dimarts, 24 d’octubre del 2017

Proclamar la Independència en legítima defensa

La decisió de Junts pel Sí 

per al ple del Parlament


«L’1 d’octubre va ser un èxit:
  • Gran participació (un 42% del cens malgrat la violència)
  • Gran demostració de força organitzativa (van dir que no hi hauria referèndum i tothom va poder veure les urnes, les paperetes i les cues gràcies a govern i voluntaris)
  • Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI
  • Visibilització del conflicte català per primera vegada al món
  • El suport al referèndum i a la independència és completament transversal
El 10 d’octubre vam optar pel diàleg. Va ser un altre moment clau
  • Vam deixar en suspens el resultat del referèndum a ulls de tot el món. No com una mostra de debilitat, sinó seguint la petició de la comunitat internacional.
  • Una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l’estat i que interpel·lava també la comunitat internacional.
  • Una aposta pel diàleg ben rebuda a ulls del món.
  • Una aposta que encara ha fet més evident la cara real de l’estat espanyol, que mai mai mai no ha volgut seure a negociar res.
Un cop més, la resposta a la nostra aposta pel diàleg per part de l’estat ha estat:
  • Negar qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d’una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg
  • Més amenaces al govern i la detenció dels líders del nostre moviment sense justificació, deixant-los en presó incondicional injustificada i empresonats per un tribunal que no és competent per a fer-ho. Un cop més fent el que volen amb la legalitat.
  • I la darrera resposta al diàleg ha estat la suspensió de la Generalitat, l’anul·lació del parlament i l’inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l’article 155.
  • Això, però, només és el final d’un llarg procés, on el possible encaix de Catalunya a l’estat espanyol s’ha fet del tot impossible.
  • Es va iniciar amb l’Estatut tombat el 2010 pel TC després d’haver estat validat al parlament, el congrés i referendat pel poble de Catalunya. Allò va ser el trencament definitiu del pacte constitucional.
  • Però n’hi ha hagut més: incompliment de l’acord de finançament inclòs en l’Estatut, petició de pacte fiscal rebutjada, desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l’autogovern. 18 vegades rebutjada la possibilitat de pactar un referèndum.
  • El problema ja s’ha fet irreversible perquè a partir del mandat del 27-S les traves al parlament per complir-lo han estat diàries; després la fiscalia i l’actuació constant del TC; finalment la violència física de l’1-O, detencions de membres del govern, intervencions en mitjans de comunicacions o impremtes, intervenció dels comptes de la Generalitat i detenció de dos líders pacífics dels moviments socials. I finalment la liquidació de l’autogovern i les institucions pròpies amb l’article 155.
  • La independència no només és justa, sinó que s’ha convertit en una necessitat. És l’única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals.
  • I no és un problema d’un govern concret, sinó que afecta tot un estat. Els tres partits majoritaris (PP, PSOE i Cs), el funcionariat, el cap de l’estat, mitjans de comunicació, etc.
Davant d’aquesta situació:
  • Cal insistir que prioritzem el diàleg. Però hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes.
  • Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l’estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa.
  • Per això es convoca el ple de dijous. Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat.
  • Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc no ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots.»
Font: Vilaweb