Internacionalitzar la deriva autoritària
La deriva autoritària de l’Estat espanyol com a resposta a les majories socials i parlamentàries de l’independentisme català ha degenerat en una doble perversió de l’estructura de l’estat de dret: una cada vegada més extensa vulneració de drets fonamentals, lligada a una cada vegada menys evident separació de poders. I en la mesura que aquestes dues perversions passen a formar part del “normal” funcionament d’aquest Estat, les possibilitats de redreçar la situació a través dels tribunals interns són gairebé inexistents.
Això no vol dir que a nivell internacional les possibilitats d’èxit estiguin assegurades; o que si ho estiguessin –de moment totes les vies endegades estan donant bons resultats- solucionessin un problema que, al meu parer, només es resoldrà asseient a negociar representants de Catalunya i de l’Estat una sortida política del conflicte. I, precisament, un instrument que a mig termini pot propiciar aquesta negociació és el posicionament dels organismes internacionals davant l’evident retrocés de l’estat de dret a Espanya.
Tant els diferents relators de les Nacions Unides i l’Alt Comissionat, com el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa són figures internacionals cabdals en aquella protecció dels drets i llibertats. No són tribunals que dictin sentències, però sí organismes que emeten informes amb impacte mundial, en els que es destapen pràctiques sistemàtiques de violacions de drets que els tribunals interns, no separats dels respectius poders executius (especialment, les cúpules del poder judicial), s’encarreguen d’ocultar. Així, per exemple, en l’informe de 7 de març d’enguany, l’Alt Comissionat expressa la seva consternació per la violència de l’1-O, recorda que la presó preventiva és una mesura excepcional, i apressa l’Estat espanyol a resoldre la situació a través del diàleg polític. A aquest informe n’hauran de seguir molts més en resposta a les diferents denúncies que han anat interposant al llarg d’aquests mesos diferents associacions de defensa de drets humans catalanes.
Entre elles, les del Col·lectiu Praga, que represento, dirigides a diferents organismes de les Nacions Unides i del Consell d’Europa. Davant d’aquestes seus s’ha denunciat la vulneració de la llibertat d’expressió, en forma moltes vegades d’acovardiment previ de la ciutadania per evitar l’emissió d’opinions no afins al règim o perseguint ciutadans per expressions emeses; la vulneració del dret de reunió, quan la policia ha atacat violentament les persones que, sense cometre cap il·lícit, es trobaven reunides de forma pacífica protegint les urnes i expressant amb el vot la seva posició davant la consulta; la vulneració del dret a la integritat física, quant les desproporcionades càrregues policials han deixat més de mil ferits i no s’ha dut a terme, ans al contrari, s’ha impedit qualsevulla investigació dels fets; la vulneració del dret de sufragi i de no ser discriminat per opinions polítiques, quan s’ha dissolt inconstitucionalment el Parlament (via art. 155 CE) o quan el Tribunal Suprem (TS) s’ha immiscit en la formació de govern a Catalunya impedint que s’investeixin diputats que estan en ple ús dels seus drets civils; la vulneració del dret al jutge imparcial i predeterminat per la llei, quan la Audiència Nacional i el TS s’han irrogat competències inexistents que correspondrien al TSJC; i, en fi, la vulneració del dret a la llibertat, quan s’han tancat a presó provisional dirigents socials i polítics sense complir cap dels requisits que la jurisprudència exigeix per mesura tan restrictiva (de fet, s’apel·la descarnadament a la ideologia independentista per privar-los de llibertat), i per delictes no comesos, obligant-se a tergiversar-ne els fets.
Presentar totes aquestes violacions de drets davant dels organismes internacionals, explicar-les i demostrar-les ha de ser una tasca tècnica i rigorosa en perspectiva jurídica, però també pacient i discreta si vol arribar a bon port. I el port és el confluir, quan sigui el moment processal oportú, amb l’altre camí que estan seguint els advocats a nivell intern en la defensa dels empresonats, dels exiliats i de tots aquells altres ciutadans que han vist vulnerats els seus drets fonamentals per defensar una determinada ideologia. Si la reparació del dany no es produeix a nivell intern, la fita és el Tribunal Europeu de Drets Humans –que acaba de condemnar l’Estat espanyol per vulnerar la llibertat d’expressió d’uns ciutadans catalans–, qui es trobarà sobre la taula, a més de les demandes dels advocats, un bon nombre d’informes internacionals de condemna de l’Estat espanyol per vulneració de drets humans. És amb aquesta finalitat amb la que ara molts treballem.
CATEDRÀTICA DE DRET CONSTITUCIONAL. COORDINADORA DEL COL·LECTIU PRAGA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada