dissabte, 16 d’abril del 2016

AGO 2016 a Manresa

Quo Vadis, ANC


Diumenge vinent tenim l'assemblea general de l'ANC. No hi ha cap mena de dubte que el motor principal del procés independentista ha estat precisament l'ANC, la qual ha aconseguit des dels seus inicis teixir una extraordinària xarxa social amb la qual ha pogut marcar en tot moment el ritme d'aquest procés, facilitant així haver arribat on hem arribat.


Un èxit històric que ens hem de fer nostre tots plegats, especialment pel fet de fer-ho de manera constructiva, pacífica, democràtica i inclusiva.

Sense cap mena de dubte, el punt culminant de l'organització fou la consulta del 9 de novembre de 2014 en la que milers i milers de catalans finalment vam poder pronunciar-nos a través de les urnes sobre el nostre futur polític.

Ara no obstant, dita organització es troba en un moment políticament molt delicat, ja que ha hagut de cedir la iniciativa política del procés a les diferents formacions polítiques, cedint-los d'aquesta manera la iniciativa i el protagonisme del procés.

Lamentablement, darrerament hi ha hagut molt enrenou públic (i desafortunat) sobre possibles maniobres dels partits polítics sobiranistes per controlar l'entitat. Res més lluny de la realitat. Pressions dels partits polítics per condicionar les decisions polítiques de l'entitat han existit sempre, des dels seus inicis, però sempre sense èxit. Només cal tirar d'hemeroteca per comprovar que l'entitat ha pres sempre decisions que de vegades han incomodat o contrariat a una o altra formació. Però mai s'ha volgut afavorir voluntàriament més a una o altra sinó només al procés sobiranista.


Perquè l'èxit i la gran força de dita entitat són i han estat sempre precisament les seves persones, que poden ser o haver estat més properes a una o altra formació, però que sempre, sempre, sempre treballen i han treballat a favor de l'entitat i, per extensió, del procés sobiranista.

Perquè tant perillós és que algunes formacions polítiques pretenguin assumir el control de l'organització, com que alguns membres vulguin també assumir-ne el control per tal de satisfer determinades aspiracions polítiques individuals.

Perquè la gran riquesa de l'ANC ha estat, i ha de continuar sent, la seva transversalitat i diversitat política, que ha permès aportar a una extraordinària entitat social com aquesta el millor d'una o altra ideologia, facilitant així haver aconseguit el què ha aconseguit per al procés.

Perquè la seva principal funció no és condicionar com una o altra formació política s'ha de presentar en unes eleccions, sinó eixamplar la majoria social favorable al procés d'independència, ja que els resultats del 27 de setembre lamentablement ens van demostrar que no érem tants com creiem que érem, havent, doncs, encara molta feina a fer. Feina que cal que fem tots nosaltres novament al carrer, convencent a aquella persona indecisa dels beneficis i de la necessitat de que Catalunya esdevingui la propera nació d'Europa, votant a una o altra formació política.

Per tot això, no ens desviem del nostre objectiu. Tornem entre tots a col·locar a l'entitat en l'epicentre del procés. Possiblement, com que l'ANC va néixer amb un termini vital molt curt, el fet d'haver demorat i allargat excessivament el procés pot dur a l'entitat a la seva paràlisi i defunció. No ens ho podem permetre. Recuperem entre tots aquella il·lusió, aquella empenta i aquella força que ens ha permès arribar on hem arribat. Comencem aquest diumenge, però continuem entre tots ja que, tal i com afirma el gran Quim Torra, estem en els darrers 1000 metres. No defallim!

Marc Costa
Advocat i politòleg