa. Coneixedor de la importància cabdal que té, Carles Viver i Pi-Sunyer proposava d’anomenar-la ‘llei fundacional i de successió d’estats’.

Efectivament, és la llei que ha de permetre la creació d’una nova legalitat derivada del mandat democràtic i que evitarà que hi hagi cap buit legal en l’accés a la independència. Si bé la declaració d’inici del procés que el Parlament de Catalunya va aprovar el 9 de novembre parlava de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública, la llei de transitorietat jurídica és la que determinarà l’èxit o el fracàs de la legislatura actual. Permetrà de garantir la completesa de l’ordenament jurídic i fonamentar el dret vigent a Catalunya en el nou marc institucional derivat de la creació de l’estat independent. Repassem què ha d’incloure aquesta llei i quan és previst que s’aprovi:

Contingut
La llei de transitorietat o ‘fundacional’ ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió́ ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.

La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’administració de l’estat a Catalunya puguin integrar-se a l’administració del nou estat.

Successió d’ordenaments
La llei no ha de ser necessàriament gaire densa ni extensa. El CATN, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir un possible redactat tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’

El consell presidit per Viver i Pi-Sunyer ho argumentava així: ‘Es tractaria, en definitiva, d’una regulació de mínims en matèria de successió d’ordenaments però que garantiria amb claredat i seguretat jurídica, en el marc de la llei constitucional provisional, la vigència de les normes de diversos orígens i els mecanismes de la seva modificació i derogació. El contingut d’aquesta disposició no exclou que la mateixa llei constitucional provisional pugui incorporar també mencions expresses a determinades vigències, derogacions o adaptacions normatives en matèries especialment sensibles.’

Successió d’administracions. 
Aquest apartat de la llei neix de la voluntat de complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats per l’estat espanyol i l’administració pública general en el moment de la independència. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Així, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.

Pel que fa a determinats òrgans que no tenen seu a Catalunya, caldrà adoptar alguna disposició normativa específica. A Catalunya no hi ha Tribunal Constitucional ni Tribunal Suprem, tampoc Consell General del Poder Judicial, Consell d’Estat, Consell Econòmic i Social ni Banc d’Espanya, les Comissions del Mercat de Valors o dels Mercats i la Competència, amb funcions reguladores, entre més institucions. Però sí que hi ha Tribunal Superior de Justícia, Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual, Comissió Jurídica Assessora, Agència Tributària, Autoritat Catalana de Protecció de Dades i Autoritat de la Competència, entre més. En tots aquests casos, les institucions del nou estat independent hauran de regular quins organismes existents a Catalunya poden substituir els corresponents de l’estat espanyol en les funcions reguladores, fiscalitzadores i sancionadores, és a dir, en l’aplicació del dret d’origen estatal vigent a Catalunya.

Els funcionaris de l’estat.
El trànsit d’una administració simplement autònoma a l’administració pròpia d’un estat sobirà obliga a regular amb la llei de transitorietat algunes qüestions transcendents en relació amb els treballadors públics. Per exemple, caldrà atendre les necessitats de comptar amb nou personal per a exercir les noves funcions estatals i resoldre, així mateix, la situació de les persones que presten serveis a l’estat en territori català.

Les noves responsabilitats estatals de la Catalunya independent exigirà un reforç dels requeriments de nou personal. Una part important d’aquests requeriments és lògic que sigui coberta amb el personal (funcionaris, interins, laborals, eventuals) que ja prestava serveis a Catalunya per a l’administració estatal –unes 30.000 persones–, que passarien a integrar-se a l’administració catalana. Aquesta qüestió ha de ser prevista i regulada per aquesta llei de transitorietat jurídica.

Successió de contractes.
La successió entre l’administració de l’estat predecessor (l’espanyol) i l’administració de l’estat successor (el català) té una complicació especial en el cas dels contractes formalitzats per la primera per al compliment de les seves funcions: l’aparició en escena d’un tercer subjecte, una persona física o jurídica, denominada ‘contractista’. El contractista, en virtut d’un negoci jurídic bilateral amb l’administració espanyola, ha contret determinades obligacions, però també és titular de determinats drets i, principalment, del dret de rebre un preu en canvi de les prestacions que ofereix a l’administració, ja sigui de manera directa, a través del pagament per part d’aquesta, ja sigui a través de la percepció de tarifes satisfetes pels particulars.

Segons els informes del CATN, la legislació internacional en aquesta matèria apunta que, si no es disposa altrament i no es preveuen les mesures adequades, ‘l’assumpció de les funcions estatals per part d’una altra administració podria determinar la nul·litat sobrevinguda dels contractes celebrats o determinar la seva extinció o resolució, la qual cosa generaria l’obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis soferts pels contractistes afectats i podria afectar de forma molt negativa el principi de continuïtat dels serveis públics’. Tanmateix, el nou estat català independent podrà evitar tots aquests possibles efectes negatius de la successió de relacions contractuals amb el sistema de subrogació automàtica en els drets i deures de l’administració de l’estat. Això implicaria també reconèixer ‘el dret dels contractistes de participar en la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en l’adopció de les clàusules d’adaptació corresponents, a més del dret de ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui comportar, sempre que es puguin acreditar fefaentment, d’acord amb els pactes o compromisos assumits’.

