dimarts, 29 d’abril del 2014

Lectures Estelada



ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE – (Vicent Andrés Estellés)

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per dormir:
et pariren per vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot será, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,

camines decididament.


Corrandes d’exili   (Joan Oliver –Pere Quart)

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir res..
si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra
que l’ensagna, que l’esguerra
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del Pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somio completa.


EL SOMNI  (JOAN SALVAT-PAPASSEIT)

Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu – beseu-la amb delit, pam a pam:
ara amb nosaltres, marins i gojats,
per Catalunya, els vaixells salparan.
Guardeu la terra els pagesos germans.

De cara al món altra volta i firam!
Les gestes nostres no tenim la mar
- qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un vell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!

Fornits atletes, a proa s’hi cap;
deixeu l’Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat.
Per Catalunya: una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s’hi cap.

Vosaltres, dones, heroiques com mai;
Sigueu valentes, que l’empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l’afany.
Per Catalunya, reseu català,
Vosaltres, dones heroiques, com mai.

Fendim les ones, tal guerrers d’abans;
-de nou, la història que ens vegi avançant.
Vulguem esser-hi entre els pobles més grans
Per Catalunya, els fanals ben endalt;
Fendim les ones, tal guerrers d’abans!


GUANYAREM! (J.M. PROUS I VILA)

Guanyarem, guanyarem, guanyarem,
I la victòria serà nostra.
Guanyarem, perquè no podem
deixar-nos prendre això que és nostre.
Si no guanyem,
primer morirem.
No volem viure menats per monstres.

No és pas pel pa dels nostres fills
que hem de guanyar. La nostra vida
la volem lliure dels perills
d’ésser una vida avergonyida.
Fora perills!
Que els nostres fills
Mereixen viure una altra vida.

No és sols pel pa que hem de guanyar
ni per tenir un racó de casa.
Què se’ns en don que hi hagi pa
si hem d’abaixar la nostra cara?
Per a un demà
noble i humà
cal que donguem la nostra cara!


Inici de càntic en el temple  (Salvador Espriu)

Ara digueu: “la ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssim el recte camí
d’accés al ple domini de la terra
vàrem mirar ben al lluny del desert
davallàvem al fons del nostre somni
cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.


LA MEVA LLENGUA (APEL·LES MESTRES I OÑÓ)

No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al so d’un non-non la més hermosa
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! I avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i de més bella…
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.


SI UN DIA SÓC TERRA (JOSEP MARIA ANDREU)

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d’aquesta
que han trepitjat molts.

I l’ànima, l’aire
que passa pel pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.

Si un dia sóc terra,
que ho digui, en secret,
d’aquesta que els segles
han fet i han desfet.

D’aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.

Que ningú no m’endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s’il·lumini
del no-res que hauré donat.

Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d’aquesta
que han trepitjat molts.

D’aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m’empara
més meva será.

divendres, 18 d’abril del 2014

Signa un vot


A Sant Joan Despí ens trobaràs
de 10:00 a 14:00

Dissabte: 19 d'abril

Eixample, Plaça Gegantera


Signa un vot per a la independència de Catalunya és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició

divendres, 11 d’abril del 2014

Signa un vot


A Sant Joan Despí ens trobaràs
de 10:00 a 14:00

Dissabte: 12 d'abril

Les Planes,  C/John Fitzgerald amb Passatge Sant Miquel


Casc Antic, L'Ermita



Signa un vot per a la independència de Catalunya és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició

dijous, 3 d’abril del 2014

Properes activitas


A Sant Joan Despí ens trobaràs

de 10:30 a 14:30

Diumenge: 6 d'abril, Passeig del Canal

de 10:00 a 14:00

Dilluns 7 d'abril, Casc Antic, Carrer Goytisolo amb Montjuic


Signa un vot per a la independència de Catalunya és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició









dimecres, 2 d’abril del 2014

Gigafoto 11 setembre 2013

Feu click sobre l'enllaç i ja us podeu buscar:

http://gigafoto.assemblea.cat/


Actualitzat a 3-4-2014:

· En total, s’han descarregat més de 350GB de fotografies des d’ahir a la tarda
· Hi ha hagut puntes de visites de 9.500 persones connectades alhora per minut a la web www.gigafoto.assemblea.cat

Èxit de visites a la Gigafoto de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat Onze de Setembre. En total, la pàgina web on es pot consultar la Gigafotowww.gigafoto.assemblea.cat ha rebut més de 330.000 visites, amb puntes de9.500 persones connectades alhora per minut, des que es va fer pública el passat dimarts a les 17:14 hores. Aquestes xifres, juntament amb la ingent quantitat de descàrregues de les fotografies -350 gigabytes des que es va publicar- han provocat que, especialment en les primeres hores, fos molt complicat poder accedir i consultar els trams de la gigafoto.
Actualment, quasi la totalitat d’aquestes dificultats s’han solucionat i ja es pot accedir i visualitzar la Gigafoto amb normalitat.