Calendari
La llei de transitorietat s’ha d’escriure durant el període que duri la legislatura actual. Ha d’estar preparada, negociada i culminada just abans de fer la proclamació o declaració d’independència que desembocarà en la convocatòria d’eleccions constituents. La llei s’ha d’aprovar just abans de la dissolució del parlament. És la llei que marca el canvi de lleialtat jurídica i que ha de donar validesa legal a la culminació del procés amb les eleccions constituents i el referèndum constitucional posterior. Per tant, el calendari d’aprovació de la llei de transitorietat va íntimament vinculat al calendari de la legislatura. Probablement ha de ser l’última llei aprovada abans de la dissolució de la cambra.

Font: Vilaweb

diumenge, 14 de febrer del 2016

Avui ens ha deixat una gran dona









Després de la mort de Muriel Casals, l’Assemblea Nacional Catalana expressa el seu més sentit condol i s’afegeix al dolor dels seus familiars i amics.

Descansi en pau i que la seva força, serenitat i compromís ens serveixin d’inspiració per continuar treballant en el camí fins a la llibertat.

Muriel, no t’oblidarem mai.






...I la mort

no sabrà què fer
amb tanta vida…

M. Benedetti

Amb el teu somriure, la nostra força.
Continuarem, fins aconseguir la proclamació de la República Catalana!
Per tu i pels que també han marxat sense poder-ho veure.

AT de l'ANC de Sant Joan Despí

dissabte, 13 de febrer del 2016

Dia Mundial de la Ràdio



Carles Puigdemont:
"Aviat se sentirà per la ràdio 
la Proclamació de la Independència"

Quina notícia li agradaria escoltar per la ràdio a Carles Puigdemont? 
En el Dia Mundial de la Ràdio, el president de la Generalitat conversa sobre aquest mitjà de comunicació amb "El suplement" de Catalunya Ràdio.

Entrevista a Carles Puigdemont



divendres, 12 de febrer del 2016

Estem amb tu Muriel!


Bastint estructures

Puigdemont acusa l’estat espanyol d’haver ‘dimitit’ les seves responsabilitats d’inversió a Catalunya


Defensa que l'esforç de Generalitat i ajuntaments ha permès l'arribada del metro a l'aeroport malgrat la 'desconnexió sobtada' del govern espanyol





l president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acusat l’estat espanyol d’haver dimitit les seves responsabilitats d’inversió en infraestructures i mobilitat a Catalunya, i ha posat d’exemple la situació del servei de Rodalies. Puigdemont ha aprofitat la inauguració de la Línia 9 Sud i davant del secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, per denunciar la ‘desconnexió sobtada’ del govern espanyol en matèria d’inversió en transport públic, i ha reivindicat que ha estat l’esforç de Generalitat i especialment dels ajuntaments el que ha permès l’arribada del metro a l’aeroport. ‘Si no hi som nosaltres això no es fa’, ha remarcat. Ha estat en aquest moment quan el coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha abandonat l’acte
El discurs de Puigdemont amb motiu de la inauguració de la Línia 9 Sud ha començat amb agraïments als governs anteriors i celebrant l’arribada d’un dia llargament necessitat pel territori, per les empreses, pels estudiants i pels ciutadans en general. ‘Es fa un salt de gegant que té uns beneficis culturals, econòmics i de vertebració del país molt importants’, ha apuntat el president, acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i pel vice-president del Govern, Oriol Junqueras.st amb les paraules del president.


Ara bé, Puigdemont no ha volgut deixar passat l’ocasió per reivindicar que si el metro finalment ha arribat a l’Aeroport de Barcelona no ha estat per l’esforç precisament de l’estat, sinó tot el contrari. Han estat el Govern i els ajuntaments, ha remarcat, els que han sabut donar resposta a les necessitats de mobilitat del país en un moment de recursos molt limitats. 

Gràcies a aquest esforç de les administracions locals i de la Generalitat, ha continuat, el ciutadà no ha notat res, el que demostra que quan el Govern té la responsabilitat de tirar endavant serveis d’infraestructures pot presentar un full de serveis excel·lent.

I aquí ha remarcat que mentre que la puntualitat dels Ferrocarrils de la Generalitat és d’un 99%, la de Rodalies deixa molt que desitjar. A això li ha sumat els incidents constants, com per exemple els del passat dimarts. ‘Allà on ens ha tocat gestionar a nosaltres hi ha bons resultats’, ha dit.

I és que en general, el president ha lamentat la ‘desconnexió sobtada de l’Estat’ en matèria de finançament del transport públic, i ha denunciat un 40% de davallada de les seves aportacions, passant de 150 MEUR a 95. El president ha remarcat que això no és una opinió, sinó que són dades, igual que també ha remarcat que el que va passar dimarts a Rodalies tampoc són interpretacions, sinó fets. 

Puigdemont ha agraït l’esforç dels ajuntaments i s’ha compromès a continuar col·laborant perquè a Catalunya hi hagi una mobilitat sostenible. ‘Si no ho som nosaltres, això no es fan. Si no fem les infraestructures no ens les fan’, s’ha queixat.

Han assistit a l’acte diversos ex-consellers encarregats de les infraestructures en diferents governs de la Generalitat, com Lluís Recoder, Joaquim Nadal, Pere Macias i Santi Vila. També ha volgut ser-hi present l’ex-president de la Generalitat Artur Mas. El govern espanyol ha estat representat pel secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, després de la polèmica sobre la no invitació en un primer moment de la ministra de Foment, Ana Pastor. També hi havia a l’acte representants d’altres grups parlamentaris com Xavier Garcia Albiol, del PPC, Carlos Carrizosa, de C’s, o Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot.

Font: Vilaweb

dijous, 11 de febrer del 2016

Exteriors

Puigdemont avisa el cos
consular: 
‘Tindran feina: Catalunya camina cap a la independència’


El president demana als cònsols que expliquin bé el procés als seus països i es posa a disposició per resoldre qualsevol inquietud





El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té clar que un dels factors clau en el procés constituent català és el reconeixement exterior. Amb aquest ànim, aquest dijous s'ha trobat amb el cos consular acreditat a Barcelona, davant del qual ha deixat anar un missatge d'alt voltatge polític: "Ja saben que aquest país camina cap a la independència, i per tant a vostès se'ls girarà feina."


La trobada amb el cos consular és habitual. Però, si fins ara s'utilitzava un llenguatge més o menys metafòric, el nou president ha optat enguany per ser ben nítid en el seu missatge independentista: "Les polítiques que durem a terme seran les polítiques per construir un Estat. I si no els relleven del càrrec, vostès ho veuran. Sentint-se uns privilegiats."

Puigdemont, així mateix, també s'ha ofert "personalment" als diplomàtics per explicar-los de primera mà "tot allò que no entenguin", alhora que els ha demanat que "tranquil·litzin" les empreses que puguin veure el procés constituent català amb neguit. "Ho farem bé", ha sentenciat.

Conjuntament amb Puigdemont, també eren presents a la recepció el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. El degà del cos consular a Barcelona, el paraguaià Juan Alfredo Buffa, ha optat per no entrar en el debat polític
.

Fonts: Vilaweb i El Món

dimecres, 10 de febrer del 2016

El Procés Constituent

Jaume López (Reinicia Catalunya):

El procés constituent ha de passar per quatre fases i en totes ha d'haver-hi protagonisme ciutadà. 
 




Crear una constitució catalana amb implicació de la ciutadania en totes les fases del procés constituent és l'objectiu de la plataforma Reinicia Catalunya que s'ha presentat aquest dimarts a la Casa de Cultura de Sant Cugat en un acte organitzat per Òmnium i l'ANC. Es tracta d'una iniciativa que vol engegar a partir del 5 de març una Convenció Constituent de Catalunya que porti el debat a tot el territori al voltant de tots els àmbits temàtics per generar propostes constitucionals. Jaume López és el portaveu de la plataforma.


Algunes de les frases més destacades de l'entrevista:

'El procés constituent ha de passar per quatre fases i en totes ha d'haver-hi protagonisme ciutadà. La primera arrencarà el 5 de març i es tracta de generar debat i propostes. La segona és la fase d'iniciativa institucional. La tercera és la fase parlamentària i, finalment, el referèndum final. Nosaltres volem que la fase parlamentària es dugui a terme amb una comissió mixta amb polítics i ciutadans'.

'Volem portar el debat a tots els racons del territori i que es tractin els 14 grans eixos temàtics'.

'Tenim diversos models de processos de reforma constitucional. Però nosaltres tenim la singularitat que, a banda de crear una república, estem en procés de desconnexió'.

'Islàndia i Irlanda són alguns casos de processos constituents participatius. El cas irlandès és un model de procés de participació mixt. Una comissió formada per dos terços de ciutadans, escollits a l'atzar, i un terç de polítics van debatre sobre eventuals reformes de la constitució'.

'La Constitució Espanyola és l'antimodel del que ens estem plantejant. La participació ciutadana no va existir. La va crear una comissió de set persones i ara sabem que amb constants ingerències de l'exèrcit'.

'Volem que el debat estigui no només enfocat pels independentistes. Volem un debat on tothom que vol pensar la Catalunya del futur, tingui estat propi o no, hi pugui dir la seva. En aquest debat, hi pot participar tant qui tingui com a horitzó la independència com qui no'.

Font: Cugat.cat